Bibliografia completa Enric M. Cuñat Sesé, «La bíblia valenciana de Bonifaci Ferrer». Programa de festes 2017, pàgines 30 a 32.
Etiquetes programes de festes, història, cultura, religió
Data de publicació Dimarts 30 de març de 2022

[Programa de festes 2017, pàgina 30]

La bíblia valenciana de Bonifaci Ferrer

Per Enric M. Cuñat

Es compleix enguany el sis-cents de la mort de Bonifaci Ferrer, el primer senyor d’Alfara en comprar als Jàfer el lloc d’Alfara el 1388, i els drets de senyoriu el 1393, que va exercir durant tres anys fins que va entrar en la cartoixa de Portaceli després de perdre la seua esposa i algun dels seus fills. En diverses publicacions municipals s’han glossat aspectes de la vida d’aquest il·lustre valencià. Per la meua banda, dedicaré aquestes notes desordenades a la seua traducció al valencià, juntament amb altres homes de ciència, de la bíblia llatina o Vulgata. Aquesta bíblia valenciana va ser impresa a València en 1477-1478, els primers anys de la impremta on va ser editat el primer llibre literari en Espanya. Es tracta de la primera bíblia impresa en una llengua vulgar a Espanya i una de les primeres que es varen editar en tota Europa.

La possessió i la lectura de les santes escriptures en una llengua que no fóra el llatí estaven prohibides als territoris de la Corona d’Aragó des de temps de Jaume I que va decretar la requisa d’aquestes bíblies i la seua destrucció. Aquesta prohibició no estava anul·lada en temps de Bonifaci Ferrer, encara que es feia una interpretació més laxa en el sentit que la prohibició es referia a les persones que pel seu origen convers o per la seua falta de formació teològica pogueren fer interpretacions no conformes amb l’ortodòxia catòlica. En tot cas, s’ha pogut comprovar en testaments i inventaris post mortem més o menys coetanis que no era infreqüent la possessió d’exemplars de la bíblia en cases de laics, però també cremes públiques d’aquestos llibres, com la de gener de 1447, de la qual dóna compte Melcior Miralles, el capellà d’Alfons el Magnànim.

Bonifaci Ferrer, a més d’expert en els dos drets, com va acreditar en el Compromís de Casp i en la discussió dels conflictes de l’anomenat Cisma d’Occident, era també un lector de les sagrades escriptures i va saber seleccionar diverses frases que il·lustren els profetes que apareixen en els entrecarrers del retaule del Sagrament que va encarregar a l’italià Starnina per a la cartoixa. A part de les bíblies que podria haver-hi en el monestir, tenia una bíblia d’origen francés que li va regalar el papa Benet XIII pels serveis prestats en la cúria d’Avinyó. Què el va moure a traduir-la al romanç? Pot ser que per a facilitar la seua lectura als germans del cenobi, o ajudar els predicadors a fi que, en citar les escriptures en els seus sermons en valencià, no feren traduccions improvisades; o pot ser que fóra un encàrrec d’algun notable valencià que volguera disposar d’ella. El fet és que el manuscrit que va servir d’original per a l’edició impresa no venia de Portaceli ni de cap altre establiment eclesiàstic sinó que era propietat del senyor de Bétera.

De l’existència d’aquesta edició de la bíblia, van parlar-ne dos autors de tendències reformistes si no clarament calvinistes: Casiodoro Valera, en la seua exhortació al lector o pròleg a l’edició de la bíblia en espanyol editada a Amsterdam el 1602, diu haver vist una bíblia en valencià traduïda per Sant Vicent Ferrer. Igualment, el valencià Fadrique Furió Ceriol, en el seu Bononia (1556), un diàleg en favor de la lectura de la bíblia en llengües vernacles, es refereix a una bíblia en llengua valenciana publicada feia vora cent trenta anys. Aquestes notícies, amb correcció d’errors en l’autoria o en el càlcul de les dates, van ser reiteradament citades pels estudiosos de la bíblia o de la història de la impremta, tant espanyols com francesos o anglesos, que van aventurar a més la possibilitat que algun dels llibres catalogats com a bíblies espanyoles, catalanes o llemosines en biblioteques europees foren en poc o en molt aquella bíblia de Bonifaci Ferrer.

La realitat és que, de l’edició valenciana, no quedava cap exemplar, excepte un a la Biblioteca Reial de Suècia, que va desaparéixer en un incendi, i les quatre fulles finals, uns capítols de l’Apocalipsi i el colofó, que no es coneixen fins a 1646 i que l’arxiver de la catedral de València va regalar a Joan Baptista Civera, cartoix de Portaceli, que estava acabant d’escriure una vida dels il·lustres homes de la cartoixa, entre els quals, de forma destacada, Bonifaci Ferrer, i les inclou en el seu manuscrit, que mai va arribar a editarse.

L’interessant d’estos fulls és que incloïen el colofó o la justificació de l’edició, per la qual sabem que l’editor era Felip Vizland, comerciant d’origen Alemany, que els impressors foren Fernàndez de Cordoba i Lambert Palmart, que van treballar des de febrer de 1477 fins a abril de 1478, que l’original manuscrit, la Bíblia traduïda per Bonifaci Ferrer i altres homes de ciència, era de Berenguer Vives de Boïl; que la revisió del text la féu Jaume Borrell, frare dominicà i inquisidor. Aquest colofó va ser conegut per diversos estudiosos i publicat, entre altres, per Joaquín Lorenzo Villanueva, que va transcriure en un apèndix del seu llibre De la lección de las sagradas escrituras en lenguas vulgares (1791) el text de l’Apocalipsi i el colofó de la Bíblia que es conservava en Portaceli i tres fragments de còdexs de bíblies valencianes o llemosines procedents de la catedral de Barcelona que tenia l’erudit Pérez Bayer, i un altre fragment d’una bíblia de la Seu de Xàtiva, que li va ser proporcionat per l’arxiver d’esta.

