Títol Textos d’història als llibres de festes (1953-2004)
Fonts Llibres de festes d’Alfara del Patriarca, 1946-2004
Etiquetes Programes de festes, cultura, història, etnologia
Data de publicació Dilluns 17 de gener de 2022

La pàgina web de l’ajuntament d’Alfara recull la versió digital dels Llibres de festes del poble des de l’any 1946. Els llibres de festes no només recullen els actes programats, de fet durant dècades han sigut també l’únic mitjà de comunicació local, l’única finestra a l’actualitat o als “estudis locals” sobre història i etnologia.

En esta publicació recollim estos textos que repleguen investigacions històriques i sovint testimonis de les tradicions o costums d’un món desaparegut amb la modernització de l’últim terç del segle XX.

Els textos més antics proposen interpretacions o donen dades que de vegades han quedat obsoletes a la llum d’investigacions més recents. Estos relats històrics (sobre l’origen de la població o la relació amb els seus senyors) s’han matisat amb documentació rigorosa, i els llibres de festes han estat ahí per a difondre-ho al veïnat que és el primer interessat en conèixer les seues arrels.

Tot i això, el contingut recollit des del primers llibres de festes continua tenint interés com a finestra a la història recent. Fent la tria hem tingut molts dubtes a propòsits dels seus límits, perquè a banda del textos “de contingut” hi ha d’altres que són testimonis privilegiats del seu temps al nostre poble. De qualsevol manera, animem a la gent interessada a revisar l’Índex dels llibres de festes que es facilita a la web municipal, a on podran decidir per si mateixa què resulta o no interessant.

Cal dir també que els textos de Mn. José María Serra, fill d’Alfara i capellà arxipreste de Catarroja, que escrivia habitualment als llibres de festes, ja van ser recollits i publicats en el primer número de Materials d’història (1987), que es pot llegir a Alfarapèdia.

En esta primera publicació fem un recull de textos des dels anys 50 a 2004; en breu completarem la reedició d’articles fins a l’actualitat.

A continuació fem la relació d’articles. Cada un està enllaçat a una pàgina independent en què es pot accedir als textos amb les seues respectives imatges. Ho fem així per facilitar el treball en buscadors i per etiquetes temàtiques.

Anònim, “Alfara y su señor”. Programa de fiestas 1953. Alfara del Patriarca des de la seua fundació, parant-se especialment en la seua relació amb el Patriarca, Joan de Ribera.


Anònim, “Fechas históricas de Alfara del Patriarca”. Programa de fiestas 1954. Dèsset dates històriques per a Alfara entre 1341 i 1948.


M.L. Grau, “Fundación del convento de San Diego”. Programa de fiestas 1956. La fundació del convent de Sant Dídac per Gaspar Jaca, entre la història i la llegenda.


Programa de fiestas “San Juan de Ribera”. Octubre 1960. Arrel de la canonització del Patriarca Joan de Ribera es van declarar tres dies de festa extraordinaris en què es va traslladar a Alfara el cos del nou sant. Per aquella commemoració es va publicar este programa de festes que inclou nou textos que repassen la vida del Patriarca, la seua relació amb Alfara, i també un interessant article de Mn. José María Serra sobre l’església parroquial, que es va acabar de restaurar per a l’ocasió. L’índex és el següent: “Invitación”, Jenaro Lloréns Farinós (alcalde); “El cuerpo de San Juan de Ribera viene a Alfara del Patriarca”, Mn. Vicente Aranda Martínez (capellà ecònom); “Pequeña biografía de San Juan de Ribera”, anònim; “San Juan de Ribera y Alfara del Patriarca”, Emilio Ramón Llín (cronista oficial); “Meditemos en torno a San Juan de Ribera”, Manuel Palau (compositor); Programa d’actes; “¿Por qué no recordar?”, Mn. José María Palau Marqués; “Don Juan de Ribera estudiante”, Mn. José Sambartolomé; “Reciedumbre”, Vicente Gregario; “Alfara y su Iglesia Parroquial”, Mn. José María Serra.


Francisco Cabo, “El deporte. Tradición en nuestras fiestas”. Programa de fiestas 1963. Un xicotet repàs històric sobre la presència de l’esport en festes al llarg del segle XX.


Mn. José María Serra, “Las fiestas de Alfara ayer y hoy”. Programa de fiestas 1966. Un text explicant com eren les festes en el primer terç del segle XX.


