Col·lecció de Mercedetes ‘la de Campos’

Vam gaudir molt de l’entrevista a Mercedes Campos Alonso, “Mercedetes la de Campos”, però a més de la seua història de vida ens va regalar l’accés a una col·lecció de fotos preciosa, que inclou instantànies entre els anys 20 i els anys 50 del segle XX. Unes fotos en què s’aprecia la vida quotidiana a Alfara, la vida familiar i veïnal, però on també apunten els indicis d’una situació social convulsa, polaritzada i amb guerres que afectaven greument a totes les famílies.

En qualsevol cas, trobareu de nou bon humor, anècdotes curioses i la riquesa d’estar aguaitant i donant-li vida a un altre món, passat però amb qui mantenim un vincle d’afectes i sovint d’enyor.

Gràcies de nou a Mercedetes, a la seua filla Inma, que ens va acollir en casa tan generosament, i a la seua neboda Inma Navarro, que va fer possible esta trobada.

Contingut

Família
José Campos
Mercedetes la de Campos
Filomeneta “la de Campos”
Altres

Família

Una jove Mercedes Alonso Marqués, “Mercedetes la Verola”, mare de la nostra Mercedetes la de Campos, entre els germans José María i Pascual Chapa, de la família dels Carsins, en el corral d’una casa. Pareix que estiguen dinant (el sol està molt alt) i Mercedes els oferix un got, probablement de vi. Van a la discreta moda dels anys 20, ells amb brusa clara i gorra irlandesa (i molt bona sabata, perquè seria festa), i ella amb la toca creuada i davantal sobre una bata llarguíssima nodrida de sinagües i demés baixos. Mercedes morí en 1945, quan la filla tenia 17 anys.

***

1) La mare de Mercedetes de nou, vestida com en la foto anterior (potser siga la mateixa sessió), amb un gosset al braç i el Diario de Valencia de diumenge 15 d’abril de 1923. Està acompanyada de (2) Dolores Chapa i de xiques de la família dels Carsins i de la d’Eugeniet Valero, “l’Olivero” (que tenia forn a Alfara). La xiqueta de davant (7) és Carmen Pérez Arnal, germana de la iaia d’Inma Navarro. Pareix que tenen preparat el fogueret de serradura. Darrere tenen el galliner.

***

La família Carsí, dita també “de Tacó”. 1) Adrián Carsí, pare de l’Adrián Carsí que fou alcalde d’Alfara (mitja legislatura en 1983 i altra vegada en la legislatura 2011-2015); les germanes (2) Francisca i (3) Mercedes Alonso, les Veroles (tia i mare respectivament de Mercedetes la de Campos). El xiquet (4) és Pasqualet, que morí en el front en la guerra [curiosament, ens recorda Enric Cunyat Sesé, sabem dels que foren morts en rereguarda i dels que foren afusellats després de guerra, però no hi ha una relació dels que moriren en acció de guerra en una banda o altra]. 5) Pasqual, pare i avi d’uns i altres (si vos fixeu voreu que el fotògraf ha fet una reserva sobre la seua cara, per a que es vegera més blanca) (7) Emilia dona de Pascual. La xiqueta (8) és Asunción Carsí (germana d’Adrián) casada amb un home de Vinalesa, Santiago Santarrufina, que també va ser alcalde i jefe local del Movimiento; tenia una fábrica d’imants; 9) la iaia de tots els Carsins, que porta una brusa amb cosset i, com Francisca i Mercedes, un palmito molt elegant. El xiquet (10) és José María Tacó (pare de Ma. Jesús). Vivien al carrer Major, enfront del bar Silvestret, en una casa gran ja desapareguda.

***

Vicenta Arnal Blasco, àvia de Mercedetes i parenta de Vicent Blasco Ibáñez, als cinquanta i tants anys. Fotografia J. Llopis, València. 1923. Vicenta va morir en 1962.

*

José Campos

Tenim unes quantes fotos i documents de José Campos Arnal, fill de Vicenta Arnal (en la foto anterior), tio de Mercedetes (germà de son pare) i avi d’Inma Navarro. Ací el tenim amb roba de mudar (brusa, i bona sabata). Estudio Art-fot Sánchez, València.

***

José Campos de nou, ací carregat amb un sac (amb la boca baix i de punta, en compte de gitat; potser estigueren de broma). Està en València, vora riu, però no hem sabut identificar el pont que es veu darrere a l’esquerra: podria ser el de Serrans, a la banda nord, per on s’entrava a València.

