Visites

  • 73
  • 385
  • 5.837
  • 19.037

Què és l’Alfarapèdia?

Som un arxiu digital de memòria popular d’Alfara del Patriarca. És a dir, un espai digital on es pot trobar informació i documents molt diferents, però que sempre tenen com a punt en comú estar relacionats amb el nostre poble. Dins d’este espai caben tot tipus de documents, tant acadèmics com populars: col·leccions de fotos antigues comentades, entrevistes a veïnes i veïns, entrevistes a col·lectius, informació sobre costums propis, etc. Amb este arxiu, promogut i finançat per l’ajuntament, volem generar un espai obert a les aportacions veïnals que servisca per a reconèixer el valor que la nostra cultura popular mereix. Eixa cultura popular inclou història, tradicions, etc.; és a dir, patrimoni material i immaterial d’Alfara del Patriarca. Eixa recuperació es fa amb la col·laboració de totes i tots, perquè volem indentificar i construir col·lectivament aquells elements especialment importants per a la nostra comunitat, per a la nostra identitat col·lectiva, per a la qualitat de vida i per a la dignitat com a Poble.

José Francisco Peris, la Fosforera i l’Associació de Jubilats i Pensionistes

José Francisco Peris (1946) ens parla de l’activitat de la Fosforera d’Alfara en les seues últimes dècades, quan patix els majors canvis, però també s’ocupa de la gestió i l’activitat de l’Associació de Jubilats i Pensionistes d’Alfara i de la Federació d’associacions de jubilats de l’Horta Nord, de les que és president.

Cançoner d’Alfara

Hem agrupat ací sis cançons documentades en Alfara, cinc d’elles informades per Salomé Palanca Boix a l’etnomusicòloga Ma. Teresa Oller en la dècada de 1960, que les va publicar al seu llibre 'Cançons narratives valencianes' (València: Lo Rat Penat, 2000). Vicent Palau, director de la Coral Sant Joan de Ribera, llisqué les partitures i ens les cantà amb Josep Marí, cantant d’esta coral, en una sessió que vam gravar en la vesprada del dimecres 10 de gener de 2024.

Cançoner d’Alfara

Hem agrupat ací sis cançons documentades en Alfara, cinc d’elles informades per Salomé Palanca Boix a l’etnomusicòloga Ma. Teresa Oller en la dècada de 1960, que les va publicar al seu llibre 'Cançons narratives valencianes' (València: Lo Rat Penat, 2000). Vicent Palau, director de la Coral Sant Joan de Ribera, llisqué les partitures i ens les cantà amb Josep Marí, cantant d’esta coral, en una sessió que vam gravar en la vesprada del dimecres 10 de gener de 2024.

I Gala de la Música de l’Horta Nord. Premi a Xavier Biosca Taronger

Vídeo de reconeixement a Xavier Biosca Taroncher, premiat com a músic a la I Gala de la Música de l'Horta Nord. Amb fotografies de l'acte celebrat a Rafelbunyol el 27 de gener de 2024.

Salve a la Mare de Déu del Roser (1924)

Una estampeta amb la “Salve a Ntra. Sra. del Rosario” impresa en 1924 ens dona peu a parlar de la devoció al Roser i de la congregació que cantava esta Salve, i a oferir una interpretació a dos veus de Vicent Palau i Josep Marí, respectivament director i membre de la Coral Joan de Ribera d’Alfara del Patriarca.

Concert de Nadal 2023

Gravació del Concert de Nadal de l’Agrupació Musical d’Alfara del Patriarca, realitzat el dissabte 23 de desembre de 2023 al paraninf del CEU. Amb la participació de les xiquetes i xiquets educands de l’escola -el CEIP Doctora Anna Lluch-, dirigits per Empar Guanter Ruiz, i de l’Escola de Música de l’Agrupació Musical, a càrrec de Charo Campo; de la Banda Juvenil i de la Banda Simfònica dirigides per Carles Antoni Taroncher, amb la intervenció de les sopranos Mariola Martínez i Lucía Gandía.

La visita dels Reis Mags a Alfara

Breu història de la festa dels Reis Mags a Alfara i de l'Associació d'Amics dels Reis, que ajuda als Reis en la Cavalcada i el repartiment casa per casa dels joguets. S'inclouen fotografies, vídeos i documents.

El cant de l’Aurora (2023)

El Cant de l'Aurora d'Alfara del Patriarca interpretat per un grup de clavaris i clavariesses del Roser. Es gravà a les sis de la matinada del diumenge 22 d'octubre de 2023.