Un tendeix a pensar que les referències donades en aquest colofó semblen, sobretot, destinades a prestigiar el llibre i protegir-lo de les censures que poguera provocar una tal empresa, per això la qualifiquen de bíblia vera i catòlica, traduïda per un prestigiós eclesiàstic, germà a més d’un sant i diligentment corregida, vista i reconeguda per un inquisidor.

Cal tindre en compte que aqueix mateix any de 1478 comença a establir-se la Inquisició castellana, que més tard va estendre les seues competències a tota Espanya. Encara que Ximeno i altres autors que van parlar d’aquesta Bíblia es negaven a acceptar que la seua desaparició es deguera a la persecució de la inquisició, hui sabem, per haver-se publicat part de les actes del procés per l’edició del llibre, que el colofó diu menys del que realment va succeir. Doncs gràcies a aquestes actes de 1483 se sap que  primerament es va intentar imprimir una bíblia llemosina d’un convers anomenat Llagostera, però resultava treballós passar-la al valencià, i per això es va recórrer al manuscrit del noble cavaller Berenguer Vives de Cardona; que en la revisió va intervenir Daniel Vives, un convers, de manera que aquest anava llegint el manuscrit valencià mentre el dominic Borrell seguia el text de la Vulgata; de manera que, quan es trobava alguna discrepància o cosa confusa, el frare dominicà li deia a Vives “adoba”. També van ser interrogats altres intervinents en l’edició com Jaume Borrell, el bisbe auxiliar Jaume Peres, l’impressor Palmart i altres, que van reconéixer que l’original havia sigut corregit abundantment. El resultat va ser la condemna de Vives i presumiblement la retirada de les bíblies impreses i la seua destrucció.

En una exposició celebrada a València el 1908, organitzada per Lo Rat Penat, es van exhibir, entre altres documents, el manuscrit de Joan Baptista Civera Anales de la presente casa de Portaceli, que incloïa com a pàgines 362-362 el famós full final de la Bíblia amb el fragment de l’Apocalipsi, el colofó i una estampa de Bonifaci Ferrer, de la qual en 1771 es van esborrar els rajos de santedat per ordre dels inquisidors, donat que el cartoixà no havia sigut declarat beat ni molt menys sant. El manuscrit procedia de la cartoixa i es trobava en una alquería de l’horta prop de Benicalap, i va ser el capellà d’este poble el que la va cedir per a l’exposició. Com era d’esperar, la troballa d’aquesta relíquia va despertar l’interés dels comerciants i bibliòfils i va ser adquirida en el mercat alemany per la Hispanic Society en la seu de la qual a Nova York es conserva. D’aquella bíblia impresa no queda doncs sinó aquesta pàgina. De la traducció queda també el llibre dels salms, dels quals es va fer un tiratge apart a Barcelona, de la qual queda un exemplar en la Biblioteca Mazarinade de Paris.

Recentment s’han trobat en arxius eclesiàstics i de tribunals de la Inquisició fulls de bíblies salvades del foc, però reutilitzades per a enquadernar altres papers, entre ells s’han trobat restes de pergamí, que bé poden ser de la bíblia que va servir per a l’edició de 1478. Les recerques, coordinades des de l’Abadia de Montserrat, estan en curs encara i van publicant-se notícies i estudis.

Voldria referir-me a una expressió que utilitza el pare Civera quan rep de l’arxiver de la catedral els últims fulls de la Bíblia de Bonifaci Ferrer. “Espanteme mucho cuando tal cosa vi, porque nadie de cuantos de él trataron, y fueron muchos, semejante cosa habia dicho por no haver llegado a su noticia”. Un pot entendre la sorpresa o l’alegria en descobrir aqueixos papers, però el sentiment d’espant em fa pensar que va poder haver-hi una mica més. I és que eixa Bíblia en valencià podria donar raó que en la cartoixa de Portaceli va haver-hi un temps en què es llegien les sagrades escriptures en la llengua pròpia amb el risc que açò suposa d’interpretacions lliures i no ortodoxes. Este va ser el cas d’alguns monjos de la cartoixa de finals del segle XVI que es van acostar a les doctrines luteranes o calvinistes, com Miquel de Veurà o Joan Bellot, fins al punt que s’ha dit que les posicions luteranes havien dividit la comunitat en dos grups. El record d’eixa situació potser fou el que li va produir espant a l’historiador de la cartoixa, però açò s’escapa a la història de la traducció i edició en valencià de la Bíblia per la qual avui recordem Bonifaci Ferrer, primer senyor d’Alfara.

Bibliografia completa Enric M. Cuñat Sesé, «La bíblia valenciana de Bonifaci Ferrer». Programa de festes 2017, pàgines 30 a 32.
Etiquetes programes de festes, història, cultura, religió
Data de publicació Dimarts 30 de març de 2022
0 respostes

Deixa una resposta

Vols unir-te a la conversa?
No dubtis a contribuir!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *