Bibliografia completa Enric Chiralt, «Alfara i la Sequia Gran» (1986). Programa de festes 1986, p. 33.
Etiquetes programes de festes, història, oficis, agricultura
Data de publicació Dimarts 11 de gener de 2022

[Programa de fiestas 1986, p. 33]

Alfara i la Sequia Gran

Per Enric Chiralt

La vida del poble d’Alfara ha estat lligada a l’activitat agraria durant la major part de la seua historia, actualment es tambe una activitat important encara que minvada per les noves ocupacions laborals. Element essencial de la vida agraria en la comarca de l’Horta de Valencia es l’aigua, la qual es administrada molt cuidadosament com correspon a tota font de riquea. Per ad este fi, les generacios passades varen desenrrollar uns mecanismes que els permeteren un bon repartiment d’aigues, i d’esta manera assegurar el conreu de les terres.

Tota esta serie de preocupacions es varen canalisar per mig de la Sequia Real de Moncada, coneguda entre nosatres com a “Sequia Gran”. Esta sequia es la que aporta l’aigua als nostres camps, prenint-la des de l’assut que hi ha en terme de Paterna, a partir del qual l’aigua es distribuix per totes les preses que apareixen en el seu recorregut, denominades “rolls”, “cadiretes” i “boqueres”. La representació d’Alfara en la junta de govern que s’encarregava d’administrar les aigues de la Sequia Real de Moncada fon una realitat des del moment en que Jaume I va concedir als regants de la sequia el privilegi d’administrar les seues aigües. Des d’eixe moment, com apareix reflectit en el Llibre de les Ordenances de la Sequia, s’establix una junta de dotze administradors anomenats primerament jurats i despres sindics, els quals eren nomenats cadascu d’ells en representació dels llocs dels primitius regants, entre els que es trobava Alfara.

Aço ha fet generar tota una documentacio referent a diversos aspectes de l’historia agraria d’Alfara. L’Archiu de la Sequia Real de Moncada conté principalment documentacio de caracter economic, formada pels contes de depositaris, a mes d’expedients i pleits que tenen el seu orige en la vulneracio de la normativa establida per al rec.

Primerament crida l’atencio l’aparicio d’uns llistats on figuren habitants d’Alfara que ocupen carrecs en l’administracio de la Sequia com a sindics, o que estan al servici de l’institucio, be com a vigilants o “vehedors”, o be com a obrers contratats per a la realisacio d’obres en la sequia. Els primers noms que apareixen pertanyen a alfarers de finals del segle XVI, i a partir del segle XVII fins l’actualitat la documentacio ya es molt abundant. Hi ha que senyalar que la majoria dels noms que apareixen fan referencia a depositaris de la Sequia, sindics i atres carrecs, per lo que no es poden pendre com als unics noms representatius dels habitants d’Alfara, ya que els carrecs solien recaure sobre grans propietaris, condicio necessaria per a poder accedir ad ells, quedant la major part de les vegades en mans de membres de les mateixes families. No obstant, es pot apreciar una certa continuitat en alguns llinages que, apareixent ya a primers del segle XVII arribaran fins l’actualitat; est es el cas dels Lleonart, Dolzà, Palau, Català, Greses, Molins, Camps, Marqués, etc. Tenint en conte les estimacions fetes per Pérez Puchal en la seua “Geografia de la poblacio valenciana”, sobre la poblacio d’Alfara a principis del segle XVII, la qual estaria constituida per 50 caps de familia, podem arribar a coneixer el nom de la majoria d’estos caps de familia (40 aproximadament) si a la llista dels membres de l’assamblea local que ya coneixem afegim el nom dels que figuren com a sindics de la sequia; inclus molts d’ells coincidixen, ocupant els dos carrecs a la vegada, sent prou corrent trobar junt al nom l’expressio “jurat y sindich per lo loch d’Alfara”.

Per atra banda, alguns dels llinages que apareixen en la documentacio primerenca devien de tindre una consideracio destacada en la vida del poble, com ho demostra el fet d’haver donat nom ad alguns dels carrers: segons es pot vore en un plano d’Alfara de 1828 hi ha carrers que s’anomenen “carrer de Marqués”, “carrer de Baylach” i “plaça de Ferriols”.

En quant a l’onomastica, junt a noms prou corrents en els atres pobles, n’apareixen tres que singularisen als habitants d’Alfara: Geroni, Bertomeu i Diego. La gran quantitat de vegades que apareix el nom Bertomeu te la seua explicacio en el fet de que l’esglesia del poble estiga dedicada ad eixe sant. Igualment, molts dels alfarers dels segles XVII i XVIII s’anomenen Diego, relacionat aço en la constitucio del Convent de San Diego, al qual el poble d’Alfara estava molt unit per raons geografiques. Prova de les relacions existents entre la Sequia Real de Moncada i el Convent de San Diego d’Alfara son els encarrecs de misses que molt a sovint rebia est ultim, com ho confirmen estos dos testimonis existents en l’archiu de la sequia: “El Hermano Josef Maurí, como procurador que soy del Convento de San Diego de Alfara, he recibido del Depositario de la Real Asequia de Moncada la limosna de 5 libras, y son por el aniversario que se cantó en 16 de noviembre de 1777 en dicho Convento por las Almas y nesesidades de dicha Real Asequia, y por la verdad lo firmo en 18 de desiembre de 1777”; en un atre lloc trobem: “ha pagat 16 s. per la caritat de les dos mises ques digueren pera que la oysen los señors sindincs y els recaudadors en los dos dies de les visures, la una es digue en la iglesia de Paterna, y la altra es digue en la Iglesia de San Diego de Alfara, dia de San Visent Ferer, cantans a 17 de abril de 1677”.

