Recull de malnoms d’Alfara fet per Enric M. Cuñat

Fa algun temps Enric M. Cuñat va elaborar un llistat de malnoms del poble.

El sobrenom, malnom o “apodo” és el nom afegit al propi d’una persona, ideat a partir d’alguna característica particular i amb la intenció de distingir-la d’altres persones properes amb el mateix nom. És una pràctica que es coneix des de l’antiguitat, que s’ha aplicat a totes les classes socials i que en algun moment va donar origen als cognoms, fins convertir-se en una forma jurídica. És una pràctica antiga però que continua viva, com veurem més avall.

La funció del malnom és la concreció, però també l’expressivitat, i n’hi ha de satírics, humorístics, etc., que segur que ens vénen al cap.

El document que presentem inclou una xicoteta introducció general i després un llistat de sobrenoms organitzats en cinc grups: segons l’origen geogràfic (20), segons la professió (49), en funció de característiques corporals (31), derivats de noms o de cognoms (14), i altres (57). En total, 171 malnoms.

A més a més, l’autor va compartir alguns d’estos malnoms en el grup de Facebook Gent d’Alfara del Patriarca, i esta operació va resultat extremadament fructífera: fins a 86 aportacions extra! Per tant, el nombre complet de malnoms en esta publicació és de 257!

Hem afegit eixes aportacions en un sisé apartat perquè en molts casos no tenim prou informació de l’origen dels malnoms com per a situar-los en un dels apartats inicials, però sí que pensem que és interessant que el llistat vaja creixent. De fet esperem poder continuar ampliant-lo amb les vostres aportacions.

INFORMACIÓ GENERAL

Nom del poble: Alfara del Patriarca.

El poble en algun moment es va dir:

• Alfara de los Ladrillares / Alfara dels Rajolars, per la seua principal indústria.
• Alfara de l’Horta, per la seua ubicació (hui utilitzat pels grups nacionalistes).
• Alfara de la Llibertat, durant el periode revolucionàri de 1937-1938.

Gentilici: alfarer/a (val), alfarense (cast). Alfarero/a és corrent en valencià, però és un castellanisme.

MALNOMS DEL POBLE

Per l’origen geogràfic de la família o de l’individu (20)

• Barraquero (la família prové d’una alqueria o barraca en l’Horta).
• Beterano (de Bétera).
• Carpesano (de Carpesa).
• Castellona (de Castelló o de la seua província, atenció al detall: no es diu castellonero).
• Creuera (de la Pobla de Farnals o La Creu)
• Foiera.
• Godellica (prové de Godelleta).
• Grauero (del Grau de València), principis de segle XX.
• Madrilenyo (anys 70).
• Maña (Aragó) principis del s. XX.
• Maño (Terol) dècada de 1970.
• Noi (provenia de Catalunya)
• Obra, La de darrerre de l’ (la seua casa estava darrer d’un edifici conegut com “l’obra”, un edifici que ja no existeix i, de fet, ella tampoc no viu en la aquella casa).
• Polaca (anys 90).
• Russa (anys 90).
• Russafa (Barri o antic poble de València).
• Saragossana (de Saragossa) principis del s. XX.
• Serrano (de Serra, València).
• Sevillano (anys 70).
• Xurro (nom per a referir-se als provinents de la zona castellanoparlant de València o d’altres zones, per exemple de l’Aragó).

