[Programa de fiestas 1999 sense numerar]

400 Aniversari de la fundació del Convent de Sant Dídac d’Alcalà d’Alfara del Patriarca.

Per Josep Ramón Molíns i Cabo.

Per a contribuir als actes de commemoració del CD aniversari de la Fundació del convent Franciscà de Sant Dídac d’Alcalà d’Alfara del Patriarca publiquem la segona part del treball del Cronista d’Alfara del Patriarca sobre dita efeméride.

El convent de Sant Didàc posseïa una església amb nou capelles i campanar.

Segons el llibre de les fundacions del convent de Sant Dídac el nom d’altars i capelles així com els seus titulars eren:

Sant Dídac

Comunió

Puríssima

Sant Francesc

Sant Antoni de Pàdua

Sant Miquel

Sant Benet de Palermo

La Mare de Dèu dels Àngels

Sant Pascual Bailón

Sant Judes Tadeo

Sant Joan Baptista

A més de la capelles ressenyades també hi ha notícies d’un altar a Santa Bàrbara, d’un altre a Santa Isabel en la mateixa capella que Sant Antoni i també hi ha un altar al Sant Crist.

Pedro Brutes, historiador, fa un croquis de l’Església del convent de Sant Dídac i assenyala les següents capelles:

Sant Dídac

Comunió

Puríssima

Sant Francesc

Sant Antoni de Pàdua

Sant Miquel

Sant Benet de Palerm

La Mare de Dèu dels Àngels

Sant Basili

Nicolau Factor

Sant Pascual Bailón

Com se veu hi ha dos capelles que diferen en els seus sants. La de Sant Judes Tadeu és substituïda per Nicolàs Factor, franciscà home de gran virtut, que va meréixer l’honor de ser Beat.

La capella de Sant Joan Baptista es convertix en la de Sant Basili. També és possible que amb el temps algunes capelles canviaren d’invocació, com inclús que una capella tinguera dos sants i el nom diferent que se’ls menciona es deuria al sant que prengueren de referència. No obstant això és digne de destacar que al fer l’inventari de les imatges existents al convent en 1835 només es nomena les imatges de Sant Dídac, Sant Benet de Palerm i Sant Vicent. De la resta de les imatges res no es diu. No hi hauria imatges o se les haurien portat abans. El curiós és que mai no s’havia citat abans una imatge o capella de Sant Vicent.

De cada capella o altar s’encarregava una família o persona. Així del Presbitero i Altar Major amb la imatge de Sant Dídac d’Alcalà pertanyien al patró que havia de pagar les ja citades 10 lliures del dia de Sant Dídac i 15 lliures i 5 arroves d’oli del Dijous Sant. La capella de la Comunió era dels Trenco. Pagaven 5 arroves d’oli cada ani, el dia de Tots els Santos. A partir de 111 d’agost de 1817 es permet les 5 arroves d’oli per 4 lliures de cada una anualitat segons l’escriptura rebuda eixe dia per D. Josef Mir, escrivà Real de Moncada.

L’oli el pagava Mariana Baylach, dona de Vicente Trenco, segons la divisió de la herecia feta per son pare Diego Baylach.

La capella del nostre Seràfic Pare Sant Francesc és de la Confraria de Cordó.

La capella de Sant Miquel és dels Alberts.

La capella de La Mare de Deu dels Àngels, segons escriptura rebuda per Joseph Ximénez, escrivà de València, el 12 de març de 1642, s’assigna a Bartolomé Valle, llaurador del lloc de Moncada, amb diferents càrrecs i obligacions, entre elles el de fer la festa de La nostra Mare de Déu dels Àngeles amb dos lliures d’almoina, posar llums el dia de Àngels i d’Ànimes, i celebrar un aniversari el dia de les ànimes a deu sous d’almoina.

La capella de Sant Judes Tadeu la cuida Francisco Guillem i fa la festa del Sant amb 1 lliura i deu sous d’almoina.

