“L’inmigracio en l’Alfara dels segles XIV i XV”, d’Enric Giralt (1985)

[Programa de fiestas 1985, pp. 39-40]

L’inmigracio en l’Alfara dels segles XIV i XV

Per Enric Giralt

L’estudi de la poblacio i els seus moviments durant l’Edat Mija te una font important en els “Llibres de Aveynaments” existents en l’Archiu Municipal de Valencia. Estos llibres son una especia de registre, on apareix el nom de les persones que, deixant el seu anterior lloc de residencia, passaven a ser veïns de Valencia. Esta condició de veï de Valencia, la qual donava al seu posseidor unes ventages economiques com es l’exencio de peages, no era sols per als habitants de la ciutat de Valencia, sino que s’extenia als pobles i llocs que pertanyien a la contribucio de Valencia; u d’estos pobles era Alfara.

El fet de pertanyer a la contribucio de Valencia duya darrere unes condicions ventajosse que estaven especificades en els Furs de Valencia. Per aixo, generalment, eren els habitants del lloc en qüestio els qui demanaven l’inclusio del seu terme dins de la contribucio de Valencia. El lloc d’Alfara ya aparaeix en 1368, en els “Llibres de Aveynaments” com a pertanyent a la contribucio de Valencia, i continuarà sent-ho tambe durant el segle XV. Tambe apareix com a pertanyent a la dita contribucio en el “Manual de Consells” de la ciutat de Valencia, en 1394.

Tenint en conte les condicions d’Alfara durant estos anys, es pot vore com a fenomen llogic, l’afluencia d’inmigrants que; procedint d’atres pobles del Regne de Valencia generalment, o tambe de fora, s’establien aci per a gojar de les condicions ventajosse que oferia el fet de ser veï de Valencia. D’esta forma apareixen com a nous veïns d’Alfara des de 1368 fins a 1420, un total de vintisis persones, el nom de les quals apareix en un apendix al final del text. D’estos nous veïns, nou son llauradors, set pastors, dos cabanyers i els altres huit no consta el seu ofici.

En quant a la procedencia d’estes persones, generalment venen des de pobles de l’interior del Regne (Viver, Puebla de San Miguel), pero tambe hi ha que destacar inmigracio procedent de terres de Terol, generalisada en tots els termens de la contribucio de Valencia. Aixi, en Alfara tenim la presencia d’un Pasqual d’Alfambra i un Andreu de Godos, que manifesten a traves dels seus llinages la seua procedencia terolenca. Ad estos hi ha que afegir sis nous veïns que declaren en els documents haver estat aveïnats anteriorment en Daroca, Vilar de Salze, Pobla de Vallvert i Albarrazin.

L’adquisicio de la condicio de veï de Valencia no sols afectava a la persona en qüestio, sino que obligava a establir la seua residencia i la de tota la seua familia en la ciutat de Valencia o en algun poble de la seua contribucio, donant un temps determinat per a fer el canvi. Per ad aixo el solicitant havia de remetre als Jurats de Valencia un certificat de desaveïnament de l’anterior lloc de residencia. Tambe hi ha que senyalar que esta carta d’aveïnament, denominada “carta de franquea”, especificava el temps de duracio de l’esmentat aveïnament, el qual, generalment, es feya per un temps entre set i deu anys, despres dels quals se perdia la condicio de veï. Pero tambe podia pedre’s la condicio de veï si el solicitant no complia alguna de les obligacions especificades en la carta d’aveïnament. Referent a Alfara apareix un cas que respon a esta situacio: Domingo Apparici, llaurador, el 13 d’agost de 1387 passa a ser veï de Valencia, residint en Alfara, pero a l’any següent pert esta condicio de veï per haver llogat la carniceria de Moncada, lo qual no estava permes ya que Moncada no perteneixia a la contribucio de Valencia.

Junt al nom del nou veï apareix el de u o dos fiadors, que han de ser obligatoriament veïns de Valencia, els quals es responsabilisen del nou veï. En la majoria dels casos d’aveïnament en Alfara, els fiadors son habitants d’Alfara, que com a veïns de Valencia es fan carrec del nou veï. Estos fiadors, habitants d’Alfara, son la majoria d’ells llauradors i els seus noms apareixen tambe en l’apendix al final del text. Com a testimoni de la condicio de veïns de Valencia que posseien els habitants d’Alfara, destaca el fet de l’aveïnament en Valencia de dos antics veïns de Rocafort i de Moncada, els quals busquen com a fiadors a Antonio del Collado i Jacme Gomiç, habitants d’Alfara i per tant veïns de Valencia.

Com a conclusio es pot resaltar l’importancia de l’inmigracio a la ciutat de Valencia i pobles dels voltants, sobre tot des de finals del segle XIV, cooperant en la recuperacio demografica despres de la perdua de poblacio que va supondre la Peste Negra a mitant del segle XIV. La ciutat de Valencia es convertirà des d’ara en el cap de la Corona d’Arago, experimentant un fort desenroll en la seua economia. Aço sera motiu d’atraccio per a atres zones mes decaigudes i donarà com a resultat una acumulacio urbana. Alfara participa d’esta expansio aumentant el numero dels seus habitants per mig d’estos inmigrants que desigen ser veïns de Valencia. En un espai de cinquanta anys, Alfara contarà en vintisis veïns mes, als quals hi ha que afegir les seues respectives families, ya que com hem dit ades era obligat que al cap de familia acompanyaren al nou domicili tots els qui depenien d’ell. D’esta forma, en est espai de temps la poblacio d’ Alfara es voria aumentada aproximadament en mes d’un centenar d’habitants, cifra important si tenim en conte la reduida poblacio d’Alfara en estos anys. D’estes vintisis cartes d’aveïnament sols apareixen set en les que les veïns decidixen abandonar Alfara quan ya ha passat el temps establit en el contracte; els atres nous veïns es prou provable que seguiren residint en Alfara i demanaren als Jurats noves cartes d’aveïnament.

En resum, encara que alguns dels nous veïns abandonaren Alfara, podem parlar d’una renovacio de la poblacio alfarera en els segles XIV i XV.

ENRIC GIRALT