| Títol | Textos d’història als llibres de festes (1953-2021) |
| Fonts | Llibres de festes d’Alfara del Patriarca, 1946-2021 |
| Etiquetes | Programes de festes, cultura, història, etnologia |
| Data de publicació | Dimecres 30 de març de 2022 |
La pàgina web de l’ajuntament d’Alfara recull la versió digital dels Llibres de festes del poble des de l’any 1946. Els llibres de festes no només recullen els actes programats, de fet durant dècades han sigut també l’únic mitjà de comunicació local, l’única finestra a l’actualitat o als “estudis locals” sobre història o etnologia.
Esta publicació acull estos textos que repleguen investigaciones históricas y sovint testimonis de les tradicions o costums d’un món desaparegut amb la modernització de l’últim terç del segle XX.
Els textos més antics proposen interpretaciones o donen dades que de vegades han quedado obsoletes a la llum d’investigacions més recents. Estos relats històrics (sobre l’origen de la població o la relació amb els seus senyors) s’han matisat amb documentació rigorosa, i els llibres de festes han estat ahí per a difondre-ho al veïnat que és el primer interessat en conèixer les seues arrels.
Tot i això, el contingut recollit des del primers llibres de festes continúa tenint interés com a finestra a la història recent. Fent la tria hem tingut molts dubtes a propòsits dels seus límits, perquè a banda del textos “de contingut” hi ha d’altres que són testimonis privilegiats del seu temps al nostre poble. De qualsevol manera, animem a la gent interessada a revisar l’Index dels llibres de festes que es facilita a la web municipal, a on podran decidir per si mateixa què resulta o no interessant.
Cal dir també que els textos de Mn. José María Serra, fill d’Alfara i capellà arxipreste de Catarroja, que escrivia habitualment als llibres de festes, ja van ser recollits i publicats en el primer número de Materials d’història (1987), que es pot llegir a Alfarapèdia. Remitim als interessats a aquell volum, per evitar la duplicitat de continguts en Alfarapèdia.
En esta publicación fem un record de textos des dels anys 50 a 2021.
A continuació fem la relació d’articles. Cada un està connectat a una página independiente en la que es pot accedir als textos amb les seues respectives imatges. Ho fem així per facilitar el treball en buscadors i per etiquetes temàtiques.
Anónimo, “Alfara y su señor”. Programa de fiestas 1953 . Alfara del Patriarca des de la seua fundació, parant-se especialment en la seua relació amb el Patriarca, Joan de Ribera.
Anónimo, “Fechas históricas de Alfara del Patriarca”. Programa de fiestas 1954 . Dèsset dates històriques per a Alfara entre 1341 i 1948.
ML Grau, “Fundación del convento de San Diego”. Programa de fiestas 1956 . La fundació del convent de Sant Dídac per Gaspar Jaca, entre la història i la llegenda.
Programa de fiestas “San Juan de Ribera”. octubre de 1960 . Arrel de la canonització del Patriarca Joan de Ribera es van declare tres dies de festa extraordinaris en què es va traslladar a Alfara el cos del nou sant. Per aquella commemoració es va publicar este programa de festes que inclou nous textos que repassen la vida del Patriarca, la seua relació amb Alfara, i també un interesante article de Mn. José María Serra sobre l’església parroquial, que es va acabar de restaurar per a l’ocasió. L’índex és el següent: “Invitación”, Jenaro Lloréns Farinós (alcalde); “El cuerpo de San Juan de Ribera viene a Alfara del Patriarca”, Mn. Vicente Aranda Martínez (capellà ecònom); “Pequeña biografía de San Juan de Ribera”, anònim; “San Juan de Ribera y Alfara del Patriarca”, Emilio Ramón Llín (cronista oficial); “Meditemos en torno a San Juan de Ribera”, Manuel Palau (compositor); Programa de actos; “¿Por qué no recordar?”, Mn. José María Palau Marqués; “Don Juan de Ribera estudiante”, Mn. José Sambartolomé; “Reciedumbre”, Vicente Gregorio; “Alfara y su Iglesia Parroquial”, Mn. José María Serra.
Francisco Cabo, “El deporte. Tradición en nuestras fiestas”. Programa de fiestas 1963 . Un xicotet repàs històric sobre la presencia de l’esport en festes al llarg del segle XX.
VGLl., “Alfara en cifras”. Programa de fiestas 1967 . L’autor dona xifres de població, habitatge, Agriculture, indústria, serveis i pressupost municipal.
«El Himno de Alfara». Programa de fiestas 1970 . Presentació del alcalde, Luis Granell Martínez; Ressenya biogràfica del compositor, Pascual Sanchiz Chopo, i partitura de l’Himne, amb melodia i cor.
