Bibliografia completa «Rahonament y coloqui nou…», de 1797. Programa de festes 1992, pàgines 29 a 31.
Font original Pàgina web de la Biblioteca Valenciana: https://bivaldi.gva.es/en/consulta/registro.do?id=8465
Etiquetes programes de festes, història, documents, religió, festes
Data de publicació Dimecres 12 de gener de 2022

[Programa de festes 1992, pàgines 29 a 31]

Sense menció d’autor.

RAHONAMENT I COLOQUI NOU,

EN QUE ES MANIFESTA EL CONSELL QUE TINGUEREN
el Tio Còsme Nespla, de Benifaraig, Badoro Rico-paño, de Moncada, y Jaumet el Polinari, de Alfara : pera elegir el millor mèdi ò arbitre de vindre à Valencia à veure les grans Festes del BEATO JOAN DE RIBERA ; determinantse per comú dictámen, no convenia pegarse de gorra en ningun puesto, per los jascos que peguen cels Pixavins als Pèpos, de que es fa relació: y demés justs motius que se expliquen en este Paperet, segons vorá el curiós Letor.

La beatificació del Patriarca Joan de Ribera, declarada a Roma el 18 de setembre del 1796, provocà un seguit de festes ciutadanes, que començaren l’immediat novembre i culminaren en setembre de 1797. Si no m’equivoque, en l’avinentesa van publicar-se —a més d’altres papers informatius en la nostra llengua i en castellà— una dotzena de col·loquis, gairebé tots noticiers i que constitueixen un claríssim exemple de paleo-periodisme[1]. Entre tan abundant producció hi ha, distingits de la resta, el Rahonament y coloqui nou, / en que es manifesta el consell que tingueren / el Tio Còsme Nespla, de Benifaraig, Badoro Rico-paño, de Mon- / cada, y Jaumet el Polinari, de Alfara: pera elegir el millor / medi ò arbitre de vindré à Valencia à veure les grans Festes / del BEATO JOAN DE RIBERA; determinantse per comú dictamen, / no convenia pegarse de gorra en ningun puesto, per los jas- / cos que peguen els Pixavins als Pèpos, de que es fa relació: / y demés justs motius que se expliquen en este Pa-/ peret, segons vorá el curiós Letor.

El llarg títol estalvia d’explicar el contingut del Raonament. Cal remarcar la propensió de l’anònim autor a intercalar-hi dites i locucions castellanes. Un senyal dels progressos que ja havia aconseguit aquesta llengua envaint la parla popular de l’Horta. Sorprèn, també, el carés escatològic que pren el desenllaç, el qual no s’avé gaire amb l’assumpte religiós que motiva el Raonament. És una concessió de l’autor al tòpic procaç de resultat còmic fàcil. El possible caràcter «teatral» que es dedueix pel fer d’intervenir-hi tres personatges -que enraonen més que no actuen- planteja idèntiques consideracions que el col·loqui de Ros a les festes del Corpus. De tots els papers apareguts amb motiu de la beatificació, aquest és el menys «periodístic»; la informació del programa de festes és del tot sumària.

Còsm. Molt bon dia, Rico-paño:
Polinari, Deu te guart.

Bad. Tio Còsme, bien venido:
sentes, que estará cansat.

Còsm. Per lleu, que com he vingut
molt pòch manco que trotant,
en veritat os confese,
que me encontre acalorat.

Jau. Vòl vosté un bòn trago de aygua?

Còsme. Pren pera tú eixe regal,
que tinch pòr à les granotes,
perque cosquerelles fan.

Bad. Manco rahons, Caballers:
deixém la palla, y al gra
de à lo que somos venidos.

Còsm. Pues tú, Badoro, ho dirás,
que ab un tan estret encárrech
me has enviat à cridar.

Jaum. Y à mí y todo, que en un brinco
de casa así me he plantat.

Bad. Caballers, es el asumte
de la matjor entitat.
Es pues lo cas:- Así vull,
que estiguen sense gistar,
hasta que vuide els concéptes,
que en lo serbell tinch ficats.
Es pues el caso ( repito )
que estant les Festes tan grans
del Beato Joan de Ribera
inmediares, convindrà
discurrir mòdo ò manera
de poderles disfrutar;
mes sense gastar un pino,
perque están molt alcançats
los temps, com vostés no ingòren;
y es de gran utilitat
folgarse , y pegar la gorra
en honra y marcialitat.
Yo he discurrit mil arbitres,
que no em pareixen cabals,
porque para dos son largas,
y curtes per atre cab.
Crech lo que será Valencia
en tanta solemnitat,
y que en les cases les gents
estarán à centenars,
de mòdo que molts pobrets
freschs de panja es quedarán
en el mesón de la Estrella,
als gosos acompañant;
pero no sembrar, amichs,
per tindre pòr als pardals,
no es de hòmens de pelo en pecho:
y així entre els tres ( cap sagrat )
se ha de discurrir arbitre,
que sens gasto ni treball
nos deixen veure les Festes,
y quant en elles se fa.

Còsm. ¿ Has concluit, Rico-paño ?
¿ Puch creure que has acabat ?
perque en pendre la barcella,
parles mes que un Abogat.
Díguesme, tròç de badòch,
¿ tan pronte te has olvidat
del jasco que el Escribent
latra vòlta te donà,
quant les Festes dels Beatos
Bòno y Factor[2]?

Bad. No tragàm
à rògle lo que un belitre
pera afrontarme intentá.

Jaum. ¿ Pues quin fregado fon eixe,
tio Còsme?

Còsm. Mes abant
el referirá Badoro.

Bad. Vosté lil referirá,
perque yo de recordármen,
em pose encoleriçat.

Còsm. Va be ; més deixant asò
pera demprés , será al cas
tractém el mòdo ò manera
que será mes acertat
en el intent de Badoro.

Bad. Pues à vosté , com mes gran,
li tòca dir son parer.

Jaum. Burro, com matjor dirás,
que aixó de grans no es nomena,
sino tractant de animals.

Còsm. Pues Caballers , ab llicencia,
els aniré relatant
mon dictámen , y demprés
lo millor se eligirá.

El primer dia de Festes,
jano jano rebentant,
al ixir el sòl, manpendre
el camí de la Ciutat,
en bòn amor y compaña,
sens prevenció ni embaraç,
armilla al coll, dèu pesetes,
y la caçporra en la ma.
Els dinés han de lligarse
en trentaa nuchs ( sagrallat ) ;
perque hia uns colominets,
ò mes pròpi, coletjals,
que deixarán en porreta
al pillo mes estirat.
Ficats ya dins de Valencia,
els tres ben mancomunats,
lo primer, córrer la vòlta
de la procesó que es gran.
A cada altar , arch ò adorno,
que en les cases posarán,
tocar allí el bien parado,
y fer un complet repás.
Al que siguen les huit hòres,
cul en terra , y almorçar
raím y figues , dos tragos,
y una dobla ò dos de pa.
Siga la tropa adelante,
y en aplegant al Mercat,
revista de faixa, y ulls
per darrere y per dabant,
que allí la escòla del arpa
es ahon té determinat
que eixerciten los deixeples
les sehues habilitats.
Constituits en dit puesto,
que es ahon hia mes que mirar,
plantarse enfront del Goloso[3],
Carnoso, ò com nomenat
siga, que será de veure;
pues estará escarramat
entre dos giques montañes
el referit afarám:
¡Qué manáçes! qué cabòt!
éste , segons han contal,
tira sèt pams ; y tot ell
aplegará hasta els terrats.
Per baix les cames ( pareix )
la procesó pasara,
banderòles , carros , dances,
ròques , nanos y jagants.

Jaum. ¿Quin animalòt es eixe ?
¿ Y per quin sicnificat
el posarán en les Festes?

Còsm. Pregúntau à un Escolá;
perque yo , com sabs molt be,
soch llech dels quatre costats.

Bad. Seguixca pues , tio Còsme.

