ÍNDEX: Textos d’història als llibres de festes (1953-2004)

Els programes de festes d'Alfara no només recullen els actes programats: durant dècades han sigut l'únic mitjà de comunicació entre la gent del poble, i entre altres continguts han inclòs nombrosos estudis locals d'història, etnologia o patrimoni. En esta pàgina inventariem eixos continguts per posar-los a l'abast dels buscadors temàtics. Este primer lliurament arriba fins a 2004.

“Heràldica republicana als documents de l’Àrxiu Municipal d’Alfara del Patrirca” (2004)

Josep Lluís Cebrián i Molina ens ofereix una publicació on recull i explica diferents exemples d'heràldica trobats als llibres oficials d'Alfara dels anys 1937, 1938 i 1939. Així, repassem diferents escuts estatals des de 1870, ja que aquest canviava segons la cojuntura política, i també escuts de Consells Municipals i de diverses organitzacions locals sindicals i polítiques durant la Guerra Civil.

“Bonifacio Ferrer, señor de Alfara y el escudo local” (2004)

El Programa de festes de 2004 reprodueix un fragment d'una ponència pronunciada en 1988 pel Cronista d'Alfara, Josep Ramón Molíns, sobre l'escut d'armes del poble. En ella defensava la necessitat de reformar-lo amb l'objectiu d'afegir l'heràldica de Bonifaci Ferrer.

“Sant Vicent en Alfara” (2004)

Esta publicació indaga en els orígens de la festa de Sant Vicent Ferrer a Alfara. Sostenint-se en diversos estudis acadèmics, apunta a la seua vinculació amb la constitució en 1667 d'una confraria de Sant Vicent. Avança fins al segle XXI per parlar de la representació dels miracles pels xiquets del poble.

“Arquitectura i poder. La Casa de la Serena” (2003)

Miquel del Rey publica un estudi arquitectònic sobre la Casa de la Serena, una construcció que data de finals del segle XVI. Descriu amb rigor el palau rural, format per diversos edificis, i l'hort-jardí. Es tracta d'una edificació de gran valor històric i patrimonial, com confirma el fet d'haver estat declarada Bé d'Interés Cultural.

“Alfara del Patriarca segons Miguel Eugenio Muñoz” (2001)

Josep Ramón Molins i Cabo, publica un estudi sobre l'obra de Miguel Eugenio Muñoz, escrita en la segona meitat del segle XVIII, on parla d'Alfara i altres pobles propers a València. Al manuscrit es parla sobre l'estructura parroquial de la comarca i ofereix una descripció de la geografia i economia d'Alfara, a més de donar molta informació sobre l'església del poble i el Convent de Sant Dídac.

“Que conste en acta: Alfara1937-1938” (2001)

Enric M. Cuñat Sesé gira la mirada cap a l'Alfara de temps de la Guerra Civil. Amb ajuda del llibre d'actes de les sessions celebrades a l'Ajuntament de la localitat entre l'1 de març de 1937 i el 31 de desembre de 1938, l'autor d'aquest text ens relata com era la vida política d'Alfara en moments tan difícils. Als documents es parla de problemes d'abastiment, de reclutaments, de construcció de refugis, etc. Donen una visió de com era la vida quotidiana al poble o de com avançava la guerra, a través de les decisions presses pel consistori referents a refugiats, confiscacions, etc.

“400 Aniversari de la fundació del Convent de Sant Dídac d’Alcalà d’Alfara del Patriarca” (1999)

Segona part de l'article de Josep Ramón Molins i Cabo sobre la fundació del Convent de Sant Dídac a Alfara (la primera part es publicà en el Programa de festes de 1998). En esta ocasió se centra en els altars i capelles que formaven el Convent, no només en els seus noms i titulars, sinó també explicant que família del poble s'encarregava de cada una d'elles.

