“Cinquanta anys a Alfara”, de J. Otero (1999)

[Programa de festes 1999]

Cinquanta anys a Alfara.

Per J. Otero.

Cinquanta anys, i sembla ahir!

Vaig conèixer Alfara del Patriarca, crec recordar que en 1946 o 47, per examinar uns jaciments de grava existents en el barranc del Carraixet.

Les obres del que seria el Seminari ja havien començat i no podia ni imaginar-me, en aquella època, la importància que tindria aquest poble, al que tant dec i estime, amb el seu bosquet d’alts fumerals entre les que destacava l’emblemàtica i característica ximeneia sinuosa, hui mutilada a causa del gegantí mos d’una de les immenses grues de la construcció.

En el teatret, professors i alumnes de Lepanto

I fou ací, en Alfara, on, només acabar la carrera, establírem, la meua senyora i jo, l’Acadèmia Lepanto, en el Teatret del carrer del Doctor Navarro, gentilment proporcionat per l’aleshores alcalde D. Santiago Santarrufina…

Posteriorment l’Acadèmia Lepanto passà a anomenar-se Col·legi Ramon i Cajal, en honor al nostre insigne premi Nobel de Medecina. El Col·legi ha estat ubicat en diversos punts fins el definitiu actual.

El proper curs 1999-2000 s’acompleixen 50 anys de la nostra arribada a Alfara, amb un gran bagatge d’il·lusions i esperances per dedicar-nos al bell ofici de l’ensenyament. En aquest mig segle han ocorregut moltes, moltes coses en el nostre país i en el món, que han canviat els nostres costums i la nostra vida profundament, incluint l’ensenyament que ha sofert moltes modificacions i innovacions a les que hem procurat adaptar-nos, encara que sempre tenint com a referència la nostra primitiva concepció del que deu ser un ensenyament lliure, plural i democràtic, que tan bons resultats ens ha donat al llarg dels anys.

Amb motiu d’aquest aniversari anem a celebrar una gran festa, dins de la nostra modèstia, a la que estan convidats tots els antics professors i alumnes que passaren per les aules del nostre Centre.

Mereixen el nostre agraïment tots aquells que confiaren en nosaltres, tant d’Alfara, com Moncada, Benifaraig, Benaixèver, Massarrojos i Vinalesa i, especialment, als actuals i antics professors que tant ens han ajudat en la labor educativa; als diversos components de l’A.P.A. (destacant la sense comparació Da. Maria Victoria Rodríguez), sense oblidar els components de les successives Juntes Directives d’Alumnes. Igualment el nostre agraïment a les diverses autoritats municipals d’Alfara que sempre ens recolzaren, com el Sr. Santarrufina (q.e.p.d.). Adrià Carsi (ex alumne), D. Silvino Palau, D. Fernando Brosel (q.e.p.d.), etc. Especial menció mereix el nostre actual alcalde D. Enric Cuñat (ex professor del Centre), que ha estat l’únic que ha tingut la delicadesa de visitar-nos en alguns actes del Centre, i que pel seu caràcter dialogant i gran bagatge cultural, s’ha interessat pels nostres problemes, la qual cosa ha estat per a nosaltres una gran satisfacció.

No és freqüent que un centre de les característiques del nostre arribe als cinquanta anys, i puga celebrar les seues Noces d’Or i, per què no?, el nostre centenari. I que vostés ho vegen!

J. Otero