V.G.Ll., “Alfara en cifras”. Programa de fiestas 1967. L’autor dóna xifres de població, habitatge, agricultura, indústria, serveis i pressupost municipal.


Mn. José María Serra, «Así nacieron -1.682- nuestras fiestas, por “Mandato de visita” arzobispal». Programa de fiestas 1968. Mn. José María aporta un document que dona fe de l’inici de les festes pròpies, desarrelades de Moncada, en 1682.


Mn. José María Serra, «Fray Bonifacio Ferrer, antiguo “Señor” de Alfara». Programa de fiestas 1969. Mn. José María presenta una biografia de Fra Bonifaci, germà de Sant Vicent Ferrer.


Mn. José María Serra, «1960: Alfara peregrinó a Roma. X Aniversario de la Canonización de San Juan de Ribera». Programa de fiestas 1970. Relat de la peregrinació i estada a Roma del grup d’Alfara en 1960, incloent missa de canonització, audiència del papa Joan XXIII i visita a la basílica de Sant Bartomeu.


«El Himno de Alfara». Programa de fiestas 1970. Presentació de l’alcalde, Luis Granell Martínez; ressenya biogràfica del compositor, Pascual Sanchiz Chopo, i partitura de l’Himne, amb melodia i cor.


«Pepe Sales, artista fallero». Programa de fiestas 1971. Entrevista a l’artista faller d’Alfara Pepe Sales.


«El Castell». Programa de fiestas 1971.


«Alfara. Ayer y hoy».  Programa de fiestas 1973. El retor José M.ª Serra fa un repàs per diferent litúrgies que a principi de segle XX encara eren comuns entre la població d’Alfara, com ara la processó per recollir la voluntat per al Rosari o l’acte de la “Sarpassa”. Tradicions que, amb el temps, van caure en desús.


«La casa del Doctor Navarro. Evocación de la Alfara de mis tiempos».  Programa de fiestas 1973. Rafael Benlloch Navarro, fill adoptiu d’Alfara, fa un emotiu repàs pels seus records d’infantesa als carrers de la localitat. Amb especial menció a “la casa del doctor Navarro”, un il·lustre metge del poble. La casa és una espectacular construcció que, amb el temps, passà a ser seu de l’Ajuntament d’Alfara.


«D. Ricardo Valero Muñoz». Programa de fiestas 1973. Rafael Valero Vicente escriu unes breus pinzellades de la biografia de Ricardo Valero Muñoz, net d’Alfara del Patriarca. Destaca el seu càrrec de secretari en “lo Rat Penat”, així com els nombrosos llibrets de falla que va escriure o la menció d’honor que va rebre en els Jocs Florals de València.


«Entrevista con D. José M.ª Serra Carsi, presbitero». Programa de fiestas 1974. El presbíter José M.ª Serra Carsi és un habitual dels Programes de festes d’Alfara, on cada any escrivia un text fent referència a la història i les tradicions religioses del poble. Per aquest número de 1974 li fan una entrevista on parla del seu vincle amb Alfara, de la seua inspiració i fonts per escriure els articles i de la seua biografia personal.


«¿Conoces el Relicario de tu parroquia?». Programa de fiestas 1975 El retor Lorenzo Llorens Casal fa un repàs per les diferents relíquies de l’església d’Alfara del Patriarca


«Gracias, Don Tomás». Programa de fiestas 1975. Wenceslao Lluesma Catalá escriu un sentit agraïment a qui, anteriorment, fou retor d’Alfara: Sr. Tomás Belda Doménech, amb motiu de la donació que este últim va fer a l’església del poble per tal de construir una fornícula en la façana que emmarcara la imatge de San Bartolome.


«Imágenes de Santos grabadas en azulejos». Programa de fiestas 1975. José M.ª Serra ens ofereix un recorregut per les diferents imatges de Sants que hi ha repartides en diferents façanes del poble d’Alfara.


«Un homenaje». Programa de fiestas 1975. En aquest article, Salvador Baliach Pia, un dels antics fundadors del C. D. Alfara del Patriarca, ret homenatge a Vicente Marco Ferrer. Personalitat del poble lligada a diferents esports practicats en la localitat, especialment el futbol i la pilota valenciana.


«San Diego». Programa de fiestas 1976.  José M.ª Serra fa un repàs per la història de l’antic convent de San Diego i als canvis que va patir fins a convertir-se en fàbrica de mistos.