Adrián Serra Carsi, «Pepe Sales, artista fallero». Programa de fiestas 1971 . Entrevista a l’artista fallero d’Alfara Pepe Sales.
Rafael Benlloch Navarro, «La casa del Doctor Navarro. Evocación de la Alfara de mis tiempos». Programa de fiestas 1973. Rafael Benlloch Navarro, descendent del Dr. Navarro, fa un emotiu repàs pels seus records d’infantesa als carrers de la localitat. Amb especial menció a “la casa del doctor Navarro”, seu actual de l’Ajuntament.
Rafael Valero Vicente, «D. Ricardo Valero Muñoz». Programa de fiestas 1973. Rafael Valero Vicente escriu unes breus pinzellades de la biografia de Ricardo Valero Muñoz, fill d’Alfara del Patriarca. Destaca el seu càrrec de secretari en “lo Rat Penat”, així com els nombrosos llibrets de falla que va escriure o la menció d’honor que va rebre en els Jocs Florals de València.
Lorenzo Llorens Casal, «¿Conoces el Relicario de tu parroquia?». Programa de fiestas 1975. El retor Lorenzo Llorens Casal fa un repàs per les diferents relíquies de l’església d’Alfara del Patriarca, un patrimoni molt curiós i interessant que val la pena conèixer.
Wenceslao Lluesma Catalá, «Gracias, Don Tomás». Programa de fiestas 1975. El Pare Wenceslao (Wenceslao Lluesma Catalá) escriu un sentit agraïment a qui, anteriorment, fou retor d’Alfara: Sr. Tomás Belda Doménech, amb motiu de la donació que este últim va fer a l’església del poble per tal de construir una fornícula en la façana que emmarcara la imatge de Sant Bartolomé.
Salvador Baliach Pia, «Un homenaje». Programa de fiestas 1975. En este article, Salvador Bailach Pia, un dels antics fundadors del CD Alfara del Patriarca, ret homenatge a Vicente Marco Ferrer, personalitat del poble lligada a diferentes iniciatives esportives en la localidad, especialment el futbol i la pilota valenciana.
Francisco Cabo Casaña, «Dos grandes satisfacciones». Programa de fiestas 1976. Francisco Cabo Casaña , com a secretari del Club Deportivo Alfara, fa un repàs de la temporada de l’equip, al mateix temps que recorda el difunt Vicente Marco Ferrer.
Luis Granell Martínez, «Nuestra portada». Programa de fiestas 1977. Luis Granell Martínez ret homenatge i agraïment als benefactors que en 1867 van donar a l’ajuntament els terrenys on es troba el Calvari d’Alfara.
Francisco Cabo Casaña, «El vigía protector de Alfara del Patriarca». Programa de fiestas 1977. Francisco Cabo Casaña fa memòria de les diferents riuades que han tingut lloc a la localitat des de 1834 i del destacat paper que el “paretó” va tindre per contenir les aigües i defendre els carrers d’Alfara.
«Entrevista con el Padre Vicente Taroncher. La alfara de “mis” recuerdos». Programa de fiestas 1977. Entrevista a Vicente Taroncher, que repassa la seua infantesa al poble i fa memòria de les seues tradicions. Igualment, parla de la seua vida com a missioner a Colòmbia.
Francisco Cabo Casaña, «José Martínez Valero, el Tigre de Alfara». Programa de fiestas 1981. Francisco Cabo Casaña ens fa un resum de la carrera esportiva de l’alfarer José Martínez Valero, de malnom “El Tigre de Alfara“, un boxejador dels anys 30 del segle XX. Aprofita per a demanar al consistori que se li dedique un carrer a este il·lustre veí del poble que va arribar a ser Campió d’Espanya i d’Europa de la seua disciplina.
Enric Cuñat, «A dos de val i la pilota encalà» (1981). Programa de festes 1981. Enric Cuñat rememora la història de la pilota valenciana al llarg del segle XX, que es jugava als carrer d’Alfara i que va donar grans jugadors locals.
«Alfara li ha dedicado una carrer: BONIFACI FERRER» . Programa de festes 1982. En 1982 Alfara dedicà un carrer a Bonifaci Ferrer, amb este motiu al Programa de festes trobem una xicoteta biografia del personatge. Bonifaci Ferrer alliberà Alfara de la jurisdicció de València en 1394, constituint un senyoriu independent, i va ser Senyor d’Alfara fins a 1396. Esta i altres fites importants són les que descobrirem a estes línies.
Asociación de Jubilados, «Hogar del pensionista» . Programa de fiestas 1982. En el primer aniversario de l’Associació de Jubilats d’Alfara, un dels seus membres escriu sobre el que significa per a les persones majors del poble tindre un lloc on poder reunir-se. Explica també quins són els servicis que ofereix la llar del jubilat i quins són els que aspiren a incorporar.
