Col·lecció de fotos de Valentín Palau

Seguim publicant col·leccions de fotos de les que es van arreplegar en la legislatura 2015-2019, digitalitzades per Blanca Sanfèlix. Fins ara hem publicat una col·lecció de Josep Marí i Mollà, responsable de la iniciativa, i una altra d’Amparo Palanca. Ara continuem amb una col·leccioneta familiar de Valentín Palau, que ens ha ajudat molt identificant persones i situacions.

A més de a Valentín, també vam ensenyar les fotos a dos grups de l’Escola Permanent d’Adults i a altres persones que s’han oferit a ajudar-nos i a qui estem molt agraïts. Com que no hem pogut identificar a totes les persones retratades, i ja que les circumstàncies que rodegen a cada imatge donen molt de joc, demanem també a tota la gent que puga aportar alguna cosa que es comunique amb nosaltres per Facebook, pel contacte que apareix ací a la web (alfarapedia@gmail.com) o escrivint un comentari baix.

Com ja hem dit en altres ocasions, les fotos familiars tenen un gran valor etnològic més enllà de l’àmbit privat, que ens permet descriure una quotidianitat pròpia del nostre poble, sovint ja desapareguda. En este cas trobem grups de joves en ambients generalment d’oci o festius, en situacions que mereixien una menció, com les estades pasqüeres a la Magdalena de Massamagrel, per exemple, que van marcar tota una època.

Recordeu que les fotos es poden vore en gran fent clic sobre elles. Algunes porten uns numerets per facilitar la identificació dels retratats, però si pulseu sobre elles les podeu vore netes.

1.- El diumenge 28 d’octubre de 1945, onze homes, entre joves i majors, estan pelant pollastres i conills, possiblement per fer una paella. Però la raó de la reunió és que venen “d’enviscar”, és a dir, de caçar pardalets amb visc, una modalitat de caça menor molt popular als nostres pobles en què, generalment, s’unten brins d’espart amb visc (una matèria apegalosa que s’obté d’un arbust del mateix nom) per caçar aus cantadores que s’atrauen amb un reclam, generalment pardalets engabiats, com el que veiem penjat a la façana de la caseta.

Els pardalets es cacen en octubre, com podem vore en la data de la foto.

Els retratats ja no estan entre nosaltres, però ens complau especialment anomenar-los i fer-los presents de nou en este espai. Són 1) Vicent Palau; 2) José María Cabo, “el Pajano”; 3) Bartolomé Serra; 7) podria ser el “tio Moni”; 8) José María Beltrán, “el Nano”; 9) Rafael Cervelló Cruz, i 10) Francisco Palau Serra, pare de Valentín. “Serres” i “Palaus” eren cosins molt units, i veiem ací que caçaven junts.

La caseta podria ser de la família Palau. En qualsevol cas, estan en zona de secà, que era a on es feien les parades: terme Sagunt, Rafelbunyol, Albalat, Nàquera… Alfara és zona d’horta amb dos o tres collites anuals, i no es sacrificava un pam de terra a garroferes o fruitals.

Si bé la pràctica tradicional d’enviscar està prohibida en l’actualitat, tanmateix es permet una versió més simpàtica que consisteix en agafar i anellar les aus, soltar-les i controlar les seues migracions internacionals. Hem d’agrair a Valentín Palau, propietari d’estes fotos i practicant de l’anellat de pardalets, la valuosa informació que ens ha proporcionat sobre la matèria.

La garrafa amb el rètol “OJO MUY FRÁGIL” estaria plena de vi, i seria obra del tio de Valentín, Vicente Duato, que era un home especialment bromista i que ací segurament estaria fent la foto. El vorem més avall en una de les més populars i sofisticades bromes que es recorden.

*****

2.- Huit joves en una platja; el 2) és Eugenio Valero LLoris, forner d’Alfara que aprengué l’ofici de son pare i el seu avi. Passat un temps en compraren un altre a Massalfassar, i anys després adquiriren un baix al carrer de Quart a Moncada, en el barri de Les Eres (a prop de la fàbrica de la seda), una zona en expansió on es construïren les finques i cases que hui coneguem fins més enllà del carrer de Barcelona (Consum-2). El negoci marxà excel·lentment i allí s’establiren definitivament. Familiarment es coneixia a Eugenio com “Eugeniet” (“el forn d’Eugeniet”), una persona molt estimada pels seus amics i familiars. El local del carrer de Quart hui en dia l’ocupa l’expenedoria de pa ESTELLÉS (de Borboto).

El número 3) és de nou Francisco Palau, pare de Valentín; estaran segurament a la platja de Cuíper, la més propera a Alfara, a on solien anar en carro. La foto serà de la immediata postguerra.

Com veiem, per als homes també s’aconsellava un vestit de bany que tapara la major part del cos; de tota manera, per evitar temptacions les platges també estaven dividides: zona per a homes i zona per a dones.

*****

3.- A Alfara hi havia el costum de vestir-se de llaurador a la vespra de la Mare de Déu d Agost, en la festa de les alfàbegues. Ací veiem huit joves amb el trage regional posant per a un fotògraf en la plaça de Ferriols, l’actual plaça de l’Antic Regne de València; darrere tenen el principi del carrer Major, on la segona casa es manté tal com està ara (amb els florons de l’ampit de la teulada). El número 5) és Luis Granell Martínez (que més avant arribaria a ser alcalde d’Alfara) casat amb Remedios Marqués Guillem, qui també apareix en altres fotos d’esta col·lecció. El número 7) és Francisco Palau, el pare de Valentín, propietari d’estes fotos.

Es poden veure dos detalls més: d’una banda el rellotge de sol que hi havia a la façana de darrere (pintat sobre un requadre blanc); de l’altra banda, la casa cantonera on hi va haver una tenda de queviures: Ca Rosa.

*****

4.- “Porque fui pequeña agradé al Altísimo. Sección aspirantes de los jóvenes de A.C.”. Cinc joves amb una bandera d’Acció Catòlica. Diumenge 8 d’octubre de 1950, en un lloc indeterminat. La número 1) es Irene Palau Serra, l’esteticién d’Alfara, tia de Valentín, i 2) Pureta.

*****

5.- Camí de l’ermita de Santa Bàrbara, segurament en el dia de la fira, 4 de desembre, a on anaven amb els millors abrics. La número 1) és Remedios Marqués Guillem (dona de Luis Granell, que fou alcalde d’Alfara); la 2) és Juana Mascarell Cruz, ‘Juanita’, natural de Daimús. Pels anys 40 vingué a treballar a Alfara del Patriarca on es casà amb Vicente Palanca i tingué 3 fills: Mari Carmen, Vicente (DEP) i Rosa. La número 3) és Dolores Palau Serra, germana d’Irene (a la que hem vist en la foto anterior), la 5) és Conxa Alós, que es casà amb amb Rafael Cervelló Cruz, qui apareix en la foto dels enviscadors; i la 6) és Anita Serra. Ens conten que les xiques eixien a passejar de bracet; quan a una li agradava un xic es posava a la punta per poder parlar amb ell; si no li feia gràcia es refugiava entre dos amigues.

*****

6.- Aproximadament són les mateixes amigues de la foto anterior, desplaçades al Puig per alguna festa. 1) Dolores Palau Serra; 2) Ana (Anita) Serra Lluesma (?); 3) Concepción (Concha) Sanfélix Alabadí; 4) Concepción (Concha) Alós; 5) Asunción Dolzá Catalá; 6) Remedios Marqués Guillem. Totes desaparegudes i recordades amb afecte.

*****

7.- El text que ens ha arribat sobre esta foto diu “Irene i Eulàlia”; hem conegut a la primera però no a la segon. Són sis xiques preparades per a entrar a l’església, amb els cabells tapats amb un vel i catrets per seure (als bancs seien els hòmens). Estan a la plaça de Sant Joan de Ribera, que veiem poblada de plantons d’acàcies. L’edifici de l’actual ajuntament era escola de monges, i així apareix retolat sobre la porta. La número 1) és Amparín “la de Pascualet”: Amparo Sanchis Chapa, que regentà una tenda de roba al carrer major durant molts anys. Tenía 2 germans músics i compositors: Pascual i José i una germana, Ana. Pascual, el major, és l’autor de la música de l’himne d’Alfara del Patriarca (any 1969).

La número 6), asseguda al catret, és Irene Palau. Veiem que porten almenys un parell de palmitos i també un parell de llibres, podrien ser missals. En aquell temps les xiques portaven calcetins, encara no s’havien generalitzat les calces. Darrere veiem penjar d’un fil tires de masclets, potser part d’una traca. Podria ser la festa de la Mare de Déu d’agost.

Valentín ens crida l’atenció també sobre el fet que encara no està instal·lat el monòlit a “los caídos”, seria final dels anys 40 o molt primers 50.

*****

8.- Quasi les mateixes xiques (ací n’hi ha una més) que hem vist en la foto anterior, possiblement es retratarien el mateix dia. Ací hem mantingut els números associats a les xiques, de manera que la número 1), asseguda en terra, és Amparín “la de Pascualet”, i la número 6) torna a ser Irene Palau. La 4) i la 7) pareixen bessones i a més van vestides i pentinades igual. Estan en un entorn de rajolars molt polsós.

*****

9.- “Platja del Puig, 1944”. Onze xiques mudades i pentinades davant d’un edifici emblanquinat, entre les quals 3) pareix Amparo (Amparito de la família del ‘Jutgeros’) Català Igual; 6) Concha Alós,  7) Dolores Palau i 9) Remedios Marqués.

*****

10.- “Encontre del Cor Parroquial”. Valentín va reconèixer immediatament la localització de la foto: estan al balcó central de la bellíssima casa modernista situada al carrer Cavallers núm. 16, construïda aproximadament cap a 1900. Són catorze xiques al voltant d’un home (Pascualet, que tocava l’orgue?) que podria estar tocant un xicotet harmònium. Veiem molta expectació cara al carrer, segurament pel pas d’alguna processó: possiblement seria durant l’Encuentro, el diumenge de Pasqua; encara avui en eixe punt es canten al·leluies i himnes.

La foto està feta des del balcó de la casa de davant.

*****

11.- “Irene. Cor parroquial”. El grup del Cor parroquial preparant una paella per pasqua, al millor en una caseta d’Irene rodada de tarongers. La xica de l’esquerra porta un conill pelat i la de la dreta un pollastre encara amb ploma, mentre dos dels presents s’interessen per un llibre i altres cinc pareixen estar desfent garrofons. La número 3), ajupideta, és de nou Irene, i 8) la xica del llibre podria ser Amparito Mollà Garriga, “la Curreta”, a qui coneixem de la Col·lecció de fotos de Josep Marí.

*****

12.- “Irene. Cor parroquial”. Una altra fase en el dinar que hem vist preparar en la foto anterior. Ara són dotze xiques i el xic. Pareixen estar mullant coca en tassetes de xocolate. La xica de davant de totes 12) és María la perruquera, i darrere d’ella, al mig de la foto, 4) Irene.

*****

13.- “La Madalena”. Trenta-quatre xiques en alguna excursió a la Magdalena. 12) Irene Palau;  28) Concha Alós; i la 29) és Ana Serra. A algunes altres les hem vistes ja en més fotos però encara no hem pogut esbrinar la seua identitat.

El diumenge següent de pasqua i el dia de sant Vicent, que es consideraven pasqua encara, era tradicional a Alfara, Moncada i altres pobles de la contornada (Benifaraig, Massarrojos, etc.) que els joves pasqüeros i pasqüeres anaren a passar el dia als pinarets al voltant del convent de la Magdalena de Massamagrell. Eren colles de catorze a díhuit o vint anys, com les que veiem a les fotos. Era una bona oportunitat per a xarrar xiques i xics, i podia ser que es feren algunes parelles.

Eixien a peu a les nou o les deu del matí i s’emportaven la bossa o el saquet amb dinar i berenar, incloent la mona i l’ou. Sovint anaven i les colles ja tenien el “rotgle” preparat: allí jugaven, cantaven i ballaven.

A partir de les quatre o les cinc de la vesprada se’n tornaven cap a casa, i trobaven lloc per a tornar-se a reunir (a Moncada ho feien a l’antic mercat). En altres dates anaven a la partida del Palmar, al voltant del Tos Pelat, i els més menuts es quedaven pel mas de Cuesta, a la vora del Seminari. Tota aquella cultura comunitària i de proximitat va anar desapareixent, de manera que estes fotos suposen un patrimoni i una memòria bellíssima.

*****

14.- “La Madalena”. Onze xiques i huit xics, dos d’ells sobre bicicletes, de nou d’excursió a la Magdalena. Reconeixem a 3) Cecília Igual amb un vestit que ja havíem vist en la col·lecció de fotos de la seua filla, Amparo Palanca. La número 7) pareix de nou Concha Alós, que està a la vora de qui seria el seu marit, 9) Rafael Cervelló. La número 12) és Anita Serra; la 15) és Doloretes Palau i la 17) Remedios Marqués.

*****

15.- “La Madalena”. Deu xiques i huit xics en una altra excursió. 5) Ana Serra, 6) Amparo Català Igual, 9) Lluesma Catalá (no hem trobat el nom); 11) Dolores Antoni (desconeixem el segon cognom, però el seu segon fill, José Alfonso Antoni, està casat amb l’actual alcaldessa Marisa Almodóvar); 12) Concha Alós; 13) Carmen Lluesma (cosina de la número 9); 17) Cecilia (‘Cesilieta’) Igual, i 18) Irene Palau (o Dolores, que eren molt paregudes). Quatre xics porten sombrero “charro”, almenys un parell d’ells mocador al coll i algun tipus de camals de muntar a cavall, i quatre pistoletes de fusta. Els fotògrafs ambulants acudien a totes ls concentracions festives amb telons pintats, disfresses o joguets per animar a la gent a retratar-se.

*****

16.- Una preciosa fotografia vora mar, amb la gent vestida i el carret tapat amb vela, el soto posat, l’haca menjant i un gosset (de caça) als peus del carreter (15), que podria ser de nou Francisco Palau, pare de Valentín. El xic que hi ha gitat en terra (14), a la vora del gosset, poguera ser Rafael Cervelló (l’hem vist en les fotos 1 i 14), el xic del mig darrere (2) és Rafael Alfonso Cabo (pare de José Miguel Alfonso Antoni, marit de Marisa Almodóvar, l’alcaldessa actual). De les xiques, la número 4) és Dolores -Lolita- Antoni (dona de Rafael Alfonso, amb el número 2); la que està amagada darrere de les xiquetes del mig podria ser 9) Dolores Palau, 12) Concha Alós, i 13) Remedios Marqués de nou. La foto pareix dels anys 40 ó 50. Ens conten que aleshores la gent d’Alfara anava a la platja de Cúper, que era la més pròxima (aproximadament sis quilòmetres), generalment a peu o en bicicleta, però també anaven colles en carros com veiem ací.

*****

17.- Set homes i nou dones elegants en un carrer de terra. A la dreta veiem a 10) Lolita Sorní i a 11) el seu germà, que vivien a la casa cantonera de la dreta. De les xiques de davant, agenollades en terra, la número 15) és Luisa Duato, mare de Valentín. Pareix el grupet de teatre del poble, i en esta cas no seria casual que estigueren al cantó del Teatret, és a dir, entre Sant Bartomeu i Dr. Navarro.

*****

18.- Quaranta-sis joves posant davant d’un edifici que podria ser una desconeguda “casa d’exercicis”; s’hi accedix per una escala, i l’exterior es veu tot enjardinat. Tots ells porten una medalla al pit, potser seria alguna reunió d’Acció Catòlica; l’home del mig (21), vestit de negre fins al coll, és Mn. Tomás Belda Domenech, un capellà que va crear molts lligams amb la gent del poble, als que apodaren “els tomasinos” (doctorat a Roma en Sagrades Escriptures, retor d’Alfara, a on va dur nombroses relíquies i on és Fill adoptiu des de 1989; teòleg i professor del Seminari Major; natural de Bañeres -poble on podem trobar moltes persones amb el cognom Belda-). El jove d’ulleres al seu costat (22) podria ser José Sambartolomé Boira, seminariste en eixe temps, rector secularitzat que va faltar fa molt poc. 1) i 8) poden ser els germans Contell Pastor [José i Ramón (?)] anomenats “els Graueros” perquè el seu pare provenien del Grao. 2) Federico Moreno Palau, aficionat i expert de la colombicultura, disponia de una gran varietat de pardalets i coloms. 5) Francisco Cabo Casaña, treballador de la fosforera, faena que compaginava amb l’ofici de barber: tenia barberia al carrer Dr. Navarro, annexa a sa casa, on penjava de la paret una foto de D. Tomás Belda (21). El número 25) podria ser Juan Miguel Aguilar, i segurament també estarà el seu germà, José María, que va ser alcalde. El número 29) pareix Francisco Bernabé Verga (o Berga), dit “Farretes”, a qui veurem a l’acordió un poc més avall. 34) Pot ser José Bailach Casans “Pepet el dels mobles”, empresari, d’un taller d’ebenisteria amb molts empleats al carrer de Cavallers. 35) Juan Beltrán Palanca, fill del tio Pepico ‘el Serrador’, tenien una serreria on treballaven pare i germans: Juanito (ebenista), Fernando i Pepe (serradors). 39) Pot ser Rafael Caballer (amb ‘b’) Viguer ‘el Plater’.

*****

19.- Excursió a Peníscola. Vicente Serra, tio de Valentín, es va inventar que eren artistes i que estaven gravant una pel·lícula, titulada “Hum… ¡qué sopa!”. Un grup nombrós de veïnes i veïns d’Alfara li van seguir el joc, i ací els veiem simulant el rodatge, amb una claqueta que marca l’escena 421. És una broma molt elaborada que es faria a Peníscola seguint l’estela de produccions nacionals com Calabuig, dirigida allí per Luis García Berlanga en 1956, o internacionals, com El Cid, la popular pel·lícula dirigida per Anthony Mann i interpretada per Charlton Heston i Sophia Loren, que es va estrenar en 1961.

Vicente Duato (2) és el xic darrere de la càmera, amb un mocador al cap; davant té a la seua germana i mare de Valentín, (4) Luisa Duato. Vicente solia ser el que feia les fotos, per això només el podem vore en esta imatge.

*****

20.- Foto de l’excursió a Peníscola, ara navegant en barca. Quinze xiques i cinc xics. La 4) és “la Melona”, i al fons a la dreta veiem a (12) Luisa Duato (amb la seua samarreta a ratlles) i al seu home (13) Francisco Palau, pares del nostre informant. La dona més a la dreta (15) pareix Irene Palau, a la que hem vist més amunt en moltes fotos.

*****

21.- A Peníscola. El grup del film “Hum… ¡qué sopa!”, més nombrós que abans, amb la claqueta de l’escena “420”, amb (36) Farretes a l’acordió. Hi ha vint-i-tantes xiques i una quinzena de xics. El xic de davant a l’esquerra (38) pareix Enriquito el Forner, cunyat de Paquita Palanca. La número 31) pareix Rosario la Ferrera, i més arrere, amb la samarreta a ratlles (7), Luisa Duato, mare de Valentín.

*****

22.- L’autobús de l’excursió a Peníscola, a on veiem una gentada que suposem d’Alfara. L’autobús està matriculat cap a 1955, el viatge no es faria molt més tard. La mare i el pare de Valentín, Luisa i Francisco (28 i 29), estan cap a la dreta del grup, fàcils de reconèixer per la samarreta ratllada d’ella.

*