La devoció a la Puríssima en Alfara, i vicissituds de la seua imatge

Quan publicàrem Les imatges de la iglésia d’Alfara a l’Arxiu d’Art Sacre de la Diòcesi —que recull huit imatges amb totes les dades tècniques (autoria, data, material, descripció, etc.)—, vérem que hi havia molt de material inèdit i tot un relat pendent. Faltava, per exemple, ocupar-se de la primera imatge que entrà a la iglésia després de guerra: la de la Mare de Déu de la Immaculada Concepció, la Puríssima, una de les devocions més importants de la parròquia. María Amparo Valero Lloris ens va escriure aportant informació precisa i després ens trobàrem per fer còpia d’alguns documents familiars que trobareu ací mateix. A ella i al seu marit, Alberto, agraïm la seua generositat i la seua simpatia.

DEVOCIÓ DE LA PURÍSSIMA, CONGREGACIÓ DE LES FILLES DE MARIA. PRIMERA IMATGE I CAPELLA

El relat de l’inici de la devoció a la Puríssima en Alfara el feu Mn. José María Serra en un article publicat al Llibre de festes de 1979 i inclòs després al llibre Materials d’Història de 1987 (pp. 38-39), titulat “La Inmaculada y la Congregación de las Hijas de María”. Recordava que divendres 8 de desembre de 1854, el papa Pius IX va proclamar el dogma de la virginitat de la Mare de Déu. Haurien de passar unes poques dècades per a que en 1887 es fundara la congregació de les Filles de Maria.

El període immediatament anterior es caracteritza per la seua gran inestabilitat política i social, amb la revolució liberal de 1868 i la guerra civil carlista de 1872-1876, que es visqué intensament a Alfara, on el carlisme era molt popular. Recordem que el carlisme era una ideologia absolutista i de fonamentalisme catòlic, estimulat a més pels moviments oposats, obrers i anticlericals, que probablement al nostre poble enfrontaven els llauradors amb terra pròpia als treballadors de la creixent indústria [es pot consultar, per exemple, «¡Adelante!» (1919), conflicte laboral a la fàbrica de mistos].

Conta José María Serra que davant la proposta de fundació de les Filles de Maria hi hagué certa reticència, perquè competia amb la congregació de la Mare de Déu del Remei (en un poble de 1.500 habitants).

Primera imatge de la Puríssima, 1889. ‘Materials d’Història’ 1987, p. 38.

La primera tasca de la primera junta de les Filles de Maria, esperonada pel retor, Mn. Francisco Llach, fou aconseguir una imatge de la Immaculada i una peanya per traure-la en processó, i dedicar-li una capella i un altar en la iglésia.

Dos anys després, el dia de Sant Pere, dissabte 29 de juny de 1889, es beneí la primera imatge de la Immaculada, tallada per l’escultor Damiàn Pastor i Micó, que feu a més la seua peanya, amb dotze fanals, i el retaule de la seua capella. José María Serra conta que la imatge estava “ricamente decorada, que tanto las andas como el retablo del altar estaban dorados con oro fino y las paredes de la Capilla brillantemente estucadas”, i suggerix que es faria un gran esforç per pagar estes despeses.

Com era habitual en els textos de Mn. José María Serra, fa una descripció molt rica en detalls de l’entrada de la imatge: es beneí al Molí i des d’allà es dugué en processó passant per tots els carrers del poble, que s’havien decorat amb arquets florals (un d’ells amb corfes d’ou). Es van repartir fulletes amb versos al·lusius (al·leluies, de les que en rescata dos). En record a aquella benedicció, la festa de la Puríssima se celebrava a Alfara el dia de sant Pere —sense desatendre una missa el 8 de desembre, festa canònica.

En 1914 es van celebrar les bodes de plata, i en 1919 se li va encomanar a l’escultor José María Ponsoda Bravo unes noves andes per a la imatge.

GUERRA CIVIL. LA NOVA IMATGE, PRESENTACIÓ

La següent peripècia en la devoció fou la Guerra Civil. És sabut que en Alfara triomfà la col·lectivització anarquista, i que la iglésia s’utilitzà com a mercat i magatzem (puntualment també com a presó). En passar la contesa, la rehabilitació com a lloc de culte fou lenta. De l’anterior imatge de la Puríssima només quedaren els dos angelets que es poden vore en la imatge actual, que la família materna de la nostra informant amagà en una caseta de Bétera.

En acabar la guerra, set joves del poble, devotes de la Mare de Déu i membres de la confraria de les Filles de Maria, encomanaren una nova imatge de la Puríssima. Eren Mari Carmen Bronchú, Vicenta Giménez, Josefina Catalá, Vicenta Bailach, Consuelo Serra i les germanes María i Amparo Lloris Sufragaren la imatge pagant a poc a poc, segurament fent algun tipus de qüestacions entre el veïnat.

Es volia tindre la imatge per a la festa del 29 de juny, això vol dir que la imatge s’havia de fer en tres mesos (la guerra acabà el mes d’abril). Se li encomanà la faena a l’escultor José María Ponsoda Bravo, que tenia relacions familiars amb Alfara (per la família de la seua primera dona, Dolores Molina Bravo). Ponsoda es comprometé a fer-la si li aconseguien la fusta necessària —que era de molt difícil accés en aquell moment de postguerra—. Les festeres trobaren fusta de pi de Flandes a Castelló.

La bellíssima imatge de la Immaculada d’Alfara és idèntica a la que el mateix artista estava fent per a la Seu de València. El treball de l’escultor era frenètic en aquells mesos: a la Fàbrica de mistos es va entronitzar un Cor de Jesús assegut, de mida natural, buidat en pòrtland blanc.

Tornant a la imatge de la Puríssima, hagué d’esperar a entrar a l’església perquè, segons deia el retor, Mn. Francisco Muñoz: “abans de la Mare havia d’entrar el Fill”. Encara no hi havia Sagrari ni estava el Nostre Senyor.

La seua entrada a la iglésia es produí el diumenge 29 d’octubre, en un temple encara buit d’ornamentació.

Quant a la documentació oficial sobre la imatge de la Puríssima d’Alfara, no hem trobat més mencions. L’Arxiu d’Art Sacre de la Diòcesi no la recull (potser els primers mesos després de la Guerra Civil encara no funcionaven estes oficines), de manera que ens adrecem al llibre de comandes de l’autor (nº 2473: «Purísima de 130 cm, modelo el de la catedral con dos Angelitos, Serafines y enrayada, en madera y decorada en fino. Señoritas Hijas de María de Alfara del Patriarca»), als reportatges en premsa i als testimonis i la memòria familiar del nostre poble.

Una de les joves que participà en la comanda a José María Ponsoda fou Amparo Lloris Valls, que conservà el reportatge del diari Las Provincias del dimarts 31 d’octubre de 1939, publicat dos dies després de la presentació. A més, Amparo li contà els fets a la seua filla, la nostra informant, María Amparo Valero, que conserva la seua memòria com un tresor. Ací compartim el reportatge de Las Provincias, primorosament guardat per la família des de fa 86 anys. Veiem a tota plana el text dedicat a l’entronització del Cor de Jesús en la fàbrica de mistos, i a l’entrada solemne i benedicció de la nova escultura de la Immaculada Concepció, les dos obra de Ponsoda. En total, fulla i mitja de text amb sis fotografies (d’una impressió deficient).

Pàgina 16 i fragment de la pàgina 8, dedicades a les entronitzacions d’imatges a Alfara. Las Provincias 31 d’octubre de 1939. Col·lecció María Amparo Valero

En el text del diari, el llistat de les Filles de Maria té una errada: Amparo Lloréns era en realitat Amparo Lloris, germana de María Lloris i mare d’Amparo Valero, la informant i valedora d’esta publicació. A més a més també trobem una contradicció en les dades de l’entronització al Cor de Jesús i de l’entrada solemne de la Mare de Déu: les dos activitats diuen haver-se celebrat el mateix diumenge 29 d’octubre, però llegint els respectius programes no pareix que això siga possible, perquè implica dos misses a la mateixa hora i amb presència de les mateixes autoritats: alcalde i ajuntament en ple, jerarquia de FET i retor del poble, a més de la banda de Montcada.

Breument, sobre l’entronització del Cor de Jesús a la Fàbrica de mistos, com s’ha dit fou una escultura de pòrtland blanc de José María Ponsoda, pagada per subscripció entre les 600 treballadores i treballadors de la fàbrica. Tots plegats acudeixen a la missa i actes de consagració, no sabem amb quin ànim, fet que, com s’ha dit, la fàbrica sempre havia sigut un espai propici per al moviment obrer i anticlerical. Potser després de guerra es fera una tria de treballadors, o potser anaren obligats, com en tants altres llocs.

