Bibliografia completa Enric Giralt, «L’inmigracio en l’Alfara dels segles XIV i XV» (1985). Programa de festes 1985, pp. 39-40.
Etiquetes programes de festes, història, medieval
Data de publicació Dimarts 11 de gener de 2022

[Programa de fiestas 1985, pp. 39-40]

L’inmigracio en l’Alfara dels segles XIV i XV

Per Enric Giralt

L’estudi de la poblacio i els seus moviments durant l’Edat Mija te una font important en els “Llibres de Aveynaments” existents en l’Archiu Municipal de Valencia. Estos llibres son una especia de registre, on apareix el nom de les persones que, deixant el seu anterior lloc de residencia, passaven a ser veïns de Valencia. Esta condició de veï de Valencia, la qual donava al seu posseidor unes ventages economiques com es l’exencio de peages, no era sols per als habitants de la ciutat de Valencia, sino que s’extenia als pobles i llocs que pertanyien a la contribucio de Valencia; u d’estos pobles era Alfara.

El fet de pertanyer a la contribucio de Valencia duya darrere unes condicions ventajosse que estaven especificades en els Furs de Valencia. Per aixo, generalment, eren els habitants del lloc en qüestio els qui demanaven l’inclusio del seu terme dins de la contribucio de Valencia. El lloc d’Alfara ya aparaeix en 1368, en els “Llibres de Aveynaments” com a pertanyent a la contribucio de Valencia, i continuarà sent-ho tambe durant el segle XV. Tambe apareix com a pertanyent a la dita contribucio en el “Manual de Consells” de la ciutat de Valencia, en 1394.

Tenint en conte les condicions d’Alfara durant estos anys, es pot vore com a fenomen llogic, l’afluencia d’inmigrants que; procedint d’atres pobles del Regne de Valencia generalment, o tambe de fora, s’establien aci per a gojar de les condicions ventajosse que oferia el fet de ser veï de Valencia. D’esta forma apareixen com a nous veïns d’Alfara des de 1368 fins a 1420, un total de vintisis persones, el nom de les quals apareix en un apendix al final del text. D’estos nous veïns, nou son llauradors, set pastors, dos cabanyers i els altres huit no consta el seu ofici.

En quant a la procedencia d’estes persones, generalment venen des de pobles de l’interior del Regne (Viver, Puebla de San Miguel), pero tambe hi ha que destacar inmigracio procedent de terres de Terol, generalisada en tots els termens de la contribucio de Valencia. Aixi, en Alfara tenim la presencia d’un Pasqual d’Alfambra i un Andreu de Godos, que manifesten a traves dels seus llinages la seua procedencia terolenca. Ad estos hi ha que afegir sis nous veïns que declaren en els documents haver estat aveïnats anteriorment en Daroca, Vilar de Salze, Pobla de Vallvert i Albarrazin.

L’adquisicio de la condicio de veï de Valencia no sols afectava a la persona en qüestio, sino que obligava a establir la seua residencia i la de tota la seua familia en la ciutat de Valencia o en algun poble de la seua contribucio, donant un temps determinat per a fer el canvi. Per ad aixo el solicitant havia de remetre als Jurats de Valencia un certificat de desaveïnament de l’anterior lloc de residencia. Tambe hi ha que senyalar que esta carta d’aveïnament, denominada “carta de franquea”, especificava el temps de duracio de l’esmentat aveïnament, el qual, generalment, es feya per un temps entre set i deu anys, despres dels quals se perdia la condicio de veï. Pero tambe podia pedre’s la condicio de veï si el solicitant no complia alguna de les obligacions especificades en la carta d’aveïnament. Referent a Alfara apareix un cas que respon a esta situacio: Domingo Apparici, llaurador, el 13 d’agost de 1387 passa a ser veï de Valencia, residint en Alfara, pero a l’any següent pert esta condicio de veï per haver llogat la carniceria de Moncada, lo qual no estava permes ya que Moncada no perteneixia a la contribucio de Valencia.

