Col·lecció de fotos d’Amparo Palanca

En la legislatura 2015-2019, l’Ajuntament es va proposar la recollida i conservació del patrimoni gràfic d’Alfara. Es va fer una convocatòria de la que van eixir una quinzena de col·leccions fotogràfiques. Fins ara només havíem publicat la de Josep Marí i Mollà, responsable de la iniciativa. Ara seguim amb la col·lecció d’Amparo Palanca, que amablement ens ha tirat una maneta identificant persones i situacions. A més d’Amparo, també hem pogut mostrar les fotos a dos grups de l’Escola Permanent d’Adults i a altres persones que s’han oferit a ajudar-nos i a qui estem molt agraïts. Com que no hem identificat a totes les persones retratades, i ja que les circumstàncies que rodegen a la imatge donen molt de joc, demanem també a tota la gent que puga aportar alguna cosa que es comunique amb nosaltres per Facebook, pel contacte que apareix ací a la web (alfarapedia@gmail.com) o escrivint un comentari.

Les fotos familiars poden tindre un gran valor històric o etnològic que ens permeten descriure una quotidianitat pròpia del nostre poble i sovint ja desapareguda.

Recordeu que les fotos es poden vore en gran fent clic sobre elles. Algunes porten uns numerets per facilitar la identificació dels retratats, però si pulseu sobre elles les podeu vore netes.

Contingut

Festa i treball en la postguerra

Clavaris i festers

Reis Mags

Combregants i escolars

La vida social

Festa i treball en la postguerra

Un grup de huit joves dins d’algun tipus de bassa arruïnada que encara no hem pogut interpretar; ens han dit que antigament (abans de guerra) hi havia una bassa a la que anava la gent a nadar, no sabem a on estava. Per l’estètica de les xiques (les exagerades permanents, per exemple) pareix una imatge dels primers anys 40. Entre elles creiem reconèixer a: 4) Dolores Palau Serra (germana d’Irene l’esteticién); 5) Cecilia Igual, mare d’Amparo Palanca (la nostra informant i propietària de les fotos); 6) Remedios Marqués Guillem, i 7) Amparito Catalá, tia d’Amparo.

*****

Les mateixes, dins de la bassa que hem vist abans: Dolores, Amparito, Cecilia, tres desconegudes i Remedios.

*****

Set xiques de bracet, totes elles molt elegants: els vestits els feien modistes del poble, i podem comprovar que tenen una grandíssima diversitat de recursos. La tercera és María Soriano; la quarta podria ser Consuelo Bailach, del Forn del Carreró; la següent Cecilia, i a continuació Lolita. La xica de la punta de la dreta va de dol rigorós, que era molt habitual en aquells temps.

*****

A l’esquerra, Pili “la Rica”, germana de Ramón [?] i d’un xic que se’n va anar frare; la segona és Pepita la de la Tendeta (germana de Cecilia); la tercera la mare de María Jesús [?], i a la quarta no l’hem coneguda. Fixeu-vos en el cotxe que aguaita per l’esquerra, en un moment en què els treballadors no podien accedir a ells. Les xiques de les puntes porten elegants davantals blancs amb algun tipus de ramellet al pit. Els davantals eren habituals tots els dies de la setmana, també els festius. La imatge està datada el dimecres 29 d’abril de 1953, no hem determinat quina festa podria ser.

*****

Cecilia festejant amb el que seria el seu marit, Manuel Palanca. Darrere tenen el Seminari en construcció, pot ser una imatge de principis dels anys 50.

*****

Treballadores de la Fosforera, a San Diego (al Butlletí municipal es va posar malament). Darrere es veu la línia d’alta tensió del Trenet, i a la dreta el campanar de Moncada. Immediatament darrere veiem un camp de dacsa i altres cultius d’horta, pel que deduïm que estan al principi de la primavera. Són catorze treballadores uniformades; possiblement l’encarregada (amb solapes blanques) i un treballador. Pareix una imatge dels anys 40, en plena postguerra. La 15) és Cecilia de nou, que va entrar a treballar a la Fosforera als 17 anys (cap a 1941); la 6) és la “tia Concha la Castellona”; i la 8) és Remedios Marqués. Entre les treballadores n’hi havia moltes de fora que seran difícils d’identificar.

