“El topònim Alfara del Patriarca”, de Josep R. Molins i Cabo (1991)

[Programa de fiestas 1991, pp. 32-33]

El topònim Alfara del Patriarca

Per Josep R. Molins i Cabo

Darrerement les senyals informatives de l’existència del nostre poble “ALFARA DEL PATRIARCA” han sigut ratllades de blanc i l’especificatiu i substituït per “DE L’HORTA”.

Apart del fet d’embrutar coses, hi ha una realitat: algunes persones pensen que el nostre poble ha de canviar d’especificatiu acomodant-se a una altra etimologia.

El Patrimoni toponímic del nostre poble ofereix una riquesa històrica que mereix una divulgació que la pose a l’abast de tot hom.

AL-HARA O ALHARA

El nom que els àrabs donaven al nostre poble era el d’AL-HARA. Apareix en una carta d’Ibn Amira dirigida a Ibn al-Abbar citada en l’obra “Kitab ar-rawd al-mictar”: textualment diu: “Es va perdre tot allò que excel·lia en gràcia i solidesa. Aixi el Pont i la Russafa. I al-Hulla i al-Sahla, que foren arrasats. I al-Churf i al-Rambla, que esdevingueren non desèrtics. Un nou desastre… caigué sobre al-Hara. I al-Kanisa hagué de lamentar la pèrdua de les vedelles salvatges de les gazeles que la poblaven”. Tots els autors, seguint a l’investigador Lévi-Provençal, situen al-Hara con un barri o lloc d’esplai del prat valencià.

El “Llibre del Repartiment” en l’assentament 1156 diu: “A Pere Dieç, Adam, Joan Periç, Domingo Vilalba i Gil Barratxina, jurats, i al Consell de Daroca, l’alqueria d’Alhara, integra”.

El nom d’Alhara no torna a apareixer documentalment.

ALFARA

La grafia “ALFARA” pren consistència prompte i des de 1246 fins als nostres dies es utilitzada ja sense modificacions. Els següents documents l’avalen:

Quan Jaume I canvia Moncada i Carpesa per Russafa als Templaris escriu: “la torre de Moncada limita amb el terme d’Alfara”… “i dita alqueria de Carpesa limita amb el terme de Petra, Borboto, Benifaraig, Coscolar, Carraixet i d’Alfara”.

En la Carta Pobla de Moncada, de 29 de Maig de 1248, al concretar unes terres diu: “que confronta d’una part amb el cementeri vell i de l’altra amb el terme d’Alfara i d’altra amb el camí que va al molí i alqueria d’Alfara”. En el mateix “Llibre del Repartiment” en l’assentament 2301 de 13 de Febrer de 1249 diu: “Per Nós i pels nostres succesors lloem, concedim i confirmen a vós Eixemén Péreç de Tarassona i als vostres succesors, a perpetuïtat, com a propietat franca i lliura… i l’heretat d’Alfara.”

En 1283 i front a les contínues violacions de les disposicions reials d’introduir i vendre vi a la ciutat de València feta pels homens de l’alqueria d’Alfara, Pere III ratifica les dites disposicions, encarregant al Justicia que castigue les transgressions.

L’impost del morabati de 1373 diu: “Ytem en les alqueries d’Alfara XLIII morabatins”.

Segons la trascripció feta per F. Tarin i Juaneda, en els pergamins del procés per a l’obtenció de la Jurisdicció Senyorial, de 1’1 d’Agost de 1394, diu repetides vegades “loch de Alfara”.

En les “Lletres de Avehinament” de la ciutat de València, de finals del XIV i principi del XV, apareix repetidament la grafia Alfara. Ferran el Catòlic dóna el 6 d’Abril de 1484 permís a Caterina Amerana per a construir un molí arrosser al costat dels molins fariners que tenia a Alfara o a Meliana.

Tota la documentació referida al Convent de Sant Dídac aporta també el topònim Alfara. Durant el segle XVII els llibres que s’editen repeteixen Alfara com es pot vore en els llibres d’Escolano, Viciana, Diago, Llop, Mares, etc.

Durant el segle XVIII la forma Alfara conviu amb la forma Alfara del Patriarca.

ALFARA DELS CRUÏLLES o ALFARA DE CRUELLES

Aquest topònim fou empleat fonamentalment en els segles XV i XVI quan la familia deis Cruïlles eren els Senyors Jurisdiccionals de la població i durà des del 17 de Març de 1396 fins al 7 de Juliol de 1595. No obstant això sols he trobat tres documents que ho reflecteixen.

A l’arxiu del Regne del València hi ha un document, datat en 1489, que, per a una millor identificació, parla d’Alfara de Cruïlles en un recompte de població.

Jeroni Soria en resposta al poeta Andreu Martí Pineda que l’invità “a acudir esta nit… per mostrar-vos que sou molt cevil i molt malcriat home” li diu “vos espere demà dimecres, dia de sent Sebastià, en Alfara de mossén Cruelles”, era el 18 de gener de 1528.

Hi ha un cens de població, que es suposa dirigit per Jeronim Muñoç, datat entre 1565-1572. Allí torna a figurar Alfara de Cruelles amb 80 cases.

En el segle XX diversos autors fan referència a aquesta forma com antiga i en desús.

ALFARA DEL PATRIARCA

Aquest topònim es va consolidant al llarg del segle XVIII, després de la mort de l’arquebisbe Juan de Ribera i quan el Col·legi del Patriarca era el Senyor Jurisdiccional d’Alfara.

Existia una ordre de l’Arquebisbe Rocaberti en 1682 que diu “Ytem per quant ens consta que en l’església i lloc d’Alfara… es deixen de celebrar les festes…” En 1722 els alfarers tenien necessitat d’acabar les obres de l’església que estaven fent i demanaren a l’arquebisbe que suspenguera la celebració de les festes durant tres anys. En la documentació de l’esmentat permís unes vegades apareix Alfara i altres Alfara del Patriarca.

El llibre titutal “El Atlante Español” d’Espinalt, el mapa de Floridablanca (1788), el mateix Cens de Floridablanca, la “Descripción del Reino de Valencia por Corregimientos” de Josep Castelló (1783) i les “Observaciones sobre la Historia natural, geografía, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia” de A. J. Cavanilles (1795) entre altres porten el topònim Alfara del Patriarca encara que conviu a vegades amb el d’Alfara.

Molt significatiu és l’ús de l’actual topònim per Cavanilles, ja que recorre tot el regne i se li reconeix una gran autoritat en la matèria.

Practicament durant tot el segle XIX i també el XX el topònim dominant es Alfara del Patriarca encara que apareixen topònims nous amb caràcter retroactiu i altres amb caràcter modern.

ALFARA DE LA HUERTA o ALFARA DE L’HORTA

El topònim Alfara de l’Horta està documentat en 1845. el “Diccionario Geográfico” de Madoz, en la veu Alfara del Patriarca diu: “antigament aquest poble es cridava Alfara de la Huerta” Fet curiós per què a pesar de dir que és antiga no està documentada abans de 1845. A partir d’aquest moment diversos autors com Sucias, Sanchis i Sivera. Martínez Aloy i l’Enciclopedia Catalana l’utilitzen.

El cognom “de l’Horta” es basa en la situació del poble, en plena horta valenciana encara que el nostre terme tenia terres de secà fins al segle passat.

ALFARA DE LOS LADRILLARES o ALFARA DELS RAJOLARS

El topònim Alfara de los Ladrillares apareix per primera vegada l’any 1897 en un article de F. Tarín i Juaneda titulat “Alfara del Señorito del Beato Juan de Ribera” publicat en l’almanac de LAS PROVINCIAS “Alfara llamada de los Ladrillares después de Cruïlles i últimamente del Patriarca”. Cal recordar que Tarín i Juaneda era arxiver del Col·legi del Patriarca i no es absurd pensar que trobara pergamins amb el referit nom. Després d’ell el citen com a forma antiga Sanchis i Sivera, Martínez Aloy i l’enciclopèdia Catalana.

El nom d’Alfara dels Rajolers es deu a la industria dels rajolars que ja figura a l’escritura de venda d’Alfara a Bartomeu Cruïlles en 1396.

Aquestes dues formes pretenen ser antigues però la documentació es recent. Faltaria trobar documents o pergamins del XIII o XIV, coetanis de les denominacions, que ho confirmaren.

ALFARA-LIBERTAD o ALFARA-LLIBERTAT

Es una denominació moderna del 1936 o 1937. L’arreplega el diari “Fragua Social” i diu: “Per voluntat unánime de la gent, el nom del poble es va canviar, anomenant-se aleshores Alfara-Llibertad. Nogensmenys la denominació no arribà a formalitzar-se a efectes oficials”.

El topònim d’un poble obeix a raons històriques, etimològiques i folcloriques. Particularment m’han interessat més les històriques i per això he fet aquest estudi. A més a més, la llei valenciana apunta que el nom d’un poble deurà esser el que li corresponga per raons històriques o tradicionals.

D’acord amb aquest criteri el nom deu ser ALFARA del PATRIARCA i per tant cal mantenir-lo. Tan sols el descobriment de noves probes documentals possibilitarien una revisió.

No obstant això la polèmica i el diàleg estan oberts. I la decisió és dels ciutadans d’ALFARA del PATRIARCA.

Josep R. Molins i Cabo

Els texts en negreta són la traducció valenciana de l’original però el topònim s’ha mantingut textual. Per a més informació vore “Materials d’Història 1989“.