Junt al nom del nou veï apareix el de u o dos fiadors, que han de ser obligatoriament veïns de Valencia, els quals es responsabilisen del nou veï. En la majoria dels casos d’aveïnament en Alfara, els fiadors son habitants d’Alfara, que com a veïns de Valencia es fan carrec del nou veï. Estos fiadors, habitants d’Alfara, son la majoria d’ells llauradors i els seus noms apareixen tambe en l’apendix al final del text. Com a testimoni de la condicio de veïns de Valencia que posseien els habitants d’Alfara, destaca el fet de l’aveïnament en Valencia de dos antics veïns de Rocafort i de Moncada, els quals busquen com a fiadors a Antonio del Collado i Jacme Gomiç, habitants d’Alfara i per tant veïns de Valencia.

Com a conclusio es pot resaltar l’importancia de l’inmigracio a la ciutat de Valencia i pobles dels voltants, sobre tot des de finals del segle XIV, cooperant en la recuperacio demografica despres de la perdua de poblacio que va supondre la Peste Negra a mitant del segle XIV. La ciutat de Valencia es convertirà des d’ara en el cap de la Corona d’Arago, experimentant un fort desenroll en la seua economia. Aço sera motiu d’atraccio per a atres zones mes decaigudes i donarà com a resultat una acumulacio urbana. Alfara participa d’esta expansio aumentant el numero dels seus habitants per mig d’estos inmigrants que desigen ser veïns de Valencia. En un espai de cinquanta anys, Alfara contarà en vintisis veïns mes, als quals hi ha que afegir les seues respectives families, ya que com hem dit ades era obligat que al cap de familia acompanyaren al nou domicili tots els qui depenien d’ell. D’esta forma, en est espai de temps la poblacio d’ Alfara es voria aumentada aproximadament en mes d’un centenar d’habitants, cifra important si tenim en conte la reduida poblacio d’Alfara en estos anys. D’estes vintisis cartes d’aveïnament sols apareixen set en les que les veïns decidixen abandonar Alfara quan ya ha passat el temps establit en el contracte; els atres nous veïns es prou provable que seguiren residint en Alfara i demanaren als Jurats noves cartes d’aveïnament.

En resum, encara que alguns dels nous veïns abandonaren Alfara, podem parlar d’una renovacio de la poblacio alfarera en els segles XIV i XV.