*****

Aproximadament les mateixes, amb la mateixa dona de solapes blanques i un home nou, davant del qual està Cecilia. La quarta per l’esquerra és de nou Concha la Castellona, i la de la punta de la dreta Remedios Marqués. Porten l’entrepà a la mà i estan davant del Molí de la Sèquia Gran de Moncada, en l’àrea que estem veient tot el temps. Ací els veiem els peus: la majoria porta espardenyes de careta.

*****

El mateix grup, ara davant d’una sèquia. Algunes informants nostres se sorprenen que es feren tantes fotos, en un temps en què hi havia molt poques perres. Per darrere passa el Trenet i veiem de nou el campanar de Moncada. Cecília és la tercera des de l’esquerra en la fila de davant, i a la dreta té a Concha. Remedios està a la punta de l’esquerra, darrere.

Clavaris i festers

Festa de la Mare de Déu del Roser de 1964. El portador de l’anda de més a l’esquerra es Paco Cabo, de sobrenom “l’Herbasser”; el segon de l’altre costat és Miguel Igual, tio d’Amparo, i qui li porta la clossa per descansar és el seu nebot José Manuel.

*****

Segurament són clavaris de Sant Joan de Ribera, mudats i amb llargs ciris preparats per a la provessó. 1) “el Olivero”; 5) Juan Pedro; 6) Paquito Palau, el germà d’Irene; 7) Carlitos Català; 9) Miquelet, germà de Cecília; 10) el “Xutxero”, 11) “Barriga”, 12) Fernando Balaguer i 13) José Marqués.

*****

Clavaris de la festa de Sant Joan de Ribera, el Patriarca, que va ser beatificat en 1960. La seua imatge està a la dreta de la foto. Per l’esquerra: 1) Pascualet, que cantava i tocava l’orgue; 2) Pepet Bailach (“Pepet el dels Mobles”); 3) Rafael; 4) Paquito Palau; 5) un home de cognom Casaña, tio dels germans Molins; 6) Juan, cunyat de Pepet (el segon); 7) Pepito el carnisser; 8) “Barriga”; 9) un desconegut; 10) Rafa “el Plater”; 11) Honorat, propietari d’HOPAMA; 12) i 13) dos desconeguts; 14) Fernando; 15) Miquel, germà de Cecilia, i 16) un altre desconegut.

*****

Rosita Beltrán “la Naneta”, guapíssima i elegant, “Reina de las Fiestas 1970”. Darrere d’ella, d’esquerra a dreta, Pascualet, que tocava l’orgue i cantava; un senyor que era practicant, i Rafael. Al fondo està Pepita, i a la dreta, amb jaqueta blanca, Maria Soriano, potser amb la seua cunyada Elia.

*****

Pilar Aguilar ens ha aclarit el motiu d’esta reunió: es tractava del 25 aniversari de les Filles de Maria, una de les més veteranes i nobles tradicions d’Alfara. Totes elles porten les seues medalles, és gent coneguda i apreciada al poble, i algunes lamentablement ja ens han deixat. Per l’esquerra: 1) Amparín, 2) Maruja “la Cullerera” o “la de Hilario”, 3) Gloria “Farretes”, 4) María Teresa, 5) Pepita la de la Tendeta, 6) una desconeguda; 7) Pilar la dona de “Barriga”, 8) Amparo Aguilar, clavariessa major (i tia de Pilar Aguilar, que ens ha proporcionat la informació), 9) María Amparo la de Roc, 10) Pili la Rica -que és monja-, 11) Gloria i 12) Reme.

*****

Conxeta la Nana, habilíssima perruquera i tia de Rosita, a qui hem vist de regina de festes. Amb ella va Pepita, les dos amb una “bolcà” de roba que no podem interpretar: potser eren cobertors per adornar balcons per a la festa. Darrere es veu a Vicente el Roig a la porta de sa casa. Ens diuen que els dibuixos sobre el paviment del carrer es van fer en un aniversari del Patriarca Joan de Ribera. A més de la pintura hi ha testos amb palmeres al llarg de tot el carrer. És el carrer Sant Vicent.

