Títol  Llibret de Falla de 1923
Contingut 
  • Llibret de Falla de 1923
  • Josep Ramon Molins i Cabo, “Noces de Diamant d’una falla”, en Llibret de la Falla «La Unió». Alfara del Patriarca, març de 1998.
  • Enric M. Cuñat, “Fa 90 anys”, en Llibret de la Falla «La Unió». Alfara del Patriarca, març de 2013
Temàtiques documents, festes, falles, historia
Publicació Moncadapèdia Divendres 11 de febrer de 2022.

Actualitzat dijous 24 de febrer de 2022.

Informants Enric M. Cunyat Sesé, José Miguel Navarro Rodríguez i Falla la Unió
Descarregar el llibre

Hem aconseguit còpia d’un document excepcional: el “Llibret de la Falla” de la plaça de Ferriols (posteriorment “Del Caudillo” i en l’actualitat “De l’antic Regne de València”) en 1923. És un llibret menut, de 12 pàgines, que conté l’explicació de la falla i alguns poemetes breus, tot en vers i de contingut humorístic. Es tracta d’una fotocòpia de poca qualitat, però suficient per poder llegir perfectament tot el seu contingut. Ací es pot accedir a la còpia, i més avall es trobarà la transcripció completa.

A més a més recuperem dos textos publicats en llibrets de la falla La Unió sobre aquell esdeveniment: el primer és del cronista oficial d’Alfara, Josep Ramon Molins i Cabo, està publicat en 1998, pel 75 aniversari de la falla en qüestió: “Noces de Diamant d’una falla”. El segon és d’Enric M. Cunyat Sesé, es troba al llibret de falla de 2013, pels 90 anys de la falla de la plaça de Ferriols: “Fa 90 anys”, i té la peculiaritat d’incloure dades precioses de la seua  memòria familiar, perquè l’autoria de la falla estava en la seua família. Un i altre aporten informació molt valuosa i divertida, i els hem afegit a esta publicació.

També volem agrair a Enric M. Cunyat, a José Miguel Navarro Rodríguez i a la Falla la Unió per la seua disponibilitat a l’hora de compartir material i oferir tot tipus d’informació.

D’esta manera, el contingut d’esta pàgina és el següent:


Contingut


Els llibrets de les falles ofereixen una explicació humorística dels monuments fallers, a més amb la intenció de recaptar una ajuda econòmica per a la festa:

Tot lo mon compre el llibret
que total val un quinset

Està escrit en un valencià molt popular: les Normes de Castelló no s’aprovarien fins a 1932, però de tota manera la intenció de l’autor es veu reforçada pel seu caràcter castís —una cosa que continua igual en l’actualitat.

Com és habitual, la falla incorpora nombroses notes de societat, tant d’esdeveniments locals com més generals. Hi ha, per exemple, una referència al rellotge del campanar, que donava les hores arbitràriament, o als polítics que obliden ràpid les necessitats dels seus votants, o a la carestia de la vida… S’inclou també una curiosa menció a Abd el-Krim (“Abel Krim”), a qui es converteix en fabricant de vermut de mala qualitat. Abd el-Krim va liderar la resistència contra l’ocupació colonial espanyola i francesa al Rif (19211926), amb èxits com l’anomenat “Desastre d’Annual” (1921), on van morir entre 8.000 i 14.000 soldats espanyols; en 1923 seria l’enemic públic número u.

El context d’aquelles falles, en 1923, era el d’una guerra empantanada a Marroc, amb nombroses baixes entre els joves treballadors i un malestar social que en el mes de setembre provocaria el cop d’estat de Primo de Rivera. 1923 és l’any del primer vol en autogir de Ricardo de la Cierva o de la inauguració del camp de futbol de Mestalla. A València es vivia una època d’or del teatre en Valencià, en gran part dominat pel gènere del sainet de poca qualitat. Després de la crisi de la I Guerra mundial, el comerç es restableix i es viuen els “bojos anys 20”. A Alfara moltes de les cases amb façanes modernistes que encara podem veure es faran en ixos mateixos anys i fins a l’inici de la Guerra civil. Serà bon any per als rajolars i per a la resta d’indústries locals.

Els llibres de falla, més encara si només n’hi havia una, com a Alfara, eren documents molt apreciats, que generaven molta hilaritat i que fins i tot hi havia qui se’ls aprenia de memòria. Esperem trobar-ne molts més i poder-los incloure en este arxiu.

Noces de Diamant d’una falla

Falla la Unió. Alfara del Patriarca 1998

Fa 75 anys a Alfara es plantà una famosa falla. Famosa perquè mentres no es demostre el contrari fou la primera ¡ perquè tingué un “llibret de falla”.