«Dos grandes satisfacciones». Programa de fiestas 1976. Francisco Cabo Casaña, com a secretari del Club Deportivo Alfara, fa un repàs de la temporada de l’equip, al mateix temps que recorda el difunt Vicente Marco Ferrer.


«Nuestra portada». Programa de fiestas 1977. Luis Granell Martínez ret homenatge i agraïment als benefactors que en 1867 van donar a l’ajuntament els terrenys on es troba el Calvari d’Alfara del Patriarca.


«En la fiesta de Sant Bartolome». Programa de fiestas 1977. José M.ª Serra fa un repàs per la història de la celebració de la festivitat en honor a Sant Bartolomé, així com a la tradició de traslladar la imatge del Sant fins a l’església els dies assenyalats.


«El vigía potrector de Alfara del Patriarca». Programa de fiestas 1977. Francisco Cabo Casaña fa memòria de les diferents riuades que han tingut lloc a la localitat des de 1834 i del destacat paper que el “paretó” va tindre per contenir les aigües i defensar els carrers d’Alfara.


«Entrevista con el Padre Vicente Taroncher. La Alfara de “mis” recuerdos». Programa de fiestas 1977. Entrevista a Vicente Taroncher, fill d’Alfara, on repassa la seua infantesa al poble i fa memòria de les seues tradicions. Igualment, parla de la seua vida com a missioner a Colòmbia.


«La creu del terme». Programa de fiestas 1978. José María Serra, presbíter d’Alfara, escriu unes línies sobre la creu de pedra que es pot trobar a la localitat. Parla del significat religiós i del costum de col·locar creus a les principals entrades dels pobles i ciutats. També del seu valor artístic i arquitectònic i de les diferències amb l’anterior creu d’Alfara, que va ser destruïda en 1936.


«La Inmaculada y la Congregación de las Hijas de María». Programa de fiestas 1979. José María Serra ens parla de la fundació de la Congregación de las Hijas de María en Alfara en 1887 i de les festes i actes celebrades per ella. Esta Congregació va ser la responsable d’adquirir la Imatge de la Immaculada, obra de l’escultor Damián Pastor, en 1889.


«La antigua fiesta de San José». Programa de fiestas 1980. José María Serra fa memòria de l’extinta celebració en honor a San José que tenia lloc en Alfara el primer diumenge de juliol organitzada per la Confraria del Patriarca. Aprofita per a rememorar a Vicente Ballester, veí del poble i fuster a la fosforera, que participava activament en la Confraria.


«La música y Alfara». Programa de fiestas 1981. Davant la imminent fundació de la Banda de Música d’Alfara, José M.ª Serra recorda l’època en què al poble existien dos bandes de música. Fa un breu repàs per la tradició musical d’Alfara i la vinculació entre les festes de la localitat i la música.


«En tu página vacía». Programa de fiestas 1981. Pascual Dolza Jorge, escriu una emotiva despedida al difunt metge d’Alfara Emilio Ramón Llin. Al mateix temps, reproduïxen el text que este volgut doctor va escriure per al Programa de festes de 1976, on feia públic el seu amor per Alfara.


«Pilota Valenciana». Programa de fiestas 1981. Comparteixen pàgina en el programa de festes de 1981 dos articles dedicats a la pilota valenciana. Un, escrit per Enric Cuñat, parla de la tradició d’aquest esport a Alfara i menciona alguns dels jugadors de la localitat. L’altre, de Luís Granell, està dedicat a la Comissió Local de Pilota Valenciana, fent especial menció als tornejos que ha organitzat i a la seua implicació a les festes del poble.


«Significació de la Penya Taurina» Programa de fiestas 1981. Text escrit per un membre de la Penya Taurina d’Alfara, amb l’objectiu de remarcar la tasca de la recentment creada Penya com a organitzadora dels actes taurins de les festes. Al mateix temps fa un repàs per les festes de bous de la localitat antes que existira la Penya. Acompanya el text un poema, signat per J. I. LL., en honor a la Penya Taurina i al bou embolat.


«La dansa dels Porrots». Programa de fiestas 1981. Notícia sobre l’arribada a Alfara de la Dansa dels Porrots de Silla, a iniciativa de les Filles de Maria. Es fa una breu explicació de la seua història i significat i s’anima a tots els veïns d’Alfara a disfrutar de les danses.


