Bibliografia completa Josep Lluís Cebriá i Molina, «El rellotge de sol del convent de Sant Dídac”» (2007). Programa de festes 2007, pàgina 22.
Etiquetes programes de festes, història, etnologia, patrimoni, arquitectura, san diego
Data de publicació Dimarts 22 de març de 2022

[Programa de fiestas 2007, pàgina 22]

El rellotge de sol del convent de Sant Dídac

Per Josep Lluís Cebriá i Molina

El llibre de festes de 2005 recollí dos articles sobre l’exconvent franciscà de Sant Dídac d’Alfara, un monument històric i artístic que aleshores deixava de tenir un ús industrial. Al nostre treball esmentàvem un rellotge solar que hi ha pintat al mur del campanar, mirant a mig dia, tot just davall de la sala de campanes i sobre la teulada de la nau del temple. Qualsevol que torne al poble pel camí de Sant Dídac, des de Benifaraig o Carpesa se n’haurà adonat fàcilment de la presència d’aquest rellotge semiesborrat, testimoni de l’antiga vida conventual.

La majoria de convents tenien un rellotge de sol mirant al claustre, no gaire lluny de l’espadanya o el campanar. El rellotge de Sant Dídac s’albira perfectament des del claustre i també des de l’horta, de manera que servia alhora als frares i als llauradors que alçant la mirada podien saber quina hora era.

Aquest rellotge de la comunitat franciscana regulava la vida conventual i el ritme dels oficis religiosos. Ens trobem, per tant, amb un rellotge vertical meridional, de forma semicircular, dividit en dotze parts, amb 15° per hora, és a dir, 6 hores a cada banda. L’estilet de ferro que indicava l’hora no s’hi conserva. El fet que el rellotge estigués pintat al mur de migdia facilitava que rebés el màxim d’insolació possible. Els números horaris eren aràbics i encara s’hi conserven uns quants llegibles. La seqüència horària degué ser així:

6 7 8 9 10 11 12 1 2 3 4 5 6

Hi tenia també una inscripció, igual que la majoria de rellotges solars antics. Per exemple, al rellotge solar de l’església de Sant Jaume de Villena llegim: DIES HOMINIS BREVES SVNT, els dies de l’home són breus. L’estat de conservació del rellotge d’Alfara deixa identificar algunes lletres (a la banda esquerra) que ens ha permès completar algunes paraules i identificar la inscripció amb bastant seguretat a la banda esquerra i, de retruc, completar la de la dreta, pràcticament desapareguda. Es tracta del tercer versicle del psalm 113 (112):

A SOLIS ORTV VS
QVE AD OCCASVM

LAVDABILE NO
MEN DOMINI.

La traducció és: ”Des de l’eixida fins a la posta de sol lloeu el nom del Senyor”. La recomanació del rellotge servia igualment als religiosos de dins com als feligresos de fora. En aquesta eina per determinar l’hora s’aplegaven doncs la religió, la ciència, l’art i la utilitat.

Rellotge de sol de St. Dídac. Alfara

Potser, els frares escollirien aquest psalm en referència a la devoció franciscana del Santíssim Nom de Jesús. El llibre de cor del convent que conserva el Connecticut College (EE.UU.) recull al foli 26 l’ofici del Nom de Jesús (vegeu el llibre de festes de 2005, p. 19-20).

El primer versicle del psalm, “Des de l’eixida fins la posta del sol”, indicava també l’horari d’obertura de les portes de la muralla de les ciutats. Per això, trobem aquesta inscripció llatina en algunes portes fortificades, com és el cas de la Puerta de Tierra de les muralles de l’Havana on hi havia un relleu amb un lleó sobre una esfera i la inscripció: A solis ortus ad ocassum. D’aquesta manera s’indicava que la porta de la ciutat romania oberta des que naixia el sol fins que moria.

L’obra dels rellotges solars dels segles XVII i XVIII era similar a la pintura al fresc: el rellotge s’havia de pintar amb la preparació d’algeps encara tendra. Prèviament s’hi marcaven les línies amb la punta d’una espàtula. El rellotge d’Alfara conserva algunes d’aquestes incisions en zones on la pigmentació ja ha desaparegut. El fons era blanc, de calç, amb les lletres i les línies rogenques.

També hi havia un rellotge de sol a la torre del palau de la senyoria, mirant la plaça, el qual encara s’aprecia en algunes fotografies antigues. En la Casa de la Sirena hi havia dos rellotges. Un estava a la torre, en direcció a València, l’altre, en la balconada interior que s’aboca al jardí. D’aquest rellotge encara veiérem l’any 1991 la vareta de l’estilet al mur, durant una visita al monument que ens mostrà l’amic i historiador de Meliana Albert Ferrer.

La restauració de l’exconvent de Sant Dídac enriquirà el patrimoni artístic d’Alfara i potser oferirà troballes interessants, com podria ser l’existència de pintures amb escenes de la vida de sant Francesc a les llunetes del claustre, un costum molt comú als convents de franciscans, caputxins i alcantarins. En el cas del rellotge solar del campanar, encara recuperable, hem pogut esbrinar el contingut d’una inscripció pràcticament oblidada, potser engrescats en la creença que el temps tot ho mostra: TEMPVS OMNIA REVELAT, inscripció llatina que també podríem llegir en qualsevol altre rellotge.

Josep Lluís Cebriá i Molina
http.://www.uv.es/joceimo
PATRIALFARA http.//uv.es/beframa

Bibliografia completa Josep LluísCebriá i Molina, «El rellotge de sol del convent de Sant Dídac» (2007). Programa de festes 2007, pàgina 22.
Etiquetes programes de festes, història, etnologia, patrimoni, arquitectura, san diego
Data de publicació Dimarts 22 de març de 2022

0 respostes

Deixa una resposta

Vols unir-te a la conversa?
No dubtis a contribuir!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.