Còsm. Com anaba relatant,
vistes ya totes les còses,
quant les dotce hatgen tocat,
tocarém cab al figó
nosatros tres ; y en huit reals
podém menjar com uns Duchs:
que aixó de à ningú pegar
la gorra , no mentres vixca,
perque estich escalibat.
Demprés de dinar , eixírsen
al riu à buscar un arch,
y allí que bufa be el ayre,
un parell de hòres roncar
dos de nosatros , que el atre
en vela se ha de quedar,
perque les faixes y boses
no muden de amo.

Jaum. Bò va
el discurs, y me acomòda.

Còsm. Demprés de dormits y farts,
atra vegada à la vòlta
à pegar un nòu repás,
y donarli de calent
als gotets de aygua de agráç,
ò millor si es de canella.
En el entremig ( sagrat )
si à algú el enemich li apreta,
en un carrer escusat
buscar un pati algo fosch,
y en molt silènci deixar
pera el amo el recadet
( que en tals dies ne tindrán
de esta clase à borbollons ) ;
y quedant ben descansat,
a la vòlta , que el busilis
de la Festa en ella está.
Vindrá la nit , que ni el dia
crech que mes dar no ha de estar,
per les moltes llumenaries[4]
de boles, hatges, fanals,
canèles y cresoletes,
que en tota Valencia habrá.
Començarán les orquestes,
les donçaynes y tabals,
bombos , sonalles , ferrets,
baixons , clarins y timbals.
Y demprés que aném dos hòres
fent lo bòu embahucats,
y que vorém los Pifientes
hasta els nasos empolvats
(ò eixos que nomenen ara
Turrus-tracos , que anirán
com madames de cartó,
de llautgers baboletjant);
girarém grupa , y à casa
per lo portal del Real,
fent lo mateix los tres dies,
sense afitgir ni llevar.
De este mòdo lograrém
divertirnos sens pesar,
menjant de nostros diners,
y pegue gorra el vergant,
que tinga poca vergoña;
pues yo estich ben enterat
de lo que els bòns Pixavins
están sempre maquinant
pera bularse del Pèpos,
y en mí no se han de folgar.
He dicho. Y ará vosatros
podeu dir sens reparar,
si os acomòda el concèpte,
suponent per asentat,
que no el mudaré, si em fiquen
en una fòsa de cap.

Jaum. Vítor , tio Còsme Nespla:
diu vosté com un orat;
y un evangèli giquet
es quant nos ha relatat.
Per mí no hia res que fer,
ni tampòch que replicar
se me oferix còsa alguna,
y crech li susuirá
a Bodoro lo mateix.

Bad. No está eixe camí tan pla
pera mí , com se penseu;
mes volentli gust donar
al tio Còsme, el negòci
queda del tot arreglat,
segons el mòdo y manera
que ho ha dit y proposat.

Còsm. Pues Caballers, que no es parle
del asumpte.

Jaum. Aném abant:
y ara cumplint lo oferit,
si els plau , vatgen relatant
el pasatge susuit,
segons apuntarem dalt.

Còsm. Tens rahó , Jaumet : per mí
no encontre dificultat
en contar lo que à Badoro
dins Valencia li pasá.

Bad. Pues diga vosté , tio Còsme.

Còsm. Comence sens replicar.
Quant les Festes dels Beatos
Bòno y Factor , que en lo grans
y lluides foren mes
de lo que pugues pensar,
Badoro , fet un Narcís
canellòt y molt preat,
pasá à Valencia , y tingué
la fácil debilitat
de anar à casa un Amich,
y veent que li fea plat
( sens ducte de cumplimiento )
admití , y es va quedar
per hòste. Vingué la nit,
y habent dispòst el sopar,
Badoro apretá el suret,
y tan be desempeñá
el puesto, que el dit Amich
( que era un Escribent unflat )
jurá despendres del hòste,
com se deixa recelar
de la bòna pasadeta
que li juá al lendemá;
pues luego aplegá mig dia,
y es posaren à dinar
( en que hagué pera escudella
fidèus en sucre molt blanch)
al segon bocí del òlla
Badoro experimentà
li guñíen los budells,
y que li anaba dançant
una còsa dins lo ventre:
el pòbre no va atinar
lo que allò podia ser;
quant de un repent ( cap sagrat )
sens que haguera força humana
de poderho remediar,
es va soltar el pestell,
y li començá à chorrar
mèl de sucre per darrere;
pero en tan gran cantitat,
que va perfumar la casa
desde el pati hasta el terrat.
Badoro mig mòrt, la escala
prengué luego , y de dos salts,
a donar sòlta à la presa
buscá un carreró escusat,
pero com els sarahuells
habien participat
de la primer munició,
y el testimoni ben clar
en les calces y çabates
veure es deixaba , apretá
de soleta, recelantse
li repetira el atach
el enemich encubèrt,
com ho va experimentar;
perque la vesprada y nit
estigué el pobre femant
el estable de sa casa,
sense forçes , derrenglat,
y lo que es pitjor de tot,
no habent vist la sigular
procesó de aquella Festa.
Vetges pues , Jaumet , si acás
te haguera à tu susuit
una cosa semetjant,
si aniríes en ta vida,
per un desditjat menjar,
a casa ningún vinagre.