«José Martínez Valero, el Tigre de Alfara». Programa de fiestas 1981. Francisco Cabo Casaña ens presenta un recorregut per la carrera esportiva de l’alfarer José Martínez Valero, apodat “El Tigre de Alfara“, un reconegut boxejador dels anys 30 del segle XX. Aprofita per a demanar al consistori que se li dedique un carrer a este il·lustre veí del poble que va arribar a ser Campió d’Espanya de la seua disciplina.


«U. D. Bar Alfara». Programa de fiestas 1982. Al programa de festes de 1982 es presenta el recentment creat equip de futbol de la localitat: U. D. Bar Alfara (que agafa el nom del seu principal patrocinador). L’equip va nàixer en 1981 de la mà d’una colla d’aficionats del poble, i en l’article expliquen com va ser posar en marxa l’equip i condicionar el camp de futbol, al mateix temps que repassen les classificacions del I Torneig de Festes (1981) i els horaris i equips inscrits per al II Torneig de festes (1982).


«Alfara li ha dedicat un carrer: BONIFACI FERRER». Programa de festes 1982. En 1982 Alfara dedicà un carrer a Bonifaci Ferrer, amb aquest motiu al Programa de festes trobem una biografia d’este valencià exemplar. Bonifaci Ferrer alliberà Alfara de la jurisdicció de València en 1394, constituint un senyoriu independent, i va fer Senyor d’Añfara fins a 1396. Esta i altres fites importants són les que descobrirem a estes línies.


«Hogar del pensionista». Programa de fiestas 1982. En el primer aniversari de l’Associació de Jubilats d’Alfara, un dels seus membres escriu sobre el que significa per a les persones majors del poble tindre un lloc on poder reunir-se. Explica també quins són els servicis que ofereix la llar del jubilat i quins són els que aspiren a incorporar.


«2oo años de CRUILLES en Alfara. 1396-1595». Programa de fiestas 1983. Josep R. Molins ens ofereix un repàs històric per l’Alfara dels segles XV i XVI, tot seguint el llinatge dels Cruilles, que van ser Senyors d’Alfara entre 1396 i 1595.


«Nuestra Coral». Programa de fiestas 1983. Breu relat de les activitats de la Coral de l’església d’Alfara, on s’explica la seua participació en l’Encuentro Juvenil de Polifonía organitzat pel Ministeri de Cultura, així com els seus pròxims objectius i activitats.


«Alfara a principios de siglo». Programa de fiestas 1984. José M. ª Serra rememora algunes del costum religioses que tenien lloc en Alfara a principi del segle XX. Explica com es feien en eixos anys, per exemple, els batejos, els enterros o les comunions, donant així una detallada imatge de com era la vida social del poble en aquells temps i de com ha evolucionat.


«La identidad de un Pueblo». Programa de fiestas 1984. Josep R. Molíns i Cabo, el cronista oficial d’Alfara, escriu sobre la importància de la història particular de cada poble, per tal de buscar una identitat col·lectiva en les nostres arrels. Amb eixa finalitat, enumera algunes de les dates més significatives de la història d’Alfara i anima a la celebració d’eixos esdeveniments.


«Camí per recorrer…». Programa de fiestas 1985. El Club Cicloturista Alfarense, en el seu tercer aniversari, fa un recull de les seues  activitats en estos anys i presenta el I Trofeo Vuelta Ciclista, que per primera volta forma part dels actes programats per a les festes d’Alfara.


«Otros topónimos de Alfara». Programa de fiestas 1985. José Brosel Gavilá fa un recorregut per diferents pobles de la geografia espanyola que també tenen la paraula Alfara al seu nom.


«Alfara a principios de siglo». Programa de fiestas 1985. José M. ª Serra continua el seu recorregut per la vida d’Alfara a principis de segle XX, amb esta segona part del seu article del mateix títol publicat al Programa de festes de 1984. Sí en el primer article és centrava en les tradicions religioses, en este parla sobre la societat, el treball, l’urbanisme, l’educació, etc. propis de l’Alfara de les primeres dècades del segle XX.


«L’inmigració en l’Alfara dels segles XIV i XV». Programa de fiestas 1985. Enric Girals fa una anàlisi de la migració durant els segles XIV i XV cap a Alfara. En el context de l’epidèmia de pesta negra, que va suposar una gran pèrdua poblacional, la immigració cap a València i els pobles del voltant es converteix en imprescindible. L’article parla dels requisits que es demanaven en aquell temps per aconseguir la condició de veí de València; va acompanyat, a més, d’un quadre amb els noms i les característiques dels 26 nous veïns que van arribar a Alfara entre 1368 i 1420.


