Col·lecció de fotos de Vicenta Palanca Cardo, “la Llola”

Vicenta la Llola (de la família dels Lloles), tenia mare de Castelló (les Castellones) i pare d’Alfara. Va nàixer en 1927, va treballar de caixetera a la Fosforera (comptant i encaixant mistos) fins que es va casar amb Juan José Murillo Falomir, natural de Montcada, carreter i transportista dels rajolars, després tractorista. La Llola era una dona valenta, molt viva, molt sociable, tota una institució a Alfara. Les veïnes la buscaven per amortallar als difunts, per curar ferides… Cuinava paelles per a grups de gent, dirigia i actuava en la companyia de teatre local, es disfressava ella i disfressava a amistats i veïnat, animava l’activitat de l’Associació d’Ames de Casa, cantava albades, s’ocupà d’ensenyar el Cant de l’Aurora a diferents grups de joves… Fou clavariessa de la Mare de Déu i d’altres festes, i tingué nombroses iniciatives en diferents àmbits. A les fotos es pot apreciar tota esta activitat. Va faltar en 2009, als 82 anys.

Si pensem que cal reconèixer públicament persones com Vicenta és perquè expressa una intensa sociabilitat local que resulta cada vegada més difícil de mantenir. La seua figura ens servix per a glosar un tipus de convivialitat solidària, ancorada en la familiaritat del veïnatge. Una convivència que s’aglutina en la festa, on es barreja amb naturalitat allò sacre amb allò altre profà, lúdic i joiós. Una actitud que és l’arrel del poble com a comunitat.

A la seua filla, Vicenta Murillo Palanca, li agraïm l’accés a tantes fotos, documents i històries, que descriuen una forma de vida particular.

És una col·lecció extensa, hem agrupat per un costat les fotos familiars més antigues, i per altre hem organitzat les fotos (anys 70 a 2000) per temàtiques. El que queda és un mirada sobre la vida social i festiva en Alfara, amb la nostra protagonista com a fil conductor. També és una manera d’observar el passat recent de la nostra comunitat, reconèixer a persones que n’han format part i conservar-los en la memòria col·lectiva..

Contingut

Fotos familiars
Activitat social
Festeres
El pare i el tractor
Clavariesses
El cant de l’Aurora
Teatre
Fent paelles
Sant Antoni
Disfresses

Fotos familiars

Xiques retratant-se en fira. A l’esquerra, Vicentica la Llola, al seu costat la seua germaneta Encarna i a continuació una xica de la família de les Forneres, que tenien el forn a la plaça de Sant Joan de Ribera. A la quarta no l’hem reconeguda.

*****

El Frente de Juventudes d’Alfara, organització juvenil de la Falange, que després es convertiria en la OJE. Entre ells està José María Palanca, germà de Vicenta Palanca la Llola i tio de la nostra informant: és el segon per l’esquerra en la fila de baix. El que fa sis és el Ramblo. Es tracta d’algun campament, dels molts que s’organitzaven per als joves.

*****

Vint-i-cinc xiques, tres xics i dos xiquets. La foto és de 1951-52; no hem pogut esbrinar el motiu de la reunió ni a on estan, però és estiu i van totes mudades amb roba de diumenge. 8) Encarna Palanca, la Llola; 14) Lolita; 15) Rosario la Castellona; 17) Sunción; 27) Vicenta Palanca, la Llola, amb la filla —28) Vicenta Murillo— al braç. La xica més a la dreta (22) és Pilar Taroncher, Pilarín la Rica (de qui també hi ha una col·lecció de fotos).

*****

La festa del Sagrat Cor de Jesús, que organitzaven les monges, en una foto datada darrere el diumenge 14 de juny de 1953 (foto I. Zapater, València). Són xiquets de diferents edats, tots ells amb el ciri per a la processó.

Els xiquets són, d’esquerra a dreta, a la fila de dalt: Salvador Belmonte (?), José Estellés, Bartolomé Marqués, Vicente Gisbert, Adrián Carsí, Antonio Estellés Catalá, i Juan Serra Guinart. A la fila de baix: Vicenta Murillo, Miguel Benlloch (amb una banda negra de dol a la solapa), Francisco Català Ibañez, desconegut, Emilio Ramón Llin (?), Juan Ángel Murillo [altres persones pensen que es tracta del pare de Emilio Berga Barat], José Luis Cuñat, Francisco Casaña Cabo (que es feu metge), Espinosa Carpio, i un desconegut.

