«La traducción del cólera» (sobre el Dr. Vicente Navarro Gil)

En 2020, Amparo Casaña Granell va redactar este treball, La traducció del còlera, per a una assignatura del grau d’Infermeria; es tracta d’una biografia breu del doctor Vicente Navarro Gil (1857-1939), metge natural d’Alfara, investigador, professor i acadèmic. El doctor Navarro té un carrer dedicat en Alfara, i fou propietari de l’edifici de Ca la Vila, que encarregà en 1918 a l’arquitecte Antoni Gómez Davó.

Vicente Navarro Gil, va ser un dels professors pioners a València en l’àmbit de la medicina de laboratori, és a dir, en la investigació experimental i el desenvolupament de la microbiologia, un camp que revolucionaria el concepte de salut pública. En eixe camp es va comprendre l’origen de les malalties infeccioses, es va prioritzar la higiene pública i va donar pas a l’ús de les vacunes, per exemple.

És des d’esta posició des d’on participà en l’estudi del còlera, una epidèmia devastadora al nostre territori que només en l’episodi de 1885 va matar en Alfara a 49 persones. El doctor Navarro va participar en la traducció de l’obra de Heinrich Hermann Robert Koch El còlera, que havia descobert el bacil en 1883. Va col·laborar a més amb el doctor Jaume Ferran i Clua, “el doctor Ferran”, el primer que va produir i aplicar una vacuna antimicrobiana.

Per entendre el paper pioner d’estos metges s’ha de dir que bona part del món científic d’aquell temps desconfiava del descobriment del Dr. Ferran, incloent a Santiago Ramón y Cajal (que tanmateix es va vacunar amb tota la seua família). El 9 de juny de 1885, tres setmanes després dels primers casos, ja es prohibeix la inoculació, tot i que alguns metges continuaren realitzant-ne per bona part del territori valencià. El 4 de juliol, La Crónica Meridional: diario liberal independiente y de intereses generales, conta que cap al 2 de juliol havien eixit de València alguns metges per inocular en 10 pobles diferents de València i Castelló: Artana, Benifaió, Massanassa, Alfafar, Xiva, Xert, Vila-real, Ontinyent, Albaida i Grau. El dia 6 de juliol es disposa que només el Dr. Ferran en persona puga inocular les vacunes; la situació és tan difícil que el metge renuncia a fer-ho i es perd una oportunitat d’aplacar aquella mortaldat. El 13 de juliol encara s’insisteix en la prohibició perquè pareix que hi havia metges contumaços que continuaven realitzant inoculacions.

Sobre estes i altres qüestions destacables de la vida del doctor Vicente Navarro Gil se’n pot saber més en el text que adjuntem, que l’autora ha tingut la gentilesa de fer accessible desinteressadament al poble d’Alfara del Patriarca. Gràcies a Amparo Casaña Granell per la seua deferència i pel bon treball.