La falla es plantà en la plaça Ferriols, l’actual “Regne de València”, en l’any 1923 i afortunadament enguany podem celebrar les Noces de Diamants amb una lluïda comissió “La Unió” que planta dues falles, una per a grans, l’altra per als xiquets.

De la falla en si, del monument faller, no tenim imatges. L’esbós no consta a la premsa diària de la capital ni als fallers de l’època. Hi hauria alguna fotografia per alguna còmoda o caixa de cartó on s’amunteguen els records del passat en les cases alfareres?

L’habilitat de l’artista (anònim) necessità, com sempre, l’ajuda verbal per a una major comprensió per part del públic. l aquesta ajuda verbal sí que ha arribat a nosaltres en forma de Llibret de Falla. Llibret que no té programa de festejos, ni fulls de noms, ni articles, ni propaganda. Tan sols la consabuda “explicació i relació de la falla” feta en versos més o menys afortunats. El llibret es presenta així com una ramificació de la literatura popular.

L’autor es titula “Esclafit” i degué ser un alfarer amb vocació literària i molta càrrega d’humor, sàtira, sarcasme i ironia. Un poeta anònim, pero un anonimat més formal que real. Ja que el desconeixement actual no vol dir que en aquella època no es sabera qui era l’autor. Qui fou “Esclafit”? No hi ha proves del nom de pila ni dels cognoms. Indicis si, però crec que es la veu del poble perquè la crítica està íntimament connectada amb les vivències del poble. Els problemes reflectits eren els del poble. L’activitat mordaç del poeta faller desitja fustigar persones, institucions, costums, modes que oferesquen un aspecte vulnerable. Aquestes actituts són posades a la picota, amb cruesa i fins amb crueltat; tot és qüestió d’enginy.

Hi haurà que agrair a la Falla La Unió amabilitat en permetre que esta Joia de la història local puga posarse a l’abast de tot el poble. La Falla té una vessant cultural i ells ho demostren una vegada més.

A continuació fem una edició facsímil del llibre d’aquell any. Respetem la ortografia de l’autor. Es pot i es deu comparar amb el d’enguany. El pas del temps es nota.

Josep R. Molins i Cabo

Fa 90 anys

Falla la Unió. Alfara del Patriarca 2013

Fa 90 anys, en 1923, en la plaça anomenada llavors de Ferriols, avui Antic Regne de València, es va plantar la primera falla d’Alfara del Patriarca de la qual tenim notícia. No queda cap testimoniatge gràfic, ni fotografia ni dibuix de l’esbós: només un exemplar del Llibret que en complir-se els 75 anys es va reproduir en aquestes mateixes pàgines amb una introducció del cronista oficial Josep Ramon Molins. Les línies que segueixen volen ser un complement d’aquella introducció i suplir les llacunes amb els records familiars que vaig arreplegar de la meua mare i d’altres persones.

L’autor de la falla va ser José Sesé Domínguez, tallista de formació i faller i constructor de decorats cinematogràfics amb Regino Mas. La signatura s’oculta en uns versos del llibret “En el que porte explicat/ ja poden saber quí es/ Se, se, jo quí és ell/ o es que jo no sé res”. En la pintura li van ajudar altres veïns del poble, fusters i pintors entre els que la meua mare anomenava a Antonio Sales. Molts dels ninots anaven vestits amb roba de tela, encolada i encerada que, en algun cas, era del efigiita al ninot.

La falla estava rematada per una vella barca de fusta que estava abandonada en el pati de la casa del Dr. Navarro. Sobre ella hi havia el patró, un personatge conegut de tots per les seues veleitats polítiques, vull dir pels canvis de jaqueta, “eixe que porta la vela” a la platja hi havia un altre personatge, recognoscible pel seu color de cara, pescant i tirant a la barca tot el que cau: un senserro, una paleta de obrer un sac de sucre blanquillo, una serra de fuster, un tacó de sabata… que evidentment representen, pel seu mal nom, a destacats personatges de la vida local alfarera.

Cal tenir en compte, que la falla es va plantar en vespres de les eleccions d’abril, les primeres amb sufragi universal masculí i les últimes en molt de temps, encara que això no ho sabia ningú, perquè el setembre d’aqueix any es va proclamar la dictadura de Primo de Ribera. L’escena descrita era una al·lusió a les pràctiques caciquils de cara a les eleccions. El que estaven fent el patró de la barca i el pescador era “reunir uns quants prohombres pa que voten en mosatros” però la falla és critica amb les promeses electorals en què tot va a ser molt bonic i després, tot referint-se a I’ajuntament, constaten la desídia “ni a l’estiu lleven la pols, ni t’apanyen les aseres, ni t’apanyen el rellonche”. Aquest episodi del rellotge municipal en la torre de l’església (fabricat per Cuitavi) i que estava avariat més de dos anys constituïa una altra de les escenes de la falla moll bé explicada en el llibret. Altres escenes es referien als comerços i establiments i es criticava la qualitat i el preu dels productes. En et llibret es nomena una bandada de patets que la meua mare recordava molt bé perquè els va fer ella amb dotze anys, i deia que representaven a uns obrers de San Diego, forasters, que no van secundar una vaga.

L’autor del llibret, que signa com Esclafit; si no va ser el mateix que el de la falla com crec, ben bé va poder ser un poeta local com el senyor Blat el pare del benvolgut tio Ramonet però açò és una deducció sense més fonament que el fet que en la seua casa es va trobar l’únic exemplar del llibret que ens ha arribat. Està escrit en un valencià vacil·lant, anterior a les Normes de Castelló, i encara que es troben castellanismes pot tenir interès per als filòlegs actuals doncs trobarem paraules genuïnament valencianes o la transcripció de la fonètica de l’època. Hi ha una frase que jo he sentit a moltes persones majors en el nostre poble que, o bé va ser arreplegada per l’autor del llibret, o bé va passar després, com un modisme peculiar de la nostra parla, em referisc a la frase “Faraón que gran eres” A persones majors li l’he sentit completa “Faraón, què gran eres però t’equivocaràs”.

L’artista faller també es va representar ell mateix en la falla com “el tio de la pataca i Ia panxa de barril”, fent-ne la pròpia caricatura. Diguem, en la seua defensa, que per a poder criticar uns altres i fer bromes, un ha d’estar disposat a riure’s de si mateix i açò va tractar de fer el meu avi “valencià i de carácter bullanguero”.

Enric M. Cuñat

Transcripció completa

 

EXPLICASIÓ

de tot lo que
conté la falla
instalá en la

Plasa de Ferriols

de Alfara del
Patriarca en
el añ 1923

Llibret de la Falla
instalá en la Plasa de Ferriols
en Alfara del Patriarca.

***

EXPLICASIÓ

¡Aso s’ en pasa de ralla!
¡No se ho poden figurar;
ya qui en sa vida treballa,
mes si es trata de d’ una falla
se desfá de treballar;
y es que portem en les venes
pura sanc de valenciá,
per aixó, encá que les penes
acudixquen per dotsenes,
se desfan com la rosá.

Mes yo m’ estic distraent;
pos lo que m’ he proposat
sol es, molt sussintament,
contarlos el argument
de la falla que ham plantat.

Esta falla representa
si es qu’ encá no hu sabeu
la barca del Patriarca
no del patró Bertomeu.
Eixe que porta les veles
es molt vell en este ofisi
ell, chira cuant veu chirar
y si veu la cosa en crisis.
El que peixca el conegueu?
—solaments per lo color,
pues segóns diu, ell no muda
y vol tindre la rahó.
Tot lo que ix en lo cop,
hú guarda no sé pa qué
lo mateix peixca un senserro
que una paleta de obrer,
un sac de sucre blanquillo
si pot ser qu’ estiga plé,
una copa y un barral,
una serra de fuster,
hasta un tacó… de sabata,
una bandá de palets,
uns ganchos y una corbella
p’ arreplegar fem ó fanc,
un pandero, unes postises,
una flauta y un carranc,
així es, que ompli la barca;
¿quina idea portará?
Ell ha llechit molta historia
eixintsen d’ esta colonia,
ha dirichit moltes obres
entre elles, Babilonia.
Huí está construinne una
que de pensaro m’ espanta,
a pesar de qu’ ell li dona
el nom purament de santa.