«Alfara del Patriarca en 1694». Programa de fiestas 1985. El cronista oficial d’Alfara, Josep R. Molins i Cabo, ens ofereix un estudi històric de la vida del poble l’any 1694. Fa referència a les activitats que protagonitzaven l’economia d’Alfara, dels cultius que es plantaven en aquella època, de l’organització política o de les lleis que regulaven la moralitat dels veïns i veïnes d’Alfara.


«Alfara i la Séquia Gran». Programa de fiestas 1986. Enric Chiral escriu sobre la Séquia Real de Montcada, coneguda com a Séquia Gran, i la seua relació amb l’activitat agrícola d’Alfara. Fa un repàs històric per la Junta de Govern que s’encarrega d’administrar les seues aigües, des de tems de Jaume I. Partint d’estes dades, exposa quins eren els diferents llinatges d’Alfara des del segle XVI fins al XIX, així com altra informació d’interés sobre la història del poble.


«Historial de Pelota Valencia a Llargues i Ratlles en Alfara del Patriarca». Programa de fiestas 1987. Relació de tots els equips i resultats que han participat en el Trofeu de Pilota Valenciana “llargues i ratlles” en Alfara des de 1965 fins a 1986.


«Una fecha memorable». Programa de fiestas 1987. Recull de diverses notícies aparegudes a premsa en 1928, on es relaten els diferents actes que es feren en l’homenatge que Alfara va dedicar a Manuel Palau amb motiu de la seua distinció amb el Premi Nacional de Música. En aquell moment, com a part de l’homenatge, és reanomenà amb el seu nom el carrer on havia nascut -anteriorment Calle del Pozo-.


«Agrupació Musical de Alfara del Patriarca». Programa de festes 1990. La Junta Gestora de l’agrupació Musical d’Alfara del Patriarca aprofita les fulles del programa de festes de 1990 per fer la seua presentació pública al poble. Informen del naixement de la Banda, així com del funcionalment de l’Escola d’Educandos, que en aquell moment comptava amb 53 alumnes.


«El Molino de Alfara». Programa de fiestas 1991. Un dels hereus de la família Alcañiz fa un repàs pel sistema de reg de l’horta valenciana des de temps dels àrabs. Aquest relat desemboca en la història del Molí d’Alfara, ubicat en la Séquia Reial de Montcada. L’autor del text fa un recorregut per les diferents generacions de la família que han regentat el Molí, i la seua relació amb la vida social i les festes d’Alfara.


«El topònim Alfara del Patriarca». Programa de fiestas 1991. Josep R. Molins i Cabo explica els diferents topònims que ha tingut el poble d’Alfara, quan van ser utilitzats i quina explicació o significat tenen. Començant per Al-Hara -que és el nom que li donaven els àrabs- fins a Alfara-Llibertat -que és el nom que usaven els anarquistes en els anys de la Guerra Civil-, passant per altres topònims com Alfara de l’Horta.


«El Trenet i Alfara del Patriarca». Programa de fiestas 1991. Josep R. Molins i Cabo escriu sobre la xarxa de tren de València i les seues poblacions properes en el segle XIX. Presta especial atenció a l’estació que se situà entre Montcada i Alfara, i com el pas del tren pel poble va afavorir el seu desenvolupant. El tren que passava per Alfara era utilitzat, sobretot, per obrer de la fosforera i del molí.


«Club Cliclo-turístico Alfarense». Programa de festes 1992. Tomás Hernández actualitza la informació sobre el Club Cicloturista d’Alfara, fundat en 1983. Detalla els ciclistes que formen part en les diferents categories, així com les activitats organitzades durant l’any 1992 i els projectes futurs del Club.


«La música en Alfara del Patriarca. Un proyecto realizable». Programa de fiestas 1993. Després de tres anys de vida de l’Agrupació Musical d’Alfara, la seua Junta Directiva ens ofereix una crònica dels seus èxits en aquest temps. Començant pels inicis de l’Escola i el progressiu augment d’alumnes, continuant per la inscripció de socis i arribant al primer concert de la Banda.