***

Comença l’etapa militar de José Campos, que duraria almenys quatre anys. Esta és una típica foto de nóvios: al retrat d’estudi d’ell es sobreimpressionava la de la nóvia. Ella és Filomena Pérez, la que seria la seua dona i àvia d’Inma Navarro, de la que llegireu mencions i voreu alguna imatge de major. Filomena deia que este tipus de fotos s’anomenaven “pensaments”. Al darrere de la imatge està imprés l’autor: J. Molina, en Alacant.

***

El mateix, retratat ara en la guerra del Rif (1920-1927). La foto està escrita darrere: “(Llego el dia 19 de marzo -1925 en Altura). La mancha que tengo en el pantalon, es por motivo, de que la sacala maquina que no es que tengo dengun bujero, M Dios. Soy Del la legion deltrece, Estrangero Cabo de Matarifeños. Alcontrario, Campos”. És “cabo de Matarifeños” i es mou per les pitjors zones del conflicte (l’imaginem malvivint en blocaus). Voreu que l’ortografia de la família no era molt bona: tindrien poca formació i dificultats amb el castellà (Inma ens confirma que la seua iaia Filomena, a qui fan menció en les postals, no sabia parlar castellà).

***

José Campos de nou amb roba militar i espardenyes de careta. Al darrere està escrita: “Midar 4-2-29 [?]. Don, de, bas, Caricatura, mia, dale recuerdos mios. M Dios”. Midar va ser un punt calent en la guerra del Rif; una descripció detallada de les accions de guerra s’hi desenvoluparen en 1924 es pot llegir en Guillermo Serrano Sáenz de Tejada (2013): De la guerra de Marruecos y el combate que no debió ser [Madrid: Ministerio de Defensa]. La data de la fotografia pareix “4-2-29”, però podria ser una errada o una mala grafia. José va arribar al protectorat de Marroc en 1924 (com podem vore en les postals, a continuació). Tot i que fera la mili en guerra durant quatre anys, seria difícil que estiguera fins a 1929.

***

Postal a José Campos dels seus cunyats, pares de Mercedetes, Vicente i Mercedes, dilluns 17 de març de 1924, probablement pel seu sant.

Eres tu lamejor flor del jardin de mis placeres me arrendido el corazón: Recive de estos que te queren la tarjeta con primor y veras como te queren con muchisimo más amor estos que sabes te quieren y te á precian
Vicente y Mercedes
á
Don José Campos
Alfara 17-3-1924

***

Postal a José Campos del seu germà Vicente Campos i família, en divendres 13 de febrer de 1925.

En esta tarjeta postal cinco muy unidas somos que te amamos y felicitamos en este dia sagrado -que lo pases- muy feliz estos que son tus padres -y hermasos- Mercedes (mare de Mercedetes)- y de más paisanos.
Este sabes lo es tu fiel hermano -Vicente Campos.
Sr. D. José Campos
Alfar. Patriar. 13-2-25
Melilla

***

José Campos escriu des del Rif felicitant-li el sant a (la nóvia?) Filomena Pérez Navarro (11 d’agost), que acabaria sent la seua dona. Són els avis d’Inma Navarro. Sense data.

Como eres tan bonita
y tu querer vale tanto
té felecito Felumena.
En el día de tu santo,
de se-andote muchas Prosperidades
y un buen felis dia
en compañía de tus padres
este que te quiere
Jose Campos

***

Francisco Campos felicita al seu germà José per la seua onomàstica (19 de març). Sense data.

Querido hermano Jose, es tan dulce este nombre, que a mi me gusta tanto y poreso tecelecito en el dia de tu santo.
Jose que ermanos mas y mas unidos, y esto tiene que ser durable por que si esto no durara, seria el desonrarme.
Querido ermano tedeseo que pases un felis dia en compañía de tus amigos y per sonas de tumayor a grado y te lo desea que lo es tu ermano
SSSD.
Francisco Campos

***

En esta postal no és José la persona absent, sinó el seu germà major, Vicente, qui escrigué a sa tia Filomena des de Tarifa (Cadis), potser des d’on passaria a Marroc, amb data de dimecres 24 de març de 1920. És probable que, com el seu germà després, també fera la guerra del Rif. Inma Navarro pensa que ha d’haver una errada en algun punt, i que seria Vicente el cunyat de Filomena, perquè no podia ser el germà de Mercedetes.

