A principi de la Guerra Civil, les esglésies es van buidar de la simbologia religiosa, i als temples, convertits en magatzems, els van donar diferents usos. És el cas també de l’església d’Alfara, que es va convertir en mercat municipal i en calabós.

Després de la guerra la reconstrucció va ser lenta. Els sants van anar fent-se de nou poc a poc. Hi havia famílies que pagaven una imatge: quan es portava al poble es feia festa, el sant eixia en processó de la casa del pagador i es feien uns versos que recitaven xiquetes. En arribar a la iglésia es beneïa la imatge. Mercedetes Campos ens va parlar de tot açò i ens va recitar alguns d’estos poemes. La junta de la Puríssima, per exemple, en els cinc anys que hi va estar Mercedetes al llarg dels anys 40, va fer la creu i els canelobres.

A l’arxiu d’Art Sacre de la Diòcesi es poden trobar les fitxes autoritzant les imatges, amb totes les dates: autor, mides, preu, esbossos i/o fotos (no sempre), data del projecte i de la seua aprovació, tipus de fusta (pi de Suècia, pi de Sòria o de melis), descripció, pàrroc titular i nom de la família o confraria donant.

Ací podeu vore estes fitxes: les hem organitzat per ordre cronològic: n’hi ha tres de 1941, dos de 1942, dos de 1945 i una de 1948. Sabem per altres fonts que la imatge de la Mare de Déu del Roser es presentà el dia de Sant Josep, 19 de març, de 1940, però no hi ha menció a l’Arxiu de la Diòcesi. Ens ha resultat molt curiós que la primera que es va fer d’entre les que trobem a l’arxiu, és la de Sant Antoni del porquet, abans fins i tot que el titular de la parròquia.

Especialment interessant ens han paregut els quatre esbossos dels santets, que també trobareu ací baix i que mostren com treballaven els artistes.

Hem reunit totes les dades en un gràfic que ens permet comparar les imatges. Quan falta una dada és perquè no s’indica en les fitxes. A continuació es troba la relació de santets amb la foto actual, l’esbós original de l’autor (en els quatre casos que existix) i les dades tal com es donen a l’Arxiu. Quan hem pogut hem afegit informació pròpia, que anirem incloent tal com ens arribe.

Contingut

Sant Antoni
Mare de Déu dels Desemparats
Santa Bàrbara
Sant Bartomeu
Sant Vicent Ferrer
Jesucrist Ressuscitat
Sant Francesc d’Asís
Sant Joan de Ribera

Sant Antoni

Mare de Déu dels Desemparats

Santa Bàrbara

Poema llegit per Mercedetes la de Campos en la seua presentació:

Alfara que t’aprècia,
de lluïda i de religiosa,
te fa una festa molt rumbosa,
molt lluïda i molt galana
pa recibir a la imatge
de la teua patrona soberana.

Santa Bàrbara ditxosa,
protegiu a esta família tan piedosa,
este poble que t’adora,
Alfara que te venera,
prega-li al Senyor per ella,
lliura-la de tota plaga,
del rayo i de la centella.

Sant Bartomeu

Contà Mercedetes la de Campos que a Sant Bertomeu el pagà u que li dien el Manquet, Marqués de cognom (efectivament, don José María Marqués “y señora”, diu la fitxa). Una filla ingressà amb les Filles de la Inmaculada Concepción de Buenos Aires, va professar a Alfara amb el nom de “sor Ribera” i se n’anà a Vitòria.

Sant Vicent Ferrer

Jesucrist Ressuscitat

Sant Francesc d’Asís

Sant Joan de Ribera

Segons relat de Mercedetes Campos, la imatge, la més cara amb molta diferència de les d’esta llista, la va pagar don Arturo Campos, que era dentista. Van tardar molt en fer-la, potser perquè Joan de Ribera “només” era beat: es va beatificar en 1960. Conta que en este cas no es digueren versos, i que els noms dels fills de don Arturo estan gravats baix de la imatge.

Davant del santet es troba la relíquia del Patriarca.