“Cinquanta anys a Alfara” (1999)

J. Otero celebra els cinquanta anys de vida de l'Academia Lepanto, posteriorment anomenada Col·legi Ramón y Cajal, a Alfara. Té un record per a tots aquells que han format part del col·legi, ja siga com a professorat, com a alumnat o com a membres de l'AMPA. I fa una defensa d'un "ensenyament lliure, plural i democràtic".

“400 Aniversari de la fundació del Convent de Sant Diego de Alcalà d’Alfara del Patriarca” (1998)

Josep Ramón Molín i Cabo relata com es va fundar el Convent de Sant Dídac a Alfara. Ens explica que va ser un projecte de Gaspar Jaca Idalgo iniciat en 1595, moment en què el rei va concedir la llicència. No va ser fins a 1599 quan se celebrà la primera missa. L'article fa un recorregut pels diferents patronatges que va tindre el Convent, per les seues fundacions o pels Franciscans que l'habitaren.

“Patrimoni històric: Cases Senyorials” (1996)

Josep R. Molín i Cabo ens acosta una anàlisi arquitectònica de les dos cases senyorials d'Alfara: El Castell i la Casa de la Serena. Un text imprescindible per conèixer i valorar el patrimoni històric d'Alfara i acostar-nos a la seua història i orígens.

“Un sonido antiguo y nuevo” (1995)

Text sobre la campana del segle XVI de l'Església d'Alfara, la més antiga del poble, que en 1995 va ser arreglada i posada en funcionament. Es relata l'origen i característiques d'esta peça històrica, de gran valor patrimonial.

“1595-1995 IV centenari de l’adquisició d’Alfara per Joan de Ribera” (1995)

El cronista d'Alfara, Josep R. Molín i Cabo, ens il·lustra amb altre fragment de la història del poble. En esta ocasió es remunta a temps de Jaume I per parlar de com va aconseguir Alfara constituir-se com a Senyoriu independent i quins van ser els primers senyors que va tindre, fins arribar a l'adquisició del senyoriu d'Alfara per Joan de Ribera. Se centra en les condicions i característiques de la compra per part del Patriarca.

“Alfara del Patriarca ayer” (1994)

El programa de festes de 1994 inclou un article extret del periòdic Las Provincias pertanyent a 1897. En este document històric F. Tarin Juaneda escriu sobre els orígens d'Alfara, remuntant-se als temps de Jaume I, quan no era més que una partida amb dos alqueries. No va ser fins a 1393 quan Alfara aconseguí establir-se com a senyoriu independent de València. Així arribà a mans de la família Cruïlles, que foren senyors d'Alfara fins a 1595, moment en què la van vendre a Juan de Ribera.

“Las Amas de Casa celebran su decimo aniversario” (1994)

Beatriz Pérez Yuste, aprofita la celebració del 10è aniversari de l'Associació d'Ames de Casa d'Alfara per parlar de la història d'este col·lectiu des de la seua fundació en 1984. Posa especial atenció en el gran nombre i diversitat d'activitats que organitzen i remarca la seua funció com a alternativa d'oci i aprenentatge.

“Antiguas noticias musicales” (1993)

Es presenten en aquesta publicació dos escrits sobre la música en Alfara. El primer, de la mà de José Maria Serra Carsi, fa referència al temps en què el poble comptava amb dos bandes de música enfrontades. El segon, de José R. Molíns, és una crònica del Certamen Musical de València de 1898, on va participar una d'aquelles dos bandes d'Alfara: La Juventud Católica. Este text presenta, també, altres dades sobre les bandes de música d'Alfara, relatives a 1901 i 1904.

“Una tradición musical” (1993)

Relat sobre la tradició alfarenca del Cant de l'Aurora, celebrada per les Hijas de María. És una tradició comuna amb altres pobles, però que en Alfara té particularitats que la fan molt especial. Acompanya el text la transcripció de la lletra de la cançó "La Despertà", que es canta en este acte.