Decoració de carrers amb arcs i garlandes en l’entrada de la imatge del beat Joan de Ribera en 1948. Entenem que seria semblant a la que es feu per a la Puríssima. Materials d’Història 1990, p. 63.

Segons l’article en premsa, l’entrada de la nova imatge de la Puríssima fou de la següent manera: des del dijous començaren a fer-se arquets de murta i flors, altarets i altres decoracions per tots els carrers del poble. El dissabte es va posar la imatge en exposició en un dosser a l’entrada del poble, a casa d’Agustín Sant Bartomeu, i diumenge a les nou del matí hi acudiren el clero, l’alcalde amb l’ajuntament en ple, els comandaments locals de FET y de las JONS amb la seua banda de cornetes i tambors, els convidats i la minsa banda de Montcada. Allí es va beneir la imatge i després es va dur en processó per tot el poble fins a la iglésia, acompanyada per focs artificials, parades de la Mare de Déu als altarets i recitat d’al·leluies per part de xiquetes i xiquets vestits d’angelets. Així, el trasllat va durar dos hores, i a les onze la imatge va entrar a la iglésia, on es va celebrar una missa solemne.

La homilia la feu don Vicente Sierra i Sales, i en la missa s’interpretà el solemne “Hoc est Corpus Meum” (per a tres veus d’home) de Mn. Lorenzo Perosi, un compositor de música sacra que havia tingut una grandíssima fama anys abans.

De tot açò es feu ressò també el cronista, Josep Ramon Molins, en un text en premsa en octubre de 1989, per les bodes d’or de l’entronització de la Puríssima.

Article de Josep R. Molins, capçalera i data desconeguda. Col·lecció María Amparo Valero.

SOBRE JOSÉ MARÍA PONSODA BRAVO I EL SEU TREBALL A ALFARA. BODES D’OR I JOIES DE LA DEVOCIÓ

Trona per a la custòdia, 1909. López Catalá: José María Ponsoda…, p. 897.

Sobre José María Ponsoda Bravo hem consultat la tesi doctoral de Jenaro Enrique López Catalá: José María Ponsoda Bravo y la imagen escultórica religiosa de su tiempo en Valencia [dirigida per Rafael García Mahíques i llegida a la Universitat de València en gener de 2017, accessible en https://roderic.uv.es/items/96790e07-54d1-4022-a526-aba36f942723].

Ponsoda mantenia, com s’ha dit, un vincle fort amb Alfara per l’ascendència de la seua primera dona, Dolores Molina Bravo, un vincle que no només es reflectix en l’alt nombre de comandes fetes des del nostre poble, sinó també en la rebaixa que l’artista oferix en la imatge de Sant Bartomeu en 1942, que, segons López Català, baixa de 7.000 a 4.000 pts. La primera comanda d’Alfara se li fa des de la parròquia en 1905, quan només tenia 23 anys: la restauració de la imatge de Sant Josep i unes andes; en 1909 li demanen una altra peanya, ara per a dur la Custòdia, de la qual només es conserva una fotografia (tesi, p. 897).

López Catalá publica íntegrament el llibre de comandes de Ponsoda, que abasta tota l’obra entre 1900 i 1964. Estes són les comandes ateses a Alfara:

Full anunciador de les Bodes d’Or, en novembre de 1989.

Les Bodes d’Or de l’entronització de la Puríssima contagiaren al poble el seu entusiasme. Entre altres detalls, fou el moment d’iniciar el procés per a la compra i instal·lació de l’orgue en la iglésia.

El matrimoni format per Amparo Lloris Valls i Manuel Valero Martínez, pares de María Amparo. Tenen el dosser de la Puríssima muntat en sa casa, al carrer Major. La filla ens contà que en tota la nit no dorgueren, de l’emoció de tindre en casa la seua Puríssima.

Les devocions populars són expressions culturals de gran riquesa, que donarien per a moltíssimes més pàgines. Acabem amb unes al·leluies a la Puríssima que ens recità Mercedetes ‘la de Campos’ (1928), que li ensenyà sa mare de menuda.

Eres tan santa y tan pura
como el aliento de Dios,
que ni ha habido ni habrá dos
como tú en la tierra impura.

En esta azulada altura
es el trono de tu alteza,
mirando tanta grandeza
es la curación consuelo.
Clama, junto, tierra y cielo,
¡bendita sea tu pureza!