Josep R. Molins, «2oo años de CRUILLES en Alfara. 1396-1595» . Programa de fiestas 1983. Josep R. Molins ens ofereix un repàs històric per l’Alfara dels segles XV i XVI, tot seguint el llinatge dels Cruilles, que van ser Senyors d’Alfara entre 1396 i 1595.
La Coral, «Nuestra Coral» . Programa de fiestas 1983. Breu relat de les activitats de la Coral de l’església d’Alfara, on s’explica la seua participació en l’Encuentro Juvenil de Polifonía organitzat pel Ministeri de Cultura, així com els seus pròxims objectius i activitats.
Josep R. Molins, «La identidad de un Pueblo». Programa de fiestas 1984. Josep R. Molins i Cabo, el cronista oficial d’Alfara, escriu sobre la importància de la història particular de cada poble, per tal de buscar una identitat col·lectiva en les nostres arrels. Amb eixa finalitat, enumera algunes de les dates més significatives de la història d’Alfara i anima a la celebració d’eixos esdeveniments.
El Club Cicloturista Alfarense, «Camí per recorrer…» . Programa de fiestas 1985. El Club Cicloturista Alfarense, en el seu tercer aniversari, fa un recull de les seues activitats en estos anys i presenta el I Trofeo Vuelta Ciclista, que per primera vegada forma part dels actes programats per a les festes.
José Brosel Gavilá, «Otros topónimos de Alfara» . Programa de fiestas 1985. José Brosel Gavilá fa un recorregut per diferents pobles de la geografia espanyola que també tenen la paraula Alfara al seu nom.
Enric Giralt, «L’inmigracio en l’Alfara dels segles XIV i XV» . Programa de fiestas 1985. Enric Giralt fa una análisi de la migració durant els segles XIV i XV cap a Alfara. En el context de l’epidèmia de pesta negra, que suposarà una gran pèrdua poblacional, la immigració cap a València i els pobles del voltant es converteix en imprescindible. L’article parla dels requisits que es demanaven en aquell temps per aconseguir la condició de veí de València; va acompanyat, a més, d’un quadre amb els noms i les característiques dels 26 nous veïns que van arribar a Alfara entre 1368 i 1420.
Josep R. Molins, «Alfara del Patriarca en 1694». P rograma de fiestas 1985. El cronista oficial d’Alfara, Josep R. Molins i Cabo, ens ofereix un estudi històric de la vida del poble l’any 1694. Fa referència a les activitats que protagonitzaven l’economia d’Alfara, dels cultius que es plantaven en aquella època, de l’organització política o de les lleis que regulaven la moralitat del veïnat d’Alfara.
Enric Chiralt, «Alfara i la Séquia Gran» . Programa de fiestas 1986 . Enric Chiralt escribe sobre la Séquia Real de Moncada, coneguda com a Séquia Gran, i la seua relació amb l’activitat agrícola d’Alfara. Fa un repàs històric per la Junta de Govern que s’encarrega d’administrar les seues aigües, des de tems de Jaume I. Partint d’estes dades, exposa quins eren els different llinatges d’Alfara des del segle XVI fins al XIX, així con más información de interés sobre la història del poble.
«Historial de Pelota Valencia a Llargues i Ratlles en Alfara del Patriarca» . Programa de fiestas 1987 . Relació de tots els equips que participaren en el Trofeu de Pilota Valenciana “llargues i ratlles” en Alfara des de 1965 a 1986, amb els seus resultats.
«Una fecha memorable» (Homenaje de diversos autores a Manuel Palau) . Programa de fiestas 1987 . Un recull de diverses notícies aparegudes en premsa en 1928, on es relata els diferents actes que es feren en l’homenatge que Alfara va dedica a Manuel Palau amb motiu de la seua distinció amb el Premi Nacional de Música. En aquell moment, com a part de l’homenatge, és reanomenà amb el seu nom el carrer on havia nascut -anteriorment Calle del Pozo-.
La Junta Gestora, «Agrupació Musical de Alfara del Patriarca» . Programa de festes 1990. La Junta Gestora de l’agrupació Musical d’Alfara del Patriarca aprofita les fulles del programa de festes de 1990 per fer la seua presentació pública al poble. Informen del naixement de la Banda, així com del funcionalment de l’Escola d’Aprenents, que en aquell momento comptava amb 53 alumnes.
José Alcañiz Tormo, «El Molino de Alfara» . Programa de fiestas 1991. José Alcañiz Tormo, un dels hereus de la família Alcañiz fa un repàs pel sistema de reg de l’horta valenciana des de temps dels àrabs. Este relat desemboca en la història del Molí d’Alfara, que s’ubica en la Séquia Reial de Moncada. L’autor del text fa un recorregut per les diferents generacions de la família que han regentat el Molí, i la seua relació amb la vida social i les festes d’Alfara.