Mario Guillamón, fotos d’Alfara del Patriarca

Vint-i-sis fotos d'Alfara realitzades per Mario Guillamón en dos jornades de 1988, que integren part de l'Arxiu d'este fotògraf en la Biblioteca Valenciana 'Nicolau Primitiu'.

«Nota sobre el T.E.S.», per M. Molins

«Notes sobre el T.E.S.» és un text de Manolo Molins sobre el Teatro Estudio Seminario (1966-1969), l’experiència teatral del nostre dramaturg en el seu temps d’estudi al Seminari Metropolità. Un temps d’investigació paradoxalment lliure i profund que continuaria en el Grup 49. L’article està acompanyat de 44 imatges.

«Cronologia (aproximada) del Grup 49», per M. Molins

Una cronologia de l’activitat teatral del Grup 49 (1968-1982), escrita pel seu director, Manolo Molins, i il·lustrada amb 268 imatges, entre fotos d’assajos i funcions, dibuixos, gràfics i programes. El Grup 49 fou una iniciativa local que es convertí en un dels principals valors del teatre valencià.

Mollons i ratlla del terme d’Alfara (1900)

Les Actes de l'amollonament del terme d'Alfara respecte dels seus veïns, Moncada, Vinalesa, València i Foios.

‘Estudio sobre Alfara del Patriarca’ (1971)

«Estudio sobre Alfara del Patriarca» és un treball de Rosaura Costa Prats redactat en 1971 que descriu diferents aspectes del nostre poble: medi natural, medi humà o sectors productius. És un document rellevant perquè ens permet visualitzar el canvi profund en els àmbits de l’agricultura, la indústria (els desapareguts rajolars, la Fosforera o la Unió Conservera, entre altres) i els serveis. Grandíssims canvis en un període de només 50 anys.

Patrimoni moble de la indústria fosforera

Publiquem un catàleg d’objectes que sobreviuen a la indústria fosforera. Al Centre d’Interpretació del Patrimoni d’Alfara podem vore la campana de Sant Dídac, la bomba mòbil, el cartell de El Globo i la cronologia, però a més mostrem dos col·leccions de luxe de caixetes de mistos, recollides per José Francisco Peris.

José Francisco Peris, la Fosforera i l’Associació de Jubilats i Pensionistes

José Francisco Peris (1946) ens parla de l’activitat de la Fosforera d’Alfara en les seues últimes dècades, quan patix els majors canvis, però també s’ocupa de la gestió i l’activitat de l’Associació de Jubilats i Pensionistes d’Alfara i de la Federació d’associacions de jubilats de l’Horta Nord, de les que és president.

«¡Adelante!» (1919), conflicte laboral a la fàbrica de mistos

«¡Adelante!» és un fullet datat el 23 de març de 1919, en què s'explica el conflicte laboral a la fàbrica de mistos de la família Moròder, en un context de vagues generalitzades. Durant el conflicte, que duria a la vaga als 729 treballadors i treballadores, es patiria un mes de març especialment dur, amb diferents accions i sabotatges, i treballadors morts i ferits per trets de la Guàrdia civil.

Alfara i Moncada a l’Arxiu Diocesà de València: 1853-1920

Dediquem esta publicació a compartir una compilació d'esments a Alfara i Moncada en el Butlletí Oficial de l'Arquebisbat entre 1853 i 1920. Trobem textos burocràtics i de caràcter general, però també d'altres que inclouen informació interessant sobre els rictes i la forma de viure de la població del nostre poble en el segle XIX i principis del XX.

Alfara a “Bona vesprada” d’À Punt (19/07/2022)

El passat dimarts 19 de juliol de 2022 À Punt dedicà una part del programa Bona vesprada al nostre poble. Arrepleguem ací la versió digital perquè estiga disponible de manera permanent. Tot i el seu ritme frenètic, este tipus de programes són interessants perquè arrepleguen molta diversitat de cada poble: persones, patrimoni, etc.

Una comedieta i poemes de Ricardo Valero

Una mostra del treball literari de Ricardo Valero: el sainet en vers 'Dos fotógrafos ambulants', estrenat a València en 1921, i els poemes publicats a la revista fallera 'Pensat i fet' entre 1920 i 1936.

Hilario Marí, campaner

Hilario Marí Punzón (1929) és part d’una nissaga de campaners d’Alfara. En esta entrevista ens parla de l’ofici, però també del seu context en el poble en els durs temps de la guerra i la postguerra.