Reis Mags

Cavalcada dels Reis el divendres 5 de gener de 1962. Podria ser la primera cavalcada que es va organitzar, i que, com veiem, va tindre molt d’èxit. Patges i reis molt ben abillats, amb cavalleries molt ornamentades. Reconeixem a les dos dones que van a replegar els joguets dels xiquets: Cecília i Pepita, que regentava “la Tendeta” i que du al braç al seu nebot, darrere al pare d’Amparo (marit de Cecília) amb el seu fill major, José Manuel; a Manuel l’aguatzil (pare de Paquita Palanca, a qui van tindre el gran plaer d’entrevistar i que ens va comentar algunes de les fotos de trages d’esta col·lecció, podeu vore els seus comentaris a la seua entrevista) que està darrere. Estan a la porta de la tendeta de la iaia d’Amparo, que va heretar sa tia Pepita.

Els patges van molt carregats de regals, alguns de grans dimensions.

*****

Festa dels reis el dissabte 5 de gener de 1963. El rei Gaspar lliura una caixa gran a un xiquet des de dat del cavall, davant de la mirada meravellada d’altres xiquetes i xiquets. La xiqueta més menuda de la dreta pareix ser Feli Molins. El xiquet a la dreta del paquet és Vicente Ramón, germà d’Amparo.

*****

Diumenge 5 de gener de 1964: Cecilia amb el seu nebot José María al braç; Miguel (tio d’Amparo) carrega amb José Manuel i reben els regals dels reis. El rei Melcior lliura una bicicleta, el millor regal que es podia fer a un xiquet en aquells anys; era una bicicleta verdeta amb què van aprendre tots els germans.

*****

Cecilia i Vicente arreplegant un regal de mans del rei Melcior.

*****

Dijous 5 de gener de 1967. Cecilia a l’esquerra, Lolín Beltrán “la Naneta” rebent el regal de mans del rei Baltasar, carregada a més amb la nostra informant, Amparo Palanca, filla de Cecilia. Els xiquets són José Manuel i Vicent.

*****

La família Palanca-Igual: Pepita amb Amparo al braç, Miguel, Vicente Ramón i José Manuel. Estan agafant un gran paquet de les mans del mateix Baltasar.

En estes fotos s’aprecia bé la riquesa i la fastuositat del Reis, amb una roba de luxe, plena de detalls, i el mateix sobre les seues cavalleries.

*****

Amparo Palanca, la filla de Cecília i Manuel i la nostra informant, arreplegant meravellada grans caixes del rei Melcior. Darrere, amb ulleres, reconeixem a María Amparo Casaña.

Combregants i escolars

Pareix ser Cecilia amb el seu vestit de combregar, extremadament elegant i amb casquet; a tots els pobles hi havia dones que cosien de forma virtuosa, sense repetir-se i amb un domini tècnic i estètic de l’ofici que ha desaparegut hui en dia. És una foto d’estudi feta segurament a València, en què s’acompleixen tots els tòpics a la moda en aquell moment (la primera mitat de la dècada de 1930): fons pintat amb un luxós ambient eclesial (a més amb la Mare de Déu dels Desemparats), un reclinatori a joc i tots els complements que anaven amb el trage: vel, guants, missal, rosari i bosseta.

*****

Xiquets combregants en 1963, la majoria vestits de blanc i de mariners, inclús pareix que amb trages exactament iguals, que és una cosa que resulta bastant sorprenent. El de davant més a la dreta és José Manuel, germà d’Amparo i fill de Cecília. Davant dels xiquets, a banda i banda, veiem els seients i reclinatoris folrats de blanc, com era costum a Alfara, enfrontats formant un corredor.

