Àlbum fotogràfic de don Pedro Tortajada Blasco, mestre d’escola

Hem accedit a la col·lecció de fotos familiar de José Pedro Albert Tortajada, que entre moltes meravelles conserva unes quantes instantànies del seu avi, don Pedro Tortajada Blasco, mestre d’Alfara a qui se li va dedicar un carrer fa uns pocs anys. Ja ens ocupàrem de don Pedro en la publicació Expedients de depuració dels mestres de la República en Alfara, on ens va sorprendre la dignitat i la personalitat del bon mestre, que en temps de dogmatismes polítics defenia que només s’havia de justificar davant del Ministeri.

Aprofitem l’excusa de les fotos per tornar a parlar d’ell, i sobretot, per posar-li cara i context.

Pedro Tortajada va nàixer en Ademús en 1882, va estudiar magisteri i es va casar amb Pilar Donderis.

Pedro Tortajada i Pilar Donderis, la seua dona, en octubre de 1909, fotografiats per Francisco Gimeno Gil, de l’estudi J. Derrey, a València.

La primera notícia que tenim del seu treball en el magisteri és de quan el destinen a Cartagena, al voltant de 1909. Hi estaria sis anys, i en 1915 li donaren plaça a Gilet, on ocupà la plaça de mestre de xiquets durant deu anys. En 1918 és elegit vicepresident de l’Associació de Mestres del districte de Sagunt.

D’esta etapa es conserven dos fotos precioses que reproduïm a continuació:

Pedro Tortajada, entre alumnes a les escoles nacionals de Gilet.

Pedro Tortajada Blasco, amb barret, a la punta de la dreta, amb la banda de Gilet. Les dos xiquetes que té davant ja pareixen les seues filles majors, Gloria i Pilar. La foto és molt interessant: es veu la banda, asseguda, sense uniformes, rodejada de gent, la majoria hòmens amb barrets o gorres irlandeses a la moda d’aquells anys. Les dones s’abriguen amb toquetes. A la dreta de la foto es veu un tancat amb canyes i cordes, amb un ninot i una bandera, potser és una foguera o altra cosa que no entenem. I pareix que una traca creua per damunt de tots.

Probablement d’esta mateixa època és la fotografia següent, en què trobem de nou a l’home entrajat que l’acompanya en la foto de dalt.

Són quatre companys, tots molt ben vestits (també molt primets), jugant al dòmino en un agradable corral emblanquinat, fresc i lluminós.

Tot i que el jornal dels mestres era curtet —especialment per a mantindre una dona i tres filles (un xiquet havia mort menut)—, anaven extremadament elegants. Havien de ser un model per a xiquets i xiquetes, i les formes eren impecables.

A Alfara arriba en 1925, i ja s’ instal·laria amb la seua família definitivament: fou mestre de xiquets fins a 1952: vint-i-set anys.

José Pedro conserva algunes fotos d’aquells anys feliços, amb les xiquetes creixent i bones relacions en el poble.

Don Pedro, fotografiat a l’estudi J. Derrey en abril de 1936 per Francisco Gimeno Fayos, i una foto del mateix any amb el seu germà Abel, que se n’anà a Argentina.

Pareix que en la mateixa sessió al corral es va retratar tota la família: les germanes Pilar, Gloria i Teresa amb els seus pares, Pilar i Pedro, i Abel de nou.

Ja sabem que l’any 36 va ser moment de convulsions, amb el colp d’estat i l’inici de la Guerra Civil. A Alfara es feu la col·lectivització de la terra i de la indústria, la conversió de la iglésia en magatzem i més avant hi hagué la coneguda acció armada que afectà al campanar (està tot relatat en primera persona per Rafael Esteban, el Xurro, en Anarquisme i col·lectivitzacions a Alfara i comarca durant la Guerra Civil, i també tenim testimonis de Bartolomé Pascual Chapa, Hilario Marí, el Pare Wenceslao / Maximino Lluesma Català i altres).

A la fi de la contesa, l’expedient de depuració li resultà favorable, de manera que continuà en el seu lloc de treball. L’avalaren el metge don Emilio Ramón Llin, l’obrer Ángel Marqués Lleonart i l’alcalde Francisco Catalá. Però, la incomoditat del règim amb els mestres continuà manifestant-se durant anys. En l’acta municipal del 7 de novembre de 1944 se l’amonesta severament: se li reprotxa la seua conducta abans, durant i després de la guerra, se’l qualifica de desafecte al règim, que no du als xiquets a missa en festes de precepte i que no dona les llistes de faltes d’assistència. Reproduïm de nou el text complet de l’afer dels mestres, en què don Pedro fa gala de nou d’una personalitat infrangible:

El señor Alcalde dio a conocer el contenido de la circular nº 29 del Gobierno Civil y Jefatura Provincial del Movimiento ref. O….. de fecha 23 de Octubre último leyéndola por sí mismo en voz alta y manifestó que para conocimiento del Maestro Nacional y de las Maestras Nacionales les había requerido a esta Alcaldía y en la misma forma que da conocimiento a la sesión dio conocimiento a los Maestros dándola a leer a los mismos que por haberla interpretado al pronunciarla el Señor Alcalde renunciaron a leerla y dándose por enterados de su contenido. Y a esto contestó el señor Maestro Nacional Don Pedro Tortajada Blasco que no tiene nada que ver el Gobernador ni… el Alcalde, ni tiene por que meterse con él, pues tan solo obedecía órdenes del Ministro de Educación y del Inspector de 1ª Enseñanza y que a él aunque se lo ordenara el Gobernador no haría la Escuela nocturna porque para hacerla le debían pagar la cuarta parte del sueldo que no se le abonaría y ni aun así porque no se lo permitía su salud a lo que el Señor Alcalde le replico que se limitaba a darles cumplimiento a la citada circular y que del incumplimiento de la misma daría conocimiento a sus Jerarquías superiores y el señor Maestro contestó que él cumplía estrictamente la Ley y que no podían meterse con él. El Señor Alcalde le manifestó que en cuanto al cumplimiento de la Ley es casi seguro que V. incurrirá en faltas y a la Ley nos atendremos porque empieza Ud= Primero. Por no cumplir las ordenes que dimanan del Ministerio en cuanto a enseñanza Religiosa política, es decir que ya empieza V. por no llevar los alumnos a oír la Santa Misa los Domingos y días festivos y no sigamos cosas mas, pues le ha rogado a Ud. varias veces que me mande la lista de faltas escolares y es Ud. precisamente el que no justifica que todas las faltas que ha habido han sido justificadas y yo le pido a UD que semanalmente con arreglo a la Circular nº 3477 del Gobierno Civil de esta provincia de fecha siete de Junio de 1943 me remita la lista de los que en la semana no han asistido a clase con falta justificada o no justificada y UD me contesta que tiene suficientes atribuciones para pedir a un alumno de la Escuela a justificar la falta. Y no obstante la semana anterior de las faltas que justificadas que UD tiene que ha habido en el horario de clases me indica el Guarda rural que llamó la atención a unos alumnos que están matriculados en este curso a su Escuela. Y en esta forma continua el Señor Maestro queriéndose justificar y… su criterio que no tiene porque atender a mas autoridades que el Excmo. Señor Ministro y el Señor Inspector de 1ª Enseñanza.

El Señor Alcalde puso de manifiesto que de todos era conocida la conducta del Señor Maestro en periodo antes de la guerra, en periodo de Guerra y después de la Liberación así como el escaso rendimiento y la poca cultura de los niños de esta localidad acuden a la Escuela Nacional de niños así como el poco afecto que este Señor Maestro tiene por la Causa Nacional ni al Frente de Juventudes pues se niega a suscribirse a la Revista “Mandos” que tienen la obligación y como le dijo el Sub Jefe Local del Movimiento se niega a llevar a los niños a oír la Santa Misa porque se enfrenta con la ideología de los padres ya que a él le interesa estar muy bien relacionado con ellos antes que nada y que ya podíamos reconocer lo que quisiéramos que a el no le pasaría nada.

En vista de lo manifestado Don Santiago Santarrufina Hurtado Alcalde Presidente de este Ayuntamiento Municipal y Presidente de la Junta Local de 1ª Enseñanza significa que… la conducta observada por este Señor Maestro Don Pedro Totrtajada Blasco es la que ha de servir de ejemplo a los alumnos fuera el camino de los postulados de nuestro Movimiento.

El Gestor municipal Don Caralampio Catalá Mas propone elevar al Excmo. Señor Gobernador Civil conocimiento de estos hechos para que obre con conocimiento de causa de la que todos los asistentes a esta Sesión lo ratifican remitiéndose además la copia del acta del fecha 20 de febrero de 1932 de la Junta Local de 1ª enseñanza de esta localidad.