El patró qu’ es molt astut,
li ha demanat consulta
diguentli en tó molt alt
ché, que no li veig la punta.
Esplicat clar, ¿que vols fer
en tot asó qu’ arreplegues?
—pues una cosa molt gran…..
¡pareix que no me conegues!
reunir uns cuants prohombres
enseñarlos bé les sendes
pa que boten en mosatros.
—¡Faraón qué grande eres!
Pero te equivocarás,
eixe qu’ et toca el musclet
y te gasta dos brometes,
saps que paraules ne té,
pero obres, molt poquetes.
Anirem sempre en cuidao
y a la vista, no te cregues
¿que tú te penses que dorc?
—bueno, m’ agrá que hu
comprengues.
Com están a vora placha
el pastor, mos guia el bou
qu’ es un bou d’ estos de pala,
com este, es un sutilet
al vores entre pitons
li entren uns tremolors
no mes pensa qu’ en la vara.
Lo que té si, qu’ es molt fiel
y així, canta roba, roba,
miren domes quin percal
si no es superior a proba.
Manen’ no mes per manar
no cuiden dels interesos
van torts en conter de tiesos,
ché, que vachen a c…..
riñen per lo de la sequia
y se dihuen les tresentes,
ya qui no vol pagar guardes
que ixen a tres pesetes
y cuant en sesió
paren a les tres pedretes,
mes valdría que cuidaren
d’ abaixar les pataquetes
d ‘anar repés pel poble
y deixar les etiquetes,
veus en les carniseríes
un tall de botifarretes
huides y aixutes del tot,
qu’ el carniser sen enfot
si vas a les botiguetes
el botiguer te demana
antes les cuatre aguiletes
y te dona dos sardinetes de pot,
que vas de caguetes
lo menos catorse díes.
Es un farió el botíguer
del qu’ el llom acachen poc
a temps arrere mos diu,
ha destaparem un pot
fembos pagar lo que val
de una perdíu, en conserva,
alló fea un gust tan mal
que yo li dich al charnego
acosta un poc el barral
qu’ asó fa gust de veneno.
Grasies a un poc de vermut
del que fabrica Abel-Krim,
y a un té criat en Museros
qu’ ell diu qu’ es dels Pirineos,
es auya clara del pou,
y dos fulles d’ abarsana
que sols de pensar el gust
a mi m’ entra mala gana.
Venen tot lo mes roin,
tots mos roben sinse lleu,
y si demanes chustisia
no et creu ningú ni per Deu.
Cuant venen les eleccións
te sobren la mar de amichs,
ne tens de pobres, de richs
y de totes les maneres,
vas tires la papeleta
pa vore si hu faran bé
y a la semana que bé
ya no te dihuen ni adiós;
ni en l’ estiu lleven la pols
ni t’ apañen les aseres
ni te apañen el rellonche
avegaes son les dos
y toquen les tres y micha,
al poc la repetisió,
cuant l’ aire no mos el para,
cuant no topa poc a poc
y cuant nó, mos toca a foch,
aixó es lo que mos faltaba.
Una nit sobre les deu
que el poble encá estaba en peu
toca la campana apresa
y allá tens el poble en pés
a la porta de la iglesia
la porta estaba tancá
y varem tindre que entrar
en armes per si era algú
que volia gastar broma,
no trobárem ni una sombra
era el rellonche de marres
que tocava sinse ganes.
A pesar de fer dos añs
huí encara está lo mateix,
hasta el día que me canse
y de un rellonche en fás tres.
El tío de la pataca
y la pancha de barril
no repara en fer les coses
sinse ficarse en perill,
igual modela una falla
que destorba una elecsió,
que fustiga a un consechal
sinse anar a la presó;
com a valensiá que es
de caracter bullanguero
mos ha improbisat la falla
pera cremar un ba…bero.

Caballers, tots a la plasa
y pasareu un bon rato.
En lo que porte explicat
ya podeu saber qui es.
Se, se, yo qué es ell,
ó es que yo no sé res.

Tot lo mon compre el llibret
que total val un quinset
y així quedará agrait
l’ autor d’ ell, qu’ és,

ESCLAFIT.

Cuartetes

Chunteu un clavell ben roch
y una roseta bledana;
donéuli un bes en calor
y eixirá una valensiana.

Llesques, buñols y aiguardent
es hui lo mes indicat;
mes hiá atra llepoleria:
les chiques del vehinat.

Diu Pepe que pa casarse
tot l’ eixovar estrená;
en cambi, la seua novia
ho portá de segón má.

Si tens salut, la gran cosa;
y si tens dinés, res perts;
pero si ademés tens sogra,
t’ eixiran els cabells verts.

U ben castís

U de Valensia mori,
al sel anantsen dretet;
y era valensiá tan pur,
qu’ en la bolchaca es va dur
un tros de fil de cuhet.

Lo que sol pasar

Se casaren, y estigueren
quinse díes en lo sel;
mes la sogra ficá basa,
y ya no s’ veu en la casa
mes que árnica y cotompel.

Imprenta y encuadernación Antonio Casaña
C/ Bajada 15

Moncada (Valencia)

Títol  Llibret de Falla de 1923
Contingut 
  • Llibret de Falla de 1923
  • Josep Ramon Molins i Cabo, “Noces de Diamant d’una falla”, en Llibret de la Falla «La Unió». Alfara del Patriarca, març de 1998.
  • Enric M. Cuñat, “Fa 90 anys”, en Llibret de la Falla «La Unió». Alfara del Patriarca, març de 2013
Temàtiques documents, festes, falles, historia
Publicació Moncadapèdia Divendres 11 de febrer de 2022.

Actualitzat dijous 24 de febrer de 2022.

Informants Enric M. Cunyat Sesé, José Miguel Navarro Rodríguez i Falla la Unió
Descarregar el llibre

0 respostes

Deixa una resposta

Vols unir-te a la conversa?
No dubtis a contribuir!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.