(FELUMENA)
Por ser la primera postal que de mis manos recives guarda siempre entu corasón, para que nunca me olvides. Tu sobrino (Vicente Campos)
Tarifa 24 Marzo 1920.
Felumena Perez
Alfara del Patriarca
V. Campos.

***

Una foto de Filomena Pérez Navarro i José Campos Arnal, ja superada la guerra de Marroc. Filomena sempre havia dit que era la foto de boda, encara que és estrany que ella es casara amb este vestit tan curt i senzil (com a molt es casaven de negre). D’altra banda, si us fixeu voreu que el teló de fondo és el mateix que en les fotos de la família Campos Alonso que voreu ací baix. Ell porta una cadeneta agafada del trau de la jaqueta que no hem pogut identificar. Són fotos de J. Ara, pensem que ca. 1929.

***

Anys després d’aquella guerra innecessària, José Campos i la seua gosseta es deixen fotografiar amb el seu ramat de borregos de la Manxa, pastant en un entorn de rajolars i fumerals. A banda de tindre animals, José era tractant, matava per a diferents carnissers d’Alfara i de pobles veïns, i a més feien formatgets en casa.

*

Mercedetes la de Campos

El matrimoni Vicente Campos Arnal i Mercedes Alonso Marqués, amb els seus fills Vicente i Mercedetes. Mercedes-mare va vestida amb un hàbit, probablement per alguna promesa; era un costum habitual en famílies conservadores i religioses. És una preciosa foto d’estudi feta a València per J. Ara cap a 1929.

***

Mercedes retratada per J. Ara en la mateixa sessió que l’anterior, amb la mateixa bateta, el collaret de cristalets i el mateix telò de fondo, però amb subtils tocs de color afegits pel retratista. En les fotos de baix, la fotografia en el seu marc; la bateta en perfecte estat (Mercedetes la llava tots els anys), i, com a anècdota, la imatge original que portava el marc en el moment de la seua adquisició.

***

Foto de comunió de Mercedetes la de Campos en 1936, feta probablement a València. Aquelles últimes comunions abans de guerra es van celebrar dijous de l’Ascensió, 21 de maig.

*

Filomeneta “la de Campos”

«Filomena Campos Pérez, nom d’adopció (abans Paulina Mª García Álvarez), va nàixer el dimarts 2 de març de 1937 a Igüeña, província de Lleó.

Per adopció era cosina-germana de ma tia Mercedetes.

Els meus avis (José Campos i Filomena Pérez, encara família de lluny del que va ser alcalde de Valencia, “Pérez Casado”) no podien tindre xiquets i adoptaren a ma mare després de guerra. Jo ho conte molt orgullosa perquè ma mare no pogué tindre uns pares millors i nosaltres (les meues germanes i jo) uns avis, sobretot una iaia, que fora millor; ens va cuidar i protegir com ningú ho haguera fet.

El meu xicotet homenatge a ells que varen canviar el destí de ma mare. I per suposat a ma tia Mercedes i a mon tio Vicente, que sempre van tractar a ma mare com una més de la Família Campos.

La història de ma mare donaria per a un altre reportatge i la protagonista en este es ma tia Mercedetes “la de Campos”.

Inma Navarro»

Filomeneta la de Campos mesos després de l’arribada a Alfara del Patriarca; ella va arribar aproximadament amb 2 anyets. Filomeneta i Mercedetes eren cosines germanes però tenien 11 anys de diferencia, i la segona cuidava molt bé de la menuda. Filomena-mare (la iaia d’Inma Navarro) treballava en San Diego, que després va ser Fosforera Española.

***

Filomeneta Campos Pérez i Mercedetes Campos Alonso (dites les dos “de Campos”). Estan a la Quadra de Bonet, al rajolar.

***

Als rajolars, Generosa i Filomeneta la de Campos (que va vestida igual que en la foto anterior, però amb un abric), que vivien al carrer Major, i Lolita la Manassa i Barbereta la Botaora.

***

Filomeneta la de Campos retratada en estudi en abril de 1943, als sis anys. Mercedetes li feia els caragols del monyo.

***

Foto de Comunió de Filomeneta la de Campos (cap a 1945), amb un vestit exuberant i lluint joieria. Mercedetes recorda que el trage va costar molt de cosir, el va fer una modista d’Alfara molt coneguda i amb molt de prestigi: Concha Andrés, la de Fuentes. Inma reconeix la creueta i altres detalls. Foto Estudios Cuesta, València.

