Textos d’història als programes de festes
“Rahonament y coloqui nou…” de 1797 (1992)
Al programa de festes de 1992 es va reproduir amb una breu introducció el "RAHONAMENT I COLOQUI NOU, EN QUE ES MANIFESTA EL CONSELL QUE TINGUEREN el Tio Còsme Nespla, de Benifaraig, Badoro Rico-paño, de Moncada, y Jaumet el Polinari, de Alfara : pera elegir el millor mèdi ò arbitre de vindre à Valencia à veure les grans Festes del BEATO JOAN DE RIBERA...", plec de cordell de 1797.
ÍNDEX: Textos d’història als llibres de festes (1953-2021)
Els programes de festes d'Alfara no només recullen els actes programats: durant dècades han sigut l'únic mitjà de comunicació entre la gent del poble, i entre altres continguts han inclòs nombrosos estudis locals d'història, etnologia o patrimoni. En esta pàgina inventariem eixos continguts per posar-los a l'abast dels buscadors temàtics. Este primer lliurament arriba fins a 2004.
“La bíblia valenciana de Bonifaci Ferrer”, d’Enric M. Cuñat (2017)
Enric M. Cuñat relata les peripècies de la bíblia en valencià de Bonifaci Ferrer, senyor d'Alfara, en un moment en què estava prohibida la traducció i la lectura dels textos sagrats.
“Ascens i final de la baronia de Sant Vicent”, per Enric M. Cuñat Sesé (2021)
Enric Cuñat Sesé repassa la història de la baronia de Sant Vicent, que es remunta a 1739 amb el primer membre destacat de la família Giner, qui va adquirir la seua plaça de regidor de València. A partir d'eixe moment, diversos membres de la família ocupen diferents càrrecs i tenen relació amb Alfara, on tenien diverses propietats. En 1804 se li atorga a Manuel Giner el títol de Baró de Sant Vicent i Giner. L'autor explica la història d'este i els següents Barons, fins a la desaparició del títol.
“Als cent anys dels fets de Sant Diego”, per Enric Cuñat Sesé (2020)
Enric Cuñat Sesé commemora el centenari de la vaga que va tindre lloc a la fàbrica de mistos d'Alfara entre novembre de 1919 i febrer de 1920. La totalitat de la plantilla, majoritàriament formada per dones, va parar per tal de reclamar millores salarials, jornada de 8 hores o participació de les decisions de la fàbrica, entre altres. Moróder, el propietari, es va negar, així que van haver d'intervindre les forces públiqúes, fins i tot l'alcalde de València. Finalment, les treballadores obtingueren gran part de les millores laborals que demandaven.
“Al-hāra, l’Alfara musulmana. Orígens del topònim, orígens de l’horta”, per Francesc Granell Sales (2019)
Francesc Granell Sales ens oferix un estudi sobre el passat andalusí de l'horta valenciana, així com sobre l'origen àrab del topònim d'Alfara. Açò el porta a parlar de com era l'actual Alfara en aquells temps, com s'organitzava geogràficament i com era la seua agricultura.
“La desamortització a Alfara”, per Enric M. Cuñat Sesé (2019)
En esta nova col·laboració d'Enric M. Cuñat Sesé per als Programes de Festes d'Alfara ens endinsa en com va ser la desamortització del segle XIX al poble. Va afectar, sobretot, el convent de Sant Dídac i l'autor ens explica que va passar amb l'edifici i els béns que contenia. També parla de quines van ser les conseqüències per al Real Col·legi del Patriarca, que va resultar problemàtic, ja que no era una ordre religiosa, sinó un seminari. En l'article coneixerem com va ser el llarg procés legal.
“Els Lassala i Alfara”, per Enric M. Cuñat i Sesé (2018)
Este article, escrit per Enric M. Cuñat i Sesé, explica la història de la família Lassala i la seua relació amb Alfara. Es tracta d'una dinastia de la burgesia que es va iniciar en 1710 amb Bernardo Lassala, qui s'instal·la a València procedent de França. El text fa un recorregut pels diferents membres de la família i els seus negocis, especialment la fàbrica que obriren a Alfara a finals del segle XVIII. Se centra, sobretot, en Vicente Lassala Palomares qui va ser un gran promotor de l'agricultura valenciana amb projectes com la Societat Valenciana d'Agricultura o la "Exposición Regional de Agricultura, Industria i Artes" de 1867.
