Enric Cunyat ha compartir amb Alfarapèdia un text curiós que pensem que cal incloure en la nostra col·lecció. Es tracta d’un text de José María Torres Pérez publicat a la Revista General de Información y Documentación número 18, de 2008, pàgines 147-159, titulat “Pliego suelto fechado en 1781”. En ell s’analitza un imprés amb text i il·lustració que recull el naixement de xiquetes siameses (els textos de l’època parlen de “Monstre”) en Alfara del Patriarca, el dimarts 28 d’agost de 1781. El títol de l’imprés és: Verdadero retrato y relacion anatomica de la niña de dos cabezas y quatro brazos, nacida en el lugar de Alfara, distante una legua de la ciudad de Valencia, el dia 28 de agosto de este presente año de 1781.

De la investigació de Torres Pérez ens interessa la capacitat per a mostrar alguns canvis que formen part de la història del nostre poble i de la transformació de la societat. Les notícies que presenta en el text mostren els canvis en el tractament social i mèdic de les persones amb diversitat funcional (amb discapacitats). Al mateix temps, hi ha una part d’exploració d’allò estrany, infreqüent, fins i tot morbós que pensem que també marca una època i que en l’actualitat pareix estar un poc més dissimulat darrere de pràctiques mèdiques més asèptiques que donen molt de pes al distanciament del pacient i a l’estudi “neutre” del cas clínic.

Ací reproduïm l’imprés, que es pot veure en gran fent clic sobre ell.

No hi ha dubte de l’impacte que una notícia així produiria sobre la població, de la commoció per a la família, que autoritzà una autòpsia, i de l’interés amb què s’acolliria una publicació com esta. El context és el de la Il·lustració, en un moment entre la publicació de l’Enciclopèdia (1772) i la revolució francesa (1789). El període Il·lustrat es notava especialment a València, a on trobem els diccionaris geogràfics d’Espinalt o d’Antonio-Josef Cavanilles, però també un gran desenvolupament de la universitat: en concret és el cas de l’Escola de Medicina, que es mantindrà puntera durant molt de temps —un desenvolupament que encara viurà el doctor Vicente Navarro Gil, capdavanter en l’estudi de les malalties infectocontagioses.

Tornant al nostre imprés, el text detalla el resultat de l’autòpsia feta a la criatura, que entenem que va nàixer morta. És una descripció eminentment mèdica que servix a l’autor per contextualitzar l’imprés en el seu moment històric: la relació entre els successos escandalosos i la medicina, o el tracte que donava aquella societat a la diversitat funcional. L’imprés pertany a la categoria de “literatura de canya i cordell”, dita així perquè els fulls o llibrets es penjaven de cordells subjectes amb canyes a manera de pinza, en exposició per a que qualsevol ho poguera comprar. Els plecs solts o romanços de cecs es recitaven o dien en veu alta com a reclam, i la gent els comprava per a llegir-los i ensenyar-los en reunions; eren mitjans de comunicació de masses que unien text i imatge, i que asseguraven magres ingressos a pobres i impressors.

L’autor lliga este tipus d’imprés al desenvolupament de la medicina en el segle XVIII, i mostra la relació entre la ciència mèdica i els successos que despertaven el morbo entre la gent; de fet, per una xicoteta quantitat el públic podia accedir a veure els “monstres” conservats en formol en institucions mèdiques. Un bon context per a que Mary Shelley armara una obra com Frankenstein o el Prometeu modern (1818).

Este és l’índex de “Pliego suelto fechado en 1781”:

  1. Introducción.
    2. Relación de suceso y medicina.
    3. El impreso de 1781.
    4. Tipología temática y formal.
    5. El monstruo.
    6. Bondad del grabado.
    7. Los impresores.

I este el resum de l’autor:

Se estudia un impreso en una sola hoja, desconocido, custodiado en el Archivo Histórico Nacional de Madrid. El texto y lámina refieren un suceso extraño, anómalo: el nacimiento de gemelos unidos, nacidos en Alfara (Valencia), el día 28 de agosto de 1781.

Se presenta “al monstruo” como una producción contra el orden regular de la naturaleza, pero que, por encima de todo, es un ser humano.

Se describe, difunde y exhibe como fenómeno, pero también para divulgar lo raro ante una sociedad poco erudita. Nunca faltó la corrección afectuosa en la representación de estos seres. Se dan a conocer otros impresos de la misma temática, de fines del s. XVII y otros del XVIII.

Títol «Pliego suelto fechado en 1781»
Autor José María Torres Pérez
Bibliografia per a cita José María Torres Pérez, «Pliego suelto fechado en 1781», en Revista General de Información y Documentación número 18, de 2008, pàgines 147-159, accessible en https://revistas.ucm.es/index.php/RGID/article/view/RGID0808110147A
Data de publicació en Alfarapèdia Dilluns 4 d’abril de 2022

0 respostes

Deixa una resposta

Vols unir-te a la conversa?
No dubtis a contribuir!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.