Pel·lícula de la Beneïda dels animals a Sant Antoni, 1986

A la FILMOTECA – INSTITUT VALENCIÀ DE CULTURA (IVC) es conserva la col·lecció de pel·lícules en Super8 gravades per Luis Juan Amorós. La família (gràcies, Cristina!) ens ha autoritzat per a publicar en Alfarapèdia els fragments de pel·lícula gravats a Alfara. En concret estan filmats en gener de 1986, durant la Beneïda dels animals en la festa de Sant Antoni. La xiqueta que apareix al principi és María Bosch Juan, neboda de la nostra informant i veïna del nostre poble. En diferents moments també apareixen els seus pares, cosins, tios i avis, tots ells d’Alfara. En esta publicació hem prescindit de les imatges familiars per deixar només les associades a la festa.

Quant a la Beneïda, no coneixem els seus inicis, però sabem que és una festa important entre nosaltres. Mn. José María Serra Carsí glosà breument la figura del sant i explicà com era la seua festa al Programa de festes de 1983, recollit a la publicació Materials d’història 1987 (pp. 45-46). La festa no ha canviat al llarg del temps, simplement ha passat d’estar dedicada a la benedicció de les cavalleries, a incloure tot tipus d’animals domèstics.

Durant uns anys la Penya Taurina Alfarense es va fer càrrec de la seua organització, i es va aconseguir tornar el protagonisme als equins. Les imatges de la pel·lícula donen idea del nivell a què s’arribà durant uns anys: les cavalleries dels pobles veïns venien a Alfara a desfilar, i també les del Campament Militar de Bétera. Són les imatges que es veuen ací, amb exhibició de carruatges i de càrrega de carros.

Ens ha paregut un bon material per conservar la memòria d’aquelles festes excepcionals, i hem gestionat amb La Filmoteca els permisos necessaris perquè es puguen compartir i que formen part del patrimoni audiovisual del nostre poble.

Aprofitem per demanar a tota persona que conserve gravacions, fotografies o documents d’interés públic per a Alfara, que es pose en contacte amb nosaltres per digitalitzar-les i compartir-les. Volem seguir ampliant el patrimoni gràfic, audiovisual i documental del poble.

Quant a Sant Antoni Abad —dit també El Gran, o Sant Antoni del porquet—, és una figura major entre les devocions valencianes. Entre altres patronatges és conegut per ser el titular dels animals, dels que encara es fan cercaviles, benediccions i lliuraments de rotllos o bescuits en bona part dels nostres pobles. La seua història, com en la major part del santoral més antic, es confon entre la llegenda. Va nàixer l’any 251 a Memfis, al baix Egipte, és a dir, a la regió del delta del Nil. Es diu que va morir el 356, als 105 anys d’edat. Fou fundador del moviment dels ermitans. Curiosament és un dels sants que desperten més unanimitat: és reconegut per l’església catòlica, l’ortodoxa, la copta i per algunes esglésies luteranes.

Se’l representa amb un bastó rematat amb la lletra “tau” egípcia (la creu egípcia, en forma de “T” majúscula), amb una o dos campanetes penjant. Generalment porta un vestit bast, amb caputxa, és un home major i amb llarga barba, i als peus es veu un porquet. Es conta que coincidí amb Sant Pau l’Ermità, que vivia en un lloc aïllat i a qui alimentava un corb, que li duia una fogassa de pa cada dia. Es diu que quan estava Sant Antoni amb ell, el corb els duia dos fogasses. Sant Pau va morir, i dos lleons van ajudar a Sant Antoni a enterrar-lo, per la qual cosa és patró dels animals i dels enterradors. També se li atribueixen alguns miracles, com la curació d’una porqueta senglar i les seues cries, que s’havien quedat ceguetes.

A l’alta edat mitjana, es va crear l’ordre religiosa dels Canonges Regulars de Sant Antoni o Antonians, una congregació especialitzada en la curació de malalties contagioses, que fundà hospitals pel camí de Santiago. Tenien per costum criar porquets i deixar-los solts per a que els alimentara la gent dels pobles, per la qual cosa també es va associar la figura del porquet a Sant Antoni Abad.

Al territori valencià arribà la devoció el segle XIV, en un context de convivència amb la població musulmana.

Sant Antoni és també un dels anomenats “Sants de la barba”, amb el seu company Sant Pau Ermità (15 de gener) i Sant Mauro Abat (16 de gener). La festivitat de Sant Antoni Abat, com és sabut, és el 17 de gener. Són els dies més freds de l’any, potser per això es deixaven la barba llarga.