“Geografia i història”, d’Enric M. Cuñat Sesé (2016)
Enric M. Cuñat i Sesé ens acosta la història d'Alfara en els anys de la posguerra, a partir de la informació extreta de les actes dels plens de la corporació municipal. Per a fer-ho tracta diferents àmbits com: organització del govern municipal, hisenda, agricultura, educació o festes, entre altres.
“El Tigre de Alfara”, de Paco Cabo (2014)
Paco Cabo fa un recorregut per la trajectòria esportiva del boxejador d'Alfara José Martínez Valero, conegut com El Tigre de Alfara, qui va arribar a ser campió d'Espanya i d'Europa en els anys 30 del segle XX.
“L’origen de les Festes Patronals i demés festes d’Alfara del Patriarca” (2013)
Text extret d'un llibre d'Enric Chiralt, dedicat a explicar l'origen històric de diferents festes d'Alfara. Comença amb les festes Patronals dedicades Sant Bertomeu, patró del poble des del segle XVI, relatant les activitats que es feien en el seu honor a partir de 1657, moment en què s'inicien aquestes festivitats. Parla també de les festes de la Mare de Déu del Corpus, així com les dedicades a altres sants.
“Breu història sobre el convent de Sant Diego” (2012)
Este article està dedicat a la història de la creació del Convent de Sant Dídac d'Alfara. Es basa en la informació publicada a un llibre de 1803 pel franciscà Vicente Martínez Colomer. Així, comença la petició de Gaspar Jaca de fundar un convent en els seus terrenys d'Alfara i continua fent un recorregut cronològic on explica com va créixer el convent i els fets més destacats d'aquest.
“La capella de la Comunió”, de Francesc Granell Sales (2014)
Francesc Granell Sales lliura una xicoteta recerca sobre la iconografia de les pintures de la capella de la Comunió, que va pintar Manuel Diago Benlloch en 1948 segons un cert programa.
“Verge, rosa celestial de fragantíssima olor…”, per Josep Marí i Mollà (2010)
Josep Marí i Mollà conta els seus records al voltant de la festa del Roser i en concret del Rosari de l'Aurora, amb molts detalls i anècdotes de moltíssim interés.
«Sobre la fábrica de cerillas “El Dado” de Alfara del Patriarca, posteriormente “El Globo”», de Rafael Gayano Abad (2012)
En esta ocasió es presenta un extracte del text "El Folklore en las cajas valencianas de cerillas", escrit en 1989 per Rafael Gayano Abad. Per al Programa de Festes de 2012 es va seleccionar la part del text que fa referència a la fàbrica de fòsfors d'Alfara. Així, el text parla de com la fàbrica "El Dado" es va instal·lar a Alfara en 1854, en el lloc que antigament havia sigut el Convent de Sant Dídac, i de la seua evolució al llarg del temps.
“El retorn tardà”, de Carmen Calvo Jung (2010)
Carmen Calvo Jung parla d'un fet desconegut: els 200 joves alumnes/pilots (un d'ell de família alfarera) de l'exèrcit Republicà que anaren a formar-se a l'URSS i, en acabar la guerra, van passar allí quinze anys en condicions duríssimes. Carmen Calvo és autora d'un llibre de recerca histsòrica sobre esta qüestió, que fa justícia a aquelles persones.
“Els àngels d’Alfara”, d’Enric Cuñat Sesé (2010)
Enric Cuñat Sesé parla de la tradició dels àngels, de la seua presència bíblica i de la seua representació històrica, tot per fer un repàs als nombrosos àngels que es poden trobar a la nostra parròquia.
“Un poc d’història, sobre l’església d’Alfara del Patriarca” (2012)
Este text ens conta com els veïns d'Alfara van aconseguir que el poble tinguera una església pròpia, deixant així d'estar adscrits a la parròquia de Montcada. Va ser en 1644 quan el Papa Urbà VIII va concedir que l'església d'Alfara és constituïra com independent de Montcada, però encara van passar molts anys fins que s'aconseguí esta reivindicació. En estes línies descobrim com va ser el procés.
