Bibliografia completa «Alfara li ha dedicat un carrer: Bonifaci Ferrer» (1982). Programa de festes 1982, sense numerar.
Etiquetes programes de festes, història, cultura, medieval
Data de publicació Dilluns 10 de gener de 2022

[Programa de fiestas 1982, sense numerar]

Alfara li ha dedicat un carrer: BONIFACI FERRER

Per Anònim

La història d’Alfara està unida en bona mesura a la història general del País Valencià mitjançant figures tan importants com ara la dels germans Ferrer (Vicent i Bonifaci) i sant Joan de Ribera que varen fer del Castell que actualment es conserva al nostre poble el seu lloc de residència temporal.

Ara bé, si les figures de Sant Vicent i de Sant Joan de Ribera són bastant conegudes, la de Bonifaci Ferrer ho és molt menys i pot ser ens caldria parlar-ne un poquet amb motiu de haver-li dedicat un carrer, per quant ell fou qui, en 1394, comprà als rics d’Aragó els drets de morabatí o dret de monedatge, alliberant els seus vasalls de la jurisdicció del Justícia criminal de València, quedant aleshores, Alfara, constituït en senyoriu independent. Ell va estar senyor d’Alfara fins al 1396 en que, per venda de Don Bonifaci Ferrer, passà a la família de Cruilles.

Bonifaci va nàixer a València l’any 1355 on el seu pare, un notari de Girona, s’havia instal·lat. Durant la seva joventut va estudiar dret civil i eclesiàstic i també teologia a l’Universitat de Lleida i a la italiana de Perusa. Es per això que durant uns quants anys va ser professor de dret en la seua ciutat natal i assessor jurista criminal, el qual càrrec va determinar que fós un dels representants valencians a les corts de Montsó.

En 1382 es va casar amb Jaumeta Despont de la que va tenir dos fills i cinc filles, però sembla que tant la mare com les filles varen morir durant la peste del 1394. Probablement això va motivar que en 1396 entrara en la cartoixa de Porta Coeli on fou mestre de novicis, procurador i prior. Pot ser, però, que siga sobre tot per la seva actuació política per allò que estiga més conegut. En efecte, en aquella època l’Esglesia estava dividida entre dos papes diferents: un, que residia a Roma, i un altre que ho feia en Avinyó la qual cosa motivava que els països cristians estiguessen aliats a un papa o a un altre segons els seus interessos polítics. I Bonifaci, igual que el seu germà Vicent, era partidari del Papa d’Avinyó, l’aragonés Benet XIII conegut també com «El Papa L’una». I va ser aquest papa qui el va anomenar el seu representant, com a prior de l’ordre, en un Concili celebrat en Pisa en 1408. Però la seva actuació allí va estar tan conflictiva que a punt va estar perdre la vida i, de fet, va renunciar a la direcció de l’ordre que s’havia dividit en dues obediències una a Roma l’altra a Avinyó.

D’altra part caldria recordar la seva participació en el Compromís de Casp.

La cosa va anar així. A la mort de Martí l’Humà, l’últim rei de la corona aragonesa, es varen reunir en la ciutat de Casp representants de les Corts aragoneses, catalanes i valencianes per tal de triar un nou rei entre dos candidats: Ferran, castellà, i el Comte d’Urgel. I mentre que la representació catalana va votar al segon candidat, Aragó i València ho feren per al primer. El paper de Bonifaci en tot això va ser el de missatger entre el Papa i Ferran d’Antequera que li prometia obediència a Avinyó si l’ajudaven a fer-se amb la corona.

No obstant totes les seves intenses relacions amb Benet XIII, Bonifaci Ferrer, seguint les passes del seu germà Vicent, es va separar d’aquell papa en 1416 i en aquell moment es va retirar a Vall de Crist on morí l’any següent.

Les seves despulles, tingudes en fama de santitat, reposen a la Coya Santa.

Finalment, caldria dir que Bonifaci Ferrer té una certa importància en la vida intel·lectual de la seva època i en la història de la nostra literatura, ja que a més d’haver escrit algunes obres jurídiques i espirituals en llatí i en la nostra llengua, va traduir també la Bíblia de la qual traducció no ens resta avui més que una sola, i malgrat tot, molt important fulla final.

Bibliografia completa «Alfara li ha dedicat un carrer: Bonifaci Ferrer» (1982). Programa de festes 1982, sense numerar.
Etiquetes programes de festes, història, cultura, medieval
Data de publicació Dilluns 10 de gener de 2022
0 respostes

Deixa una resposta

Vols unir-te a la conversa?
No dubtis a contribuir!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.