Jaum. Dich à vosté en veritat,
que no sé com té valor
Badoro de proposar
anar à veure les Festes
de gorra.

Bad. Pues sha acabat,
Caballers ; y si es que vòlen,
me retractaré , formal,
de lo que diguí al principi.

Jaum. Te doném per retractat:
y tots tres ham de coneixer,
que es pensament acertat,
que en Valencia pera els Pépos
no hia atre com el hostal.

Còsm. Dius be , Jaumet , y no es parle
mes en el particular.
Y pues quedém convenguts,
à Deu , que os guarde molts añs.

FI.

EN LLICENCIA

Imprés en Valencia en la Imprenta de la Viuda de Agustí Laborda, en
la Bolsería, casa num. 18. Añ 1797.

NOTES

[1] Veure en Alfarapèdia Literatura de cordell per la beatificació de Joan de Ribera (1796-97).

[2] Fra Gaspar de Bono i Fra Nicolau Factor van ser beatificats en 1786, i a València es van fer grans festes a l’any següent, tal com es farien per la beatificació del Patriarca, Joan de Ribera.

[3] Es referix de forma còmica a l’estàtua del Colós de Rodes que en les festes per la beatificació de Joan de Ribera construí el Cos de Botiguers d’Espècies de la ciutat de València en 1797; sobre esta imatge també vam compartir un plec de cordell titulat Naiximent , vida, testament y mort del gran Coloso de Rodas : estatua magnifica que en la solemnitat de les festes del B. Juan de Ribera … construí el Cos de Botiguers de Especies de esta ciutat en lo any 1797.

[4] Sobre les “llumenàries”, que era un element clau en l’espectacularitat de les festes, també vam compartir el Rahonament entre Gori, llaurador de Burjasót, y Polseretes, de Benimamet, en el que donen conte de les Funcions de les Lluminaries y Te Deum que en los dies 5, 6 y 7 de Nobembre de este any 1796 se feren en esta Ciutat, per haver el dia 28 de Octubre aplegat la noticia de haverse Beatificat en Roma lo dia 18 de Setembre el Illustrisim y Excelentisim Senyor Don Joan de Ribera, Patriarca de Antioquía, Arquibisbe y Virrey de Valencia i la Descripció de les lluminaries que en honor del Beato Joan de Ribera … se feren los dies 9, 10 y 11 de Setembre de este añ [sic] 1797, y demonstració que Pere Lligambé, Llaurador del Carre de Sant Guillém, fá de lo susoit en la elevació de les Boles illuminades que es tiraren, ab lo demés que lletgira el que siga curiós. 9, 10 y 11 de Setembre de este añ [sic] 1797.

Bibliografia completa «Rahonament y coloqui nou…», de 1797. Programa de festes 1992, pàgines 29 a 31.
Font original Pàgina web de la Biblioteca Valenciana: https://bivaldi.gva.es/en/consulta/registro.do?id=8465
Etiquetes programes de festes, història, documents, religió, festes
Data de publicació Dimecres 12 de gener de 2022
0 respostes

Deixa una resposta

Vols unir-te a la conversa?
No dubtis a contribuir!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.