“Manuel Palau Boix, Hijo Predilecto”. Programa de fiestas 1993. Amb motiu del nomenament, en 1993, de Fill Predilecte d’Alfara Manuel Palau Boix, aquesta publicació ofereix un resum de com va transcórrer l’acte i de les emotives paraules que se li van dedicar al músic.


“Una tradición musical”. Programa de fiestas 1993. Relat sobre la tradició alfarenca del Cant de l’Aurora, celebrada per les Hijas de María. És una tradició comuna amb altres pobles, però que en Alfara té particularitats que la fan molt especial. Acompanya el text la transcripció de la lletra de la cançó “La Despertà”, que es canta en este acte.


“Antiguas noticias musicales”. Programa de fiestas 1993. Es presenten en aquesta publicació dos escrits sobre la música en Alfara. El primer, de la mà de José Maria Serra Carsi, fa referència al temps en què el poble comptava amb dos bandes de música enfrontades. El segon, de José R. Molíns, és una crònica del Certamen Musical de València de 1898, on va participar una d’aquelles dos bandes d’Alfara: La Juventud CatólicaEste text presenta, també, altres dades sobre les bandes de música d’Alfara, relatives a 1901 i 1904.


“Las Amas de Casa celebran su decimo aniversario”. Programa de fiestas 1994. Beatriz Pérez Yuste, aprofita la celebració del 10è aniversari de l’Associació d’Ames de Casa d’Alfara per parlar de la història d’este col·lectiu des de la seua fundació en 1984. Posa especial atenció en el gran nombre i diversitat d’activitats que organitzen i remarca la seua funció com a alternativa d’oci i aprenentatge.


“Alfara del Patriarca ayer”. Programa de fiestas 1994. El programa de festes de 1994 inclou un article extret del periòdic Las Provincias pertanyent a 1897. En este document històric F. Tarin Juaneda escriu sobre els orígens d’Alfara, remuntant-se als temps de Jaume I, quan no era més que una partida amb dos alqueries. No va ser fins a 1393 quan Alfara aconseguí establir-se com a senyoriu independent de València. Així arribà a mans de la família Cruïlles, que foren senyors d’Alfara fins a 1595, moment en què la van vendre a Juan de Ribera.


“1595-1995 IV centenari de l’adquisició d’Alfara per Joan de Ribera”. Programa de fiestas 1995. El cronista d’Alfara, Josep R. Molín i Cabo, ens il·lustra amb altre fragment de la història del poble. En esta ocasió es remunta a temps de Jaume I per parlar de com va aconseguir Alfara constituir-se com a Senyoriu independent i quins van ser els primers senyors que va tindre, fins arribar a l’adquisició del senyoriu d’Alfara per Joan de Ribera. Se centra en les condicions i característiques de la compra per part del Patriarca.


“Un sonido antiguo y nuevo”. Programa de fiestas 1995. Text sobre la campana del segle XVI de l’Església d’Alfara, la més antiga del poble, que en 1995 va ser arreglada i posada en funcionament. Es relata l’origen i característiques d’esta peça històrica, de gran valor patrimonial.


“Patrimoni històric: Cases Senyorials”. Programa de fiestas 1996. Josep R. Molín i Cabo ens acosta una anàlisi arquitectònica de les dos cases senyorials d’Alfara: El Castell i la Casa de la Serena. Un text imprescindible per conèixer i valorar el patrimoni històric d’Alfara i acostar-nos a la seua història i orígens.


“400 Aniversari de la fundació del Convent de Sant Diego de Alcalà d’Alfara del Patriarca” Programa de fiestas 1998.  Josep Ramón Molín i Cabo relata com es va fundar el Convent de Sant Dídac a Alfara. Ens explica que va ser un projecte de Gaspar Jaca Idalgo iniciat en 1595, moment en què el rei va concedir la llicència. No va ser fins a 1599 quan se celebrà la primera missa. L’article fa un recorregut pels diferents patronatges que va tindre el Convent, per les seues fundacions o pels Franciscans que l’habitaren.


“Cianquanta anys a Alfara”. Programa de fiestas 1999. J. Otero celebra els cinquanta anys de vida de l’Academia Lepanto, posteriorment anomenada Col·legi Ramón y Cajal, a Alfara. Té un record per a tots aquells que han format part del col·legi, ja siga com a professorat, com a alumnat o com a membres de l’AMPA. I fa una defensa d’un “ensenyament lliure, plural i democràtic”.


“400 Aniversari de la fundació del Convent de Sant Dídac d’Alcalà dÀlfara del Patriarca” Programa de fiestas 1999. Segona part de l’article de Josep Ramón Molins i Cabo sobre la fundació del Convent de Sant Dídac a Alfara (la primera part es publicà en el Programa de festes de 1998). En esta ocasió se centra en els altars i capelles que formaven el Convent, no només en els seus noms i titulars, sinó també explicant que família del poble s’encarregava de cada una d’elles.


“Que conste en acta: Alfara 1937-1938”. Programa de festes 2001. Enric M. Cuñat Sesé gira la mirada cap a l’Alfara de temps de la Guerra Civil. Amb ajuda del llibre d’actes de les sessions celebrades a l’Ajuntament de la localitat entre l’1 de març de 1937 i el 31 de desembre de 1938, l’autor d’aquest text ens relata com era la vida política d’Alfara en moments tan difícils. Als documents es parla de problemes d’abastiment, de reclutaments, de construcció de refugis, etc. Donen una visió de com era la vida quotidiana al poble o de com avançava la guerra, a través de les decisions presses pel consistori referents a refugiats, confiscacions, etc.


“Alfara del Patriarca segons Miguel eugenio Muñoz”. Programa de festes 2001. Josep Ramón Molins i Cabo, publica un estudi sobre l’obra de Miguel Eugenio Muñoz, escrita en la segona meitat del segle XVIII, on parla d’Alfara i altres pobles propers a València. Al manuscrit es parla sobre l’estructura parroquial de la comarca i ofereix una descripció de la geografia i economia d’Alfara, a més de donar molta informació sobre l’església del poble i el Convent de Sant Dídac.


“Arquitectura i poder. La Casa de la Serena”. Programa de festes 2003. Miquel del Rey publica un estudi arquitectònic sobre la Casa de la Serena, una construcció que data de finals del segle XVI. Descriu amb rigor el palau rural, format per diversos edificis, i l’hort-jardí. Es tracta d’una edificació de gran valor històric i patrimonial, com confirma el fet d’haver estat declarada Bé d’Interés Cultural.


“Sant Vicent en Alfara”. Programa de festes 2004. Esta publicació indaga en els orígens de la festa de Sant Vicent Ferrer a Alfara. Sostenint-se en diversos estudis acadèmics, apunta a la seua vinculació amb la constitució en 1667 d’una confraria de Sant Vicent. Avança fins al segle XXI per parlar de la representació dels miracles pels xiquets del poble.


“Bonifacio Ferrer, señor de Alfara y el escudo local”. Programa de festes 2004. El Programa de festes de 2004 reprodueix un fragment d’una ponència pronunciada en 1988 pel Cronista d’Alfara, Josep Ramón Molíns, sobre l’escut d’armes del poble. En ella defensava la necessitat de reformar-lo amb l’objectiu d’afegir l’heràldica de Bonifaci Ferrer.


“Heràldica republicana als documents de l’Àrxiu Municipal d’Alfara del Patriarca”. Programa de festes 2004.  Josep Lluís Cebrián i Molina ens ofereix una publicació on recull i explica diferents exemples d’heràldica trobats als llibres oficials d’Alfara dels anys 1937, 1938 i 1939. Així, repassem diferents escuts estatals des de 1870, ja que aquest canviava segons la cojuntura política, i també escuts de Consells Municipals i de diverses organitzacions locals sindicals i polítiques durant la Guerra Civil.

***

Incloem també dos publicacions extraordinàries confeccionades per Alfarapèdia:

“Estudio histórico heráldico acerca de Alfara del Patriarca”, amb el contingut dels programes de festes de 1962 i 1976, en què es pot comparar la proposta que es va fer a l’escut del poble i la que finalment es va aprovar.


“Textos sobre el Mestre Manuel Palau (1960-1968)” recull textos del propi autor, de companys i amics com Xavier Casp, Vicent Andrés Estellés o Emilio Ramón Llin, i l’Homenatge pòstum que fiu l’Ajuntament al programa de festes de 1968. En esta publicació hem deixat fora els articles que se li dedicaren en els anys 80 i 90, que inclourem més avant.

Títol Textos d’història als llibres de festes (1953-2004)
Fonts Llibres de festes d’Alfara del Patriarca, 1946-2004
Etiquetes Programes de festes, cultura, història, etnologia
Data de publicació Dilluns 17 de gener de 2022