Cançoner d’Alfara

Els cantants, Vicent Palau i Josep Marí, en la gravació de les cançons.

Hem agrupat ací sis cançons documentades en Alfara, cinc d’elles per l’etnomusicòloga Maria Teresa Oller Benlloch en la dècada de 1960, que les publicà, lletra i solfa, al seu llibre Cançons narratives valencianes (València: Lo Rat Penat, 2000). Estes cinc foren informades per Salomé Palanca Navarro (“la tia Salomé”, a qui en el llibre s’anomena per error “Salomé Palanca Boix”). Ma. Teresa Oller fou alumna i col·laboradora del mestre Manuel Palau, i des dels anys 50 va arreplegar cançons populars, festives i religioses de molts pobles.

Vicent Palau, director de la Coral Sant Joan de Ribera, llisqué les partitures i ens les cantà amb Josep Marí, cantant d’esta coral, en una sessió que vam gravar en la vesprada del dimecres 10 de gener de 2024. Reproduïm la música en format de vídeo per a que les persones interessades puguen accedir a les cançons amb la seua lletra i solfa.

Tres de les cançons tenen lletra en valencià, i d’elles no hem trobat més bibliografia: “El colom” i “Una xica a la Glorieta”, de temàtica humorística, i “A la Mare de Deu dels Desemparats”. Les altres dos són oracions en castellà molt conegudes en el romancer de diferents països de llengua espanyola i també de llengua portuguesa: “Oración de la samaritana” i “Por la calle de amargura”.

“El colom” té una lletra humorística que, en opinió d’Enric Cunyat Sesé, podria pertànyer al nostre poeta Ricardo Valero. “Una xica a la glorieta” és una típica cançó sobre una jove desesperada per casar-se. “A la Mare de Deu dels Desemparats” és un himne a València i a la Mare de Déu.

Quant a les cançons en castellà, trobem la “Oración de la samaritana”, que el monumental “Proyecto del romancero pan-hispánico” recull com a “Conversión de la samaritana” en cinc versions diferents: una registrada en Palència en 1902, altra en Albacete en 1907, altra en Càceres en 1931, i en Arcos de la Frontera (Cadis) i en Siguero (Segovia) en 1982. La transcripció que fiu Ma. Teresa Oller de la “Oración de la samaritana” va ser literal, sense correccions, per la qual cosa voreu que hi ha algun moment difícil de cantar.

L’última peça que cantà la tia Salomé fou “Por la calle de amargura”, que és una oració per traure les animetes del Purgatori. Este romanç és extremadament popular en tots els territoris de parla espanyola (incloent zones catalanoparlants com la pròpia Alfara o com Esparraguera -Barcelona-, on la “Oración del viernes” fou recollida per Julio Gudar en el seu blog EL RECO D`EN JULIUS) i portuguesa. El “Proyecto del romancero pan-hispánico” arreplega cinquanta-cis versions de “El rastro divino”, entre Espanya, Portugal i la major part dels països de parla hispana: Mèxic, Cuba, Veneçuela, Uruguai, Nicaragua, etc., des de finals del segle XIX i fins ara mateix.

La sexta cançoneta en este recull ens la recordaren Vicent Palau i Josep Marí: és un fragment d’una cançó més llarga que es cantava en bona part del territori de parla valenciana, titulada “El borreguet” o “Allà dalt les muntanyetes”. De fet, apareix en diferents publicacions com a popular de Picanya, Alaquàs o Silla, però també en Arte y letras, revista de Castelló núm 15 en 1915. Voreu que cada una té un final distint (alguna també un principi). Recomanem la que recull el compte de Youtube Cançons i dites de la iaia Trini.

La sèptima cançó que gravàrem en aquella sessió amb Vicent i Josep és la Salve a la Mare de Déu del Roser, que publicàrem fa uns dies a Alfarapèdia, amb una estampeta datada en 1924 -ara fa cent anys-, i amb l’explicació del context en què es cantava esta popular Salve en Alfara.

A continuació teniu les lletres, i en format PDF podeu accedir a lletra i solfa.

EL COLOM

– ¿A on va tan corrent, tio?
diu Nicolasa.
– A matar un colom
dalt d’eixa casa;
si el puc matar,
hem de tindre colom
hui en lo dinar.

Amartella i li tira;
li pega en l’ala
i com era d’algeps
no es menejava.
Ya diu Sammarra:
-¡Torna a carregar, Toni,
que el tens de l’ala!

Ell donà sa paraula
que no ho diria.
Per mes amics que foren,
no ho contaria.
I com no està mut
ho ha dit per Vinalesa
i per Gafaüt.

Caçadors que caceu,
assereneu-vos;
i al tirar-li a una peça,
assegureu-vos;
que es de raó,
el tirar-li a un colom,
no a un algepsó.

UNA XICA A LA GLORIETA

Una xica a la Glorieta
a buscar nóvio va anar
i de tants que n’hi havia
a ningú pogué agradar.

Entre cobles i pintures
ella sap lo que ha gastat
per a fer-se ben guapeta
i nóvio no n’ha trobat.

A l’anar-se’n cap a casa
un botiguer la cridà:
– Ven aquí cariño mío
que en vostè me vullc casar.

I entonces contestà ella:
– Perquè vosté no voldrà
que les xiques fadrinetes
lo que volen, festejar.

I a la jota jota
la tal fadrineta
se n’anava a casa
però molt tristeta.

I a la jota jota
què li va passar?,
botiguer i xica
se varen casar.

A LA MARE DE DÉU DELS DESAMPARATS

1- València, ciutat hermosa,
jardí de la nit en flor:
es la teua vanaglòria
el tindre en ella un tesor.

2- Dins de les teues muralles,
campeja un roser fragant
i en ell, una rosa fina
que del món és un encant.

3- Glòria a Tu, Mare de Déu,
llum de l’home extraviat,
conhort per als pecadors,
Mare dels Desamparats.

4- Tot el poble valencià,
cantant alegre s’entona
publica les alabances
de la que és nostra Patrona.

5- Del passatger eres guia
i li seguixes els passos;
el dus per la bona senda
per guardar-lo dels mals passos.

6- Tot el que en una desgràcia
te demana el teu favor,
per apurat que se veja,
li calmes prompte el dolor.

7- Glòria a Tu, Mare de Déu,
Mare dels Desamparats,
conhort per als pecadors,
¡Mare dels bons valencians!

ORACIÓN DE LA SAMARITANA

Un viernes partió el Señor
a la ciudad de Samaria,
con mucha sed del camino
y era la sed de las almas
de aquel Cordero Divino.

Se sentó sobre el brocal
del pozo, donde salió;
la Samaritana llegó
con un cántaro en la mano;
Dios Eterno la aguardó.

Llegó la Samaritana
y el Redentor le pidió
una bebida de agua
y ella se la negó,
porque era Dios galileo
y ella era samaritana.

El Señor le dijo así:
Dame una bebida de agua,
que otra yo te daré
que nunca más tendrás sed,
hermosa samaritana.

Se la dio y se la bebió:
-¿Y el agua que me has prometido?
y el Señor le dice: -Aguarda:
anda y llama a tu marido
y ven con él de compaña.

Respondió: -No soy casada
ni nunca tuve marido.
-¡Dices bien, Samaritana!
cinco galanes que tienes,
y ahora sin ninguno te hallas.

-¿Eres Dios o eres profeta
que mis verdades declaras?
-No soy profeta: soy Dios
El Mesías que te habla.

Rompió el cántaro al momento
y arrojándose a las plantas
del Divino Redentor:
-Me habéis buscado, Señor,

no mires mis pecados;
mira mi arrepentimiento.
-¡Cómo me pesa en el alma
sólo el haberos ofendido!

POR LA CALLE DE AMARGURA

Por la calle de Amargura
va la Virgen preguntando
si alguien ha visto pasar
a su Hijo muy amado.

– Sí Señora que lo he visto,
que “de” por aquí ha pasado
con una cruz en los hombros
y una cadena arrastrando.

Caminemos Virgen Pura,
caminemos al Calvario,
que por pronto que lleguemos
ya lo habrán crucificado.

Ya le ponen la corona,
ya le clavan los tres clavos,
ya le tiran la lanzada
en su divino costado.

La sangre que derramó
cayó en el Cáliz Sagrado;
el hombre que le bebiere
de Dios ya está, perdonado.

Quien dijere esta oración,
todos los viernes del año,
vendrá el día del juicio
y de Dios va perdonando.

Quien la sabe y no la dice,
quien la oye y no la aprende,
en el día del juicio
no sabe lo que se pierde.

Aunque tengas más pecados
que granos de arena el mar
en el día del juicio
todos se han de perdonar.

EL BORREGUET / ALLÀ DALT LES MUNTANYETES
[fragment cantat de memòria]

Per allà per les muntanyes
abaixava un borreguet,
amb les potetes roguetes
i en la boca un clavellet.

A on està eixe borreguet?
A llaurar se n’haura anat,
on està lo que ha llaurat?
La gallina ho ha escampat.