“L’obra de Rafael Cardells a l’església d’Alfara”, de Beatriu Navarro i Buenaventura (2010)
Beatriu Navarro i Buenaventura detalla en esta ocasió com són les pintures murals de l'església d'Alfara realitzades per Rafael Cardells a mitjans del segle XX. Aprofita, també, per a presentar una xicoteta biografia de l'artista de Meliana. Descriu amb detall cada una de les pintures a nivell estètic i històric.
“La fàbrica de Monzó y Cortell (1941-1990)”, de Javier Contell i Lechón (2009)
Javier Cortell i Lechón, un dels descendents de la família Cortell, fa memòria de la fàbrica de la seua família. Una fàbrica de rajoles que va estar en actiu a Alfara entre 1941 i 1990. El text ens endinsa en l'arquitectura de l'edifici i les parts que conformaven la fàbrica i també en el complex i artesanal procés de fabricació de rajoles. De la mateixa manera parla de l'organització de la fàbrica i de les relacions socials que allí es donaven.
“La pintura ceràmica d’Alfara del Patriarca”, de Beatriu Navarro i Buenaventura (2009)
Continuant la temàtica d'un article publicat per la mateixa autora al Programa de festes de 2008, Beatriu Navarro i Buenaventura fa un complet repàs per la pintura ceràmica d'Alfara entre els segles XV i XX. Descriu i explica alguns dels taulells ceràmics més destacats del poble. Es tracta tant d'imatges religioses, com d'adornaments florals o cartells indicatius dels carrers. Tots ells amb alt valor històric i artístic.
“Pintura ceràmica del segle XIX a Alfara”, de Beatriu Navarro i Buenaventura (2008)
En este article, Beatriu Navarro Buenaventura reivindica un patrimoni material d'Alfara: els plafons ceràmics que antigament adornaven algunes façanes del poble. Concretament, descriu quatre d'estes obres datades del segle XIX. Es tracta d'un senyal de trànsit, del rètol d'un carrer i de dos plafons devocionals. L'autora explica la seua història i el seu valor artístic.
“El plànol d’Alfara del Patriarca de l’arquitecte Rieta (1931)”, de Savina Bellver Cardet (2008)
Savina Bellver dedica este text a parlar de la importància del plànol d'Alfara fet per l'arquitecte Rieta l'any 1931. Defensa el seu valor patrimonial, històric i etnològic. Al mateix temps, explica com va ser restaurat i conservat per l'ajuntament del poble.
“Tres fotos antigues”, de Enric M. Cuñat (2008)
Enric M. Cuñat se serveix de tres fotografies aèries d'Alfara, cada una corresponent a un moment històric diferent, per parlar, en primer lloc, d'elements naturals com el barranc del Carraixet, en segon lloc, de l'evolució de les vies de comunicació, camins i carreteres i, en tercer lloc, d'un edifici ja desaparegut que possiblement va estar destinat al cultiu de cucs de seda o altre tipo de fàbrica.
“El rellotge de sol del convent de Sant Dídac”, de Josep Lluís Cebriá i Molina (2007)
Josep Lluís Cebriá i Molina torna a dedicar un text al Convent de Sant Dídac, com ja va fer en el Programa de festes de 2005, en esta ocasió per parlar del seu rellotge de sol. Fa una detallada descripció de com era el rellotge i dels seus usos.
“L’ex-convent de Sant Dídac d’Alfara”, de Josep Lluís Cebriá i Molina (2005)
Este text és un exhaustiu repàs per l'arquitectura i l'art del Convent de Sant Dídac d'Alfara, una construcció iniciada en 1599 i que, a més de convent, va tindre un ús industrial amb la fàbrica de fòsfors. Josep Lluís Cebrián i Molina fa un recorregut per les diferents parts de l'edifici i destaca les seues característiques principals, de gran interés per als interessats en la història de l'art.
“La casa del Dr. Navarro, seu actual de l’ajuntament”, de Antonio Gómez (2007)
L'arquitecte Antonio Gómez explica la història, estil i construcció de la casa del Dr. Navarro. Originalment, va ser pensada per ser destinada a habitatge familiar. Però, posteriorment, s'ha instal·lat en l'edifici la seu de l'ajuntament d'Alfara. En el text s'expliquen també les modificacions posteriors que els arquitectes van fer per tal d'adequar la mansió al nou ús, respectant els elements originals.
“El Cant de l’Aurora a Alfara del Patriarca” (2009)
Una anàlisi del Cant de l'Aurora a Alfara del Patriarca, incloent les festes en què es celebrava i els tres textos que es conserven.