Per la professió d’algun avantpassat de la família (49)

• Alcaldessa (el seu home va ser alcalde als anys 40).
• Alguasila (en la seua família va haver un “alguacil”).
• Atautera (feia o venia taüts).
• Barberillo (algú va ser barber o que tenia afició a les sarsueles en les que apareix ‘el barberillo’).
• Botiga, botigueta (tenien una tenda).
• Bunyolera (que fregeix bunyols a les festes de falles).
• Cacauero (sa mare venia cacaus).
• Calces, El de les.
• Calciner (fabricant de calç).
• Carrero (els seus avis ja es dedicaven a la reparació de carros).
• Coedor (s’encarregava del forn d’un rajolar).
• Consumero (encarregats de cobrar impostos locals a l’entrada de València).
• Correo (algú de la família del carter).
• Cuadrero (s’encarregava de la quadra dels animals a un rajolar).
• Cullerera (si no provenen de Cullera és que fabricaren culleres).
• Diaris, La dels (repartia diaris a domicili).
• Estanquer (que regenta un estanc).
• Estudiant.
• Fabriqueta (algú va tindre una fàbrica).
• Ferrer.
• Forner.
• Fosser (enterrador).
• Gallina, La de la (tenia una carnisseria d’aus).
• Granerer (feia graneres o eren originaris de Torrent).
• Herbero / Herbaser (arreplegava herbes dels camps per a l’alimentació dels animals de corral).
• Jutgero / Chuchero (diuen que un avantpassat venia cacaus i tramussos que pregonava com “chuchos”).
• Kiosko, La del (ven diaris en el seu propi establiment).
• Manyana (un avantpassat haurà sigut manyà o ferrer).
• Maquinetes, El de les (perquè es va dedicar a les màquines “tragaperras”).
• Martellets (fabricaven martellets, entre altres ferramentes).
• Matalafer (que preparava matalassos de llana).
• Minero.
• Mobles, El dels (perquè els fabrica).
• Obrer, L’ (obrer o mestre d’obres).
• Oli, El de l’.
• Olivero (venedor d’olives i “encurtidos”).
• Palleter.
• Peluquera.
• Pentinera (de fer pintes o peines o de perruquera).
• Perolero (venien estos útils de cuina).
• Portera (el seu home era el porter de la fàbrica de mistos).
• Practicant (va ser assistent sanitari).
• Salsero (tenda de queviures, especies o salses, en algun cas perquè els avantpassat havien tingut una tenda on feien sarsa, és a dir, la beguda).
• Serraura (perquè en el comerç que regentaven venien serradura).
• Sursidora (és una especialista en “zurcir”).
• Taulellets, El dels (fabricaven taulellets hidràulics).
• Tendallarga (tenia una tenda més llarga que ampla al carrer Major).
• Tendero (hereus d’esta tenda).
• Verdulero (que ven verdures).

Per característiques corporals (31)

• Barriga.
• Blanca.
• Boca (o la tenia gran o parlava molt).
• Cabello.
• Cabota (que té el cap gran).
• Cara cremà (efectivament la té)
• Carota (una cara ‘despejada’).
• Carota.
• Cego.
• Coixo.
• Curro (algú de la família només tenia un braç).
• Llargo.
• Manquet (el mateix cas que ‘curro’).
• Morro/a (algú segurament tenia llavis prominents).
• Morropenjat.
• Nano (individualment, dit a una persona no molt alta).
• Nano (els membres d’esta família són molt alts)
• Negre.
• Parrús.
• Pates.
• Pelut.
• Piu de ferro.
• Piua.
• Ratat (amb els efectes de la verola o pigota, cast: viruela).
• Roja (tindria algun avantpassat pèl-roig o ella mateixa ho és).
• Rubio.
• Rullo.
• Sis quilos (segurament en pesava molts més).
• Torta.
• Verola (referència a la verola o pigota, cast: viruela).
• Xato.

Nota: Alguns malnoms s’apliquen a persones o famílies diferents. En eixe cas s’afegeix un determinatiu, per exemple, el Roig de Silverio.

