[Programa de festes 2001]

Que conste en acta: Alfara 1937-1938

Per Enric M. Cuñat Sesé

Per les persones majors coneixem episodis de la vida del poble a finals dels anys trenta. Ens els han contat a mesura que sorgien els seus records i només eren ordenats per la intensitat de les seues emocions i no per la cronologia dels fets. Sabem de l’impressionant soterrar d’un polític local, del treball col·lectivitzat en els camps i en les fàbriques, de les escaramusses i enfrontaments que va haver-hi amb la guàrdia d’assalt en la Plaça de l’Església, de l’arribada de treballadors d’Irun i de Carabanchel o de les unitats de recuperació de soldats, dels morts en un o un altre front, dels assassinats sense juí o dels afusellats a l’acabar la guerra després d’un juí militar.

Desgraciadament els arxius locals que pogueren arreplegar documentació del registre civil, de l’administració municipal o parroquial van ser destruïts a principis de la guerra civil i per a la reconstrucció dels fets caldria recórrer a altres arxius de l’estat o hemeroteques. En l’ajuntament hi ha, no obstant, un llibre d’actes de les sessions que va celebrar el consell municipal entre l’1 de març de 1937 i el 31 de desembre de 1938 (i fins al 25 d’abril de 1939 no hi ha altres) que, en mans d’un historiador, podrien servir de canemàs per a traçar la història local d’eixe període.

He llegit amb interés eixe llibre d’actes redactades en desllavassada prosa administrativa. En ell s’arrepleguen els acords que anava prenent el consell municipal. Tot discorre amb aparent normalitat, i les referències al conflicte bèl·lic i les seues conseqüències es fan amb l’eufemisme circumstàncies especials ocorregudes en la localitat. Esta frase es utilitzada, per exemple, per a dir perquè no hi ha antecedents comptables. No tindre documentació planteja problemes per a reconéixer els salaris adeutats als empleats municipals, o per a la gestió d’un emprèstit per a la col·locació d’aigua potable.

I no obstant la guerra esta present des de la primera pàgina, a l’enumerar entre les competències de l’alcalde les de l’administració, guerra i orde públic. Son propis del temps els problemes d’abastiment, mercat o refugiats o els de reclutament de mossos que afecten moltes vegades als mateixos regidors municipals que han de ser substituïts per altres per que ells han sigut cridats a files. Només una vegada, quan se dona compte de la constitució de la Junta Local de Defensa Passiva i es decidix la construcció de refugis, es manifesta en tota la seua cruesa la realitat de la guerra, quan es diu que la Junta té que “garantir la seguretat de la població civil cas que fóra atacada esta població per l’aviació enemiga”.

Esta corporació ha sigut nomenada pel delegat de govern civil, una vegada restablerta l’autoritat del Govern de la República, i els seus acords s’ajusten a la legalitat republicana, perquè no es tracta d’un comité assambleari, i al bon criteri dels regidors. Entre els acords hi ha alguns que es referixen al personal com el nomenament de guàrdies rurals, l’ascens a oficial major de Rafael Sanfrancisco, la jubilació de l’algutzir Agustín Bartolomé Pío i el nomenament de Manuel Palanca. Hi ha acords sobre hisenda i recaptació. Es confecciona amb tots el tràmits legals el pressupost i es prenen acords sobre els recàrrecs municipals a les indústries, la subhasta de l’arrendament del servici de pesos i mesures o els arbitris sobre begudes, o l’impost d’utilitats i la guarderia rural. S’emeten segells municipals de fins una pesseta per a atendre els gastos dels refugiats o es fan regulacions sobre prohibició de venda de tabac a dones i xiquets, cartilles de racionament de tabac i es dicten bandos per al control d’acaparadors.

Es corregixen excessos produïts en els temps de revolució anteriors. Així, es tornen les escriptures de les finques, la confiscació d’altres es fa a través de l’oficina provincial, es tornen escopetes o un camió confiscat a favor de la Conservera. Es restablix el comerç privat encara que se contínua provisionalment amb un negoci d’explotació de bestiar de porcs. Es paguen deutes com l’adquisició de terrenys al terme Moncada, partida de El Molí, per a construir una sèquia de reg en la partida del Puntarró.

Hi ha un interés per les obres i millores urbanes com l’acondicionament de carrers i voreres, podes d’arbres o reg dels carrers S’acorda la construcció d’una carretera provincial per unir Alfara amb Vinalesa, es millora la Senda del Molí o es fa l’abastiment d’aigua potable al final del carrer Major i Levante. Es regula la tinença de gossos.

Un dels primers acords que varen prendre va ser la construcció d’un escorxador municipal (en substitució de l’existent) i la d’un grup escolar o escola nacional servida per mestra ja que les escoles existents són insuficients per a atendre als 450 xiquets entre els tres i catorze anys que viuen en eixe moment a Alfara. Després de moltes gestions es va arrendar un local en el carrer de Tejares, 6 com a escola de pàrvuls i vivenda de la mestra. La preocupació pels xiquets es nota també en la visita efectuada a les escoles a principis d’estiu del 37 en què els xiquets són obsequiats amb dolços i es decidix, en raó de les calors, acabar el curs. També es consigna un gasto per a fer les festes del xiquet i la del arbre. Els noms dels carrers eren diferents als actuals i no és fàcil identificar-los hui però indiquen clarament l’època: carrer de Cervantes, de la UGT, de la CNT, de Durruti, a més del de Llevant o de Tejares, ja mencionats, són alguns d’eixos noms. L’inici de la carretera de Vinalesa és nomenat com a calle de la Construcción, traduint al castellà el que seria carrer de l’Obra o de darrere de l’obra. He dit que he llegit estes actes amb interés i he d’afegir que ho he fet també amb emoció i respecte a aquelles persones que van assumir la responsabilitat de fer-se càrrec de l’alcaldia o de les regidories en aquells moments: Carlos Bailach, Honorato Marí, Vicente Ferrer, Manuel Alfonso, Rafael Cervelló, José Maria Ciriaco, Vicente Berga i els seus substituts Miguel Bailach, Francisco Ribera, Domingo Cuevas, Antonio Valls, Antonio Palanca. De la corporació constituïda l’1 de març de 1937, i que només va durar dotze dies, tres membres, Luis Ferrer, Bartolomé Chapa i Salvador Valls, van ser afusellats a Paterna entre 1940 i 1943. Tal vegada convinguera que algun historiador sistematitzara estes i altres notícies perquè així podríem conéixer millor la història del nostre poble que hui coneguem de forma fragmentaria i pels records que oralment ens han trasmés els nostres majors — Caldrà fer alguna cosa perque el record perdure.

Enric M. Cuñat Sesé

Firmes de l’acta de sessió constituent del Consell Municipal del 12 de març de 1937. A més de l’alcalde i regidors figuren la del delegat del governador civil i la del secretari.

Bibliografia completa Enric M. Cuñat Sesé, «Que conste en acta: Alfara 1937-1938» (2001). Programa de festes 2001, sense numerar.
Etiquetes programes de festes, història, guerra civil, documents
Data de publicació Dilluns 17 de gener de 2022

0 respostes

Deixa una resposta

Vols unir-te a la conversa?
No dubtis a contribuir!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.