50 anys de «Dansa de vetlatori», del Grup 49

Gravació completa de la presentació del llibre i la lectura de fragments

Pels 50 anys de l’estrena de Dansa de vetlatori, s’ha publicat el llibre Grup 49, Dansa de vetlatori. 50 anys al servei d’aquest poble [Galés edicions i Ajuntament d’Alfara del Patriarca, 2025]. La presentació del llibre a Alfara fou un acte a l’altura de l’ocasió. Hi assistírem a una presentació institucional del propi municipi, a càrrec de l’alcalde, Jaume Martínez, i del regidor de Cultura, Jesús Guanter; hi hagué a més una presentació del magistrat Joaquim Bosch, que feu palesa l’altura cívica de l’obra i dels seus artífexs: el Grup 49 i l’autor i director de l’obra, Manuel Molins. I finalment el mateix Molins feu una contextualització de Dansa… i de la recepció crítica que tingué en l’època.

Als parlaments seguí una lectura de fragments de Dansa de vetlatori, text i cançons, interpretats per alguns dels actors i actrius originals, amb música en directe, la qual cosa funcionà com un veritable homenatge a les persones que en formaren part de l’obra original.

Ací incloem l’índex del llibre i el text del díptic que es feu per a la presentació del llibre, que explica en allò essencial el seu contingut i el sentit de l’aportació que feu Dansa de vetlatori.

ÍNDEX

I. INTRODUCCIÓ. Una lluita constant

II. EL TEXT. DANSA DE VETLATORI
EL CONTEXT HISTÒRIC DE DANSA DE VETLATORI
NOTES DRAMATÚRGIQUES
HISTÒRIA
POLÍTICA
FOLKLORE
RITU DE LA CRUELTAT
PERSONATGES
LA OBRA

III. LA CENSURA
Dansa de vetlatori
Annex 1. Notas introductorias
Annex 2. Raons d’una reposició
CRONOLOGIA
DOCUMENTS
FITXA TÈCNICA [De la segona versió]
MOSTRES
INSTÀNCIES
CARNET del Sindicat Vertical Franquista

IV. ELS CARTELLS
CARTELL de Rafael Solbes i Manolo Valdés
Cartell de Modest Sanfèlix

V. STORYBOARD

VI. ELS FIGURINS

VII. LES CANÇONS

VIII. LES FOTOS

IX. CRÍTIQUES

X. CRONOLOGIA DEL GRUP 49

DÍPTIC

Grup 49, Dansa de vetlatori
50 anys al servei d’aquest poble

El present volum commemora els cinquanta anys de l’estrena de Dansa de vetlatori. En reedita el text i dona a conèixer una abundant documentació de l’espectacle: storyboard, figurins, partitures, fotografies, crítiques i comentaris, expedients de censura…

Presenta, a més, el pròleg del malaguanyat historiador Sebastià Garcia Martínez, i l’anàlisi sobre l’obra i l’efecte de la censura del professor Francesc Foguet (UAB). Com defensava l’Estellés, «allò que val és la consciència/ de no ser res si no s’és poble», i la memòria teatral n’és també una eina fonamental, tot i els atacs de la dictadura o de les dretes actuals contra la nostra realitat de poble viu.

L’experiència de Dansa de vetlatori testimonia que el servei al poble no pertany al passat, sinó que és una exigència contínua del present i del futur.

Els lectors del Grup 49 que van estrenar l’obra ja siga en la primera o en la segona versió i que ara participen en l’acte de la presentació, per orde alfabètic, són:

Maluy Benet, Nati Collado, Joan Collado, Pere Cordon, Manel Chaqués, Pau Elvira, Carme Escudero, Josep Marí, Manuel Molins, Empar Puig, Enric Roncero, Enri Santa-Cruz.

Els músics: Francesc Anyó (trompeta), Paco Pérez Molins (guitarra), Jordi Pérez (trompa), María Pérez (clarinet), Marina Ferrer Sánchez (flauta).

I l’agraïment especial a Carles Antoni Taronger (director de la Banda Municipal d’Alfara del Patriarca) per la seua col·laboració especial generosa i desinteressada.

La presentació corre a càrrec de l’il·lustríssim magistrat Joaquim Bosch.

Dansa de vetlatori de Manuel Molins es va estrenar el 1975 pel Grup 49 de teatre d’Alfara del Patriarca (Horta Nord).

Com va indicar la crítica i el públic del moment, va significar una gran aportació al nostre teatre i l’inici d’un canvi de tendència dramatúrgica tant en la visió de l’escena, de la història o dels seus protagonistes com en l’ús de la llengua, la música i certs elements de la tradició popular.

Les més de 100 representacions de dalt a baix del país, malgrat les condicions tècniques i polítiques del moment, constaten no només l’èxit de la proposta, sinó també com els diferents públics havien fet seu el moviment del Teatre Independent que apostava per un nou futur del teatre i la cultura.