«Manuel Palau: música per a veu i piano», del Dúo Palau [Marta Estal i Daniel Ariño]

Entrevistem a Marta Estal, integrant de Dúo Palau, un conjunt format per ella (soprano) i per Daniel Ariño (piano) i dedicat a recuperar música valenciana. En 2021 publicaren «Manuel Palau: música per a veu i piano», un CD que inclou dotze cançons ("lieder" específicament) de l'autor. La major part de les peces no havia estat mai enregistrada fins ara i tampoc no estava editada, així que han treballat des de còpies de manuscrits. Precisament per això, perquè són peces que no són accessibles i que no és gens fàcil escoltar, pensem que és molt interessant incloure el seu treball en Alfarapèdia.

Col·lecció de fotos de Valentín Palau

Col·lecció de fotos de Valentín Palau, on trobarem algunes singularitats dels anys 40 a 60.

Col·lecció de fotos d’Amparo Palanca

Una col·lecció de fotos familiars d'Amparo Palanca que recull imatges de festes, de grups d'amigues, de treballadores o de xiquets d'escola, i també imatges dels primers anys de la cavalcada dels reis.

Sobre el poeta Ricardo Valero Muñoz

Sobre Ricardo Valero Muñoz, poeta, Fill adoptiu d’Alfara, a on té un carrer dedicat, propietari d’una de les millors cases del poble... La seua figura presenta nombroses incògnites que esbossem en este text.

Materials d’Història, 1988

En 1988, amb motiu del IV Centenari de l'adquisició d'Alfara per part de Bonifaci Ferrer, es va dedicar el número de "Materials d'Història" a la seua vida, missió i relació amb el nostre poble.

«Estudios básicos para el diseño de un plan de conservación de las pinturas murales de la iglesia de San Bartolomé»

Andrea Rodríguez Gutiérrez ha realitzat un excel·lent treball d’interpretació de l’església de Sant Bartomeu, centrat en la pintura mural i adreçat a la seua conservació. Tot nodrit per una documentació gràfica molt completa i realitzada amb sensibilitat tan científica com artística.

Pau Pérez (2018), «Entrevista a Bartolomé Pascual Chapa»

/
El divendres 27 de juliol de 2018, l’historiador Pau Pérez va realitzar una entrevista a en Bartomeu Pascual Chapa dins d’un projecte de la Diputació de València per recollir la memòria històrica de la Guerra civil. Aquella entrevista es va convertir en una conversa molt productiva, dinàmica i per moments hilarant entre Bartomeu, Enric Cunyat i algun altre observador.

“Rahonament y coloqui nou…” de 1797 (1992)

Al programa de festes de 1992 es va reproduir amb una breu introducció el "RAHONAMENT I COLOQUI NOU, EN QUE ES MANIFESTA EL CONSELL QUE TINGUEREN el Tio Còsme Nespla, de Benifaraig, Badoro Rico-paño, de Moncada, y Jaumet el Polinari, de Alfara : pera elegir el millor mèdi ò arbitre de vindre à Valencia à veure les grans Festes del BEATO JOAN DE RIBERA...", plec de cordell de 1797.

Literatura de cordell per la beatificació de Joan de Ribera (1796-97)

Algunes obretes breus a propòsit de les festes celebrades a València per la beatificació de Joan de Ribera, 1796-97.

ÍNDEX: Textos d’història als llibres de festes (1953-2021)

Els programes de festes d'Alfara no només recullen els actes programats: durant dècades han sigut l'únic mitjà de comunicació entre la gent del poble, i entre altres continguts han inclòs nombrosos estudis locals d'història, etnologia o patrimoni. En esta pàgina inventariem eixos continguts per posar-los a l'abast dels buscadors temàtics. Este primer lliurament arriba fins a 2004.

«Pliego suelto fechado en 1781», sobre el naixement de siameses en Alfara

El dimarts 28 d’agost de 1781 va nàixer a Alfara unes xiquetes siameses amb dos caps i quatre braços. La notícia va generar un “plec solt”, un imprés amb un dibuix i la descripció de l’autòpsia que es vendria com a “literatura de canya i cordell”. José María Torres Pérez recupera ací l’imprés i l’analitza en tots els seus aspectes socials i textuals.

Mari Rodríguez i José Miguel Navarro, de la Falla La Unió

Mari Rodríguez (Mari 'la de Teo' o Mari 'la de la Falla') i José Miguel Martínez són membres destacats de la Falla La Unió d’Alfara, de la qual formen part des del seu inici. Actualment La Unió és l’única falla del poble i porta quasi 40 anys apropant les festes i les tradicions al veïnat. És un lloc de trobada, de celebració i de germanor que està actiu al llarg de tot l’any.