ENRIC GIRALT

DATA

NOM

OFICI

PROCEDENCIA

DURACIO DE L’AVEÏN

FIADORS

27-X-1368

Pasqual Marti

Cabanyer

Darocha

10 anys

23-XII-1370

Pero Marti

Daroqua

10-V-1371

Assensi Meratal

27-IX-1373

Domingo Berthomeu

Vilar de Salze

Pere Moneva

26-X-1373

Johan Ferrando

Pastor

Pobla de Vallvert

Miquel Ferrando

8-V-1376

Diago Gil

Pastor

Johan Deroles

17-V-1376

Marti Gil

Ramon Borrell

11-XII-1376

Miquel Steve

Johan Deroles

20-V111-1377

Miquel de Luna

Pastor

7 anys

Pere Gomiç

3-XII-1377

Pere de Luna

Llaurador

7 anys

Mateu Gomeç

6-V-1378

Ivanyes de Boenya

Pere Rubert

17-X-1380

Pere Ximenez

Pastor

Albarrazi

M. Esteve i J. Giner

12-V-1386

Jacme Gomiç

Llaurador

Justo del Vilar

23-X-1386

Marti de Proriola

Pobla de Vallvert

7 anys

Johan Deroles

13-IV-1387

Johan Marti

Llaurador

Johan Deroles

13-VIII-1387

Domingo Apparici

Llaurador

1 any

Guillem Jafer

13-XI-1389

Pero Ximenez

Pastor

13 anys

P. de Buenya

13-XI-1389

Marti Ximenez

Pastor

13 anys

P. de Buenya

1-VII-1391

Pasqual d’Alfambra

Llaurador

Alfambra

Pere de Conangle

27-IV-1392

Andreu de Godos

Pastor

Godos

Pere de Bonya

17-IV-1395

Jacme Nadal

Llaurador

10 anys

J. Giner i J. Gomiç

26-1-1400

Domingo Apparici

Llaurador

10 anys

J. Gomiç i B. Matg

11-X-1407

Johan Marti

7 anys

Pasqual Marti

6-X-1411

Domigo Abat

Cabanyer

7 anys

Bernat Vilana

11-X-1418

Domingo del Collado

Llaurador

Puebla S. Miguel

Bernat Vilana

28-111-1420

Marti de Mora

Llaurador

Bivel

7 anys

B. Cavaller i M. Dot

Bibliografia completa Enric Giralt, «L’inmigracio en l’Alfara dels segles XIV i XV» (1985). Programa de festes 1985, pp. 39-40.
Etiquetes programes de festes, història, medieval
Data de publicació Dimarts 11 de gener de 2022
2 respostes
  1. Enric Chiralt Bailach
    Enric Chiralt Bailach says:

    Sou manipuladors ademés d’intolerants. No respecteu la llibertat de les persones de poder escriure com vullguen, la llibertat que voleu per a vosatros la negueu als demés. Haveu tingut la poca vergonya de dir públicament que escric en faltes d’ortografia pel fet d’escriure en una normativa valenciana, la de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana. Sabeu perfectament que el meu artícul està escrit en una normativa que no és la vostra, la de l’Institut d’Estudis Catalans, i a pesar d’això senyaleu com a faltes d’ortografia (“sic”) lo que és correcte en la norma que yo utilise (archiu, ya, ad ell, gojar, llogic, duya, desenroll…), i ho feu perque per a vosatros lo que pensen els demés no existix o és fals o és incorrecte, només val la vostra opinió, el món dels demés n’hi ha que ocultar-lo, com si no existira. Els demés no tenim drets ni dignitat.
    El vostre treball, pel que cobreu, és transcriure els artículs ya publicats, no corregir-los ni senyalar les possibles faltes, ni modificar-los. L’excusa del “sic” vos servix per a ensanyar-se en tots aquells que no combreguem en el nacional-catalanisme. Encara vos haveu atrevit a manipular el meu artícul i canviar algunes paraules posant lo que yo no he escrit (mitja, València, altres…). En els artículs que esteu transcrivint d’atres persones apareixen a montó de faltes i errors d’imprenta i en la majoria dels casos ni ho indiqueu perque, clar, no són perillosos, pero quan haveu arribat a mi no haveu perdut l’ocasió de ridiculisar-me i desprestigiar-me perque no soc de la corda. Només vos ha faltat posar “qué burro és, mireu quantes faltes d’ortografia té, no llegiu açò no siga cosa que se vos apegue algo”. Podieu haver seguit posant “sic” cinquanta vegades o més, pero pareix ser que en deu ya en tenieu prou per a demostrar lo que volieu.
    Ya sé que a vosatros açò que estic escrivint vos la bufa i damunt vos descollonareu, esteu ben amparats per l’Ajuntament, pero no està mal que vos coneguen.
    PD. Hale, ya teniu faena en este comentari per a anar buscant paraules i posar “sic”, quaranta o cinquanta podeu posar-ne.

    Respon
    • EtnoAlfara
      EtnoAlfara says:

      Hola Enric, sóc Nelo Vilar per ací també (t’he contestat al Facebook). Teníem el teu comentari en “Moderació” entre l’spam que ens arriba i no l’havíem vist fins ara. Sentim infinitament tot este embolic, ara mateix ens posem a revisar tot el text i el deixarem corregit tal com el vas escriure, que evidentment és com hauria d’haver aparegut des del primer moment.
      Com et deia allà, som una empresa externa a l’Ajuntament, els “sic” han sigut obra de la persona que ha digitalitzat el text, com no havia passat mai ni l’havíem vist.
      Esta digitalització l’estem fent per facilitar la búsqueda per paraules i temàtiques, espere que et parega bé (si no podem traure els teus textos immediatament, per suposat).
      En el teu cas, a més, com a historiador d’Alfara, si no t’hem contactat abans ha sigut perquè no hem localitzat un telèfon o una adreça de correu electrònic.
      Disculpa de nou, ens posem a la teua disposició per a qualsevol cosa.
      Salutacions,
      Nelo Vilar

      Respon

Deixa una resposta

Vols unir-te a la conversa?
No dubtis a contribuir!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.