*****

Els mateixos xiquets (i xiquetes a la punta de la dreta) asseguts a l’església el dia dels combregars. Amparo ha reconegut al seu germà José Manuel, que és el que fa set per l’esquerra. Darrere veiem a quatre monges. És una foto de 1963. A la primera fila, l’home de la dreta és José María Aguilar, alcalde d’Alfara i Jefe Local del Movimiento en aquell moment. Tercera fila, al mig, don José Solaz, un mestre del col·legi privat Ramón y Cajal (l’Academia Lepanto, que en 1960 havia canviat de nom). A la fila de darrere, al mig, Manuel l’aguatzil, en este cas sense gorra; possiblement serien les forces vives del municipi, asseguts a les primeres files.

*****

Una foto de xiquets combregants, tres dels quals van vestits de forma idèntica per alguna raó que no hem comprés. El tercer és Vicente Ramón, germà d’Amparo; el primer és de la família Romero i el segon fill d’Amparo, que viu dalt del bar Alfara.

*****

Xiquetes combregants en la processó del Corpus: la rosseta de davant a l’esquerra és Amparo, la propietària de les fotos; la del costat és Tere. Quan posen la tauleta i el retor fa la seua cerimònia, les xiquetes tiren els pètals de rosa que veiem en les safatetes.

*****

Foto escolar en el pati del convent, que tenia l’escola a l’edifici de l’actual ajuntament. Hi ha dos mongetes (la 2 era la Hermana Marta), 8 xiquets i 19 xiquetes de parvulets. 1) el germanet de 3) Amparo, 8) Ana Mari, 9) Tere (dona de Llorens, l’alcalde), 11) Amparo la de Refugio, 13) Pili Palau, 15) Amparo Marqués, 16) Amparo Palanca, la nostra informant; 22) María Dolores Bernabé, 23) María Dolores Catalá, 25) Amparo Odena.

A l’escola de les monges els majors anaven dalt i les xicotetes anaven baix. Quan les mongetes van deixar Alfara, bona part de l’alumnat van anar a l’escola pública, que vorem a continuació.

*****

L’escola pública, amb la mestra 7) Doña Julia acompanyada de 47 alumnes: 21 xiquets i 26 xiquetes. Amparo ens parla amb afecte de la mestra, de la seua qualitat humana i professional. Va estar vivint a Alfara amb els dos fills. També ens ha identificat a 1) i 13) com “Garibes”, la 4), Amparo Ruano, 5) María Teresa la Cuquerella, 10) és Manolita, germana de Paquita (18); 14) Maite, amiga de 15) que és Amparo Palanca, la 17) és Molins, i 12) la seua germana major; 18) és Paquita; 19) Mari Carmen, i 36) Emilio, el germà; 22) María Dolores la Gariba; 25) María Jesús; 26) Pepa March; 38) és un dels del bar dels Xurrets; el 40) és Emilio, germà de Pepa (26); 43) Vicente.

La foto serà de principi dels anys 70, quan va eixir l’EGB i ja van ajuntar a xiquetes i xiquets.

La vida social

Cecilia (a la dreta) i veïnat prenent la fresca al carrer. Al seu costat està sa mare, la tia Amparo, que arreglava problemes articulars, i Manuel, el marit de la primera. També ens han reconegut a Tere, la dona de Miquelet Igual, amb Amparo al braç; i davant Pepita; la resta serien persones del veïnat que s’ajuntaven a fer la tertúlia. Estan al carrer Major, hui en dia molt canviat respecte de la imatge. Sa tia Pepita tenia la tenda al cantonet.

*****

El xic de la punta de l’esquerra és marit de Paquita [?]; agenollat, Miquelet, germà de Cecília i Pepita, tio d’Amparo Palanca, amb uns xiquets desconeguts. El primer adult per la dreta és Rafael “el de Sarretes”, i al seu costat amb camisa blanca Pascualín “el Grauero”, que tenia un rajolar. Pareix que estiguen de celebració futbolística: porten gorres amb l’escut del València C.F. i moltes banderetes. També podria ser una cavalcada de festes, i el camió de darrere dur una carrossa. Un dels xiquets toca una dolçaina.

*****

José Manuel vora el rajolar de Bonet, sobre la seua Ducati.

*