Paqui Palanca, històries de l’alguatzil i d’una modista virtuosa

Paqui Palanca Alfonso (1945) ens parla de la seua infantesa com a filla de l'alguatzil de l'ajuntament, de les seues ties 'Alguatziles', de sa mare... Ens explica com era la vida al poble i com era viure a l'ajuntament als anys 50. Ens parla també del seu ofici com a modista i aprofitem per a ensenyar-li algunes fotos de les que ens comenta la roba amb veritable passió i un coneixement de les formes de fer que no es pot perdre.

Llibret de Falla de 1923

Hem aconseguit còpia d’un document excepcional: el “Llibret de la Falla” de la plaça de Ferriols (posteriorment “Del Caudillo” i en l’actualitat “De l’antic Regne de València”) en 1923. És un llibret menut, de 12 pàgines, que conté l’explicació de la falla i alguns poemetes breus, tot en vers i de contingut humorístic. Ací es pot accedir a la còpia i a la seua transcripció completa.

Documental «25 Aniversari de l’Agrupació Musical d’Alfara del Patriarca»

Un documental de José Molins fet pel 25 aniversari de l’Agrupació Musical d’Alfara del Patriarca, en què s’entrevista a testimonis de primera fila (presidents de l’entitat, directors, músics...) i es passa revista a la seua història. Molt bon guió, bona imatge i so, i el protagonisme permanent de la música.

Col·lecció de fotos de Josep Marí

/
Una col·lecció de fotografies de família i de festes (algunes ja desaparegudes) des de principis del segle XX, comentades pel seu propietari, Josep Marí i Mollà.

Primeres activitats de l’Agrupació Musical (videos 1991-1997)

L'Agrupació Musical d'Alfara del Patriarca conserva vídeos de diferents actuacions musicals en els seus primers anys, de 1991 a 1997, que mostren els inicis de l’activitat formativa i musical de l’Agrupació en actuacions individuals i grupals, amb instruments diversos (vent, corda...) o veus.

Llibret 25 aniversari de l’Agrupació Musical d’Alfara del Patriarca (1990-2015)

El llibret que es fiu per celebrar el 25 aniversari de l'Agrupació Musical d'Alfara del Patriarca (1990-2015), que recull informació sobre les distintes directives, la història de la música de banda a Alfara, les activitats que s’han realitzat, els directors que ha tingut i altres textos de persones properes a l’entitat.

«El convent de Sant Dídac d’Alfara del Patriarca: gènesi constructiva»

Compartim l’estudi de Míriam González Ferrer (2014) «El convent de Sant Dídac d’Alfara del Patriarca: gènesi constructiva», el seu TFG tutoritzat per Luis Cortés Meseguer, que aporta informació històrica i arquitectònica rellevant sobre l’antic convent i posterior seu de la fosforera.

Inma Rodríguez, Xaro Muñoz i l’Agrupació Musical

Entrevistem a Inma Rodríguez i Xaro Muñoz, membres de la Junta Directiva de l’Agrupació Musical D’Alfara des de fa 17 anys. L’Agrupació es va fundar en 1990, i tres anys després es va crear la Banda de Música. La seua Escola compta amb un centenar d’alumnes, la banda amb desenes de músics i l’Agrupació amb prop de 250 socis; segurament és l’entitat cultural més important de la localitat.

Patrimoni històric

L’Ajuntament d’Alfara disposa des de 2007 d’un document divulgatiu sobre el Patrimoni històric redactat pels historiadors Beatriu Navarro i Josep Lluís Cebrián. Es tracta d’un llibret molt ben editat que dona idea del gran patrimoni que existeix a Alfara, de la seua importància en el context valencià, de la seua singularitat i monumentalitat.

Toponímia dels pobles valencians: Alfara del Patriarca

Publiquem el recull de toponímia del nostre terme elaborat per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i l'Institut Cartogràfic Valencià amb col·laboració del nostre ajuntament.

Entrevista a Manuel Molins

Repleguem l'entrevista que Josep Marí, aleshores regidor de Cultura, va fer al nostre dramaturg Manolo Molins, sobre els seus inicis a Alfara en el Grup 49 i el seu treball de tota una vida en les arts, l'escena i la literatura.

«La traducción del cólera» (sobre el Dr. Vicente Navarro Gil)

Un treball de recerca sobre la biografia del Dr. Vicente Navarro Gil, il·lustre alfarenc, metge, professor i acadèmic, pioner en l'àmbit de la microbiologia i en la batalla contra el còlera morbo, que en 1885 va deixar 49 morts a Alfara. El Dr. Navarro fou el que va manar construir l'actual Casa de la Vila, i actualment té un carrer dedicat a ell en el nostre poble.