“Una foto i molts records” (2009)
Fotografia feta en el saló de sessions de l'antiga casa consistorial del carrer Mestre Palau, probablement per la constitució del govern municipal després de les eleccions municipals d'abril de 1931 que van donar pas a la proclamació de la II República.
“Sobre el llibre de cor del Convent de San Diego d’Alfara del Patriarca”, de E. M. C. S (2005)
Este article ens parla d'un manuscrit del segle XVIII pertanyent a la col·lecció del convent de Sant Dídac d'Alfara del Patriarca. Es tracta d'un llibre que conté els oficis litúrgics de les festes de Sant Dídac d'Alcalà i altres sants franciscans.
“Recuerdos”, de M.ª Desamparados Navarro Hernández (1985)
M.ª Desamparados Navarro Hernández, néta del doctor Vicente Navarro Gil, recorda la seua infantesa en Alfara, i parla de la història de la casa que ara és seu de l'Ajuntament.
“Patrimoni artístic”, de Miguel Ángel Catalá (1985)
Dos peces del patrimoni artístic alfarenc de l'església de Sant Bartomeu apòstol: un portapau i un relicari de lignum crucis.
“Heràldica republicana als documents de l’Arxiu Municipal d’Alfara del Patriarca”, de Josep Lluís Cebrián i Molina (2004)
Josep Lluís Cebrián i Molina ens ofereix una publicació on recull i explica diferents exemples d'heràldica trobats als llibres oficials d'Alfara dels anys 1937, 1938 i 1939. Així, repassem diferents escuts estatals des de 1870 i també escuts de Consells Municipals i de diverses organitzacions locals sindicals i polítiques durant la Guerra Civil.
“Bonifacio Ferrer, señor de Alfara y el escudo local”, de Josep Ramón Molíns (2004)
El Programa de festes de 2004 reprodueix un fragment d'una ponència pronunciada en 1988 pel Cronista d'Alfara, Josep Ramón Molíns, sobre l'escut d'armes del poble. En ella defensava la necessitat de reformar-lo amb l'objectiu d'afegir l'heràldica de Bonifaci Ferrer.
“Sant Vicent en Alfara”, d’Enric M. Cuñat Sesé (2004)
Esta publicació indaga en els orígens de la festa de Sant Vicent Ferrer a Alfara. Sostenint-se en diversos estudis acadèmics, apunta a la seua vinculació amb la constitució en 1667 d'una confraria de Sant Vicent. Avança fins al segle XXI per parlar de la representació dels miracles pels xiquets del poble.
“Arquitectura i poder. La Casa de la Serena”, de Miquel del Rey (2003)
Miquel del Rey, possiblement el major especialista en arquitectura rural valenciana, publica un xicotet estudi arquitectònic sobre la Casa de la Serena, una construcció que data de finals del segle XVI. Descriu amb rigor el palau rural, format per diversos edificis, i l'hort-jardí, i el seu sentit en el moment històric en què es va construir. Es tracta d'una edificació de gran valor històric i patrimonial, com confirma el fet d'haver estat declarada Bé d'Interés Cultural.
“Alfara del Patriarca segons Miguel Eugenio Muñoz”, de Josep Ramon Molins i Cabo (2001)
Josep Ramón Molins i Cabo, publica un estudi sobre l'obra de Miguel Eugenio Muñoz, escrita en la segona meitat del segle XVIII, on parla d'Alfara i altres pobles propers a València. Al manuscrit es parlava sobre l'estructura parroquial de la comarca i ofereix una descripció de la geografia i economia d'Alfara, a més de donar molta informació sobre l'església del poble i el Convent de Sant Dídac.
“Que conste en acta: Alfara 1937-1938”, d’Enric M. Cuñat Sesé (2001)
Enric M. Cuñat Sesé gira la mirada cap a l'Alfara de temps de la Guerra Civil. Amb ajuda del llibre d'actes de les sessions celebrades a l'Ajuntament de la localitat entre l'1 de març de 1937 i el 31 de desembre de 1938, l'autor d'aquest text ens relata com era la vida política d'Alfara en moments tan difícils. Als documents es parla de problemes d'abastiment, de reclutaments, de construcció de refugis, etc. Donen una visió de com era la vida quotidiana al poble o de com avançava la guerra, a través de les decisions presses pel consistori referents a refugiats, confiscacions, etc.
