En l’entrevista a Sunción Albiach, la nostra entrevistada va fer menció al seu marit, Joaquín (‘Ximo’) Gregorio. Ens va sorprendre el seu treball pictòric i vam fotografiar els nombrosos quadres exposats als murs de sa casa. Ací teniu esta interessant col·lecció, amb unes pinzellades sobre la figura de l’autor.

Joaquín Gregorio Vanacloig (Sot de Xera 1924, Alfara 2003) va nàixer en una família nombrosa amb cinc germans més. Com era costum en aquells anys de carestia, d’ell i d’un altre germanet es van fer càrrec dos ties d’ Alfara, a les que ací s’anomenava “les Beatetes” per la seua devoció. Elles els van ingressar en un convent perquè volien tindre un nebot retor. Sunción ho conta així:

Pues la vida d’ell va ser això: agarrar-lo les ties, que eren molt beatetes, que els dien “les Beatetes” en el poble, perquè estaven pendents de la netejà de la iglésia i tot. Elles dos s’ho feien tot. Però com volien tindre un nebot retor, pues els ficaren allà als dos. S’ocupaven de ells en tot lo que fora, però ells dormir i tot estaven allà, hasta que vingué la revolució i els donaren la seua seguida.

Professionalment va ser pintor “de brocha gorda”, però prompte va mostrar mà per als treballs més delicats: retolació o pintura de taulellets. Pareix ser que el seu cap en la faena li va proposar estudiar dibuix i pintura a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles, que més tard esdevindria facultat de Belles Arts. Miguel Ángel, el seu fill, recorda que es feia manualment les lletres per als rètols, i també que treballà en la capella de l’església, restaurant pintures danyades per la humitat.

Suncioneta Albiach, la seua dona, ho contava així:

Quan me casí, el meu home era pintor, perquè el jefe d’ell li digué… com feien ixes figures que estan allà en la Mare de Déu i tot, pues li digué… en el capsal de quan se casaven, “pues mira, Joaquín, ves a San Carlos —que San Carlos era una casa famosa de pintar—, diu, ves a San Carlos i deprens i aixina ixos dinés se’ls estalviem mosatros”, que l’agarraren com un fill tamé, que ell ja…

Joaquín mostrà el seu treball en algunes exposicions i rebé algun reconeixement en forma de premis. Pensem que és bo que la seua obra, que a més  festeja el seu afecte per Alfara, no caiga en l’oblit. A continuació reproduïm alguns quadres de la col·lecció de Sunción.

Joaquín en la seua joventut, en una foto de la mili, i en una foto en qualitat de dibuix datada el dilluns dos de setembre de 2002.

Il·lustració en retaules ceràmics

El seu treball pictòric està lligat a la pintura de taulellets, de la que hi ha alguns exemples molt simpàtics. D’una banda la típica ornamentació de manises, com en el sòcol que dissenyà per a sa casa i del que ací es pot vore el model. També trobem il·lustracions per a retaules ceràmics amb motius religiosos (la Mare de Déu dels Desemparats) i populars, com el retaule de la Tarara (un grup de xiquetes jugant al corro, amb les cistelles per als berenars de Pasqua, datat el divendres 30 de gener de 1987) o el de l’escena en què uns caçadors cuinen una paella, tots dos dedicats a la seua dona.

Amb el mateix tipus d’il·lustració popular podem vore un quadre d’una partida de pilota al carrer Major (amb la iglésia de fons) i un altre amb un home amb una bandúrria rodejats de xiquets i en un interior rural amb pollastres.

Pintures, paisatges urbans d’Alfara i altres

Al marge d’estos treballs, Joaquín va pintar nombrosos paisatges urbans d’Alfara i altres llocs. Suncioneta conserva en casa quadres del seu carrer, amb el campanar vigilant al fondo. O del grup d’apartaments que es feren per als treballadors de la Fosforera, i algun altre de gran bellesa que no hem sabut ubicar. En els quadres continua privilegiant la línia i el dibuix, amb un ús de colors clars i suaus i una llum molt particular, que expressen molta serenitat. Les superfícies són suaus, amb textures molt subtils i en general un efecte entre pictòric i fotogràfic que resulta en un estil propi.