“L’obra de Rafael Cardells a l’església d’Alfara”, de Beatriu Navarro i Buenaventura (2010)

[Programa de festes 2010, pàgina 23]

L’obra de Rafael Cardells a l’església d’Alfara

Per Beatriu Navarro i Buenaventura.

L’església de Sant Bertomeu d’Alfara del Patriarca té unes pintures murals de mitjan segle XX realitzades per l’artista de Meliana Rafael Cardells Camarlench (1899-1980). Pintor rellevant a la nostra comarca, estudià a l’Escola d’Arts i Oficis i a la de Belles Arts de Sant Carles de València, de manera que podem considerar-lo un pintor complet de formació sòlida. El 1917, junt els seus companys Francesc Corell, Juli Benlloch i Josep Maria Rausell, fundà el Cercle Artístic i Instructiu de Meliana. En 1927 establí el seu estudi a València i després de la guerra és quan començà l’etapa més fecunda, dedicat durant més de dues dècades a decorar edificis religiosos que havien estat deteriorats pel conflicte. La seua producció és molt extensa i dominà diverses tècniques com pintura a l’oli, al tremp, al fresc, aquarel·la, etc. fins i tot treballà al món de les falles durant la dècada dels anys 20 i 30.

Volta del presbiteri de l’església d’Alfara

Són moltes les esglésies que decorà (Meliana, Paterna, Almàssera, Gandia, Mislata, Algemesí, Almassora, Pego, València, Llíria, entre altres), fins i tot treballà a Terol, Múrcia i Toledo. En la majoria dels ca-sos feu servir la tècnica de la pintura al fresc, com a Alfara. Es tracta d’un procediment difícil perquè no permet fer pauses ni rectificar. Sobre el mur lluït i encara tendre s’aplica la pintura, de manera que cada jornada el pintor ha de tindre clar sobre quina zona va a treballar i completar-la abans que s’eixugue. El resultat final és durador i resistent, ja que, abans d’endurir-se, els colors han penetrat el mur.

Planta de l’esglesia d’Alfara del Patriarca realitzada per J. Ll. Cebrián, amb la distribució de les pintures de Cardells: 1- Al·legoria de la Fe, 2- Sant Felip, 3- Sant Jaume el Major, 4- Sant Jaume le Menor, 5- Sant Judeu Tadeu, 6-Sant Pere, 7- Sant Pau, 8- Sant Bertomeu, 9- Sant Tomàs, 10- Sant Andreu i 11- Sant Simó.

Esbós d’Alfara. R. Cardells

Cal recordar que vers 1960 es realitzà a l’església d’Alfara una reforma arquitectònica al presbiteri, aleshores de tester rectangular, per tal de donar-li a la volta forma de quart d’esfera, resultat que aportava major plasticitat i permetria una decoració pictòrica rica d’inspiració neobarroca. La pintura de Cardells a l’església d’Alfara es desenvolupa a les voltes. El programa iconogràfic del presbiteri comprén la Trinitat, el martiri de sant Bertomeu i l’expulsió dels moriscos. A la volta del creuer veiem la Puríssima amb els evangelistes a les petxines. A les llunetes que recorren el mur del temple i al creuer trobem els apòstols, i al mur superior del cor, l’al·legoria de la Fe. Als retaules de la Mare de Déu dels Desemparats i de Sant Vicent pintà també uns àngels heràldics: amb les bar-res d’Aragó i amb la ferradura dels Ferrer. A la capella baptismal hi ha un llenç adherit al mur que representa el baptisme de Jesús per sant Joan al riu Jordà. Aquest llenç està signat baix a la dreta R. Cardells.

Expulsió dels moriscos. Rafael Cardells

L’escena de l’expulsió dels moriscos pel patriarca Joan de Ribera, situada a la dreta del presbiteri, està basada en l’obra del mateix tema de Vicent López que podem veure a la capella del sant Calze de la Seu de València. Cardells ha afegit més personatges portadors del pal·li, però, són perfectament identificables les figures del patriarca i l’abanderat, així com la composició horitzontal dividida en dos sectors. A l’església d’Almàssera fa servir la mateixa font però també amb modificacions. La producció de Cardells, ja ho hem dit, és extensa. Mai, però, veurem repetida cap escena o personatge. Sempre introdueix canvis que fan que cada treball siga únic.

D’aquesta escena de l’expulsió dels moriscos coneixem un esbós a llapis que feu el pintor i que es conserva a l’arxiu de Víctor Cardells, fill de Rafael, a qui agraïm la seua gentilesa. A la part inferior dreta llegim “Alfara del Patriarca. Valentia”. Veiem els dos vaixells amb el fanal, la plataforma de fusta d’accés i el patriarca amb un escolà agenollat. Els personatges femenins asseguts, finalment, els pintà a l’esquerra, formant part de l’escena del martiri de sant Bertomeu. També del mateix arxiu és l’aquarel·la amb el tema de l’ex-pulsió i Joan de Ribera, de característiques molt semblants.

Expulsió dels moriscos. Vicent López

L’arxiu parroquial conserva el llibre de comptes de la Reforma del templo on consten els pagaments quinzenals, mensuals o bimensuals fets a Cardells entre 1960 i 1963. Tanmateix, el llibre de festes de 1960 esmenta la “inauguració de la decoració” del temple. Les quantitats entregades oscil·len entre 3.000 i 23.000 pesetes. En total, segons aquest llibre de comptes, Rafael Cardells rebé pels treballs a l’església d’Alfara unes 800.000 pesetes. També hi trobem despeses de rajoles, sorra, marbre, etc. per a les obres. A partir de la pàgina 23 no hi ha més anotacions al llibre.

Església d’Almàssera