“Cinquanta anys a Alfara”, de J. Otero (1999)
J. Otero celebra els cinquanta anys de vida de l'Academia Lepanto, posteriorment anomenada Col·legi Ramón y Cajal, a Alfara. Té un record per a tots aquells que han format part del col·legi, ja siga com a professorat, com a alumnat o com a membres de l'AMPA. I fa una defensa d'un "ensenyament lliure, plural i democràtic".
“400 Aniversari de la fundació del Convent de Sant Diego de Alcalà d’Alfara del Patriarca”, de Josep Ramon Molins i Cabo (1998)
Josep Ramón Molín i Cabo relata com es va fundar el Convent de Sant Dídac a Alfara. Ens explica que va ser un projecte de Gaspar Jaca Idalgo iniciat en 1595, moment en què el rei va concedir la llicència. No va ser fins a 1599 quan se celebrà la primera missa. L'article fa un recorregut pels diferents patronatges que va tindre el Convent, per les seues fundacions o pels Franciscans que l'habitaren.
“Patrimoni històric: Cases Senyorials”, de Josep R. Molins i Cabo (1996)
Josep R. Molín i Cabo ens acosta una anàlisi arquitectònica de les dos cases senyorials d'Alfara: El Castell i la Casa de la Serena. Un text imprescindible per conèixer i valorar el patrimoni històric d'Alfara i acostar-nos a la seua història i orígens.
“Un sonido antiguo y nuevo”, de F. M. P. (1995)
Text sobre la campana del segle XVI de l'Església d'Alfara, la més antiga del poble, que en 1995 va ser arreglada i posada en funcionament. Es relata l'origen i característiques d'esta peça històrica, de gran valor patrimonial.
“1595-1995 IV centenari de l’adquisició d’Alfara per Joan de Ribera”, de José R. Molíns i Cabo (1995)
El cronista d'Alfara, Josep R. Molín i Cabo, ens il·lustra amb altre fragment de la història del poble. En esta ocasió es remunta a temps de Jaume I per parlar de com va aconseguir Alfara constituir-se com a Senyoriu independent i quins van ser els primers senyors que va tindre, fins arribar a l'adquisició del senyoriu d'Alfara per Joan de Ribera. Se centra en les condicions i característiques de la compra per part del Patriarca.
“Alfara del Patriarca ayer”, de F. Tarin Juaneda (1994)
El programa de festes de 1994 inclou un article extret de l'almanac del diari "Las Provincias" de 1897. En aquell document F. Tarin Juaneda escrivia sobre els orígens d'Alfara, remuntant-se als temps de Jaume I, quan no era més que una partida amb dos alqueries. No va ser fins a 1393 quan Alfara aconseguí establir-se com a senyoriu independent de València. Així arribà a mans de la família Cruïlles, que foren senyors d'Alfara fins a 1595, moment en què la van vendre a Joan de Ribera.
“Las Amas de Casa celebran su decimo aniversario”, per Beatriz Pérez Yuste (1994)
Beatriz Pérez Yuste, aprofita la celebració del 10è aniversari de l'Associació d'Ames de Casa d'Alfara per parlar de la història d'este col·lectiu des de la seua fundació en 1984. Posa especial atenció en el gran nombre i diversitat d'activitats que organitzen i remarca la seua funció com a alternativa d'oci i aprenentatge.
“Una tradición musical” (1993)
Relat sobre la tradició alfarenca del Cant de l'Aurora, celebrada per les Hijas de María. És una tradició comuna amb altres pobles, però que en Alfara té particularitats que la fan molt especial. Acompanya el text la transcripció de la lletra de la cançó "La Despertà", que es canta en este acte.
“Manuel Palau Boix, hijo predilecto” (1993)
Amb motiu del nomenament, en 1993, de Fill Predilecte d'Alfara Manuel Palau Boix, aquesta publicació ofereix un resum de com va transcórrer l'acte i de les emotives paraules que se li van dedicar al músic.
“La música en Alfara del Patriarca. Un proyecto realizable”, per la Junta Directiva (1993)
Després de tres anys de vida de l'Agrupació Musical d'Alfara, la seua Junta Directiva ens ofereix una crònica dels seus èxits en este temps. Començant pels inicis de l'Escola i el progressiu augment d'alumnes, continuant per la inscripció de socis i arribant al primer concert de la Banda.