“Manuel Palau Boix, hijo predilecto” (1993)

Amb motiu del nomenament, en 1993, de Fill Predilecte d'Alfara Manuel Palau Boix, aquesta publicació ofereix un resum de com va transcórrer l'acte i de les emotives paraules que se li van dedicar al músic.

“La música en Alfara del Patriarca. Un proyecto realizable” (1993)

Després de tres anys de vida de l'Agrupació Musical d'Alfara, la seua Junta Directiva ens ofereix una crònica dels seus èxits en aquest temps. Començant pels inicis de l'Escola i el progressiu augment d'alumnes, continuant per la inscripció de socis i arribant al primer concert de la Banda.

“Club ciclo-Turístico Alfarense” (1992)

Tomás Hernández actualitza la informació sobre el Club Cicloturista d'Alfara, fundat en 1983. Detalla els ciclistes que formen part en les diferents categories, així com les activitats organitzades durant l'any 1992 i els projectes futurs del Club.

“El Trenet i Alfara del Patriarca” (1991)

Josep R. Molins i Cabo escriu sobre la xarxa de tren de València i les seues poblacions properes en el segle XIX. Presta especial atenció a l'estació que se situà entre Montcada i Alfara, i com el pas del tren pel poble va afavorir el seu desenvolupant. El tren que passava per Alfara era utilitzat, sobretot, per obrer de la fosforera i del molí.

“El topònim Alfara del Patriarca” (1991)

Josep R. Molins i Cabo explica els diferents topònims que ha tingut el poble d'Alfara, quan van ser utilitzats i quina explicació o significat tenen. Començant per Al-Hara -que és el nom que li donaven els àrabs- fins a Alfara-Llibertat -que és el nom que usaven els anarquistes en els anys de la Guerra Civil-, passant per altres topònims com Alfara de l'Horta.

“El Molino de Alfara” (1991)

Un dels hereus de la família Alcañiz fa un repàs pel sistema de reg de l'horta valenciana des de temps dels àrabs. Aquest relat desemboca en la història del Molí d'Alfara, ubicat en la Séquia Reial de Montcada. L'autor del text fa un recorregut per les diferents generacions de la família que han regentat el Molí, i la seua relació amb la vida social i les festes d'Alfara.

“Agrupación Musical de Alfara del Patriarca” (1990)

La Junta Gestora de l'agrupació Musical d'Alfara del Patriarca aprofita les fulles del programa de festes de 1990 per fer la seua presentació pública al poble. Informen del naixement de la Banda, així com del funcionalment de l'Escola d'Educandos, que en aquell moment comptava amb 53 alumnes.

“Una fecha memorable” (1987)

Recull de diverses notícies aparegudes a premsa en 1928, on es relaten els diferents actes que es feren en l'homenatge que Alfara va dedicar a Manuel Palau amb motiu de la seua distinció amb el Premi Nacional de Música. En aquell moment, com a part de l'homenatge, és reanomenà amb el seu nom el carrer on havia nascut -anteriorment Calle del Pozo-.

“Historial de Pelota Valenciana a Llargues i Ratlles en Alfara del Patriarca” (1987)

Relació de tots els equips i resultats que han participat en el Trofeu de Pilota Valenciana "llargues i ratlles" en Alfara des de 1965 fins a 1986.

“Alfara i la Sequia Gran” (1986)

Enric Chiralt escriu sobre la Séquia Real de Montcada, coneguda com a Séquia Gran, i la seua relació amb l'activitat agrícola d'Alfara. Fa un repàs històric per la Junta de Govern que s'encarrega d'administrar les seues aigües, des de temps de Jaume I. Partint d'aquestes dades, exposa quins eren els diferents llinatges d'Alfara des del segle XVI fins al XIX, així com altra informació d'interés sobre la història del poble.

