“Els Lassala i Alfara”, per Enric M. Cuñat i Sesé (2018)

[Programa de festes 2018, sense numerar]

Els Lassala i Alfara

Per Enric M. Cuñat Sesé

La família Lassala, una conspícua dinastia de la burgesia mercantil valenciana, va tindre vincles i interessos a Alfara del Patriarca des del segle XVIII fins a finals dels anys seixanta del segle passat.

En 1710, procedent del Bearn francés, i degut possiblement a que la inestabilitat social de la regió a causa dels conflictes religiosos entre catòlics i hugonots i la integració a França va provocar una massiva emigració, arriba a València Pedro Bergés, comerciant seder, i el seu nebot adolescent Bernardo Lassala. Després de treballar amb el seu oncle, molt prompte comença a establir-se a València, adquirint un palau del marquès de Castelnovo en la coneguda plaça del Negrito. En 1751 obté, mitjançant real cèdula, el reconeixement de noblesa per ser senyor i abat laic, amb dret d’administrar justícia, cobrar delmes i nomenar cures de Prechac en la seua regió natal. A València exerceix càrrecs oficials relacionats amb l’administració de la hisenda i els consolats de comerciants. Es va casar amb Inés Sangerman, segorbina d’origen francés, amb la qual va tindre cinc fills. Manuel va ser un eminent jesuïta i prolífic autor i traductor que va residir a Itàlia després de l’expulsió de la companyia. Una calculada estratègia de matrimonis i d’administració de les herències va fer que el patrimoni familiar es mantenira, i s’incrementara al llarg del temps.

El seu fill Bernardo, en favor del qual s’havia establit una primogenitura, es va casar amb Dionisia Beltrán i Bonet. Un fill d’ aquest matrimoni, Luis Lassala Beltrán, va ser un peculiar canonge de la catedral de València. Luis i el seu germà Bernardo Lassala Beltrán també van tindre un paper destacat en l’administració de la ciutat, després de la invasió napoleònica, i en entitats influents com la Societat Valenciana d’Amics del País, on Bernardo va emprendre iniciatives de calat per a afavorir l’agricultura i el comerç valencians, o en la universitat de la qual Luis va arribar a ser rector.

Cap a finals de segle, adquiriren en Alfara unes cases i hort on establiren una fàbrica d’aiguardent que en anuaris comercials de l’època apareixen com a Vda. de Lassala e Hijos. Una de les iniciatives de Lassala va ser la constitució d’una societat naviliera, amb els comerciants Canet, Vergés i Carrá, per a l’exportació a Amèrica de produccions valencianes com sedes, ceràmica i aiguardent. En 1803 parteix cap a Veracruz la primera nau, La Concepció, a la qual li donen el nou nom de La Societat Valenciana. El següent viatge va acabar malament en ser capturats pels anglesos i la societat va tancar.

Plànol d’Alfara de 1828

Un plànol d’Alfara traçat per encàrrec del Col·legi del Patriarca en 1828 permet localitzar les propietats dels Lassala en el nostre poble. En el detall reproduït corresponent l’illa de cases Mª 10 identifica amb un 8 (porta falsa de l’herència de Lassala) en l’actual carrer Maestro Palau, el número 12 i 13 en el carrer de la Sèquia i el 14, en la cantonada de la plaça 9 d’Octubre, on estava la fàbrica d’aiguardent. El carrer de Sant Diego era conegut, per aquesta raó, com a carrer de la fàbrica. En el plànol no figura el que era l’hort vinculat a aquestes propietats que començava en la fàbrica i s’estenia cap a Vinalesa.

Qui dóna major impuls als seus negocis del vi va a ser Vicente Lassala Palomares (1817-1876). Fill de Bernardo Lassala Beltrán i de Josefa Santiago Palomares, representa la quarta generació dels Lassala. Va fer la carrera militar que abandonà als trenta anys després d’haver guanyat dues medalles de l’ordre de San Fernando per les seues actuacions en la primera guerra carlista en Belascoain i Peracamps. Torna a València i es dedica enterament a l’agricultura i les indústries derivades. Adquireix del duc de Medinaceli una extensa finca entre Riba-roja de Túria i Xiva, on estableix la Masia del Mar amb els seus cellers i molí d’oli. La Masia del Mar va ser venuda cap a 1930 a una companyia belga que va crear Regadíos y Energía de València (REVA), però recentment ha tornat, en part, a la família Lassala. Més tard obri a València, al costat de la seua casa natal, la qual amplia i remodela, un comerç de vins, aiguardent i oli, las Bodegas Aldemar, on es venien encara productes d’Alfara.

Vicente Lassala Palomares

Des de la Sociedad Econòmica de Amigos del País, on va ocupar distints càrrecs, desplega una gran activitat per a la modernització de l’agricultura valenciana introduint i seleccionant varietats; millorant els instruments de treball. Els seus fullets sobre la constitució de la guarderia rural, l’ensenyament de l’agricultura mitjançant granges escola i els debats sobre els aranzels van tenir gran difusió i influència. Va escriure a Las Provincias des del primer número i en altres periòdics nacionals. Però no solament va ser un teòric. Va crear la Societat Valenciana d’Agricultura, va muntar una escola d’agricultura i ramaderia en la seua finca, un jardí d’experimentació i aclimatació de cultius en els Jardins del Real, antecedent de l’IVIA, i va promoure la presència de comerciants valencians en fires internacionals com Londres, Viena o Filadèlfia, on els seus vins competien entre els millors. Va ser l’impulsor de la gran “Exposición Regional de Agricultura, Industria y Artes” a València en 1867. Tot açò li va valdre el nomenament de comissari regi per a l’agricultura que va exercir amb dedicació viatjant per tota la regió i redactant informes sobre la taronja, la morera o l’arròs, que constitueixen tot un document històric.

Va heretar la biblioteca d’un oncle de la seua dona, Pascuala Camps Lafora, i amb aquesta ampliació la seua col·lecció de llibres va ser la més important biblioteca valenciana de l’època solament superada per la del llibreter Salvà. Igualment va enriquir la seua col·lecció d’obres d’art que ha sigut una referència per als historiadors de l’art.

En primer pla, la fàbrica de Lassala

Va intervenir també en negocis immobiliaris, de manera que el seu fill Vicente es va convertir en un dels principals arrendataris de la ciutat amb 26 immobles que li produïen més de 16.999 pessetes anuals.

La casa i l’hort d’Alfara van ser deixats a poc a poc de costat. En el cens electoral d’Alfara de 1865 encara figura Bernardo Lassala Palomares com un dels deu propietaris amb dret a vot. Les propietats es van anar alienant per parcel·les, la fàbrica es converteix en cases populars, fins a arribar a 1965 que l’ajuntament adquireix una gran part de l’hort per a la construcció dels grups de la Pau i obrir el carrer de Cavallers. Per a la compra va comptar amb un préstec sense interessos que li va concedir la Diputació de València presidida per Bernardo Lassala Gonzàlez l’últim dels Lassala que va tindre a veure amb el nostre poble al qual acudia amb freqüència en visites privades amb els seus fills o en visites oficials per a diferents inauguracions.

La carretera de Vinalesa s’obri a la fi dels anys trenta i el carrer era conegut com Darrere de l’obra. Després de la Guerra d’Espanya, va ser dedicat a Vicente Lassala Miquel, el qual havia sigut diputat a les Corts i regidor de València. Fou un destacat membre de la Dreta Regional Valenciana assassinat en 1938, però el primer ajuntament democràtic, a diferència d’altres carrers del poble, no li va canviar el nom. M’agrada creure que el carrer està dedicat a Vicente Lassala Palomares, el gran promotor de l’agricultura valenciana.