Materials d’Història, 1990

Este volum és el que es va editar en 1990, subtitolat “Fotografías”, que pareix ser l’últim de la col·lecció. Es va dedicar de forma monogràfica a la recollida de fotografies d’arxius públics i privats, per tal d’augmentar l’arxiu gràfic municipal. És un número magnífic que inclou imatges de molt d’interés estètic i documental, un patrimoni gràfic molt valuós.

Carmen Sanfélix Bailach, Forn del Carreró – Panadería Hnos. Sanfélix Bailach

Entrevistem a Carmen Sanfélix Bailach que, junt als seus germans, regenta el forn del carreró ("Panadería Hnos. Sanfélix Bailach") que els seus pares agarraren en 1961. Carmen no només ens rep, sinó que ens convida a tastar alguns dels seus dolços, tota una experiència gastronòmica.

Materials d’Història, 1989

El volum de Materials d’Història de 1989 recull, com es diu a la introducció, “un conjunto de noticias, crónicas, reseñas y reportajes, recopilados por el cronista Josep R. Molins”. S’inclouen gran part de les mencions a Alfara des del segle XVI, i nombrosa cartografia, de vegades inèdita, en què es veu localitzat el nostre poble.

Materials d’Història, 1987

Revista «Materials d'Història» de 1987, homenatge a Mn. José Mª Serra Carsí, que inclou el seus textos sobre història, costums i tradicions d'Alfara escrits a partir de fonts documentals i orals desaparegudes. Es van publicar originalment als llibres de festes.

Pare Wenceslao / Maximino Lluesma Català

El Pare Wenceslao (1931) ens parla de l’Alfara de la seua infància, en el moment més convuls dels segle XX (República, guerra i postguerra), i també de la seua trajectòria com a caputxí, predicador o professor de teologia.

«Propuesta de catálogo de edificios protegidos. Alfara del Patriarca»

Compartim l’estudi de Cristina Aparicio Martín (2016): Propuesta de catálogo de edificios protegidos de una población pequeña/mediana. Alfara del Patriarca, el seu TFG en Arquitectura tutoritzat per Federico Iborra Bernad, que amplia l’inventari d’edificis d’interés a 111. Un treball brillant i útil més enllà del seu àmbit acadèmic.

Catàleg de patrimoni moble d’Alfara del Patriarca

Catàleg de patrimoni moble d'Alfara del Patriarca, un inventari integrat per diferents objectes o conjunts amb valor historicoartístic que són propietat del municipi. Estan recollits en 11 fitxes tècniques d’elements ceràmics, 6 d’escultures, 4 de fotografies, 29 de pintures, 4 de socarrats i 11 d’objectes heterogenis -tots ells extremadament singulars.

Treballadores d’Alfara: «Dones del Carraixet – Vol. I.»

Compartim el curtmetratge «Dones del Carraixet -Vol. 1», produït per la Mancomunitat del Carraixet i l'empresa Equality Momentum, que s'ocupa de la memòria d'algunes dones treballadores en la postguerra. Un material bellíssim en què Vicenta Murillo i Amparo Zamorano recorden a les seues mares, Carmen Lluesma Catalá i Vicenta Palanca Carlo, respectivament, i Conchín Arnau parla dels seus anys de treball en diferents fàbriques de la comarca.

Recull de malnoms d’Alfara fet per Enric M. Cuñat

Recull de malnoms del poble fet per Enric M. Cuñat. A eixe recull inicial hem afegit les aportacions que li van fer al grup de Facebook 'Gent d'Alfara del Patriarca' quan hi va compartir alguns malnoms.

Premsa huitcentista d’Alfara (1821-1900)

L’hemeroteca completa de mencions a Alfara en el segle XIX, construïda a partir de la Biblioteca Virtual de Prensa Histórica del Ministeri de Cultura i de l'Hemeroteca Digital de la Biblioteca Nacional. El que trobem en estos titulars és un segle que alterna les guerres i la inestabilitat política i social, però que també modernitza les seues infraestructures i avança en el seu progrés.

Fotos aèries d’Alfara: 1945-2018

Compilació de les fotos aèries d'Alfara preses en els vols històrics de 1945 i 1956, i en altres vols fins a 2018.

Alfara en quatre diccionaris geogràfics (1778, 1795, 1845 i 1920)

Hem reunit els comentaris sobre Alfara de quatre dels principals diccionaris geogràfics dels segles XVIII, XIX i XX: els de Bernardo Espinalt (1778), Antoni-Josep Cavanilles (1797), Pasqual Madoz (1845) i Josep Martínez Aloy (1920).