“Alfara del Patriarca en 1694” (1985)

El cronista oficial d'Alfara, Josep R. Molins i Cabo, ens ofereix un estudi històric de la vida del poble l'any 1694. Fa referència a les activitats que protagonitzaven l'economia d'Alfara, dels cultius que es plantaven en aquella època, de l'organització política o de les lleis que regulaven la moralitat dels veïns i veïnes d'Alfara.

“L’inmigració en l’Alfara dels segles XIV i XV” (1985)

Enric Girals fa una anàlisi de la migració durant els segles XIV i XV cap a Alfara. En el context de l'epidèmia de pesta negra, que va suposar una gran pèrdua poblacional, la immigració cap a València i els pobles del voltant es converteix en imprescindible. L'article parla dels requisits que es demanaven en aquell temps per aconseguir la condició de veí de València; va acompanyat, a més, d'un quadre amb els noms i les característiques dels 26 nous veïns que van arribar a Alfara entre 1368 i 1420.

“Alfara a principios de siglo” (1985)

José M. ª Serra continua el seu recorregut per la vida d'Alfara a principis de segle XX, amb esta segona part del seu article del mateix títol publicat al Programa de festes de 1984. Sí en el primer article és centrava en les tradicions religioses, en este parla sobre la societat, el treball, l'urbanisme, l'educació, etc. propis de l'Alfara de les primeres dècades del segle XX.

“Otros Topónimos de Alfara” (1985)

José Brosel Gavilá fa un recorregut per diferents pobles de la geografia espanyola que també tenen la paraula Alfara al seu nom.

“Camí per recorrer…” (1985)

El Club Cicloturismo Alfarense, en el seu tercer aniversari, fa un recull de les seues activitats en estos anys i presenta el I Trofeo Vuelta Ciclista, que per primera volta forma part dels actes programats per a les festes d'Alfara.

“La identidad de un Pueblo” (1984)

Josep R. Molíns i Cabo, el cronista oficial d'Alfara, escriu sobre la importància de la història particular de cada poble, per tal de buscar una identitat col·lectiva en les nostres arrels. Amb eixa finalitat, enumera algunes de les dates més significatives de la història d'Alfara i anima a la celebració d'eixos esdeveniments.

“Alfara a principios de siglo” (1984)

José M. ª Serra rememora algunes del costum religioses que tenien lloc en Alfara a principi del segle XX. Explica com es feien en eixos anys, per exemple, els batejos, els enterros o les comunions, donant així una detallada imatge de com era la vida social del poble en aquells temps i de com ha evolucionat.

“Nuestra Coral” (1983)

Breu relat de les activitats de la Coral de l'església d'Alfara, on s'explica la seua participació en l'Encuentro Juvenil de Polifonía organitzat pel Ministeri de Cultura, així com els seus pròxims objectius i activitats.

“200 años de CRUILLES en Alfara. 1396-1595” (1983)

Josep R. Molins ens ofereix un repàs històric per l'Alfara dels segles XV i XVI, tot seguint el llinatge dels Cruilles, que van ser Senyors d'Alfara entre 1396 i 1595.

“Hogar del pensionista” (1982)

En el primer aniversari de l'Associació de Jubilats d'Alfara, un dels seus membres escriu sobre el que significa per a les persones majors del poble tindre un lloc on poder reunir-se. Explica també quins són els servicis que ofereix la llar del jubilat i quins són els que aspiren a incorporar.

“Alfara li ha dedicat un carrer: BONIFACI FERRER” (1982)

En 1982 Alfara dedicà un carrer a Bonifaci Ferrer, amb aquest motiu al Programa de festes trobem una biografia d'aquest valencià exemplar. Bonifaci Ferrer alliberà Alfara de la jurisdicció de València en 1394, constituint un senyoriu independent, i va ser Senyor d'Alfara fins a 1396. Esta i altres fites importants són les que descobrirem a estes línies.

“U. D. Bar Alfara” (1982)

Al programa de festes de 1982 es presenta el recentment creat equip de futbol de la localitat: U. D. Bar Alfara (que agafa el nom del seu principal patrocinador). L'equip va nàixer en 1981 de la mà d'una colla d'aficionats del poble, i en l'article expliquen com va ser posar en marxa l'equip i condicionar el camp de futbol, al mateix temps que repassen les classificacions del I Torneig de Festes (1981) i els horaris i equips inscrits per al II Torneig de festes (1982).

“José Martínez Valero, el Tigre de Alfara” (1981)

Francisco Cabo Casaña ens presenta un recorregut per la carrera esportiva de l'alfarer José Martínez Valero, de malnom "El Tigre de Alfara", un reconegut boxejador dels anys 30 del segle XX. Aprofita per a demanar al consistori que se li dedique un carrer a este il·lustre veí del poble que va arribar a ser Campió d'Espanya de la seua disciplina.

“La dansa dels Porrots” (1981)

Notícia sobre l'arribada a Alfara de la Dansa dels Porrots de Silla, a iniciativa de les Filles de Maria. Es fa una breu explicació de la seua història i significat i s'anima a tots els veïns d'Alfara a disfrutar de les danses.

“Significació de la Penya Taurina” (1981)

Text escrit per un membre de la Penya Taurina d'Alfara, amb l'objectiu de remarcar la tasca de la recentment creada Penya com a organitzadora dels actes taurins de les festes. Al mateix temps fa un repàs per les festes de bous de la localitat antes que existira la Penya. Acompanya el text un poema, signat per J. I. LL., en honor a la Penya Taurina i al bou embolat.

“Pilota Valenciana” (1981)

Comparteixen pàgina en el programa de festes de 1981 dos articles dedicats a la pilota valenciana. Un, escrit per Enric Cuñat, parla de la tradició d'aquest esport a Alfara i menciona alguns dels jugadors de la localitat. L'altre, de Luís Granell, està dedicat a la Comissió Local de Pilota Valenciana, fent especial menció als tornejos que ha organitzat i a la seua implicació a les festes del poble.

“En tu página vacía” (1981)

Pascual Dolza Jorge, escriu una emotiva despedida al difunt metge d'Alfara Emilio Ramón Llin. Al mateix temps, reproduïxen el text que este volgut doctor va escriure per al Programa de festes de 1976, on feia públic el seu amor per Alfara.

“La música y Alfara” (1981)

Davant la imminent fundació de la Banda de Música d'Alfara, José M.ª Serra recorda l'època en què al poble existien dos bandes de música. Fa un breu repàs per la tradició musical d'Alfara i la vinculació entre les festes de la localitat i la música.

“La antigua fiesta de San José” (1980)

José María Serra fa memòria de l'extinta celebració en honor a San José que tenia lloc en Alfara el primer diumenge de juliol organitzada per la Confraria del Patriarca. Aprofita per a rememorar a Vicente Ballester, veí del poble i fuster a la fosforera, que participava activament en la Confraria.

“La Inmaculada y la Congregación de las Hijas de María” (1979)

José María Serra ens parla de la fundació de la Congregación de las Hijas de María en Alfara en 1887 i de les festes i actes celebrades per ella. Esta Congregació va ser la responsable d'adquirir la Imatge de la Immaculada, obra de l'escultor Damián Pastor, en 1889.

“La creu del terme” (1978)

José María Serra, presbíter d'Alfara, escriu unes línies sobre la creu de pedra que es pot trobar a la localitat. Parla del significat religiós i del costum de col·locar creus a les principals entrades dels pobles i ciutats. També del seu valor artístic i arquitectònic i de les diferències amb l'anterior creu d'Alfara, que va ser destruïda en 1936.

“Entrevista con el padre Vicente Taroncher. La Alfara de «mis» recuerdos” (1977)

Entrevista a Vicente Taroncher, fill d'Alfara, on repassa la seua infantesa al poble i fa memòria de les seues tradicions. Igualment, parla de la seua vida com a missioner a Colòmbia.

“El vigía protector de Alfara del Patriarca” (1977)

Francisco Cabo Casaña fa memòria de les diferents riuades que han tingut lloc a la localitat des de 1834 i del destacat paper que el "paretó" va tindre per contenir les aigües i defensar els carrers d'Alfara.

“En la fiesta de San Bartolomé” (1977)

José M.ª Serra fa un repàs per la història de la celebració de la festivitat en honor a Sant Bartolomé, així com a la tradició de traslladar la imatge del Sant fins a l'església els dies assenyalats.

“Nuestra portada” (1977)

L'alcalde Luis Granell Martínez ret homenatge i agraïment als benefactors que en 1867 van donar a l'ajuntament els terrenys on es troba el Calvari d'Alfara del Patriarca.

“Dos grandes satisfacciones” (1976)

Francisco Cabo Castaña, com a secretari del Club Deportivo Alfara, fa un repàs a la temporada de l'equip, al mateix temps que aprofita per a recordar el difunt Vicente Marco Ferrer.

“San Diego” (1976)

José M.ª Serra fa un repàs per la història de l'antic convent de San Diego i als canvis que va patir fins a convertir-se en fàbrica de mistos.

“Imágenes de Santos grabadas en azulejos” (1975)

José M.ª Serra ens ofereix un recorregut per les diferents imatges de Sants que hi ha repartides en diferents façanes del poble d'Alfara.

“Gracias, Don Tomás” (1975)

Wenceslao Lluesma Catalá escriu un sentit agraïment a qui, anteriorment, fou retor d'Alfara: Sr. Tomás Belda Doménech, amb motiu de la donació que este últim va fer a l'església del poble per tal de construir una fornícula en la façana que emmarcara la imatge de San Bartolome.

“Un homenaje” (1975)

En aquest article, Salvador Bailach Pia, un dels antics fundadors del C. D. Alfara del Patriarca, ret homenatge a Vicente Marco Ferrer. Personalitat del poble lligada a diferents esports practicats en la localitat, especialment el futbol i la pilota valenciana.

“¿Conoces el Relicario de tu parroquia?” (1975)

El retor Lorenzo Llorens Casal fa un repàs per les diferents relíquies de l'església d'Alfara del Patriarca

“Entrevista con D. José M.ª Serra Carsi, presbitero” (1974)

El presbíter José M.ª Serra Carsi és un habitual en els Programes de festes d'Alfara, on cada any escrivia un text fent referència a la història i les tradicions religioses del poble. Per aquest número de 1974 li fan una entrevista on parla del seu vincle amb Alfara, de la seua inspiració i fonts per escriure els articles i de la seua biografia personal.

“D. Ricardo Valero Muñoz” (1973)

Rafael Valero Vicente escriu unes breus pinzellades de la biografia de Ricardo Valero Muñoz, net d'Alfara del Patriarca. Destaca el seu càrrec de secretari en "lo Rat Penat", així com els nombrosos llibrets de falla que va escriure o la menció d'honor que va rebre en els Jocs Florals de València.

“La casa del Doctor Navarro. Evocación de la Alfara de mis tiempos” (1973)

Rafael Benlloch Navarro, fill adoptiu d'Alfara, fa un emotiu repàs pels seus records d'infantesa als carrers de la localitat. Amb especial menció a "la casa del doctor Navarro", un il·lustre metge del poble. La casa és una espectacular construcció que, amb el temps, passà a ser seu de l'Ajuntament d'Alfara.

“Alfara. Ayer y hoy” (1973)

El retor José M.ª Serra fa un repàs per diferent litúrgies que a principi de segle XX encara eren comuns entre la població d'Alfara, com ara la processó per recollir la voluntat per al Rosari o l'acte de la "Sarpassa". Tradicions que, amb el temps, van caure en desús.