Tambe es interessant remarcar les referencies que ens parlen de les ocupacions laborals dels alfarers. Junt a l’activitat del camp, destaca a primera vista el treball desenrollat en els rajolars; son abundants el rebuts on es fa constar la compra d’atabons per part de la Sequia Real per a la realisacio d’obres: “Diego Baylahc, de Alfara, por 1050 ladrillos gordos que ha vendido para dicha obra, valen 41.” (novembre, 1771). Pero encara que les principals activitats siguen l’agricultura i el treball de la rajola, n’hi ha d’atres que es caracterisen tambe pel treball manual, com es el cas dels ferrers: “Mariano Gil, maestro herrero de Alfara, por 44 libras de clavos a 21. la libra” (abril, 1775).

Unes atres dades interessants contengudes en l’archiu ens donen noticia de la “Determinacio feta per lo Consell General de esta Comuna de Moncada per a fer la obra del Cano” (1631), per a permetre el pas de l’aigua des d’Alfara a Vinalesa sense que ho impedixquen les avengudes d’aigua del barranc de Carraixet, anomenat per aquell temps “Riu Sec”. Per ad esta obra s’encarregà a Geroni Català, Frances Gresses i Berthomeu Lleonart, veïns d’Alfara, la realisacio de la visura.

Dins d’una atra tematica, son tambe abundants els expedients oberts a causa dels conflictes creats per l’us de l’aigua: en 1742, el moliner d’Alfara, Diego Trenco, posa un recurs a la Real Audiencia pretenent no pagar la tacha de l’aigua que utilisa per a moldre en el seu moll. Un atre eixemple d’este tipo es la denuncia feta en 1848 per l’Ajuntament d’Alfara a la Sequia Real de Moncada per considerar injust que l’Ajuntament de Moncada cobre el dret de sequiage de huit basses que hi havia en els rajolars d’Alfara.

Per ultim, com a curiositat, senyalar la varietat que hi ha a l’hora de nomenar al poble d’Alfara durant el segle XVIII: en 1795 es parla de “Alfara del Señor Patriarca”, mentres que tres anys mes tart ya apareix la denominació “Alfara del Beato Patriarca”, fent-se resso de la beatificacio del Patriarca ocorreguda en l’any 1796.

Per a finalisar, anem a incloure un quadro on figuren els llinages d’Alfara que apareixen en la documentació de l’archiu, des del s. XVI al XIX. Com hem dit al principi, normalment corresponen a persones que ostenten carrecs, per lo que hi ha que reconeixer l’existencia d’uns atres llinages que no apareixen reflectits en el quadro. Relacionat tambe en els llistats de persones, podem trobar en l’Archiu de la Sequia Real de Moncada les actes de nomenament dels sindics, on apareixen tots els membres dels ajuntaments que ha tengut Alfara des de la segona mitat del s. XIX fins l’actualitat, els quals anem a ometre per raons d’espai. Com es pot vore, per mig d’esta documentacio podem arribar a compondre millor la vida de la comunitat rural en la que varen viure els nostres antepassats.

Enric Chiralt

LLINAGES D’ALFARFERS QUE APAREIXEN EN L’ARCHIU DE LA SEQUIA REAL DE MONCADA (s. XVI-XIX)

f. s.XVI

1600-1650

1650-1700

1700-1750

1750-1800

s.XIX

Carot

Montagut

Bignes

Montagut

Boya

Carbonell

Ferrando

Fort

Camps

Mayans

Català

Mestre

Olletes

Greses

Vicent

Lleonart

Marqués

Molins

Sales

Camps

Català

Dolsà

Olletes

Greses

Vicent

Lleonart

Lluesma

Molins

Palau

Bo

Montagut

Alambra

Alcañiz

Baylach

Berga

Camps

Casaña

Pasarius

Colomar

Dolsà

Ferriol

Greses

Guillem

Lleonart

Lloris

Lluesma

Marqués

Molins

Palau

Trenco

Aguilar

Mir

Alambra

Sivera

Baylach

Berga

Camps

Casaña

Català

Estila

Dolsà

Ferriol

Greses

Guillem

Lleonart

Lloris

Pastor

Marqués

Molins

Palau

Trenco

Aguilar

March

Alós

Alcañiz

Bailach

Berga

Camps

Casaña

Navarro

Gimeno

Dolzà

Ferriol

Greses

Guillem

Lleonart

Sanchiz

Pastor

Marqués

Molins

Palau

Trenco

Bibliografia completa Enric Chiralt, «Alfara i la Sequia Gran» (1986). Programa de festes 1986, p. 33.
Etiquetes programes de festes, història, oficis, agricultura
Data de publicació Dimarts 11 de gener de 2022

0 respostes

Deixa una resposta

Vols unir-te a la conversa?
No dubtis a contribuir!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.