Derivats del nom o del cognom de la família (14)

• Caín (per revoltós?).
• Caprani (va arribar al poble amb el circ Caprani).
• Carlampia (son pare era Caralampio).
• Fabrilo (algun avantpassat es diria així o serà un malnom en referència al torer Fabrilo).
• Fuentes (pel torer Fuentes, diuen que era tan elegant com ell).
• Kempes (per admirar a este futbolista).
• Macaria (de Macario, son pare) .
• Malvina.
• Paua (un avantpassat es diria Pau).
• Roselda.
• Sesena (el cognom de son pare era Sesé).
• Tola (algú de la família es diria Bartomeu/ Bartolomé, Bartolo).
• Valentina.
• Ximeta (de Joaquin o Ximo).

Altres (57)

• Almendrica.
• Bajoca.
• Balona (Baló).
• Bancals.
• Baraja.
• Baró, La del (serviren de casers a casa d’un noble).
• Barra.
• Bessó (ells bessons o d’una família en la que hi havia bessons).
• Boba.
• Borrega.
• Caballo.
• Cabàs.
• Callejón.
• Campanario.
• Capellitos.
• Catarro.
• Caudillo.
• Cencerro.
• Chavala.
• Choi.
• Cirera.
• Clero.
• Coca.
• Comunista (una família es va significar com a comunista durant la transició democràtica).
• Covita.
• Farretes (pareix que li agradaven les botifarretes).
• Figuera.
• Franco.
• Fugidor.
• Gallo.
• Garrim.
• Gitano blanco (no és d’esta ètnia, però ho pareix).
• Gossets, La dels.
• La meua amparo (es refereix així a la seua dona).
• Llola.
• Macetes.
• Maginet (va ser el seu nom artístic en espectacles de varietats).
• Manantial.
• Mona.
• Mosquita.
• Nap.
• Nublao.
• Pablanquero.
• Pablanquero.
• Palero.
• Palilo.
• Pantaló.
• Paqués.
• Pareco.
• Paresant.
• Patata.
• Patró.
• Pela.
• Pelailla.
• Pelat.
• Penes.
• Pequina.

Incorporacions proposades per membres del grup de Facebook Gent d’Alfara del Patriarca (86)

• Alcoianos, Els.
• Antili, L’.
• Bailarín pirata, El. Nota: era un dels Tolos.
• Belga, El.
• Beroles, Les.
• Bertoldinos.
• Bobos, Els.
• Borreguero.
• Boua, La.
• Bufos, Els.
• Cagallona, La.
• Cagasaquets, Els.
• Calenta, La.
• Camarero.
• Cap del tronc.
• Cariños, El.
• Carmeles, Les.
• Carpesana, La.
• Carreters.
• Chivato, El.
• Cobitos, Els. 
• Colau.
• Follera, La.
• Francés, El.
• Garibes.
• Garroferos
• Gotera.
• Guachi.
• Guillemes, Les
• Leonisies, Les.
• Llumeners, Els.
• Malaguilla.
• Manena.
• Maragua, La.
• Masetes.
• Mataeres.
• Matagatos.
• Melons.
• Montserrat, Els de.
• Moreno, El.
• Naps, Els.
• Noy tigre de la pera, El.
• Nublao.
• Pajanos, Els.
• Paludes.
• Paneres, Els.
• Pansucre.
• Pañeros.
• Parreñeta.
• Pentineres, Les.
• Peretes.
• Pio, Els.
• Pistoles, Les.
• Platers, Els.
• Pomes.
• Prades, Els.
• Putanes, Les.
• Quereguilles, Les.
• Quinieles, Les.
• Raixo, El.
• Ramblo, El.
• Rates, Els.
• Ratita, La.
• Refugia, La.
• Reguiñet.
• Roc, Els de.
• Rollos, Els.
• Sarsos, Els.
• Seprianes, Les.
• Silvestrets, Els.
• Simones, Les.
• Siona, La.
• Sirera, La.
• Siriacos, Els.
• Sorrolla, Els de.
• Suïs, El.
• Tacona, La.
• Tales.
• Tanos.
• Taranos, Els.
• Tartanera.
• Tetes, Les.
• Tolos, Els.
• Tomatiques.
• Valerots.
• Xufos, Els.