“El Castell” (1971)

José M.ª Serra fa una explicació de l'arquitectura i funcionalitats del Castell d'Alfara

“Pepe Sales, artista fallero” (1971)

Entrevista a l'artista faller d'Alfara Pepe Sales

‘Estudio histórico-heráldico acerca de Alfara del Patriarca’ (1962-1976)

Dades i consideracions sobre el disseny de l’escut municipal, que ens permet veure la proposta inicial, de 1962, i com es modificaria fins al model aprovat en 1976. S'inclou el Decret en què el ratificaria el Consell de Ministres, Programes de festes de 1962 i 1976.

Textos sobre el Mestre Manuel Palau (1960-1968)

Textos del Mestre en Manuel Palau i Boix als programes de festes dels anys 60, més altres textos dedicats a ell i l’Homenatge pòstum que li va oferir l’Ajuntament d’Alfara en 1968.

‘El Himno de Alfara’ (1970)

Presentació de l’alcalde, Luis Granell Martínez; ressenya biogràfica del compositor, Pascual Sanchiz Chopo, i partitura de l’Himne, amb melodia i cor. Publicat al programa de festes de 1970.

‘1960: Alfara peregrinó a Roma’ (1970) -Mn. José Mª Serra

Relat de la peregrinació i estada en Roma del grup d’Alfara en 1960, incloent missa de canonització de Joan de Ribera, audiència del papa Joan XXIII i visita a la basílica de Sant Bartomeu.

«Fray Bonifacio Ferrer, antiguo “Señor” de Alfara» (1969) -Mn. José Mª Serra

Mn. José María Serra presenta una biografia breu de Fra Bonifaci, germà de Sant Vicent Ferrer. Publicat al programa de festes de 1969.

«Así nacieron -1.682- nuestras fiestas: por·”Mandato de visita” arzobispal» (1968) -Mn. José Mª Serra

Mn. José María aporta un document que dona fe de l’inici de les festes pròpies, desarrelades de Moncada en 1682. Publicat al programa de festes de 1968.

‘Alfara, en cifras’ (1967) -Vicente Gisbert Lluesma

L’autor, Vicente Gisbert Lluesma, dóna xifres de població, habitatge, agricultura, indústria, serveis i pressupost municipal. Publicat al programa de festes de 1967.

‘Las fiestas de Alfara ayer y hoy’ (1966) -Mn. José María Serra

Un text de Mn. José María Serra explicant com eren les festes d'Alfara en el primer terç del segle XX. Publicat al programa de festes de 1966.

‘El deporte, tradición en nuestras fiestas’ (1963) -Francisco Cabo

Un xicotet repàs històric sobre la presència de l’esport en festes al llarg del segle XX. Publicat al programa de festes de 1963.

San Juan de Ribera. Programa de fiestas, octubre 1960

Arrel de la canonització del Patriarca Joan de Ribera es van declarar tres dies de festa extraordinaris en què es va traslladar a Alfara el cos del nou sant. Per aquella commemoració es va publicar este programa de festes que inclou nou textos que repassen la vida del Patriarca, la seua relació amb Alfara, i també un interessant article de Mn. José María Serra sobre l’església parroquial, que es va acabar de restaurar per a l’ocasió. Programa de festes d'octubre de 1960.

‘Fundación del Convento de San Diego’ (1956) -M. L. Grau

La fundació del convent de Sant Dídac per Gaspar Jaca, entre la història i la llegenda. Publicat al programa de festes de 1956.

‘Fechas históricas de Alfara del Patriarca’ (1954)

Cronologia sense autor de la història d'Alfara del Patriarca que recull 17 dates entre 1341 i 1948. Publicat al programa de festes de 1954.

‘Alfara y su Señor’ (1953)

Un text anònim sobre els senyors i fundadors d'Alfara del Patriarca, des del rei Jaume I al Patriarca Joan de Ribera. Publicat al programa de festes de 1953.

Vols col·laborar amb una història o posar-te en contacte amb nosaltres?