***

Filomeneta la de Campos, armada amb dos pistoles com una rodera, en una exòtica foto de fira. L’excepcionalitat del registre fotogràfic produïa este negociet, i generava fotos cèlebres per a les famílies.

***

Un grup de xiques i xics en la Magdalena, a Massamagrell, on anaven per la festa de la Divina Pastora, el dia 15 d’abril. Es disfressaven, cantaven i deien versos. La primera (1) podria ser Filomeneta la de Campos, disfressada d’alguna manera; 3) Mariana; (4) Barbereta; 5) Raquel la modista; 7) Carmen la Guillema, (11) Carmen la Mosquita; (12) la Bernabé, “la del forn”, amb una pilota; 14) Pepita la de la tenda i (15) la Ferrera. De Pepita, a qui ja vam vore sovint en la col·lecció de fotos d’Amparo Palanca ens diuen que era molt bona persona, una xica fadrina que venia fiat, “a la ratlleta”, per a que li ho pagaren poquet a poquet, i que sabia tractar molt bé a la gent.

***

Filomeneta (a la dreta) i son pare, José Campos, amb Virginia, una xica d’una família amb qui havien fet amistat perquè l’avi d’ella havia estat al campament militar que hi hagué en guerra al carrer Major. Estan al Passeig de l’Explanada de la ciutat d’Alacant, en una visita als amics.

***

El veïnat del carrer Major: 1) Concheta Cervelló, i (4) sa mare; 2) Concheta la Roselda i (6) sa mare, Concha; 3) Remedios, 7) l’auela d’Inma Navarro, Filomena Pérez; 8) Felisa i la seua filla (16) Brigi; 10) Filomeneta la de Campos. Les xiquetes són les del veïnat, la xicoteta de davant (13) es Lola Navarro, germana major d’Inma. Fixeu-vos que el carrer encara era de terra, i que les dones totes porten davantal.

*

Altres

Amparín, Carmen i Gloria Casaña, que eren tia (Carmen) i nebodes. Eren unes xiques de Madrid, familiars de Ramón Casaña (jefe polític de falange en Melilla y el protectorat de Marroc) i de la periodista Pilar Urbano.

Ens apunta Enric Cunyat: «Carmen Casaña podria ser perfectament germana de Ramón Casaña Palanca i de Purificación Casaña Palanca, la mare de Pilar Urbano. Eren set o huit germans i germanes: Carmen, Purificación, Micaela, Josefina… El tinent Ramon Casaña Baixauli crec que era cosí. A l’iniciador de la saga en Melilla crec que li deien Ramon Casaña Pajares».

***

La iaia Vicenta, a qui hem vist de jove, amb les netes, germanes d’Inma Navarro: Filo i Lola.

***

Imatge del convit de boda de Felisa la Churra, amb xocolate, pastetes i licors. 1) L’home de Mercedetes, Paco Martínez; 2) la tia Bàrbera; (4) Vicente Campos (germà de Mercedetes) i (6) Pilar, la seua dona, que anaven de dol; (7) Genoveva la Platera. La xiqueta i el xiquet de la dreta (8 i 9) eren fills del dentista Arturo Campos (sense relació amb les nostres donants), qui després de guerra pagà la imatge del beat Joan de Ribera. Fixeu-vos en la làmpara tapada per a que no s’omplira de pols —tot i que estaven de celebració. Està datada el dissabte 29 d’agost de 1953, sense indicació d’autoria.

***

2) Dolores Domènech Alonso, 3) Paquita Gil, 4) la Carpesana, 6) el tio de Mercedetes, 7) Bàrbera, 8) Lolita la Manassa, 9) un cunyat de Paquita, 11) Carmencín la Verola, amb una crossa, i (12) Vicente Campos, germà de Mercedetes.

***

L’equip de futbol U.D. Santa Bárbara, d’Alfara. 5) Mateu Taroncher (pare d’Inma Taroncher, funcionària de l’Ajuntament), 6) Manuel Andrés Giner, 9) Juan José Navarro Arnal (pare d’Inma Navarro), conegut com “José María” per un germà que faltà abans de nàixer ell. Li dien “José María el Serrano” o “Macetes”, despres “José María el Pelat”.

***

Ens hem pres la llibertat d’incloure este simpatiquíssim poema d’Enric Granell dedicat a la nostra amiga Mercedetes la de Campos, a qui hem tingut la fortuna de conèixer i de rebre el seu afecte i la generositat del seu relat.

*