“Conservación y restauración de la techumbre renacentista del castillo” (1992)
Sobre la conservació i la restauració del sostre renacentista del Castell: descripció de l'obra, situació inicial i tractament de conservació.
“El Trenet i Alfara del Patriarca”, de Josep R. Molins i Cabo (1991)
Josep R. Molins i Cabo escriu sobre la xarxa de tren de València i les seues poblacions properes en el segle XIX. Presta especial atenció a l'estació que se situà entre Montcada i Alfara, i com el pas del tren pel poble va afavorir el seu desenvolupant industrial: els rajolars, la fosforera o el molí.
“El topònim Alfara del Patriarca”, de Josep R. Molins i Cabo (1991)
Josep R. Molins i Cabo explica els diferents topònims que ha tingut el poble d'Alfara, quan van ser utilitzats i quina explicació o significat tenen. Començant per Al-Hara -que és el nom que li donaven els àrabs- fins a Alfara-Llibertat -que és el nom que usaven els anarquistes en els anys de la Guerra Civil-, passant per altres topònims com Alfara de l'Horta.
“El Molino de Alfara”, de José Alcañiz Tormo (1991)
José Alcañiz Tormo, un dels hereus de la família Alcañiz fa un repàs pel sistema de reg de l'horta valenciana des de temps dels àrabs. Este relat desemboca en la història del Molí d'Alfara, ubicat en la Séquia Reial de Moncada.
“Agrupación Musical de Alfara del Patriarca”, per la Junta Gestora (1990)
La Junta Gestora de l'agrupació Musical d'Alfara del Patriarca aprofita les fulles del programa de festes de 1990 per fer la seua presentació pública al poble. Informen del naixement de la Banda, així com del funcionalment de l'Escola d'Educandos, que en eixe moment comptava amb 53 alumnes.
“Una fecha memorable” (homenatge de diversos autors a M. Palau) (1987)
Recull de diverses notícies aparegudes a premsa en 1928, on es relaten els diferents actes que es feren en l'homenatge que Alfara va dedicar a Manuel Palau amb motiu de la seua distinció amb el Premi Nacional de Música. En aquell moment, com a part de l'homenatge, és reanomenà amb el seu nom el carrer on havia nascut -anteriorment Calle del Pozo-.
“Historial de Pelota Valenciana a Llargues i Ratlles en Alfara del Patriarca”, i “El carrer Major” (1987)
Relació de tots els equips i resultats que han participat en el Trofeu de Pilota Valenciana "llargues i ratlles" en Alfara des de 1965 fins a 1986, i text sobre el carrer Major, escenari habitual d'este esport.
“Alfara i la Sequia Gran”, d’Enric Chiralt (1986)
Enric Chiralt escriu sobre la Séquia Gran, i la seua relació amb l'activitat agrícola d'Alfara. Fa un repàs històric per la Junta de Govern que s'encarrega d'administrar les seues aigües, des de temps de Jaume I. Partint d'estes dades, exposa quins eren els diferents llinatges d'Alfara des del segle XVI fins al XIX, així com altra informació d'interés sobre la història del poble.
“Alfara del Patriarca en 1694”, de Josep R. Molins i Cabo (1985)
El cronista oficial d'Alfara, Josep R. Molins i Cabo, ens ofereix un estudi històric de la vida del poble l'any 1694. Fa referència a les activitats que protagonitzaven l'economia d'Alfara, dels cultius que es plantaven en aquella època, de l'organització política o de les lleis que regulaven la moralitat dels veïns i veïnes d'Alfara.
“L’inmigracio en l’Alfara dels segles XIV i XV”, d’Enric Giralt (1985)
Enric Giralt fa una anàlisi de la immigració durant els segles XIV i XV a Alfara. En el context de l'epidèmia de pesta negra, que va suposar una gran pèrdua poblacional, la immigració cap a València i els pobles del voltant es converteix en imprescindible. L'article parla dels requisits que es demanaven en aquell temps per aconseguir la condició de veí de València; va acompanyat, a més, d'un quadre amb els noms i les característiques dels 26 nous veïns que van arribar a Alfara entre 1368 i 1420.