*****

Encarna i Vicenta (ací tenia 27 anys), les dos germanes Lloles. De la maneta de sa mare, Vicentica Murillo. El xic de darrere a la dreta podria ser Juan José Murillo, marit de Vicenta i pare de Vicentica. Van cap a l’església amb el cap cobert. És curiós el sol de rajola, entenem que dels nombrosos rajolars del poble. Foto Cervera, dimarts 28 de desembre de 1954.

*****

Processó del “Encuentro”, 1955. Quan el Crist Ressuscitat es troba amb la Mare de Déu del Remei, a esta li lleven el vel i les xiquetes solten els pardalets o els coloms que porten en les cistelletes. 3) Pili la Rambla, vestida de negre perquè se li havia mort un iaio; 4) Paquita; 5) Vicenta Murillo, La Lloleta. Darrere, entre la 2 i la 3, Castelló, un cosinet prim de Vicenta. Foto Luis Zamorano, Montcada.

*****

Boda d’Amparo i Nelo, el germà de Vicentica la Llola, que posen amb familiars de Sagunt (al voltant dels novençans), amics i veïnat, davant de la casa d’ell (la de la dreta). 1) el fill de Pilar (20); 3) José Luis Cunyat Sesé, germà d’Enric, fill de Maria Sesé (24) i net de (16) l’àvia d’Enric Cunyat Sesé; 17) Vicenta, l’auela Llola; 18) Rosario, germana de (20) Pilar; 19) Vicentica la Llola; 20) Pilar; 24) María Sesé (a la que Vicentica, la nostra informant, recorda amb molt d’afecte); 25) Vicenta Murillo mostrant el bosset que li havien regalat; 26) Encarna (ajupida davant, de negre i amb davantal); 27) el xiquet és un Ramblo.

Encarna Palanca, Llola (26), porta davantal, potser el convit de la boda es feia en sa casa i ella era una de les que servien el xocolate, les pastes i els licors (una antiga cançoneta que no ens han sabut cantar contava com es tancaven els armaris per a que els xiquets no arribaren als dolços abans d’hora). La casa de l’esquerra era de la família Cunyat Sesé, i entre el veïnat hi havia una relació quasi familiar, de fet la família Llola apareixen en fotos del convit de comunió d’Enric Cunyat (que vorem en una altra ocasió).

Foto PENFEL, 1958.

*****

D’esquerra a dreta, Rosarito la Rambla; Encarna la Llola; Vicenta Murillo agafant-se la falda; José María Palanca (germà d’Encarna i Vicenta, que obrí el bar al cantó de la plaça de la Creu); la xiqueta que té davant és Josefa Murillo; el xiquet és el germanet, Juan Ángel, que està davant de sa mare, Vicenta la Llola. Finalment la xiqueta de la punta de la dreta és Pili la Rambleta, neboda de Rosarito. Són fotos de la cavalcada de la Cruzada de la Bondad [de la que ens parlà amplament Pilar la Rica, que estava en l’organització], tal i com es pot comprovar per la creueta de Sant Jaume que porten els xiquets. Diumenge 8 de març de 1959.Foto L. Zamorano, Montcada.

*****

La laboriosa ornamentació dels carrers en la festa per la canonització del Patriarca Sant Joan de Ribera, probablement el dissabte 1 d’octubre de 1960, en què el cos del nou sant es va dur en processó pels carrers del poble. La tanca de l’esquerra era la casa de la família Cunyat Sesé. El xic que apareix era un amic de la família que vivia a Montcada. Foto J. Pérez Romera, València.

*****

Clavariesses d’alguna festa. D’esquerra a dreta són Encarna la Llola, una desconeguda, Lolita la Pelaílla (sogra de Marisa, l’exalcaldesa); la que fa quatre Pilarín la Rica de nou, i dos xiques més desconegudes per a nosaltres. Estan a la plaça de Sant Joan de Ribera, darrere tenen el monòlit i al fons a la dreta reconeixem la porta de l’actual ajuntament, aleshores escola i noviciat de les Filles de la Immaculada Concepció de Buenos Aires. Foto M. Catalá Pérez, València.

*****

Encarna la Llola i dos familiars o amigues, de nou assegudes a les escaletes del monòlit de la plaça de l’església. La casa que tenen darrere és l’actual Bar la Plaça. Foto F. Martín, València.

*****

Vicenta la Llola, una tia de Vicentica, casada amb un xic d’Alfara, i una germana d’esta. És la Primera comunió d’un fill de la dona del mig, que agafa de la maneta a la seua germana. Conta Vicentica Murillo que quan morí el marit de la xica del mig, com que volien enterrar-lo en Alfara, el van dur a casa de sa mare i van dir que s’havia mort ahí, per evitar embolics legals i el pagament del trasllat. Aquella dona vivia prop de les vies del trenet (l’home era maquinista), tocant la central de la llum, i es deia al veïnat que tenia tota la llum que volia! Foto I. Zapater, València.

*****

El segon per l’esquerra és Juan José Murillo, el tio Murillo, el pare de Vicenta. Davant, ajupits, Fèlix Casaña, dos germans Aguilar, José María, que fou alcalde, i Juan Miguel (a la punta de la dreta, amb ulleres de sol). Drets, el quart per la dreta, el tio Torres el Borreguero, i a l’esquerra té a Pantaló i a Gregorio; el de la punta de la dreta era un germà d’Irene Palau. Podrien estar de viatge, possiblement seguint al València CF.

*****

Regina (Pilar Lloris Chirals, amb el ram de flors) i Cort d’honor de les festes de 1969. D’esquerra a dreta: María José García, Nieves Gramuntell, Amparo Tomás, María Hernández, Rosario Taroncher la Paua, Pepa Fort, Pilar Lloris, Mari Carmen Zamorano, Mercedes Montoya, Vicenta Murillo (la propietària de les fotos) i Conchín Company. Darrere d’elles està don Emilio, metge d’Alfara des d’abans de la guerra i cronista. Podrien estar a la casa de Pili Lloris, amb la taula parada. Foto E. Feliu.

*****

Inauguració del nou centre del Col·legi Ramón y Cajal, l’antiga Acadèmia Lepanto, en 1969. Vicenta Murillo és la xica de davant a l’esquerra, i les següents són María Hernández, Conchín i Mercedes. Darrere, una banda de música (de Montcada?). El senyor entrajat pareix don José Solaz, el fundador de l’Acadèmia Lepanto.

*****

Una altra instantània de la inauguració de l’Escola Ramón y Cajal. A l’esquera reconeixem a don Emilio Ramón Llin, metge, cronista i “força viva” del poble, i davant d’ell el capellà don Llorenç. L’home amb corbata és Luciano, pare de Pilar, la regina de festes, i el següent home és el Borreguero. Són regidors, el jutge i funcionaris locals. A la dreta, discretament, la banda de música.

*****

En la fila de darrere, la cort d’honor de les festes de 1972, que són, començant per l’esquerra, María Teresa Navarro Domingo, Concha Camps Rodríguez, María Teresa Sales García, Lolita Casaña León, Josefina Casaña Muñoz, la regina de les festes María Pilar Beltrán Muñoz, Josefa Murillo Palanca (la germana de Vicenta, marcada amb una X), Amparo Bosch Navarro, Mercedes Gregorio Carrió, Pepita Molins Poveda i Trinidad Marqués Alfonso. Possiblement han fet la imposició de medalles de plata de la Mare de Déu dels Desemparats, que es feia a la gent major (?) després d’un berenaret. El capellà, natural d’Alfara, és José María Serra (que tant i tan bé va escriure sobre el nostre poble!, i que era retor de Catarroja). Marcada amb una X, la tia Encarnación Cardo (tia de Vicentica), que amb noranta-nou anys arribà a ser la més major d’Alfara. Foto E. Feliu, Montcada, 1972.

Activitat social

1976. A la Discoteca Eros, a on probablement s’hauria celebrat algun esdeveniment: una de les xiques mostra a càmera una placa honorífica. 1) el tio Murillo, 4) Tere, 5) Daniel, 6) Mercedes, 7) Vicente el Negre (propietari del bar Silvestret). L’Eros Club tingué una època molt bona en què venien artistes molt importants

*****

Bartolomé Serra i la dona, la tia María; Pureta i el seu home, que era germà de María; i Vicentica i Juan José. Pareix que acaben de sopar i han girat les cadires per vore algun acte. Foto E. Feliu 1976.

*****

Una norantena de persones de viatge en algun tipus de claustre, potser d’algun convent. Davant, ajupit, el capellà José Brosell; son pare Fernando, que fou alcalde (1987-1995); José el Tendre, Vicentica La Llola… Diumenge 2 d’agost de 1978.

*****

La tia Maria, Vicentica (amb el cigarret), una desconeguda i José Cabo Fabregat, recolzats sobre un piano. La tia Maria contava la repressió a què someteren a dones d’esquerres com ella en acabar la guerra: les raparen, les obligaren a anar a netejar l’església, etc. Foto d’E. Feliu, 1981.

*****

Vicentica amb un desconegut que li lliura algun tipus de diploma i un obsequi; José Cabo, amb un micròfon en la mà, i Silvino Palau, primer alcalde democràtic d’Alfara (PSOE, 1979-1983). Foto Feliu, Montcada, 1982.

*****

Amb un jove Vicent Ruiz, “El Soro”, torero de Foios que venia molt per Alfara. Darrere tenen, d’esquerra a dreta, al Salsero, al Plater, el Forner i Pepe l’Olivero. Els xiquets són els fills de Josefa Murillo. El torero està signant una revista, en el revers de la qual podem llegir “La vuelta al mundo de Willy Fog”, série emesa en 1983.

*****

La Llola passant models de la tenda de Tere i Daniel. Pareix que estan a les escoles, amb una pissarra darrere i moltes xiquetes i xiquets com a públic.

*****

Amb el micròfon en mà, Don Emilio Ramón Llin, cronista i metge d’Alfara i d’altres pobles de la contornada —en la majoria dels quals té carrer dedicat.

Ens contava Vicenta Murillo, la Lloleta, que de xicoteta creia que a tots els metges els deien “don Emilio”, perquè no en coneixien altre. Don Emilio ja estava en Alfara quan a la guerra, i d’ell parlen amb afecte Bartomeu Pascual Chapa o Rafael Esteban, en les respectives entrevistes. Es conta que durant la guerra civil va amagar en casa unes mongetes. Era cronista d’Alfara, i com a tal era orador i escrivia als llibres de festes. També tocava el piano i era una presència il·lustrada en els ambients més distingits. A més de metge també es feia càrrec dels parts (al contrari que Vicente Farinós), la qual cosa li criticaven les comares de la zona [veure Pura Herrero i Pura Palacios, comares de Montcada]. També hem sentit dir que posava injeccions d’aigua, perquè no hi havia medicines, i hi ha un rumor segons el qual algunes persones van agafar l’hepatitis C per ixes injeccions; pareix ser que esta malaltia va ser habitual en Alfara durant un temps.

Pilar Molins recorda que quan parlava en públic acabava dient: “Alfara es y será: Alfara del Patriarca”.

Darrere d’ell, Elvireta Torres, i davant el primer és el marit d’esta, Eugeniet.

*****

Amb SS.MM. els Reis Mags a l’església.

*****

Festa al carrer Major (?), potser davant de la casa d’algun clavari major que traguera la taula per convidar al veïnat. No sabem a on estan exactament, potser ja no existix la casa de darrere. Reconeixem a Vicentica i Juan José; a la vora amb la camisa blava a Domingo, un home originari de Gàtova (un poble amb què hi ha molta relació en Alfara), i darrere d’ella, amb els cabells llargs, a un fill de Domingo.

*****

Vicenta amb l’auelo Manyano. Al cap de la taula està Norat. El primer home assegut per la dreta era practicant en Alfara; el segon era Blas. A l’esquerra, José Cabo, Miralles i a continuació don Álvaro, retor del poble; Ismaelet… Darrere, amb samarreta roja, Teodoro. Estan al pati de les monges.

*****

Al fons a l’esquerra, Vicente Silvestret i Mercedes, en front la Prades i l’home; a esta punta de la taula, Conchín i l’home i davant Vicenta la Llola amb Juan José Murillo. Han acabat el banquet, com es pot deduir pel fet simpàtic que Juan José s’ha hagut de despassar el cinturó.

*****

L’Associació d’Ames de casa, pintant ventalls. Segona per l’esquerra, Rosa; Concha, la professora. Per la dreta, Salve, Vicentica la Llola, Lola la Castellona, i de blau Amparito la Portera. Vicenta pintava i tenia molta habilitat per a fer manualitats.

*****

Sopar de jubilats en la seu de l’Associació: Azucena, Concha, Vicentica, Tere i Lola. 2001.

*****

Grup de dones de l’Associació d’Ames de Casa. Des de l’esquerra, les dos primeres són Rosa i Azucena. Assegudes davant, Concha la Castellona i Vicentica, cosines germanes. Ens han contat que Concha se n’anava a collir taronja, en plena campanya, però va saber que havia mort de repent la mare de Pilar Molins; va deixar el cabàs i va perdre el dia per anar a amortallar-la. Eren unes dones generoses que feien comunitat i que mereixen un record.

Festeres

Vicentica amb la regina i cort d’honor de les festes de 1990: María José Bosch, Belén Martínez, Raquel Chacón, Lucky Roca i les germanes Elena i Amparo Ros. Vicentica porta, a més del palmito, una foto de la Mare de Déu.

*****

1978. Teodoro i Juan José Murillo acompanyen a Inmaculada Fenollosa [filla de Paquito Fenollosa, president d’honor del Llevant UE].

*****

1979. “Comparsa de labradores”, diu en alguns dels garrots. Es tracta d’unes comparses de Moros i cristians de Biar que vingueren a festes un any o dos. La dama és Amparo Real, filla de Teodoro.

*****

­

L’alcalde, Adrián Carsí Serra, Vicenta i la reina de festes i dames d’honor de 1984, respectivament: Conchín Casaña León, Montserrat Palanca Palau, Amparo Bosch Epila (regina), Amparo Penalva Grancha, Chelo Ibáñez Company i Amparo Navarro Rodrigo. Estan en l’entrada a l’ajuntament. Ens crida l’atenció que la primera dama de l’esquerra estiga fumant dins de l’ajuntament, un gest comú en aquells anys però que hui seria impensable.

El pare i el tractor

El pare de Vicenta, Juan José Murillo, col·laborà molt a festes amb el tractor, arrossegant carrosses en diferents cavalcades en Alfara i Montcada (d’on era natural). En la primera foto té al seu costat a un senyor de Saragossa, i a continuació el jove que va assegut és el fill de Juan José. L’home de més a la dreta podria ser el pare d’Imma Taroncher. La foto és d’E. Feliu 1976.

En la segona imatge veiem la cavalcada passar pel carrer Major de Montcada; Pilar Molins pensa que les xiques de la carrossa podrien ser les purissimeres.

En alguna ocasió a la cavalcada van tirar gallines (ho vorem en una foto més avant), i molta gent en va traure profit, perquè eren bones ponedores!

*****

Juan José Murillo (el tio Murillo) rebent el tercer premi del III Concurs de Maquinària Agrícola de Montcada de mans de la regina de festes de la població veïna en 1974, María Rosa Escrig Ortí. En la primera imatge, al fons, Arsenio Megía, funcionari de l’ajuntament de Montcada. Les dos foto E. Feliu, 1974.

*****

Rebent un trofeu en el IV Concurs de Maquinària Agrícola de Montcada, de mans d’una de les dames d’honor de 1975, Conchín Alós Palanca (de la Carnisseria Sidreta). Entre els dos reconeixem, assegut en primera fila, al que era alcalde de Montcada, Ricardo Lluesma, Borrega.

Clavariesses

Sis matrimonis, clavaris de la Mare de Déu dels Desemparats en 1975. 1) Reme; 3) Conchín, 5) Mercedes Santafé i el seu marit 6) Vicente Granell, Silvestret; 7) Vicentica la Llola i 8) Juan José Murillo; 10) Francisco Sorní, el metge; 11) la Prades.

*****

Ací retrobem a les mateixes clavariesses, soles i amb els marits, preparades per a la provessó.

*****

1975. El grup de llauradores i llauradors que eixien a la processó el dia de la Mare de Déu, acompanyant a les clavariesses. Els adults de darrere a la dreta són els germans Mercedes i Lluís. Els dos llauradorets de negre de l’esquerra són els germans de Vicentica Murillo, Tomàs i Eduardo, i el xiquet menut de davant és el fill d’ella, Dani.

*****

1977.

*****

1977.

*****

Les clavariesses i els acompanyants davant de la Mare de Déu. 1977.

*****

Clavariesses de nou en 1977, amb les llauradores i llauradors. Un any més trobem als fills de Vicenta La Llola com acompanyants de les llauradoretes. Mercedes du al braç al seu fill David.

*****

Clavariesses de la Mare de Déu d’Agost, amb els ciris ornamentats per a eixir a la processó: 5) Vicenta la Llola; 6) Conchín, dona de Paquito Fenollosa; 11) Vicentica. Festes de 1977.

*****

Grup de festeres, probablement de la Mare de Déu dels Desemparats, sense data. 1) Reme la Tarana, 2) Ana, filla de 4) Mariana, 5) la Prades, 6) Mercedes, 7) Conchín, 8) Vicentica la Llola.

El cant de l’Aurora

Pilar Molins opina que estes podrien ser les festeres de la Puríssima. 1988.

*****

*****

Entre altres faenes, Vicenta es feu càrrec d’ensenyar el Cant de l’Aurora a les clavariesses de las Hijas de María. 1999. En la majoria de les fotos es veu com porta la campaneta en la mà, amb un dit dins per a que no fera soroll.

*****

Vicenta ajudant-se d’una crossa… i del director del Cor d’Alfara, Vicente Palau, a l’esquerra. Dijous 23 d’agost de 2001.

Teatre

Una obra de teatre en què participà Vicentica Murillo a mitjans dels anys 60, amb direcció del dramaturg Manuel Molins i vestuari de la germana d’este, Pilar Molins (amiga i informant a més en esta col·lecció). Ella està asseguda davant mateix del xic dret a la dreta. El de més a l’esquerra és Josep Marí. Recorda que es tractava d’un clàssic, potser de Lope de Vega, i ho recorda lent i un poc avorrit. Eren activitats lligades a la parròquia.

*****

Representació del sainet còmic en un acte Nelo Bacora (de Josep Peris Celda, estrenada en 1918). A l’esquerra es veu per darrere el cap de Luis Granell, aleshores alcalde d’Alfara. En la següent fotografia veiem, a més de l’elenc, a fra Vicente Taroncher (esq.) i a un cardenal com a públic de primera fila. 1978.

*****

Vicenta dirigint un grup teatral, probablement són sainets valencians. Està datada en 1988.

*****

Poc sabíem d’esta fotografia, reconeixíem darrere a Vicenta la Llola i pensàvem que el xiquet que du el got era el seu fill Eduardo. Però tenim la fortuna d’haver rebut un llarg comentari de Joan Giralt-Bailach (podeu llegir-lo complet al final d’esta publicació), que explica l’actitud col·laboradora de Vicentica (i la de Bartolomé Serrra) i identifica l’activitat i el seu context. Gràcies Joan!

«[La foto] és del [diumenge] 17 d’agost de 1980 -que jo estava allí.
El lloc és el parc de la parròquia. El moment, l’habitual homenatge que la Junta Parroquial de Caritat feia per a la gent gran. Després d’una missa, el grup de teatre aficionat del poble representava un sainet. El cas és que el grup aficionat havia parat la seua activitat, però tot i això hi hagué funció per als vells aquell any.
A la foto, que reflecteix l’esdeveniment, apareixen uns adolescents de 13 anys, quatre de Montcada i quatre d’Alfara, que són els que representaren el sainet “Fenómenos”. Darrere seu podem vore a la imprescindible i enyorada Vicentica, la Llola -sempre implicada en estos afers-, i al també enyorat Bartolomé Serra -que havia dirigit fins llavors el grup aficionat.
Com que jo era fan del grup i Bartolomé era nòvio de la meua cosina germana, Pilar Soriano Bailach, li vaig demanar uns sainets per a fer a l’escola -el Patronat de Montcada-, que després representàrem en l’asil de vells de Massarrojos. Sabent açò, Bartolomé ens proposà actuar en les festes d’Alfara, ja que ells ja no ho farien. A partir d’ací comencem una aventura -que durarà un parell, o tres, d’anys- amb un Grup Juvenil de Teatre, incorporant altres joves d’Alfara. I ací entra la meua veïna Vicenta Palanca, la Llola, ajudant en tot, sobretot en la caracterització, vestuari i maquillatge. I tant ella com Bartolomé, donant consells i assessorament quan passaven pels nostres intuïtius assajos a l’antic teatret (on hui hi ha la llar de jubilats).
El xic amb el got de la foto no és Eduardo Murillo Palanca, sinó un xic de Montcada, José Manuel Bondia.
D’esquerra a dreta, podem vore: d’Alfara, (1) l’enyorat Vicent Huguet -que també ix en la foto anterior de 1988-; els quatre de Montcada: (2) J.M. Bondia, (3) Pepa Lluesma, filla del Dalio, (4) Jesús Tronch -que em sembla que ara és veí d’Alfara-; (5) Josep Alòs; i els altres tres d’Alfara, (6) Jesús Guanter, actual regidor; (7) jo mateix, Joan Giralt Bailach, nét de l’Olivero -i cal dir-ho, fill de Bàrbara Bailach, l’Olivera; i (8) Leonor Cabo.»

*****

Vicenta la Llola amb Elies i cantant albades en la presentació de la Falla la Unió d’Alfara, en 1988. L’altra cantant és Tere, cunyada de Vicentica Murillo, que també té molt bona veu.

Fent paelles

1986, 1987. Les paelles del 9 d’octubre. En la segona foto, el de davant a l’esquerra és Juan Ángel, el germà de Vicenta la Lloleta. La cuinera és, en tots els casos, sa mare, Vicenta Palanca, la Llola.

*****

Cuinant paelles a la plaça de l’Antic Regne de València. En la primera imatge, el Xato sofregint la carn; darrere tenen la travessa de Sant Joan de Ribera i el carrer Cisterna. La plaça està molt canviada. En la segona imatge, amb les paelles ja acabades, tenen darrere l’inici del carrer Major. Foto Gómez, Montcada.

Sant Antoni

A la Beneïda dels animals, per Sant Antoni Abad, tenia l’habilitat de crear espectacle amb animalets vestits. La robeta la feia ella mateixa amb la seua màquina de cosir. En este cas es tracta d’un conill disfressat de cowboy, que a més traïa d’un barret de copa.

*****

Beneïda dels animals per Sant Antoni Abad. Guillem li dóna un quadre. E. Feliu, diumenge 17 de gener de 1982.

*****

Un gosset és D’Artacán, el dels tres “Mosqueperros”. En la segona imatge la veiem amb el trofeu.

*****

El gat convertit en el Pare Noel, que també li va valdre un trofeu. 1986.

Disfresses

Cavalcada a les festes de 1972. 1) Marujín Molins, 4) Conchín la Salsera, 5) Irene, una xica d’una família sevillana que s’instal·laren als “pisos de la Fosforera”; 7) Paquita la Fornera, 8) Vicentica la Llola.

*****

Vicenta la Llola, disfressada a les festes de 1978. Tenia molta habilitat i molta inventiva per disfressar-se.

*****

Disfressada de l’emperador Claudio, sense data.

*****

Disfressada de mexicà amb un barret “charro”, amb Silvino Palau Roig, alcalde entre 1979 i 1983.

*****

Amb Pili Palau. Fotos d’E. Feliu, 1983. Tornem a recordar que els vestits (per a ella i de vegades per altra gent) se’ls dissenyava i cosia ella amb la seua màquina. Era molt activa, però després l’artrosi la feia patir. D’altra banda, la seua filla, Vicenta Murillo, ens conta que a son pare li feia vergonya i que no sempre l’acompanyava.

*****

1986.

*****

Amb disfressa tropical i sacsant maraques en la festa del Roser. E. Feliu 1988.

*****

Disfressada de bruixa amb la seua bola d’adivinació (una tulipa d’alguna llum).

*****

Vicenta i els seus set nets, disfressats com a Blancaneus i els set nanets. La dona de la dreta és Conchín Riaza.

*****

Esportista amb la torxa olímpica; darrere, vestida de mexicana, la seua filla Josefa. I al fondo veiem un camionet carregat de gàbies de gallines que es llençaven vives per a que les agafara el públic.

*****

Vestida de boda, amb una colflor de ramell i escarola com a corona. L’acompanya l’home de Paca.

*****

Probablement a Nadal, sense data, com a Pare Noel carregat de regals. Carrer Sant Bartomeu, 60.

*****

A manera de reina mora, amb José Brosell (a qui hem vist més amunt en un viatge), que més tard s’ordenaria capellà i que en l’actualitat està establit en Roma.

*****

Amparo, Vicentica, la seua filla Josefa, Rosalía i una desconeguda. En la segona foto són les quatre mateixes que han intercanviat els vestits. Eren les xiques que a última hora anaven a netejar-li i a cuidar-la. El bon ambient és envejable.

*