La capella de la Puríssima pareix que és cuidada pels Palau, els Molins i Juliana Ballester, viuda de Fransco Montalt.

La capella de Sant Antoni de Pàdua és dels Marqués i celebra la festa Vicente marqués, casat amb Feliciana Lluch del terme de Carpesa. Amb data 22 de maig de 1652 s’assigna esta capella en la quin també estava Santa Isabel, a les germanes de la 3a Ordre, segons l’escriptura feta davant de Francisco Palau per Vituriano Pascual. La Tercera Ordre, té obligació de cuidar i netejar, encendre llums el dia de Tots els Santos i Ànimes, fer cantar una missa el dia d’Ànimes i celebrar la festa de la Santa.

L’Altar de Sant Benet de Palerm ningú no el posseïa. Es conserven dos edicions dels gojos que se cantanban en este convent a este Sant frnaciscano. Els gojos estan compostos per un quartet que fa de tornada i dotze estrofes de nou versos amb rima A-B-B-A-A-C-D-D-C. Sant Benet era natural de la ciutat siciliana de Palerm. La seua festa se celebra el 3 d’abril. Era fill de pares moros encara que cristians. Va abandonar el mundà i es va fer pastor buscant el silenci de la solitud. Poc després tom l’hàbit de l’observança. Se li atribliixen múltiples miracles i és protector de les dones amb parts perillosos, sords, cecs, para-lítics, contrafets i cuidador de malalts de pigota i gota. A més a més els alfarenses desitjaven la seua empara contra els rajos, trons i la temuda pedra, perill sacular de les comunitats agràries. Esta protecció a Alfara es compartia amb Santa Bàrbara i Sant Bartomeu.

L’Altar de Santa Bàrbara no tenia gent fixa, sinó que anaven nomenant Clavaris d’Alfara i ells feien la festa, possiblement este va ser el germen de la Festa actual de Santa Bàrbara.

La capella de Sant Joan Ballàs la cuida voluntàriament Pascual Trenco.

La capella de Sant Joan Baptista la cuida valuntariamente i fa la festa del Sant Tomàs Lluesma i la seua dona Antonia Guillem.

Fins ací tot el que ens ha arribat relatiu a Altars, capelles i festes del convent de Sant Dídac.

LES RESTES ACTUALS

En l’actualitat queden les següents restes del convent: CLAUSTRE de reduïdes dimensions, quadrat amb arcs de mig punt, volta de mig canó a les ales i vaídas als angles, els arcs descansen sobre les columnes. Encara es vine motlures d’algeps en l’intradós dels arcs. ESGLÉSIA de nau única amb volta de canó i arcs feixassos, amb cinc trams. Capelles laterals de voltes vaídas entre els contraforts, el primer i l’últim dels trams han sigut redos. En l’última capella de la dreta, cúpula. Està contruída de rajola i maçoneria, la decoració s’ha perdut i pel seu destí actual manca d’imatgeria, no obstant això el seu estat de conservació és bo. TORRE CAMPANAR està els peus de la nau, a la dreta. Té tres cossos, sòcol de cadiratge i en el tercer cos estan els buits de mig punt sense campanes. El segon interior, encara practicable s’il·lumina per saeteras.

A l’exterior de la fàbrica queda la façana dels peus de l’església, en la que està engranada la torre. Té un arc de mig punt de rajola, ara cegat.

També es conserva la campana amb què la Comunitat cridava a l’oració.

JOSÉ RAMÓN MOLINS I CABO

Cronista d’Alfara del Patriarca

Bibliografia completa Josep Ramón Molíns i Cabo, «400 Aniversari de la fundació del Convent de Sant Dídac d’Alcalà d’Alfara del Patriarca» (1999). Programa de festes 1999, sense numerar.
Etiquetes programes de festes, història, religió, san diego
Data de publicació Divendres 14 gener de 2022
0 respostes

Deixa una resposta

Vols unir-te a la conversa?
No dubtis a contribuir!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *