Salve a la Mare de Déu del Roser (1924)

Hem trobat una estampeta menuda, amb marges troquellats, de 6 cm d’ample per 11 d’alt, publicada en 1924, ara fa cent anys, amb la Mare de Déu del Rosari per una banda (“Regina Sacratissimi Rosarii, ora pro nobis”) i la lletra de la “Salve a Ntra. Sra. del Rosario” per l’altra. L’estampeta s’ha dipositat en l’Arxiu Municipal, i ací reproduïm anvers i revers:

Es tracta de la Mare de Déu del Roser amb el Jesuset al braç, tots dos amb un rosari en les mans. Mare i fill estan coronats, i ella porta una gran aurèola amb les dotze estrelles de l’Apocalipsi. Als peus, escrit “Ave Maria” sobre un Cor de Jesús. Estan acompanyats per Sant Domènec de Guzman, fundador de l’ordre dels Dominics i del prec del rosari, i per Santa Catalina de Siena (amb estigmes a les mans i la corona d’espines), també dominica, tot d’acord amb la iconografia popularitzada a través de l’estampa de la Mare de Déu del Rosari de Pompeia. Es pot llegir més sobre l’aurora del Roser en el text d’Enric Cunyat Sesé (2009): “El canto de la aurora en Alfara del Patriarca” [Programa de Festes patronals 2009, Ajuntament d’Alfara del Patriarca, p. 17, accessible a: https://alfarapedia.es/arxiu/cant-aurora/].”

Molta gent recorda encara esta Salve; nosaltres tinguérem el privilegi de sentir-la cantada a dos veus per Vicent Palau i Josep Marí, respectivament director i membre de la Coral Joan de Ribera d’Alfara del Patriarca, el 10 de gener de 2024, i férem la gravació que voreu a continuació. Als dos els estem molt agraïts —i pròximament publicarem més cançons d’Alfara.

Ací l’adjuntem per a que no s’oblide.

Vicent Palau i Josep Marí van estar contant-nos com es feien aquells cants. Un grupet d’hòmens de la confraria del Roser cantava esta Salve els diumenges per tot el poble. Era l’únic repertori que tenien, del que cantaven només dos o tres estrofes, segons la generositat de l’almoina del seu auditori. Com en el cant de l’Aurora, en acabar el cant feien sonar una campaneta. Quan hi havia algun difunt també anaven a resar el rosari a sa casa. L’objectiu, a més de pietós, era traure diners per fer la festa del Roser. Els nostres informants recorden al “tio Bancalicos”, amb el guió, i al tio “Angelet el de la plaça”, entre altres membres de la confraria i els clavaris de la festa; en total solien ser tres o quatre persones que feien el recorregut les vesprades de diumenge. La família Català, que tenien una tenda de vins, i la família Lluesma, estaven al capdavant. A la confraria del Roser s’adscrivien les tradicionals famílies carlines.