Josep R. Molins, «El topònim Alfara del Patriarca» . Programa de fiestas 1991. Josep R. Molins i Cabo explica els diferents topònims que tingué el poble d’Alfara, quan van ser utilitzats i quina explicació o significat tenen. Començant per Al-Hara -que és el nom que li donaven els àrabs- fins a Alfara-Llibertat -que és el nom que usaven els anarquistes en els anys de la Guerra Civil-, passant per altres topònims com Alfara de l’Horta.
Josep R. Molins, «El Trenet i Alfara del Patriarca» . Programa de fiestas 1991. Josep R. Molins i Cabo escriu sobre la xarxa de tren de València i les seues poblacions properes en el segle XIX. Presta especial atenció a la estació que se situa entre Moncada i Alfara, i com el pas del tren pel poble va afavorir el seu desenvolupament. El tren que passava per Alfara era utilitzat, sobretot, per obrers de la fosforera i del molí.
«Conservación y restauración de la techumbre renacentista del castillo». Programa de festes 1992. Sobre la conservació i la restauració del sostre renacentista del Castell: descripció de l’obra, situació inicial i tractament de conservació.
«Rahonament y coloqui nou…», de 1797. Programa de festes 1992. Al programa de festes de 1992 es va reproduir amb una breu introducció el “RAHONAMENT I COLOQUI NOU, EN QUE ES MANIFESTA EL CONSELL QUE TINGUEREN el Tio Còsme Nespla, de Benifaraig, Badoro Rico-paño, de Moncada, y Jaumet el Polinari, de Alfara : pera elegir el millor mèdi ò arbitre de vindre à Valencia à veure les grans Festes del BEATO JOAN DE RIBERA…”, plec de cordell de 1797.
«La música en Alfara del Patriarca. Un proyecto realizable». Programa de fiestas 1993. Després de tres anys de vida de l’Agrupació Musical d’Alfara, la seua Junta Directiva ens ofereix una crònica dels seus èxits en este temps, començant pels inicis de l’escola i el progressiu augment d’alumnes, continuant per la inscripció de socis i arribant al primer concert de la Banda.
“Manuel Palau Boix, Hijo Predilecto” . Programa de fiestas 1993. Amb motiu del nomenament, en 1993, de Fill Predilecte d’Alfara a Manuel Palau Boix, esta publicació ofereix un resum de com va transcórrer l’acte i de les emotives paraules que se li van dedicar al músic.
“Una tradición musical”. Programa de fiestas 1993. Relat sobre la tradició alfarenca del Cant de l’Aurora, celebrada per les Filles de Maria. És una tradició comuna amb altres pobles, però que en Alfara té particularitats que la fan molt especial. Acompanya el text la transcripció de la lletra de la cançó “La Despertà”, que es canta en este acte.
José Ma Serra Carsi i José R. Molíns, “Antiguas noticias musicales”. Programa de fiestas 1993. En esta publicació es presenten dos escrits sobre la música en Alfara. El primer és una cita d’un text anterior de Mn. José Ma. Serra Carsi, que fa referència al temps en què el poble comptava amb dos bandes de música enfrontades. El segon, de José R. Molins , és una crònica del Certamen Musical de València de 1898, on va participar una d’aquelles dos bandes d’Alfara: La Juventud Católica . Este text presenta, també, altres dades sobre les bandes, relatives a 1901 i 1904.
Beatriz Pérez Yuste, “Las Amas de Casa celebran su décimo aniversario”. Programa de fiestas 1994. Beatriz Pérez Yuste, aprofita la celebració del 10è aniversari de l’Associació d’Ames de Casa d’Alfara per parlar de la història d’este col·lectiu des de la seua fundació en 1984. Posa especial atenció en el gran nombre i diversitat d’activitats que organitzen i remarca la seua funció com a alternativa d’oci i aprenentatge.
F. Tarín Juaneda , “Alfara del Patriarca ayer”. Programa de fiestas 1994. El programa de festes de 1994 inclou un article tret del periòdic Las Provincias de 1897. En este document històric F. Tarin Juaneda escriu sobre els orígens d’Alfara, remuntant-se als temps de Jaume I, quan no era más que una partida amb dos alqueries. No va ser fins a 1393 quan Alfara aconseguí establir-se com a senyoriu independent de València. Així arribà a mans de la família Cruïlles, que foren senyors d’Alfara fins a 1595, moment en què la van vendre a Juan de Ribera.