“Otros Topónimos de Alfara”, de José Brosel Gavilá (1985)
José Brosel Gavilá fa un recorregut per diferents pobles de la geografia espanyola que també tenen la paraula Alfara al seu nom.
“Camí per recorrer…”, del Club Cicloturismo Alfarense (1985)
El Club Cicloturismo Alfarense, en el seu tercer aniversari, fa un recull de les seues activitats en estos anys i presenta el I Trofeo Vuelta Ciclista, que per primera volta forma part dels actes programats per a les festes d'Alfara.
“La identidad de un Pueblo”, de Josep R. Molíns i Cabo (1984)
Josep R. Molíns i Cabo, el cronista oficial d'Alfara, escriu sobre la importància de la història particular de cada poble, per tal de buscar una identitat col·lectiva en les nostres arrels. Amb eixa finalitat, enumera algunes de les dates més significatives de la història d'Alfara i anima a la celebració d'eixos esdeveniments.
“Nuestra Coral”, per La Coral (1983)
Breu relat de les activitats de la Coral de l'església d'Alfara, on s'explica la seua participació en l'Encuentro Juvenil de Polifonía organitzat pel Ministeri de Cultura, així com els seus pròxims objectius i activitats.
“200 años de CRUILLES en Alfara. 1396-1595”, de Josep R. Molins (1983)
Josep R. Molins ens ofereix un repàs històric per l'Alfara dels segles XV i XVI, tot seguint el llinatge dels Cruilles, que van ser Senyors d'Alfara entre 1396 i 1595.
“Hogar del pensionista”, per La Asociación de Jubilados, P. V. (1982)
En el primer aniversari de l'Associació de Jubilats d'Alfara, un dels seus membres escriu sobre el que significa per a les persones majors del poble tindre un lloc on poder reunir-se. Explica també quins són els servicis que ofereix la llar del jubilat i quins són els que aspiren a incorporar.
“Alfara li ha dedicat un carrer: BONIFACI FERRER” (1982)
En 1982 Alfara dedicà un carrer a Bonifaci Ferrer, amb aquest motiu al Programa de festes trobem una biografia d'aquest valencià exemplar. Bonifaci Ferrer alliberà Alfara de la jurisdicció de València en 1394, constituint un senyoriu independent, i va ser Senyor d'Alfara fins a 1396. Esta i altres fites importants són les que descobrirem a estes línies.
“José Martínez Valero, el Tigre de Alfara”, de Francisco Cabo Casaña (1981)
Francisco Cabo Casaña ens presenta un recorregut per la carrera esportiva de l'alfarer José Martínez Valero, de malnom "El Tigre de Alfara", un reconegut boxejador dels anys 30 del segle XX. Aprofita per a demanar al consistori que se li dedique un carrer a este il·lustre veí del poble que va arribar a ser Campió d'Espanya i d'Europa de la seua categoria.
“A dos de val i la pilota encalà”, d’Enric Cunyat (1981)
Enric Cunyat fa una revisió de la situació de la pilota en Alfara i anima a promoure este esport valencià i a no deixar que desaparega.
“Entrevista con el padre Vicente Taroncher. La Alfara de «mis» recuerdos” (1977)
Entrevista a Vicente Taroncher, fill d'Alfara, on repassa la seua infantesa al poble i fa memòria de les seues tradicions. Igualment, parla de la seua vida com a missioner a Colòmbia.
“El vigía protector de Alfara del Patriarca”, de Francisco Cabo Casaña (1977)
Francisco Cabo Casaña fa memòria de les diferents riuades que han tingut lloc a la localitat des de 1834 i del destacat paper que el "paretó" va tindre per contenir les aigües i defensar els carrers d'Alfara.
“Nuestra portada”, de Luís Granell Martínez (1977)
L'alcalde Luis Granell Martínez ret homenatge i agraïment als benefactors que en 1867 van donar a l'ajuntament els terrenys on es troba el Calvari d'Alfara del Patriarca.
“Dos grandes satisfacciones”, de Francisco Cabo Casaña (1976)
Francisco Cabo Castaña, com a secretari del Club Deportivo Alfara, fa un repàs a la temporada de l'equip, al mateix temps que aprofita per a recordar el difunt Vicente Marco Ferrer.
