Bibliografia completa Carmen Calvo Jung, «El retorn tardà». Programa de festes 2010, pàgines 29 i 30
Etiquetes programes de festes, història, guerra
Data de publicació Dijous 24 de març de 2022

[Programa de festes 2010, pàgines 29 i 30]

El retorn tardà

Per Carmen Calvo Jung, arquitecta i historiadora

En plena Guerra Civil espanyola, ja en la seua fase final a la tardor/hivern de 1938, tres grups de jóvens alumnes-pilots van eixir d’Espanya amb destinació a la Unió Soviètica, per orde del Govern, per a perfeccionar la seua formació com a aviadors militars, que la República necessitava amb urgència; eren els últims d’uns 800 alumnes-pilots espanyols instruïts en l’antiga URSS. Però estos quasi 200 pilots, la major part d’ells naturals de Catalunya i Comunitat Valenciana, no van poder eixir del país d’acollida després del final de la guerra. Un grup d’ells va passar, junt els marins republicans que llavors també es trobaven a l’URSS, 15 anys detinguts en camps de treball forçat en condicions inhumanes; la seua durant eixos anys va ser una lluita contínua a vida o mort. Un d’estos pilots era José Calvo Muedra, la família del qual era originària d’Alfara del Patriarca, encara que després assentada a València.

Coberta del llibre de (armen Calvo Jung

Com sóc filla del pilot de la República Espanyola José Calvo, sempre vaig estar interessada per la història de mon pare i dels seus companys. A pesar que no visc tot l’any a Espanya, sinó a Alemanya, i que esta història no té relació amb la meua vida professional, he realitzat una investigació sobre una part de la Guerra Civil espanyola i de la història internacional dels anys 30 a 50 del segle XX que és en gran part desconeguda: la formació de pilots republicans en l’antiga URSS durant la Guerra Civil, l’internament d’un grup de pilots de l’últim curs en camps de treball forçat soviètics després de la derrota de la República Espanyola i el seu retorn a Espanya després de la mort d’Stalin.

En la passada primavera es va publicar el llibre basat en esta investigació, que va eixir al carrer just per a la Fira del Llibre de Madrid. La publicació va ser magníficament editada pel Ministeri de Defensa junt la Fundació AENA, a Madrid, davall el títol “Los últimos aviadores de la República. La cuarta expedición a Kirovabad” (395 pàgines, 29 fotografies, 25 euros).

L’anàlisi d’esta investigació es basa en documents de més de 20 arxius de països d’Europa, des de Madrid a París, Amsterdam i Berlín fins a Moscou, i inclou les memòries inèdites d’alguns pilots supervivents. Els protagonistes i testimonis d’esta història, que viuen dispersos en diferents continents i als que he aconseguit entrevistar, han contribuït amb els seus records personals a l’aclariment dels fets. Gràcies a la contribució de l’últim pilot supervivent, Vicente Montejano, la successió dels fets d’esta història s’ha pogut reproduir d’una manera fidedigna. El resultat de la investigació presenta la reconstrucció del destí dels quasi 200 alumnes-pilots de l’aviació republicana de l’última expedició enviada a l’Escola de Capacitació a Kirovabad (actual Azerbaitjan) a la tardor/hivern de 1938, l’internament en 1940 i 1941 d’alguns d’estos aviadors en camps de treball forçat soviètics i la seua eixida de l’URSS en 1954 des del port d’Odessa, a bord del vaixell Semíramis que els va portar a Barcelona, per a la seua integració a Espanya.

Alumnes-pilots republicans dels últims cursos de l’Escola Militar situada a
Kirovabad, en 1938-39. Dalt a l’esquerra, Fulgencio Carda Buendía; al
centre, Rafael Estrela López; baix, José Calvo Muedra. La resta dels
alumnes no estan identificats

A pesar que el tema exposa una etapa de la Història ja passada, ara cobra gran actualitat a causa de l’enorme interés que tenen, tant els familiars d’estos pilots de la República com els historiadors contemporanis espanyols, per saber, 70 anys després, per què van caure en desgràcia al terme de la Guerra Civil espanyola i ja no van ser tractats com aliats, sinó com enemics. L’estudi vol aclarir per què, sense cap acusació ni condemna explícita, van haver de suportar durant 15 anys, en el més absolut dels desemparaments, les més dures penalitats en els camps de treball forçat soviètics. Els seus fills i néts han esperat fins hui que algú els proporcione alguna explicació sobre el que ocorre i que traga esta història del pou de l’oblit. Considere que els resultats d’este treball són una aportació vàlida al necessari aclariment dels esdeveniments de la Guerra Civil espanyola, ja que presente unes informacions que, fins ara i pel seu caràcter “secret”, no van ser accessibles per al públic. A més, s’adjunta i es publica per primera vegada un llistat dels alumnes-pilots espanyols presents en Kirovabad al març de 1939.

El llibre ” Los últimos aviadores de la República” -en veritat és el llibre de diversos familiars dels pilots de l’última expedició a Kirovabad que viuen en molts països- està ja editat, la qual cosa a nosaltres ens produïx una gran alegria. Sé, per moltes conversacions amb familiars i testimonis que han compartit i sobreviscut a la tragèdia dels camps de treball forçat junt els pilots republicans, que estaven esperant este llibre amb gran il·lusió. Així per exemple, dos d’ells -hui en dia ja molt majors- que han trobat una nova pàtria a Austràlia, han contestat a la meua preocupació que el llibre només estiga editat en castellà: “tu deixa en les nostres mans si ho anem a entendre o no; mana’ns un exemplar del llibre el més prompte possible! Clar que anem a comprendre-ho”. M’ho han assegurat així perquè, durant els molts anys que van compartir amb els pilots i marins republicans en els mateixos camps de concentració, van aprendre un poc de castellà, de la mateixa manera que els espanyols aprenien alemany d’ells.

Desitge, per fi, expressar un enorme agraïment, tant de part del pilot Vicente Montejano i de la meua pròpia com la d’alguns familiars de molts altres pilots de l’última expedició, a l’Editorial del Ministeri de Defensa i a la Fundació AENA, a Madrid, per la seua ajuda i suport. Així mateix, vull manifestar la meua gratitud a la Fundació Hans i Traute Matthöfer en Bonn, Alemanya, y a la Fundació Friedrich Ebert, a Madrid. Agraïsc també a tots els amics que em van ajudar durant tots els anys d’investigació i publicació del llibre.

Bibliografia completa Carmen Calvo Jung, «El retorn tardà». Programa de festes 2010, pàgines 29 i 30
Etiquetes programes de festes, història, guerra
Data de publicació Dijous 24 de març de 2022
0 respostes

Deixa una resposta

Vols unir-te a la conversa?
No dubtis a contribuir!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *