“L’origen de les Festes Patronals i demés festes d’Alfara del Patriarca” (2013)

[Programa de festes 2013, sense numerar]

Origen de les Festes Patronals i demés festes d’Alfara del Patriarca

Extracte del llibre Agricultura, vida i alimentació en l’Horta nord de València durant la baixa edat mitja i l’edat moderna: el senyoriu d’Alfara del Patriarca», d’Enric Chiralt Bailach.

EL PATRÓ DEL NOSTRE POBLE, SANT BERTOMEU, HA SIGUT I ÉS DES DEL SEGLE XVI FINS ALS NOSTRES DIES EL PATRÓ D’ALFARA, AL QUAL ES DEDICA LA MAJOR FESTIVITAT DEL POBLE. LA FESTIVITAT DEL PATRÓ VA SER POSSIBLE GRÀCIES A LES APORTACIONS MONETÀRIES DELS SENYORS, JA QUE EREN QUI COSTEJAVEN LES DESPESES D’ESTA CELEBRACIÓ (MÚSICA, CERA O L’ENCENS ENTRE ALTRES DESPESES).

En quant a la part més lúdica, es duien a terme una sèrie de balls nocturns, com a complement de les celebracions religioses de la festivitat de Sant Bertomeu. Esta sèrie de balls duraven fins una setmana. L’origen es remunta a l’Agost de 1657 quan el Real Colege de Corpus Christi va concedir permisos que varen fer possible esta setmana de celebracions. Dies que coincidien amb la disponibilitat laboral de la majoria dc la població ja que es produïa un descans entre el fi de les llavors de les eres i abans de començar la verema. Una autorització consebuda en 1658 significaria la imposició d’esta setmana de festes.

No només es celebraven festes i processons en honor a Sant Bertomeu. També per la Mare de Déu d’Agost i el Corpus, esta última no sols es celebrava en el nostre poble, sinó que es va estendre per tota la geografia valenciana a partir de la conquista cristiana. Així es convertiria en la festivitat local més antiga junt amb la de Sant Bertomeu. La festivitat del Corpus Christi va sorgir per ordre de l’església.

El dia 24 d’Agost es celebrava i es celebra la festa de Sant Bertomeu. En canvi, la celebració de les altres dos festes variava en dies, ja que el clero de Moncada es tenia que desplaçar a Alfara.

Com la celebració d’estes festes suponia un ampli gast econòmic, els veïns d’Alfara demanaren al Vicari General que durant tres anys es suprimiren les festivitats. Nomes es durien a terme la missa i el sermó de les tres celebracions, ni processons ni la assistència del clero de Moncada amb el fi de fer possible les obres de la construcció de l’església d’Alfara, ja que no es trobava en bon estat i es va tindre que habilitar una sala del Castell per a funcions pròpies de l’església.

A partir del segle XVII s’incorporaren altres festivitats dedicades a diferents sants. Així, a l’any 1667 es fundà la confraria de Sant Vicent Ferrer. Va ser a finals del segle XVIII i principis del XIX quan començaren a celebrar-se les festes dedicades a Santa Bárbara i a la Mare de Déu del Roser. La devoció per estos Sants arribava fins a les cases dels veïns, qui penjaven de les parets quadres.

Dins del Convent de San Diego es celebraven altres festes, com la festivitat dedicada al titular del convent, San Diego, i la de Sant Francesc, ja que era un convent de franciscans. Encara que estes devocions eren de caràcter intern, participaven en elles molts alfarers. També es celebraven altres festes dedicades a altres sants que tenien altar propi dins del Convent. Els titulars dels altars es feien càrrec de les festes dedicades a cada sant, la majoria d’ells veïns d’Alfara.