Josep R. Molins, “1595-1995 IV centenari de l’adquisició d’Alfara per Joan de Ribera”. Programa de fiestas 1995. El cronista d’Alfara, Josep R. Molins i Cabo , ens il·lustra amb un altre fragment de la història del poble. En esta ocasió es remunta a temps de Jaume I per parlar de com va aconseguir Alfara constituir-se com a senyoriu independent i quins van ser els primers senyors que va tindre, fins arribar a l’adquisició del senyoriu d’Alfara per Joan de Ribera . Se centra en les condicions i característiques de la compra per part del Patriarca.
FMP, “Un sonido antiguo y nuevo”. Programa de fiestas 1995. Text sobre la campana del segle XVI de l’Església d’Alfara, la més antiga del poble, que en 1995 va ser arreglada i posada en funcionament. Es relata l’origen i característiques d’ esta peça històrica, de gran valor patrimonial.
Josep R. Molins, “Patrimoni històric: Cases senyorials”. Programa de fiestas 1996. Josep R. Molins i Cabo presenta una anàlisi arquitectònica de les dos cases senyorials d’Alfara: El Castell i la Casa de la Serena. Un text imprescindible per a conèixer i valorar el nostre patrimoni històric i acostar-nos a la seua història i orígens.
J. Otero, “Cinquanta anys a Alfara”. Programa de fiestas 1999. J. Otero celebra els cinquanta anys de vida de l’antiga Acadèmia Lepanto, posteriorment anomenada Col·legi Ramón y Cajal. Té un record per a tots aquells que han format part del col·legi, ja siga com a professorat, com a alumnat o com a membres de l’AMPA. I fa una defensa d’un “ensenyament lliure, plural i democràtic”.
Josep R. Molins, “400 Aniversari de la fundació del Convent de Sant Diego de Alcalà d’Alfara del Patriarca”. Programa de fiestas 1999. Josep Ramón Molins i Cabo sobre la fundación del Convent de Sant Dídac a Alfara (la primera part es publicà en el Programa de festes de 1998). En esta ocasió se centra en els altars i capelles que formen el Convent, no només en els seus noms i titulars, sinó també explicant quina família del poble s’encarregava de cada una d’elles.
Enric Cunyat, “Que conste en acta: Alfara 1937-1938”. Programa de fiestas 2001. Enric M. Cuñat Sesé gira la mirada cap a l’Alfara de temps de la Guerra Civil. Amb ajuda del llibre d’actes de les sessions celebrades a l’Ajuntament entre l’1 de març de 1937 i el 31 de desembre de 1938, l’autor ens relata com era la vida política del poble en moments tan difícils. Als documents es parla de problemes d’abastiment, de reclutament, de construcció de refugis, confiscacions, etc.
Josep R. Molins, “Alfara del Patriarca segons Miguel Eugenio Muñoz”. Programa de festes 2001. Josep Ramón Molins i Cabo publica un estudi sobre l’obra de Miguel Eugenio Muñoz en la segona meitat del segle XVIII, que al·ludeix a Alfara i altres pobles propers a València. Al manuscrit es parla sobre l’estructura parroquial de la comarca i ofereix una descripció de la geografia i economia d’Alfara, a més de donar molta informació sobre l’església del poble i el Convent de Sant Dídac.
Miquel del Rey, “Arquitectura i poder. La Casa de la Serena”. Programa de festes 2003. El catedràtic Miquel del Rey publica un estudi arquitectònic sobre la Casa de la Serena, una construcció que data de finales del segle XVI. Descriu amb rigor el palau rural, format per diversos edificis, i l’hort-jardí. Es tracta d’una edificació de gran valor històric i patrimonial, com confirma el fet d’haver estat declarada Bé d’Interés Cultural.
Enric Cunyat, “Sant Vicent en Alfara”. Programa de festes 2004. Esta publicació indaga en els orígens de la festa de Sant Vicent Ferrer a Alfara. Sostenint-se en diversos estudis acadèmics, apunta a la seua vinculació amb la constitució en 1667 d’una confraria de Sant Vicent. Avança fins al segle XXI per parlar de la representació dels miracles de Sant Vicent pels xiquets del poble.
Josep R. Molins, “Bonifacio Ferrer, señor de Alfara y el escudo local”. Programa de festes 2004. El Programa de festes de 2004 reproduí un fragment d’una ponència pronunciada en 1988 pel cronista d’Alfara, Josep Ramón Molins , sobre l’escut d’armes del poble. En ella defensava la necessitat de reformar-lo amb l’objectiu d’afegir l’heràldica de Bonifaci Ferrer.
Josep Lluís Cebrián i Molina, “Heràldica republicana als documentos de l’Arxiu Municipal d’Alfara del Patriarca” . Programa de festes 2004. Josep Lluís Cebrián i Molina ens ofereix una publicació on recull i explica diferents exemples d’heràldica trobats als llibres oficials d’Alfara dels anys 1937, 1938 i 1939. Així, repassem diferents escuts estatals des de 1870 i també escuts de Consells Municipals i de diverses organitzacions locals, sindicals i polítiques durant la Guerra Civil.
Enric M Cunyat Sesé, “Sobre el llibre de cor del Convent de San Diego d’Alfara del Patriarca” . Programa de festes 2005. Este article ens parla d’un manuscrit del segle XVIII de la col·lecció del convent de Sant Dídac d’Alfara del Patriarca. Es tracta d’un llibre que conté els oficis litúrgics de les festes de Sant Dídac d’Alcalà i altres sants franciscans.
Josep Lluís Cebrián i Molina, “L’ex-convent de Sant Didác d’Alfara”. Programa de festes 2005. Este text és un exhaustiu repàs per l’arquitectura i l’art del Convent de Sant Dídac d’Alfara, una construcció iniciada en 1599 i que, a més de convent, va tindre un ús industrial amb la fàbrica de fòsfors. Josep Lluís Cebrián i Molina fa un seguiment de les diferents parts de l’edifici i destaca les dos característiques principals, de gran interés per a tots els interessats en la història de l’art.
Antonio Gómez, “La casa del Dr. Navarro, seu actual de l’ajuntament”. Programa de fiestas 2007. L’arquitecte Antonio Gómez explica la història, estil i construcció de la casa del Dr. Navarro. Originalment l’edifici va ser pensat per a ser destinat a habitatge familiar. Però posteriorment s’hi va instal·lar la seu de l’ajuntament. En el text s’ expliquen també les modificacions posteriors que els arquitectes van fer per tal d’ adequar la mansió al nou ús, respetant els elements originals.
Josep Lluís Cebrián i Molina, “El rellotge de sol del convent de Sant Dídac” . Programa de Festes 2007. Josep Lluís Cebrián i Molina torna a dedicar un text al Convent de Sant Dídac, com ja va fer en el Programa de festes de 2005, en esta ocasión per parlar del seu rellotge de sol. Fa una descripció detallada de com era el rellotge i dels seus usos.
Enric M. Cuñat, “Tres fotos antiguas”. Programa de Festes 2008. Enric M. Cuñat se serveix de tres fotografies aèries d’Alfara, cada una correspon a un moment històric diferent, per parlar, en primer lloc, d’elements naturals com el barranc del Carraixet, en segon lloc, de l’evolució de les vies de comunicació, camins i carreteres i, en tercer lloc, d’un edifici ja desaparegut que possiblement va estar destinat al cultiu de cucs de seda o altre tipo de fàbrica.
Savina Bellver Carde’t, “El plànol d’Alfara del Patriarca de l’arquitecte Rieta (1931)” . Programa de Festes 2008. Savina Bellver dedica este text a parlar de la importància del plànol d’Alfara dibuixat per l’arquitecte Rieta l’any 1931. Defensa el seu valor patrimonial, històric i etnològic. Al mateix temps, explica com va ser restaurat i conservat per l’ajuntament del poble.
Beatriu Navarro i Buenaventura, “Pintura ceràmica del segle XIX a Alfara”.Programa de Festes 2008. En este article, Beatriu Navarro Buenaventura reivindica un patrimoni material d’Alfara: els plafons ceràmics que antigament adornaven algunes façanes del poble. Concretament, descriu quatre d’estes obres datades del segle XIX. Es tracta d’un senyal de trànsit, del rètol d’un carrer i de dos plafons devocionals. L’autora explica la seua història i el seu valor artístic.
Beatriu Navarro i Buenaventura, “La pintura ceràmica d’Alfara del Patriarca”. Programa de Festes 2009. Continuant la temàtica d’un article publicat per la mateixa autora al Programa de festes de 2008, Beatriu Navarro i Buenaventura fa un complet repàs per la pintura ceràmica d’Alfara entre els segles XV i XX. Descriu i explica alguns dels taulells ceràmics més destacats del poble. Es tracta tant d’imatges religioses, com d’ornaments florals o cartells indicatius dels carrers. Tots ells amb alt valor històric i artístic.
Javier Cortell i Lechón, “La fàbrica de Monzó y Cortell (1941-1990)”. Programa de Festes 2009. Javier Cortell i Lechón, un dels descendents de la família Cortell, fa memòria de la fàbrica de la seua família, una fàbrica de rajoles que va estar en actiu a Alfara entre 1941 i 1990. El text ens endinsa en l’arquitectura de l’edifici i les parts que conformaven la fàbrica i també en el complex i artesanal procés de fabricació de rajoles. De la mateixa manera parla de l’organització de la fàbrica i de les relacions socials que allí es donaven.
Anònim, «El Cant de l’Aurora a Alfara del Patriarca». Programa de festes 2009. Una anàlisi del Cant de l’Aurora a Alfara del Patriarca, incloent les festes en què es celebrava i els tres textos que es conserven.
Anònim, «Una fotografia i molts records». Programa de festes 2009. Fotografia feta en el saló de sessions de l’antiga casa consistorial del carrer Mestre Palau, probablement per la constitució del govern municipal després de les eleccions d’abril de 1931 que van donar pas a la proclamació de la II República.
Beatriu Navarro i Buenaventura, “L’obra de Rafael Cardells a l’església d’Alfara”. Programa de festes 2010. Beatriu Navarro i Buenaventura detalla en esta ocasió com són les pintures murals de l’església d’Alfara realitzades per Rafael Cardells a mitjans del segle XX. Aprofita, també, per a presentar una xicoteta biografia de l’artista de Meliana. Descriu amb detall cada una de les pintures em l’àmbit estètic i històric.
Carmen Calvo Jung, «El retorn tardà». Programa de festes 2010. Carmen Calvo Jung parla d’un fet desconegut: els 200 joves alumnes/pilots (un d’ells de família alfarera) de l’exèrcit Republicà que anaren a formar-se a l’URSS i, en acabar la guerra, van passar allí quinze anys en condicions duríssimes. Carmen Calvo és autora d’un llibre de recerca històrica sobre esta qüestió, que fa justícia a aquelles persones.
Enric Cuñat Sesé, «Els àngels d’Alfara». Programa de festes 2010. Enric Cuñat Sesé parla de la tradició dels àngels, de la seua presència bíblica i de la seua representació històrica, tot per fer un repàs als nombroses figures d’àngels que es poden trobar a la nostra parròquia.
Josep Marí i Mollà, «Verge, rosa celestial de fragantíssima olor…». Programa de festes 2010. Josep Marí i Mollà conta els seus records al voltant de la festa del Roser i en concret del Rosari de l’Aurora, amb molts detalls i anècdotes de moltíssim interés.
“Un poc d’història, sobre l’església d’Alfara del Patriarca”. Programa de festes 2012. Este text ens conta com els veïns d’Alfara van aconseguir que el poble tinguera una església pròpia, deixant així d’estar adscrit a la parròquia de Montcada. Va ser en 1644 quan el Papa Urbà VIII va concedir que l’església d’Alfara és constituïra com independent de Montcada, però encara van passar molts anys fins que s’aconseguí esta reivindicació dels veïns d’Alfara. En estes línies descobrim com va ser el procés.
“Sobre la fábrica de cerillas “El Dado” de Alfara del Patriarca, posteriormente “El Globo””. Programa de Festes 2012.En esta ocasió es presenta un extracte del text “El Folklore en las cajas valencianas de cerillas”, escrit en 1989 per Rafael Gayano Abad. Per al Programa de Festes de 2012 es va seleccionar la part del text que fa referència a la fàbrica de fòsfors d’Alfara. Així, el text parla de com la fàbrica “El Dado” es va instal·lar a Alfara en 1854, en el lloc que antigament havia sigut el Convent de Sant Dídac, i de la seua evolució al llarg del temps.
“Breu història sobre el convent de San Diego”. Programa de Festes 2012. Este article està dedicat a la història de la creació del Convent de Sant Dídac d’Alfara. Es basa en la informació publicada a un llibre de 1803 pel franciscà Vicente Martínez Colomer. Així, comença la petició de Gaspar Jaca de fundar un convent en els seus terrenys d’Alfara i continua fent un recorregut cronològic on explica com va créixer el convent i els fets més destacats d’aquest.
“L’origen de les Festes Patronals i demés festes d’Alfara del Patriarca”. Programa de Festes 2013. Text extret d’un llibre d’Enric Chiralt, dedicat a explicar l’origen històric de diferents festes d’Alfara. Comença amb les festes Patronals dedicades Sant Bertomeu, patró del poble des del segle XVI, relatant les activitats que es feien en el seu honor a partir de 1657, moment en què s’inicien aquestes festivitats. Parla també de les festes de la Mare de Déu del Corpus, així com les dedicades a altres sants.
Paco Cabo, “El Tigre de Alfara”. Programa de festes 2014. Paco Cabo fa un recorregut per la trajectòria esportiva del boxejador d’Alfara José Martínez Valero, conegut com El Tigre de Alfara, qui va arribar a ser campió d’Espanya i d’Europa en els anys 30 del segle XX.
Francesc Granell Sales, «La capella de la Comunió». Programa de festes 2014. Francesc Granell Sales lliura una xicoteta recerca sobre la iconografia de les pintures de la capella de la Comunió, que va pintar Manuel Diago Benlloch en 1948.
Enric M. Cuñat Sesé, “Geografia i història”. Programa de festes 2016. Enric M. Cuñat Sesé ens acosta la història d’Alfara en els anys de la posguerra, a partir de la informació extreta de les actes dels plens de la corporació municipal. Per a fer-ho tracta diferents àmbits com: organització del govern municipal, hisenda, agricultura, educació o festes, entre altres.
Enric M. Cuñat Sesé, «La bíblia valenciana de Bonifaci Ferrer». Programa de festes 2017. Enric M. Cuñat relata les peripècies de la bíblia en valencià de Bonifaci Ferrer, senyor d’Alfara, en un moment en què estava prohibida la traducció i la lectura dels textos sagrats.
Enric M. Cuñat Sesé, “Els Lassala i Alfara”. Programa de Festes 2018. Este article, escrit per Enric M. Cuñat Sesé, explica la història de la família Lassala i la seua relació amb Alfara. Es tracta d’una dinastia de la burgesia que es va iniciar en 1710 amb Bernardo Lassala, qui s’instal·là a València procedent de França. El text fa un recorregut pels diferents membres de la família i els seus negocis, especialment la fàbrica que obriren a Alfara a finals del segle XVIII. Se centra, sobretot, en Vicente Lassala Palomares qui va ser un gran promotor de l’agricultura valenciana amb projectes com la Societat Valenciana d’Agricultura o la “Exposición Regional de Agricultura, Industria i Artes” de 1867.
Enric M. Cuñat Sesé, “La desamortització a Alfara”. Programa de Festes 2019. En esta nova col·laboració d’Enric M. Cuñat Sesé per als Programes de Festes d’Alfara ens endinsa en com va ser la desamortització del segle XIX al poble. Va afectar, sobretot, el convent de Sant Dídac, i l’autor ens explica què va passar amb l’edifici i els béns que contenia. També parla de quines van ser les conseqüències per al Real Col·legi del Patriarca, que va resultar problemàtic, ja que no era una ordre religiosa, sinó un seminari. En l’article coneixerem com va ser el llarg procés legal.
Francesc Granell Sales, “Al-hāra, l’Alfara musulmana. Orígens del topònim, orígens de l’horta”. Programa de Festes 2019. Francesc Granell Sales ens oferix un estudi sobre el passat andalusí de l’horta valenciana, així com sobre l’origen àrab del topònim d’Alfara. Açò el du a parlar de com era Alfara en aquells temps, com s’organitzava geogràficament i com era la seua agricultura.
Enric Cuñat Sesé, “Als cent anys dels fets de Sant Diego”. Programa de Festes 2020. Enric Cuñat Sesé commemora el centenari de la vaga que va tindre lloc a la fàbrica de mistos d’Alfara entre novembre de 1919 i febrer de 1920. La totalitat de la plantilla, majoritàriament formada per dones, va parar per tal de reclamar millores salarials, jornada de 8 hores o participació en les decisions de la fàbrica, entre altres. Moróder, el propietari, es va negar, i va haver d’intervindre les forces públiqúes, fins i tot l’alcalde de València. Finalment, les treballadores obtingueren gran part de les millores laborals que demandaven.
Enric Cuñat Sesé, “Ascens i final de la Baronia de Sant Vicent”. Programa de Festes 2021. Enric Cuñat Sesé repassa la història de la baronia de Sant Vicent, que es remunta a 1739 amb el primer membre destacat de la família Giner, qui va adquirir la seua plaça de regidor de València. A partir d’eixe moment, diversos membres de la família ocupen diferents càrrecs i tenen relació amb Alfara, on tenien diverses propietats. En 1804 se li atorga a Manuel Giner el títol de Baró de Sant Vicent i Giner. L’autor explica la història d’este i els següents barons, fins a la desaparició del títol.
***
Incloem també dos publicacions extraordinàries confeccionades per Alfarapèdia:
“Estudio histórico heráldico acerca de Alfara del Patriarca” , amb el contingut dels programes de festes de 1962 i 1976, en què es pot comparar la proposta que es va fer a l’escut del poble i la que finalment es va aprobar.
“Textos sobre el Mestre Manuel Palau (1960-1968)”, recorda textos del mateix autor, de companys i amics com Xavier Casp, Vicent Andrés Estellés o Emilio Ramón Llin, i l’Homenatge pòstum que fiu l’Ajuntament al programa de festes de 1968. En esta publicación hem deixat fora els artícles que se li dedicaren en els anys 80 i 90, que inclourem més avant.
Comparteix esta publicació