“Gracias, Don Tomás”, Wenceslao Lluesma Catalá (1975)
Wenceslao Lluesma Catalá escriu un sentit agraïment a qui, anteriorment, fou retor d'Alfara: Sr. Tomás Belda Doménech, amb motiu de la donació que este últim va fer a l'església del poble per tal de construir una fornícula en la façana que emmarcara la imatge de San Bartolome.
“Un homenaje”, Salvador Bailach Pia (1975)
En aquest article, Salvador Bailach Pia, un dels antics fundadors del C. D. Alfara del Patriarca, ret homenatge a Vicente Marco Ferrer. Personalitat del poble lligada a diferents esports practicats en la localitat, especialment el futbol i la pilota valenciana.
“¿Conoces el Relicario de tu parroquia?”, de Lorenzo Llorens Casar, cura (1975)
El retor Lorenzo Llorens Casal fa un repàs per les diferents relíquies de l'església d'Alfara del Patriarca
“D. Ricardo Valero Muñoz”, de Rafael Valero Vicente (1973)
Rafael Valero Vicente escriu unes breus pinzellades de la biografia del poeta Ricardo Valero Muñoz. Destaca el seu càrrec de secretari en "lo Rat Penat", així com els nombrosos llibrets de falla que va escriure o la menció d'honor que va rebre en els Jocs Florals de València.
“La casa del Doctor Navarro. Evocación de la Alfara de mis tiempos”, de Rafael Benlloch Navarro (1973)
Rafael Benlloch Navarro, descendent del Dr. Navarro, fa un emotiu repàs pels seus records d'infantesa als carrers de la localitat. Amb especial menció a "la casa del doctor Navarro", seu actual de l'Ajuntament.
“Pepe Sales, artista fallero”, d’Adrián Serra Carsi (1971)
Entrevista a l'artista faller d'Alfara Pepe Sales amb motiu del seu debut i després haver aconseguit el carnet de mestre-artista faller.
‘Estudio histórico-heráldico acerca de Alfara del Patriarca’ (1962-1976)
Dades i consideracions sobre el disseny de l’escut municipal, que ens permet veure la proposta inicial, de 1962, i com es modificaria fins al model aprovat en 1976. S'inclou el Decret en què el ratificaria el Consell de Ministres, Programes de festes de 1962 i 1976.
Textos sobre el Mestre Manuel Palau (1960-1968)
Textos del Mestre en Manuel Palau i Boix als programes de festes dels anys 60, més altres textos dedicats a ell i l’Homenatge pòstum que li va oferir l’Ajuntament d’Alfara en 1968.
‘El Himno de Alfara’ (1970)
Presentació de l’alcalde, Luis Granell Martínez; ressenya biogràfica del compositor, Pascual Sanchiz Chopo, i partitura de l’Himne, amb melodia i cor. Publicat al programa de festes de 1970.
‘Alfara, en cifras’, de Vicente Gisbert Lluesma (1967)
L’autor, Vicente Gisbert Lluesma, dóna xifres de població, habitatge, agricultura, indústria, serveis i pressupost municipal. Publicat al programa de festes de 1967.
‘El deporte, tradición en nuestras fiestas’, de Francisco Cabo (1963)
Un xicotet repàs històric sobre la presència de l’esport en festes al llarg del segle XX. Publicat al programa de festes de 1963.
San Juan de Ribera. Programa de fiestas, octubre 1960
Arrel de la canonització del Patriarca Joan de Ribera es van declarar tres dies de festa extraordinaris en què es va traslladar a Alfara el cos del nou sant. Per aquella commemoració es va publicar este programa de festes que inclou nou textos que repassen la vida del Patriarca, la seua relació amb Alfara, i també un interessant article de Mn. José María Serra sobre l’església parroquial, que es va acabar de restaurar per a l’ocasió. Programa de festes d'octubre de 1960.
‘Fundación del Convento de San Diego’, de M. L. Grau (1956)
La fundació del convent de Sant Dídac per Gaspar Jaca, entre la història i la llegenda. Publicat al programa de festes de 1956.
‘Fechas históricas de Alfara del Patriarca’ (1954)
Cronologia sense autor de la història d'Alfara del Patriarca que recull 17 dates entre 1341 i 1948. Publicat al programa de festes de 1954.
‘Alfara y su Señor’ (1953)
Un text anònim sobre els senyors i fundadors d'Alfara del Patriarca, des del rei Jaume I al Patriarca Joan de Ribera. Publicat al programa de festes de 1953.