Escoles nacional d’Alfara en temps de don Pedro; no hem reconegut a les dos persones que posen, que podrien ser mestres. Per la premsa de l’època sabem que les escoles es van pressupostar en 1888 i en 1890 estaven acabades; es digué d’elles que no n’hi havia de tan bones ni en la pròpia capital (L. Sellés en la Revista de Gandia de 24 de març). En 1983 es va inaugurar el col·legi actual.

Tot i el mal ambient polític, la vida social en el poble era plàcida, don Pedro estava ben reconegut i inclús existia un cert ambient intel·lectual de què formava part. M.ª Desamparados Navarro Hernández, neta del metge Vicente Navarro, recordava al programa de festes de 1985 (“Recuerdos”, p. 38) la seua infantesa en la casa familiar, que ara és seu de l’Ajuntament:

Algunas veces se reunían varios amigos de mis padres. Recuerdo gratamente al matrimonio Ramón Llin Bigné con las interpretaciones pianísticas de Don Emilio. Los dúos de zarzuela del matrimonio Urbano-Casaña, a los Gómez-Pantoja, a las interesantes charlas de Don Pedro Tortajada, el maestro de Alfara, la palabra culta y erudita de don Manuel Palau, a Don Ricardo Valero, etc.

També sabem per la família que al mestre se li feien molts agraïments en espècies. Ens contava José Pedro una anècdota molt aclaridora: uns xiquets portaren a doña Pilar (“doña” en tant que consorte) una coca, i a l’arribar estava pessigada. Com que feien careta de fam, en compte de renyir-los els va convidar a una bona ració.

Al Programa de festes de 2011 (p. 23), algú que signava com “Un alumne agraït. V.I.” publicà un text molt bonic demanant el reconeixement al mestre d’escola que es feu alfarí. Entre altres raonaments, entenem que no volguera denunciar als xiquets absentistes:

UN ABSENT A L’OBLIT

Des del meu modest saber, però des de la meua gran il·lusió, escric estes línies en honor i homenatge a En Pedro Tortajada Blasco, mestre nacional des de l’any 1925 fins al 1952, que en temps difícils degut a la poca formació dels nostres pares i a la rebel·lia de nosaltres, els seus alumnes, va saber inculcar-nos el do de la paraula i el saber per a solucionar els problemes que ens sorgien a diari, per el que hui tenim una joventut més formada.

S’ha reconegut la labor de molts mestres i ciutadans però, Don Pedro sempre està a l’oblit sent l’únic mestre que va tirar arrels al nostre poble fins al punt que descansa al nostre cementeri junt als seus familiars, alumnes i pares d’estos.

I qui no recorda les seues filles?

Recorde els seus passejos pel camp parlant amb els llauradors quan li deien: “El meu fill demà no anirà a escola, puix n’hi ha que sembrar”. Ell es feia càrrec de la situació i donava una lliçó magistral: “Dis-li al teu fill que faça una redacció del que sembres, com ho fas i quan ho replegues; i el que ell no sàpia li ho dius tu”.

Durant 40 anys he recordat als diferents alcaldes que han governat el nostre poble, els mèrits d’este bon home per a què tinguera un reconeixement públic i malgrat que he obtingut per resposta l’oblit i el silenci.

Jo demane a l’Ajuntament i és el sentir de la seua família i de molts ciutadans que l’edifici ubicat al solar de les velles escoles que s’anomena Centre Cívic, passe a anomenar-se Centre Cívic En Pedro Tortajada.

Un alumne agraït
V.I.

Les germanes Pilar, Gloria i Teresa (la mare de José Pedro), amb els seus pares: don Pedro i Pilar Donreris.

Pares i filles visqueren junts durant tota la seua vida: Pilar i Gloria es quedaren fadrines, i Teresa i el seu marit es quedaren a viure amb la família d’ella, al principi en unes poques habitacions.

Gloria és coneguda perquè treballà tota la vida com a auxiliar en la Farmàcia d’Alfara.

Segons la inscripció manuscrita al revers de la carta són Pedro Tortajada, Manolo Tortajada i el sogre del segon.

Don Pedro retratat una vegada més al corral o al terrat  de sa casa.

Don Pedro posant davant del Seminari.

Don Pedro, al voltant ja dels 80 anys, amb el seu netet, José Pedro Albert Tortajada, donant d’esta col·lecció. Don Pedro morí en 1963, quan el seu net només tenia tres anys.

Tanquem esta col·lecció pensant en una absència: no està el bust que de don Pedro feu l’escultor Alejandro Inglés Llorens. Alejandro sempre ha manifestat el seu afecte pel que fou el seu mestre, i confiem que en breu es podrà gaudir de la seua imatge en esta pàgina.